Per primer cop sembla que ens arriba una bona notícia de la consellera de Feminisme: que el Govern està treballant per abolir la prostitució. Són intencions, és clar, i veurem en què queden, però ja és molt més del que hem tingut a Catalunya en els últims anys: unes polítiques regulacionistes que ens volen presentar l’anomenat ofici més antic del món com una sortida laboral més, una feina com qualsevol altra. Ada Colau va facilitar la feina als proxenetes adoptant aquest posicionament i venent-lo com a obert i inclusiu. Al comú dels mortals els pot semblar que aquest tema no va amb ells, que no hi tenim res a dir els qui no coneixem aquest món, però l’existència de xarxes d’explotació sexual i la impunitat amb què actuen representen una de les vergonyes més grans amb les quals convivim mentre ens omplim la boca d’igualtat i drets humans. ¿Podem treure pit de sensibilitat social mentre hi hagi persones que són comprades i venudes, llogades per hores i sotmeses a pràctiques denigrants i vexatòries? El PSOE ja fa temps que es va comprometre a avançar en l’abolicionisme tal com li han exigit les organitzacions feministes, però la cosa va lenta perquè, segons deia Ana Redondo, tocar el tema de la prostitució sempre genera polèmica. Els polítics que posen frens a aquests avenços tan necessaris en matèria d’igualtat ja ens explicaran per què se solidaritzen tant amb els proxenetes. És clar que els casos de corrupció que s’han destapat recentment on no falten mai les “señoritas” demostren que les resistències a posar fi a aquesta ignomínia deuen venir de dins mateix del partit. En tot cas benvinguda sigui la iniciativa de la consellera Eva Menor i esperem que els resistents pensin en les condicions en què viuen les prostituïdes i no pas en els seus principis ideològics i que no utilitzin aquesta qüestió per marcar perfil partidista.

Qui s’hauria imaginat que una llei sobre àrees industrials serviria per debatre sobre el requisit del català per als funcionaris? El PP va aprofitar aquesta norma per intentar eliminar-lo en diversos processos d’estabilització de treballadors públics. A més, ho va fer d’una manera tan enrevessada que no va passar el filtre de la lletrada: modificant, fora de termini, una esmena que havia presentat Vox. En aquest cas, l’esquerra va posar el crit al cel i la temptativa no va tenir èxit. Però en altres casos, esmenes similars a aquesta s’acaben aprovant. Sigui en format esmena, transacció o disposició addicional, els partits s’empesquen tota classe d’estratègies per introduir canvis legals per la porta del darrere.

El conseller d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, ja ha iniciat els primers contactes amb el sector agrari de les Balears per tirar endavant una nova llei agrària amb la qual vol tornar a la permissivitat de la del 2014, amb Biel Company com a conseller d'Agricultura i José Ramón Bauzá com a president del Govern. Un dels objectius principals d'aquella norma va ser impulsar les activitats turístiques, complementàries i d'agrooci. Per fer-ho possible, la llei Company permetia camps de polo, hipòdroms, agroturismes, museus i refugis a les explotacions agràries professionals, sempre que es mantingués l'activitat agrària.

En el seu primer any de mandat, la presidenta Marga Prohens s'ha abonat a aprovar decrets llei, una manera de legislar que ha prioritzat per damunt les lleis, que requereixen un debat parlamentari per tirar endavant. En dotze mesos, el Govern ha donat llum verda a sis decrets llei, i Prohens s'ha convertit en la tercera presidenta que més n'ha aprovat en el primer any de legislatura. Només la superen l'expresident José Ramón Bauzá (PP), que en només un any va tirar endavant tretze decrets, i la presidenta Francina Armengol, que va estrenar el seu segon mandat durant la covid, motiu pel qual en va impulsar molts per donar resposta a l'emergència: de la dotzena de decrets que el Govern del Pacte va aprovar, sis estaven relacionats amb la pandèmia.

