Només tres de cada deu centres que ofereixen servei de menjador escolar disposen d’una cuina pròpia on es prepara el menjar. La resta depèn de tercers: un 63,2% funciona amb càtering, mentre que el 6,6% rep el menjar d’altres escoles, un sistema que, a efectes pràctics, també és càtering. El sector, a més, està profundament concentrat. Cinc empreses es reparteixen el 64% dels menjadors de les Balears, i tres igualen o superen la trentena de centres gestionats. Aquesta dinàmica deixa poc marge als cuiners autònoms i a les petites empreses per fer viable la gestió d’un únic menjador. Els costos operatius són elevats i competir en preu amb les empreses grans –que poden aplicar economies d’escala i negociar millor amb els proveïdors– es converteix en una cursa desigual.

El curs 2025-2026, un total de 13.194 alumnes de segon cicle d’educació Infantil, Primària, ESO, Formació Professional Bàsica i Transició a la Vida Adulta rebran ajudes per pagar el menjador i l’alimentació, cosa que representa 1.404 alumnes més que l’any passat. La Secretaria Autonòmica de Desenvolupament Educatiu de la Conselleria d'Educació ha fet públic el llistat de beneficiaris, que inclou estudiants tant de centres públics com de concertats que ofereixen ensenyaments obligatoris o el segon cicle d’educació Infantil, segons ha informat la Conselleria d’Educació.

Els ajuts directes de menjador que la Conselleria d’Educació concedeix a col·lectius específics en funció de la seva realitat s’han desplomat de 935 a 176, la qual cosa suposa una baixada de 759 beneficiaris, segons dades aportades per la mateixa Conselleria en resposta parlamentària escrita al PSIB. Aquest descens dràstic té una vinculació directa amb el fet que Educació va suprimir per a la convocatòria d’enguany el dret de les famílies víctimes de violència masclista, que han quedat excloses. Sí que va mantenir el criteri d’alumnes que es troben en situació d'acolliment i el de refugiats.

Esveco, la plataforma per una educació sostenible, vegana i ecològica, ha demanat que es redacti una normativa en l'àmbit nacional per garantir que als menjadors escolars s'ofereixin menús aptes per a persones veganes després del cas de "discriminació" a Mallorca.

Gracia Osuna té un nin de quatre anys que va a escola al CEIP Rafal Vell i que queda al menjador cada dia perquè tant ella com el pare treballen. Gracia és vegana, però el seu home no ho és. Per això varen optar perquè el menor triàs el que volia menjar. A partir de Nadal de l'any passat el nin va començar a interessar-se pel que menjava la mare i "va dir que no volia menjar animals", conta.

La Conselleria d'Educació de les Illes Balears ha fet públiques aquest dissabte les novetats del servei de menjador per al pròxim curs 24-25. Entre elles hi destaca, principalment, l'increment del que cobraran els docents encarregats d'aquest servei que veuran com es triplica la gratificació econòmica per dur a terme aquest servei voluntàriament.

El col·legi Maria Antònia Salvà, de Son Sardina, ha notificat aquest dijous almenys 16 intoxicacions alimentàries. Segons han avançat mitjans locals, els pares han donat l'alerta arran de diversos casos de nàusees, diarrea i vòmits entre els nins que dimecres varen quedar al menjador. El centre ha comunicat a la Conselleria de Salut el nombre d'afectats, tot i que la xifra podria augmentar.

El conseller d'Educació i Universitats, Antoni Vera, s'ha compromès a cobrir la quantia de les més de 2.000 beques menjador que varen quedar sense dotació en la resolució del 9 de novembre, i per això afegirà 738.909 euros a la convocatòria. Tal com va avançar el Diario de Mallorca, aquests alumnes, malgrat complir els requisits, haurien quedat sense la subvenció. Aquesta situació afectava 1.482 alumnes amb dret a 275 euros anuals (la quantia més baixa) i 722 amb dret a la subvenció de 500 euros, segons les dades aportades per FAPA Mallorca. Amb aquesta ampliació, segons Educació, 11.998 alumnes rebran els ajuts enguany.

