Mallorca ja disposa dels primers rocòdroms públics homologats per a competició autonòmica, nacional i internacional. El poliesportiu Sant Ferran ha estrenat avui dues noves instal·lacions –una de velocitat i una de dificultat– que permetran ampliar l'oferta d'escalada a l'illa, que fins ara es trobava principalment en mans d'iniciatives privades.

Un home ha resultat ferit a l'Agulla del Frare, al Puig Major, mentre escalava una de les parets. Segons ha informat la Guàrdia Civil, l'escalador va sofrir una caiguda des d'uns 10 metres, la qual li va causar una fractura de maluc, i va quedar penjant a uns 100 metres de terra.

Els Bombers de Mallorca han rescatat aquest dissabte un escalador, de 28 anys, després que hagi caigut des de vuit metres al puig de Sant Salvador.

Poques vegades un període sense feina ha estat tan profitós com el que va tenir Biel Àngel Morey, fundador d'In Rock Escalada, un rocòdrom de més de 2.000 metres quadrats al polígon palmesà de Son Morro. Biel va quedar sense feina després d'anys a una empresa dedicada a la venda i distribució de begudes alcohòliques, i va aprofitar l'aturada laboral per crear un rocòdrom, ja que moltes persones del seu voltant practicaven aquest esport i li havien fet la proposta en diverses ocasions.

Sílvia Vidal (Barcelona, 1971) va descobrir l'escalada ja d'adulta. Llicenciada per l'INEF, on va fer de professora, va canviar de vida per excel·lir en l'escalada, on ha destacat amb expedicions en solitari i l'obertura de grans parets. Sovint passa setmanes lluny de casa, sola a la natura. Més d'un cop ha passat molts dies penjada de parets gegants, i ha dormit en una tenda sobre un gran buit. Considerada una de les millors escaladores de tots els temps, és una ànima lliure, discreta i perfeccionista, que va aconseguir ser la primera persona vinculada a l'escalada catalana i espanyola en guanyar el premi Piolet d'Or el 2021. Ara publica el llibre Hi ha llum entre les cordes, una porta oberta al seu món.

Des de fa més d'una dècada, el rocòdrom Es Cau crea escola i afició al món de l'escalada. Amb el temps, aquest esport s'ha anat popularitzant i allò que era una activitat esportiva només per als més atrevits, s'ha obert al públic en general a través d'aquests espais tancats on és possible practicar, formar-se i conèixer gent del món de l'escalada. Arturo Fernández és equipador del rocòdrom Es Cau i membre de l'organització de la quarta trobada d'escaladors que neix, entre altres, d'aquesta voluntat de fer pinya entre els qui el practiquen, alhora que pretén conscienciar sobre els possibles riscos que té aquesta pràctica si no es fa adequadament. L'esdeveniment, que se celebrarà aquest dissabte a Factoria de So a partir de les 18.00 hores, acollirà activitats com ara ioga, tirolina, castellers, slackline, actuacions musicals i moltes altres activitats.

Iker i Eneko Pou (Vitòria, 1977 i 1974) van una mica perduts quan els treus de les muntanyes i baixen a la ciutat. "Tothom ens pregunta si hem patit per la nostra vida obrint noves vies en cims de l’Antàrtida, però on he passat més por és esquivant patinets a Barcelona", bromeja l’Eneko. Fills de Vitòria, on viuen els pocs mesos que no són obrint vies en parets de mig planeta, els germans Pou s’han convertit en tot un referent en el món de l’escalada. Nets d’un militar republicà menorquí que va patir la repressió i va acabar al País Basc, han obert noves vies en algunes de les parets més complicades del planeta, fent expedicions a tots els continents amb el repte de ser els primers a aconseguir una fita. La llista de vies obertes, cims conquerits i aventures dels Pou no es pot explicar en un sol article, ja que porten mitja vida fent-ho. L’Eneko, de fet, acaba de celebrar els seus 50 anys obrint una via que ha batejat com a "Pou 50" a Mallorca. Aquesta és la seva dèria. Obrir vies, pujar per murs per on cap humà ha passat abans.

