La navegació està darrere del 33,5% dels residus a la mar i el 32,2% procedeix del turisme, comerç i hostaleria, segons un nou estudi pilot desenvolupat a les Balears per les fundacions Mallorca, Menorca i Eivissa Preservation, el qual revela una presència generalitzada i persistent de residus.

Una tortuga marina ha estat rescatada a Cala Rajada després de quedar totalment embolicada en plàstics i fems, segons ha informat la Guàrdia Civil. L’actuació va tenir lloc dimarts passat, quan agents del Grup d’Especialistes en Activitats Subaquàtiques (GEAS) i membres de Salvament Marítim de Portocristo feien un servei conjunt a la zona nord-est de Mallorca.

La moda dels tassons personalitzats als festivals va aparèixer amb la intenció d'eliminar els plàstics d'un sol ús i reduir-ne l'impacte ambiental, però, segons el darrer estudi de la fundació Rezero, s'ha acabat convertint en un nou model de negoci que contribueix a la contaminació i al deteriorament del medi ambient.

Mai comprar aigua embotellada en plàstic, optar per roba de segona mà sempre, joguines de fusta –o reutilitzades si són de plàstic– o posar els nadons a fer pràctiques a l'orinal a partir de les sis setmanes de vida –sí, sis setmanes– són algunes de les moltes formes de començar a alliberar-se, a poc a poc, de la "dependència" del plàstic. De fet, és una altra forma de vida, probablement.

L’any 2018, la Xina va dir prou. Assumia la meitat de les exportacions de plàstic del món i, farta de ser l’”abocador del planeta”, va vetar-los l’entrada. La UE, que n’hi exportava tres milions de tones, va veure’s forçada a posar-se les piles, i les organitzacions que feia anys que lluitàvem per una societat lliure de residus vam veure com amb el veto xinès s’accelerava la implementació de polítiques en l’àmbit de l’economia circular. Per fi, Europa aprenia que la manera de ser resilients és amb l’autosuficiència.

Matthew Campen, toxicòleg de la Universitat de Nou Mèxic, no es va sorprendre quan el seu equip va trobar microplàstics en testicles humans en un nou estudi. Les diminutes partícules ja s'havien trobat a la llet materna, als pulmons i en sang humana. Avui en dia, diu Campen, espera trobar-ne a totes les parts del cos. Les partícules són tan petites que és fàcil ingerir-les o inhalar-les. Els científics encara no estan segurs de com poden afectar la salut humana, però algunes de les primeres investigacions mostren motius de preocupació: un estudi del 2021 va revelar que els pacients amb malaltia inflamatòria intestinal tenien més microplàstics a la femta que els subjectes sans, mentre que un altre estudi recent va descobrir que les persones amb microplàstics als vasos sanguinis tenen més risc de patir complicacions cardíaques.

Un estudi publicat per la Universitat d'Anvers (Bèlgica) revela que les canyetes “ecològiques”, fetes amb materials com paper i bambú, contenen unes substàncies químiques conegudes com a PFAS (poli i polifluoroalquilades), que tenen riscos per a la salut humana i per al medi ambient. La investigació es fa pública després de la prohibició europea als productes de plàstic d'un sol ús, com ara plats, coberts i, també, canyetes per a les begudes.

Un equip d’investigadors de la Universitat de les Illes Balears i de la Fundació Palma Aquàrium han avaluat per primera vegada l’impacte que tenen els residus plàstics marins sobre els cetacis a les Illes. El 10% dels exemplars examinats presenten restes de plàstics en el seu aparell digestiu i un 7,3% queden enganxats entre xarxes i aparells de pesca a la deriva.

El 75% de les tortugues que el Consorci de Recuperació de Fauna de les Illes Balears (COFIB) ha rescatat aquest 2022 varen ser trobades emmallades amb plàstics o xarxes. Segons ha detallat el Govern de l'Arxipèlag, a través d'un comunicat, a totes els van haver d'amputar com a mínim una aleta i, a més, algunes d'aquestes van expulsar més de dos metres de corda que havia ingerit.

