Fa 313 anys del Tractat d’Utrecht, un acord internacional que l’Assemblea Sobiranista de Mallorca encara retreu a la Gran Bretanya i que considera “un problema colonial no resolt” amb conseqüències negatives encara avui per a la “nació catalana”, incloses les Balears. Així ho han reivindicat aquest dissabte davant el Consolat del Regne Unit a les Illes Balears en una concentració.

A punt de complir-se aquest divendres vinent un any del retorn del laborisme al poder, i en uns moments en què l'acció del primer ministre, Keir Starmer, es veu més qüestionada que mai en els dotze mesos passats, amb molts fronts oberts i amb una opinió pública que encara no sap què defensa realment, alguns dels seus ministres sembla que facin passos endavant per acabar amb els dubtes. Malgrat això, resulta impossible saber si tot plegat és part d'una operació coordinada des de Downing Street o bé respon a iniciatives individuals dels diferents departaments, que davant d'una manca clara de directrius fan la guerra pel seu compte.

Humiliació sense pal·liatius per al primer ministre britànic, Keir Starmer. La setmana que havia de ser de la celebració del primer aniversari del retorn del laborisme a Downing Street –es compleix aquest divendres–, ha suposat la setmana en què el poder del premier ha quedat poc menys que reduït a cendres i en què ha sigut acusat de practicar "retallades dickensianes" a les ajudes socials per als més desvalguts. En un cop prou dur per a la seva autoritat moral i per a la legitimitat de la direcció del partit, Starmer ha vist aquest dimarts al vespre com la tramitació de la llei de reforma de les contribucions individuals als discapacitats (coneguda com a welfare bill) ha quedat pràcticament escapçada en el seu nucli fonamental per una revolta interna de proporcions fins ara mai vistes, que ha obligat el govern a plegar-se a la força dels rebels amb concessions de darrera hora minuts abans de la votació. Victòria formal en nombre (335 a 260), però derrota política i moral. Prèviament a la votació de la llei, una esmena per eliminar-la completament ha comptat amb 44 laboristes que s'hi han pronunciat en contra.

En una decisió històrica, el Parlament britànic ha votat aquest divendres a favor d'un projecte de llei per legalitzar la mort assistida. La llei ha estat aprovada amb 314 vots a favor i 291 en contra, en una votació més ajustada que la del projecte sense esmenes, al mes de novembre, i que no estava sotmesa a la disciplina de partit.

Què no faria una mare per un fill? Laila Soueif, de nacionalitat britànica i egípcia, està disposada fins i tot a perdre la vida. Aquesta professora de matemàtiques de 69 anys s'està morint en un hospital del centre de Londres a causa d'una vaga de fam de més de 240 dies per reclamar l'atenció sobre la situació d'Alaa Abdel Fattah, el seu fill, el pres polític més famós d'Egipte. Aquest bloguer, escriptor i activista pels drets humans roman tancat a la garjola pel règim del general Abdel Fattah al-Sisi, el colpista president del país.

Més submarins, més munició, més caps nuclears i més tecnologia per a la defensa. En resum, una vella doctrina: "Si vols pau, preparat per a la guerra". El primer ministre del Regne Unit, Keir Starmer, ho ha dit aquest dilluns d'una altra manera, però el missatge és inequívoc: "Hem de demostrar que estem preparats per garantir la pau a través de la força [...]. Estem directament amenaçats per estats amb forces militars avançades i hem d'estar preparats".

Fa deu dies el primer ministre britànic va anunciar un canvi de rumb en la política d’immigració del Regne Unit. Keir Starmer, un advocat de 62 anys especialitzat en drets humans i membre del partit laborista –és a dir, d’esquerres–, ha presentat tota una sèrie de canvis normatius per recuperar el control de les fronteres, limitar l’entrada d’immigrants i posar condicions per millorar les condicions socials i laborals de propis i nouvinguts. En definitiva, si bé reconeix que són una nació diversa, Starmer vol evitar que el país esdevingui, literalment, una “illa d’estranys”. 