De mirada dormilega i somriure perpetu, més que moure’s, Joan Villalonga (Palma, 1996) flueix. Du els cabells curts, però ja se li noten els rínxols en una mata de cabells frondosa de color castany. Una barba de diversos dies perfila uns llavis des dels quals les paraules surten lentes i calmades. D’una manera superficial, es podria dir que el seu to i les formes, tan pausades i senzilles, xoquen de manera frontal amb les seves passions: gran part de la seva feina se la passa enfilat a palmeres amb una serra mecànica. Li agrada l’escalada, el barranquisme, baixar muntanyes amb bicicleta i... enguany ha provat per primera vegada l’snowboard. “No m’ha anat del tot malament, millor de com m’ho esperava, de fet”, reconeix amb una mica de vergonya.

Araceli Segarra (Lleida, 1970) és alpinista i creadora i il·lustradora de la col·lecció infantil “Els viatges de la Tina” (Alpina). Als 26 anys es va convertir en la primera dona de l’Estat en coronar l'Everest. Ara publica “Expedició al sostre de vidre” (Rosa dels Vents).

De petita ja s’enfilava. “De casa al forn hi havia uns murs amb unes pedres que sortien. Encara no sabia ni el concepte d’escalar, però recordo que passava pels murs d’anada i tornada. Pujava per tot arreu, corria, saltava... Quan tens una infantesa que no et controlen, potencies les teves llibertats. No li tens por a res perquè ningú t’està dient que no ho pots fer. Al barri teníem una infantesa completament descontrolada. Tot i que era una ciutat, encara hi havia molts espais oberts i jo vivia davant un descampat enorme i allà et passaves tot el dia”.

]]>

Jordi Tosas (Blanes, 1968) va néixer mirant el mar amb un ull i el Montseny amb l'altre. De menut es preguntava què hi havia darrere d’aquella ratlla de l’horitzó per on desapareixien els vaixells. Però, al final, va tirar més la muntanya. Ara Tosas és un dels alpinistes més experimentats del món. És molt més que un alpinista, de fet. És escalador, guia de muntanya, snowboarder... És un dels noms més respectats entre els amants de les muntanyes. Viu a Benasc, entre cims, amb una trajectòria a l'esquena que inclou fer de guia, fer documentals, viure aventures amb Kilian Jornet i, ara, escriure un llibre, Àlgebres de la il·lusió (Tushita), on uneix dues passions: la natura i les matemàtiques.

]]>

Un bomber de Mallorca que no estava de servei ha hagut de ser rescatat aquest dilluns mentre practicava escalada a Caimari, per la zona de les Perxes. "Som bomber de muntanya des de fa nou anys, però avui m'ha tocat a mi estar a l'altra part del rescat", ha dit l'esportista a través del perfil de les xarxes dels Bombers de Mallorca. L'home ha hagut de ser evacuat en helicòpter després de patir un accident que li ha suposat una lesió a un turmell quan practicava escalada.

]]>

Berta Martín aixeca la vista per veure si tot està en ordre al rocòdrom. Les preses, les cordes... Tot sembla al seu lloc. Geila Macià és just darrere seu, fent estiraments. Un cop els acaba es penja d’una presa, però en baixa ràpidament. "Tinc l’espatlla una mica carregada", es queixa. Normal, amb 15 anys, aquesta jove de Sant Martí de Tous està vivint una temporada somiada: està guanyant un munt de títols a nivell internacional. El dia que l’ARA la visita a les instal·lacions de l’Indoorwall de Manresa, acaba de tornar de guanyar el Campionat d’Europa en modalitat de dificultat, l'última competició internacional de la temporada. Quan li preguntes per tot el que ha guanyat els darrers mesos, ha de fer memòria. De lluny, la Berta l'escolta. No és només la seva entrenadora, també és la seva mare. I en bona part, una de les responsables que l’escalada catalana pugui treure pit amb aquesta jove ambiciosa. Mai una escaladora espanyola havia guanyat una medalla en uns Mundials. Fins que ha arribat la Geila.

]]>

És una ànima lliure com n’he conegudes poques. Tan valenta que escala, en solitari, les parets naturals més verticals del planeta. I tan discreta que els mitjans parlen ben poc d’una esportista que assoleix fites que, en les seves condicions, no fa ningú més. Aquest curs l’Ajuntament de Barcelona li va donar el Premi Dona i Esport i va ser llavors, en un acte al Saló de Cent, que vaig tenir notícia que la Sílvia Vidal (Barcelona, 1970) era una llicenciada en INEF que, des de fa 30 anys, desafia la força de la gravetat d’una manera tan preparada com conseqüent. M’adverteix que mai parla de temes íntims. Amb ella al davant, tampoc no m’interessa el safareig terrenal. 