La Conselleria d’Educació ha obert aquest divendres la convocatòria d’ajudes de menjador, destinades als alumnes escolaritzats a centres docents no universitaris durant el curs 2023-2024. S’hi destinaran 8 milions d’euros. Les sol·licituds s’han de presentar del 2 al 30 de juny, degudament emplenades, als centres educatius on l’alumne cursarà els estudis en el curs 2023-2024, o a través de la seu electrònica de la CAIB, mitjançant certificat digital. Les presentacions s’han de fer de la manera següent:

Els menjadors dels centres educatius públics de les Illes Balears són els més cars de tot l'Estat. Segons les dades de l'informe presentat aquest dijous pel Centre d'Estudis Rurals i d'Agricultura Internacional (Cerai), l'Associació de la Producció Agrària Ecològica de Mallorca (Apaema), FAPA Mallorca i Justícia Alimentària, el preu mitjà dels menús d'aquests serveis a l'Arxipèlag arriba als 7 euros diaris.

Fins a 13.694 famílies han sol·licitat la beca de menjador a les Illes Balears, 1.108 més que el curs passat, segons les dades de la Conselleria d'Educació. La convocatòria anterior ja va tenir una demanda rècord, i enguany continua aquesta línia ascendent. Davant aquesta situació, la Conselleria ha augmentat el pressupost fins als 8,2 milions d'euros, de manera que es cobreixin totes les sol·licituds amb dret a ajut.

Només l'11,2% dels alumnes espanyols reben ajuts de menjador, un percentatge que està lluny del 27,4% dels menors que viuen sota el llindar de la pobresa. Aquesta és la principal conclusió de l'informe Garantir el menjador social sa i gratuït a tota la infància en risc de pobresa, publicat aquest dimarts per Save the Children. L'ONG conclou que més d'un milió d'infants a l'Estat no tenen menjador.

L’alimentació de més de 26.000 persones de Mallorca depèn de l’ajuda que reben de les entitats socials, segons dades del Banc d’Aliments, la fundació més gran de subministrament de menjar de l’illa. En total, 90 entitats mallorquines –entre petites i grans– treballen amb el Banc d’Aliments per abastir aquestes persones, 6.839 de les quals són menors d’edat: 1.161 són bebès lactants i 5.678 són infants de fins a 17 anys. Això significa que més d’un quart de les persones que depenen de l’ajuda humanitària per menjar són nins i nines, un 26%. A banda del suport que reben amb l’entrega d’aliments, hi ha entitats com la Creu Roja i Càritas que ofereixen tallers sobre nutrició a les famílies per assegurar que segueixen una dieta saludable.

Després d'especialitzar-se en menjar japonès i d'haver treballat en molt bons restaurants, Ernesto Serrano (València, 1977) es va trobar de cop amb un dels clients més exigents que havia vist mai en la seva vida: els infants. Des dels fogons del menjador del CEIP Pere Rosselló i Oliver d'Alaró, la seva tasca va més enllà del simple plat: tracta que els nins aprenguin a alimentar-se bé i que l'hora de dinar sigui una part important del dia a dia de l'escola. A més, també treballa com a assessor tècnic de menjadors comunitaris.

Les portes de Santa Anna, obertes des de feia tres anys a tot el que necessitava aixopluc, companyia, suport i alimentació, es van tancar –com tantes i tantes institucions– quan el coronavirus ens va obligar al confinament. Des de l'Ajuntament i la Generalitat s'ha fet tot el possible per atendre les necessitats més urgents dels sensesostre. S'han habilitat espais i s'ha donat allotjament a molta gent. Però sabem prou bé que hi ha algunes persones que sempre resten fora de la xarxa d'ajuda, per diferents motius que no és el moment de jutjar: la por a identificar-se, el no voler separar-se del gos...

Podem ha inclòs en els pressupostos autonòmics de 2020 un augment de 100.000 euros per a les ajudes als menjadors escolars de Balears, i la iniciativa del partit morat ha estat acceptada pels altres dos partits del Govern balear, el PSIB i MÉS per Mallorca. Els comptes autonòmics seran aprovats pel Parlament balear aquest mes de desembre.

El preu mitjà del menú als menjadors escolars de les Balears es troba en 6,50 euros, el més alt de totes les comunitats autònomes de l'Estat, segons la Confederació Espanyola d'Associacions de Pares i Mares de l'Alumnat (CEAPA). Les comunitats autònomes amb els menús més baixos, en canvi, són Astúries i Canàries, amb un preu mitjà de 3,50 euros al dia.

Que es mantengui un estil de vida saludable i que la dieta mediterrània estigui present en totes les escoles, aquest és un dels objectius que té el nou projecte de decret de Salut Pública, a més d'afavorir una alimentació saludable en tots els centres educatius, en els centres sanitaris públics i privats-concertats i en les dependències administratives sanitàries de titularitat pública de les Illes Balears.