El primer ministre del Regne Unit, Keir Starmer, ha anunciat uns requeriments més estrictes de coneixement de l’anglès en els tràmits d’admissió d’immigrants al seu país. “Si vols viure al Regne Unit, has de parlar anglès. És de sentit comú”, va piular dilluns el premier. Segons com, feia pensar una mica en el títol de l’album Speak English or die, dels Stormtroopers of Death (S.O.D.), una banda de punk/mos/trash metal dels vuitanta vinculada amb l’extrema dreta nord-americana.

Quan plou a bots i barrals, en anglès es pot dir, entre altres expressions, “it's raining cats and dogs”. Una traducció literal, que no té cap sentit en català, seria: “Plouen gats i gossos”. A Birmingham, la segona ciutat del Regne Unit, el que cauen ara són rates i gats, no gats i gossos. O, millor dit, “rates grosses com gats”, d'acord amb els testimonis i les reiterades denúncies de molts veïns en dies passats. Tot plegat és fruit de la presència als carrers de 17.000 tones d'escombraries, resultat de les quatre setmanes de vaga ininterrompuda dels treballadors del servei municipal, que s'afegeixen als dies d'atur intermitent que han dut a terme des del 4 de gener.

En plena guerra comercial amb els Estats Units, el nou primer ministre del Canadà, Mark Carney, ha escenificat el trencament del seu govern amb el president nord-americà, Donald Trump, triant Europa per a la seva primera visita a l'estranger. Habitualment, el primer viatge d'un nou cap de govern del Canadà es fa a Washington. Però Carney, que substitueix Justine Trudeau, ha visitat aquest dilluns París per traslladar-se a la tarda a Londres. S'ha entrevistat amb el president Emmanuel Macron, amb el premier Keir Starmer i amb el rei Carles III, que també ostenta el càrrec de cap d'estat del Canadà. Una visita que s'ha de llegir en clau protocol·lària però que també és un mostra de suport del monarca a un país sota amenaça d'annexió de Donald Trump.

Llenya al foc de la teoria de la conspiració? El capità del vaixell de càrrega que va xocar dilluns contra un petrolier que transportava combustible per a avions de l'exèrcit dels Estats Units és de nacionalitat russa, segons ha informat aquest dimecres al matí l'armador del vaixell, la companyia Ernst Russ, amb seu a Hamburg. El capità, del qual no s'ha facilitat la identitat, té 59 anys i va ser detingut dimarts al migdia per la policia d'Humberside sota sospita d'homicidi per negligència.

Si teníeu pensat visitar el Regne Unit properament us cal tenir en compte una novetat: a partir del 2 d'abril tots els ciutadans de la Unió Europea que vulguin viatjar-hi hauran de presentar un permís de viatge obligatori. És el que s'anomena Electronic Travel Authorisation (ETA): us expliquem quant val, com demanar-lo i en quins casos estarem obligats a portar-lo.

L'endemà de la cimera de líders d'una quinzena de països europeus i el Canadà per traçar un pla de pau per a Ucraïna, la proposta de França –que encara no compta amb l'aval del Regne Unit– es concreta. El president de França, Emmanuel Macron, ha revelat en una entrevista a Le Figaro que la idea que hi ha damunt la taula és una primera treva d'un mes que només afectaria els atacs aeris i per mar així com els atacs a infraestructures energètiques. La treva, doncs, no s'aplicaria als combats terrestres.

No seria exacte dir que el temporal polític provocat per Donald Trump hagi agafat per sorpresa Europa. El magnat reconvertit a president dels Estats Units ja va demostrar durant el primer mandat la seva manera poc ortodoxa de fer política i la seva tendència a fer canvis en el tauler geopolític mundial. Però en aquestes primeres setmanes del seu segon mandat, un Trump hiperactiu i agressiu ha demostrat un grau d'imprevisibilitat inèdit, amb l'amenaça d'una guerra comercial, amb un acostament al president rus, Vladímir Putin, i amb durs atacs verbals al president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski. Europa està desconcertada i desorientada.