]]>

L’escalada és un esport que es practica des de fa molts anys, però sempre havia estat associada als grans alpinistes, a persones aventureres, molt ben preparades específicament que s’atrevien a enfilar-se per parets d’alta complexitat per explorar nous territoris. De mica en mica, aquest concepte ha anat evolucionant i l’escalada s’ha popularitzat entre la població adulta. Però cada vegada hi ha més infants, joves i famílies que la practiquen. "És un esport molt psicològic que t'ensenya a mantenir la calma en una situació de tensió. Has de prendre decisions ràpides i aquest esperit de superació és el que em té més enganxada", assegura la periodista de l'ARA Núria Orriols, que va provar l'escalada per primer cop de petita, però no va convertir-la en una afició fins fa tres anys, just després de la pandèmia.

]]>

Pedro González, que és invident de naixement, ha aconseguit escalar el Puig Major nevat aquest dimarts. Tot i que ja havia pujat diverses vegades al cim més alt de Mallorca, aquest ha estat el primer pic que ho ha fet amb tanta quantitat de neu, i equipat amb raquetes, grampons a les botes i piolets. La proesa va tenir lloc dimarts d'aquesta setmana, quan Pedro, guiat pel bomber solleric Toni Sosa, va ascendir per una canal sud del puig. "A les parets més verticals, per seguretat, anava fermat amb una corda a Toni. Això no és només perquè jo no hi pugui veure, sinó perquè tots els escaladors ho fan així, per evitar qualsevol risc", comenta el muntanyenc.

]]>

Sense cordes, ni talabard ni proteccions. L’any 2011, l’escalador estatunidenc Alex Honnold va escalar tot sol una via batejada com The Phoenix, situada al Parc Nacional de Yosemite. Amb l’ascens dels 40 metres, Honnold va convertir-se en el primer escalador a pujar sense proteccions una via amb un grau de dificultat tan elevat (7c+). Però aquesta fita va passar sense pena ni glòria. Onze anys més tard, i havent saltat a la fama després d’escalar de la mateixa manera la via El Capitán l’any 2017, ha sortit a la llum el vídeo de com l’escalador va aconseguir-ho. Ho va gravar Peter Mortimer, un dels documentalistes d’escalada més reputats del món després de treballs com The Dawn Wall i The Alpinist.

]]>

"Em van posar el llistó molt alt. Gairebé inabastable", diu. Potser per això Erik Noya es va fer escalador. Plata en la modalitat de velocitat al Mundial del 2021 representant Espanya i establert al CAR de Sant Cugat des del 2021, és descendent d'un home que surt a la Viquipèdia i d'un altre que té un carrer amb el seu nom. El seu besavi matern, Fèlix Cardona, va néixer el 1903 a Malgrat de Mar i va ser "un català molt important a Veneçuela". Explorador, va descobrir i va cartografiar diversos punts del sud de Veneçuela, com la cascada més alta del món (Salto Ángel). Noya explica la seva història amb orgull, igual que la de l'altra branca de la família.

]]>

La Guàrdia Civil ha rescatat aquest dimecres un escalador i un senderista després de patir ambdós accidents i resultar ferits a l'illa de Mallorca.

]]> Llegim a l’ARA que la campiona mundial d’escalada, de l'Iran, Elnaz Rekabi, que va participar en una competició internacional a Seül sense portar vel (i vam considerar que era en solidaritat amb les protestes contra el règim dels aiatol·làs) ha demanat perdó "pel descuit". Va competir –o sigui, va escalar– amb els cabells recollits en una cua, sense el vel, i va estar "desapareguda". Descuidar-se el vel a l'hora d'anar a escalar. Passa, com quan la periodista Ana Pastor va entrevistar Ahmadinejad i "li va caure". 

]]>

Com tantes pel·lícules de supervivència recents, Fall s'encomana amb certa eficàcia a la fórmula de tensió màxima en un escenari mínim. Aquí, una torre de comunicacions abandonada enmig del desert, a la qual decideixen enfilar-se un parell d'amigues aficionades a aquests reptes extrems. Per a les dues es tracta també de superar un trauma recent. Però la falta de previsió i les condicions d'una estructura molt malmesa les deixen penjades allà dalt sense a penes recursos per sobreviure. Si es fan els ulls grossos a un guió ple de forats i trampes, i a uns efectes visuals de baix pressupost, Fall pot convèncer els aficionats a aquest gènere.

]]>