La contaminació marina per plàstics s'ha multiplicat per deu des de l'any 1980 i la Mediterrània n'aplega un 7% del total al món. Ja afecta almenys 267 espècies, entre elles el 86% de les tortugues marines, el 44% de les aus marines i el 43% dels mamífers marins, segons el Consell Econòmic i Social de les Illes Balears (CES). Davant aquesta amenaça, la societat civil organitzada (Consells Econòmics i Socials d'Occitània, Catalunya i les Illes Balears agrupats al si de l'Euroregió Pirineus Mediterrània) prepara un col·loqui internacional a Montpeller (França) el pròxim 29 de setembre per compartir estratègies contra la contaminació dels plàstics, amb el títol Salvem el Mediterrani.

Les Illes Balears i el seu sector turístic i científic continuen cercant alternatives fiables i realistes per eliminar els plàstics d'un sol ús en la indústria turística de l'Arxipèlag. Aquest dimarts es van reunir diferents organitzacions i la UIB per tal de fomentar la investigació i el desenvolupament de solucions innovadores en aquest àmbit i van arribar al punt que les claus per garantir l'eliminació definitiva d'aquests plàstics no són altres que la recerca i la innovació.

El 98% dels residus retirats del Parc Nacional de Cabrera han estat plàstic i un 30% és d'un sol ús. Aquest és el resultat que ha presentat la directora del Parc Nacional Maritimoterrestre de l'arxipèlag de Cabrera, Francisca López, en el congrés del projecte pilot europeu 'Plastic Busters MPAs', duit a terme a Atenes aquesta setmana, informa el Govern en una nota.

Oceana ha assegurat aquest dijous que la Llei de residus "no frenarà l'arribada de plàstic a la mar", perquè creu que la normativa ha deixat passar l'oportunitat d'aplicar mesures "contundents" per eliminar monodosis i anelles, així com per reduir les tovalloletes humides i altres productes de plàstic d'un sol ús.

La lluita contra el canvi climàtic ha esdevingut una eina més de màrqueting i ja existeix un concepte per definir-ho: greenwashing. Precisament, per evitar que les mesures ambientals d'algunes empreses quedin només en compromisos sense resultat, la plataforma Plastic Free Balearics ha publicat una guia d'alternatives 'honestes' per als sectors de la restauració i l'allotjament.

La prohibició de monodosis alimentàries de plàstic en bars, cafeteries, hotels i restaurants torna a estar en vigor, després que les mesures sanitàries s'hagin relaxat. Així ho indica el Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB) publicat aquesta setmana, que recorda que la situació de pandèmia va fer necessària l'eliminació d'aquesta norma "amb l'objectiu d'evitar un ús compartit dels envasos".

E l mallorquí Xavier Pastor, director general de Greenpeace Espanya durant 17 anys, recorda com si fos ahir el juny del 1996. Va ser quan començà a cremar la moderna planta incineradora de Son Reus de Palma. Naixia sobre un antic forn per prestar servei a tota l’illa. “La tònica habitual de l’època –apunta l’antic dirigent ecologista– era construir incineradores per posar fi al problema dels abocadors. A Greenpeace consideràvem que aquella era una opció fàcil i que, a més, tenia greus conseqüències per al medi ambient i la salut pública. Si impedeixes la incineració, forces les institucions a engegar programes de recollida selectiva i a reduir els residus en origen”. 

La Conselleria de Medi Ambient i el Consell de Menorca han signat un acord de col·laboració a través del qual iniciaran una campanya d'informació sobre el compliment de la Llei de residus i sòls contaminants, segons ha informat aquest dijous l'Executiu. En el pacte, s'estableix que la Conselleria formi els inspectors insulars de turisme perquè puguin avaluar el grau de compliment de la normativa.

El Servei de Neteja del Litoral ha arribat a la meitat de la seva campanya i, en total, ha recollit 19.666,37 quilos de residus els mesos de juny i juliol, segons ha informat aquest dijous el Govern balear. D'aquestes gairebé 20 tones, el que més s'ha arreplegat és plàstic, amb un total de 9.247,04 quilos, que suposen un 47,02% de les deixalles.

La consellera de Sostenibilitat i Medi Ambient del Consell de Mallorca, Aurora Ribot, ha admès en el ple de la institució insular d'aquest dijous que la concessionària Mac Insular ven grava reciclada amb plàstics i metalls, o sigui, "impropis, com es diu en el sector". "Encara que els impropis hi són, sempre s'han complit els requisits que marca la Unió Europea per comercialitzar aquest producte", ha defensat, i ha continuat dient que en els darrers anys s'han augmentat el control i les anàlisis sobre la qualitat de la grava i que "sempre han sortit satisfactoris".