Sol passar desapercebuda pel gran públic, però és una de les membres de la família reial britànica més actives, fins al punt que la premsa anglesa l'ha batejat com "l'arma secreta" dels Windsor. Sofia d'Edimburg, dona del príncep Eduard, germà petit de Carles III d'Anglaterra, acaba de fer 60 anys, i ho ha volgut celebrar amb una sèrie de retrats oficials fets per la fotògrafa Christina Ebenezer. En les imatges, apareix en actitud distesa al Parc de Bagshot, on està localitzada la residència reial on viu al costat del seu marit. L'antiga comtessa de Wessex apareix vestida amb diferents conjunts marcats per una elegància sòbria: una faldilla plisada de color blanc i un jersei de coll negre, o pantalons verds, jersei marró i abric blanc.

Fa més d'una dècada, un horrible escàndol de tràfic sexual va sacsejar la Gran Bretanya. A partir de finals de la dècada de 1990, milers de noies majoritàriament blanques del nord postindustrial d'Anglaterra, moltes provinents de famílies en dificultats, van ser corrompudes per xarxes d'homes majoritàriament pakistanesos, que sovint es feien passar pels seus xicots abans d'atrapar-les en un infern de violacions infinites i prostitució. Diverses noies van ser assassinades.

El primer ministre britànic, Keir Starmer; el president francès, Emmanuel Macron; el primer ministre noruec, Jonas Gahr Støre, i la Comissió Europea han dit prou aquest dilluns davant d'un Elon Musk envalentit. Amb diferents expressions han refusat les seves intervencions pel que consideren interferències inacceptables en els afers polítics del continent. Quan falten dues setmanes per a la inauguració del segon mandat de Donald Trump, el senyor feudal de X, l'home més ric del món, l'amo de Tesla i el gran conseller del president electe ha decidit mostrar el seu múscul.

Les resquícies del passat colonial del Regne Unit fan anar de corcoll l'actual govern. L'octubre passat, el Foreign Office va anunciar a so de bombo i platerets que havia arribat a un acord amb l'illa de Maurici per al retorn de la sobirania de l'arxipèlag de Chagos, a l'oceà Índic central. L'arxipèlag inclou l'estratègica base aèria dels Estats Units de Diego Garcia, que en aquest cas seguiria sota control britànic almenys 99 anys més. Però el que havia de ser un tràmit diplomàtic entre els dos països per posar fi a un conflicte colonial de més de 60 anys s'ha convertit en un nou maldecap per al primer ministre britànic, Keir Starmer. El motiu és una disputa política a Westminster i un potencial problema entre l'administració laborista i la nova administració republicana dels Estats Units, des del moment en què Donald Trump entri amb plens poders a la Casa Blanca, el pròxim 20 de gener.

Una sepultura en un cementiri i una tapa de vàter són els dos pitjors regals de Nadal al Regne Unit, segons una enquesta recollida pel diari britànic The Guardian. D'acord amb l'estudi demogràfic, un de cada cinc ciutadans del país rep cada any per les festes almenys un obsequi que ni vol ni necessita.

Al punt d'informació del Museu Britànic, situat a l'anomenat Great Court, on hi ha la històrica biblioteca i la sala de lectura, s'han acostat els últims dies no poques persones preguntant on són els famosos Marbres d'Elgin, com es coneixen al Regne Unit les escultures i part del fris del Partenó, que es conserven al museu des del 1817. "Per veure-les abans que les retornin a Grècia, potser?", pregunta aquest corresponsal al mateix assistent que l'hi ha comentat. La resposta és flegmàtica: "De moment són allà, a la sala 18". I hi són des que Lord Duveen of Millbank va finançar la galeria que les acull, inaugurada el 1939 com a ampliació de les dependències del monumental edifici de Bloomsbury. Abans eren en un altre espai del mateix recinte.