La prohibició de l’entrada de nous vehicles dièsel a les Balears a partir del 2025 continua enlaire i el Govern encara no sap si podrà executar aquesta mesura de la Llei de canvi climàtic i transició energètica. L’executiu espanyol, amb Pedro Sánchez al capdavant, va qüestionar la constitucionalitat del vet balear al dièsel, que s’estenia als nous vehicles de benzina a partir del 2035. Era l’any 2019 i l’Estat i les Balears varen acordar en una comissió bilateral que Madrid estudiaria les possibilitats d’aquestes restriccions. A començaments del 2020, va semblar que la discrepància entre les Illes i el govern espanyol anava ben encaminada, perquè l’esborrany de la llei espanyola de canvi climàtic permetia que els territoris insulars poguessin prendre mesures sobre comercialització de vehicles per afavorir la reducció de les emissions.

Una estimada feminista es preguntava, a l’inici d’un capítol del llibre Alianzas rebeldes: "A qui allibera el feminisme?" La Núria Alabao partia d’aquesta pregunta per analitzar a quins interessos responien algunes de les configuracions actuals del feminisme. Els excessos reguladors podrien ser una d’aquestes configuracions que, sospitem, no només no estan responent als interessos de la majoria de dones, sinó més aviat al sosteniment d’un ordre de coses que les perjudica. Si una cosa ha demostrat el cas del futbolista Alves ha estat, entre d’altres, que avui en dia ja queden poques esferes de la vida que no estiguin fortament regulades. “Els protocols antimasclistes funcionen”, es va dir. D’acord, però per a què i en benefici de qui?

El ple del Parlament ha aprovat aquest dimarts per unanimitat la llei balear d'herències en vida –Llei de successió voluntària o contractual de les Balears. La tramitació va començar el 20 de setembre i ha culminat sense esmenes, perquè tots els grups parlamentaris han donat suport a aquest projecte de llei des del començament. L'objectiu de la llei és dotar els pactes successoris d'una regulació més detallada, que eviti confusions. A més, es preveu la possibilitat que els estrangers puguin acollir-se a aquesta figura. Amb tot, la regulació pretén evitar futurs litigis familiars en el moment de l'obertura dels testaments. El projecte de llei també deixa clares les causes de revocació i els supòsits mitjançant els quals el donant pot revocar unilateralment la donació universal.

El senador del PSIB Cosme Bonet ha justificat aquest divendres el veto del govern espanyol a l'esmena que va aprovar la Cambra Alta per abaixar l'IVA de les perruqueries del 21% al 10% durant la votació de la llei antifrau. "El PP va impulsar aquesta esmena transaccional de manera sorprenent i amb l'informe dels lletrats del Senat en contra", ha comentat Bonet, que considera que aquesta iniciativa està "fora de lloc". "El PP hauria de saber que hi ha un comitè d'experts que estudia la reforma fiscal a l'Estat i que faran recomanacions sobre els tipus reduïts d'IVA després de revisar les pujades que el PP va fer l'any 2012", ha continuat.

Els serveis de perruqueria, barberia i estètica passaran de gravar el 21% de l’IVA al 10% a partir de l’1 de gener de 2022. Aquesta mesura s’ha incorporat a la futura llei de prevenció i lluita contra el frau en el seu pas pel Senat. El PSOE ha quedat sol en la votació de la cambra alta –143 vots a favor i 119 en contra– després d’intentar que no es pogués votar una esmena transaccionada que ha tingut com a protagonistes els dos senadors per designació autonòmica de les Illes: el popular José Vicente Marí Bosó i l’ecosobiranista Vicenç Vidal.

"Dones, joves i migrants: els tres col·lectius més colpejats per la pandèmia", deia dilluns un titular d'aquest diari fent-se ressò d'un informe de les Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS). Aquesta percepció contradiu la realitat d'una manera que considero ofensiva: els qui han mort són, majoritàriament, homes, vells i del país, com es pot observar en totes i cadascuna de les estadístiques oficials fetes públiques des del març, sense excepcions. No és cap secret, això; recordin què ha passat a Tremp, i a tot arreu. Insisteixo que aquesta distorsió resulta vexatòria per a la memòria dels qui han estat veritablement "colpejats" per la pandèmia: els que ja no hi són, els morts. No m'agrada fer aquest tipus de comentaris perquè, en general, només tenen un biaix emocional. En aquest cas, però, em sento moralment obligat a expressar-lo.

El sindicat USO a les Illes Balears ha rebutjat aquest diumenge el nou projecte de llei d'educació del govern espanyol perquè "discrimina totalment" l'escola concertada i el professorat de Religió.