El producte estrella de l'Associació General Agrària Mallorquina (Agama) i alhora el batut de xocolata que ha caracteritzat la infància de molts de mallorquins, el Laccao en botella de vidre, ja no es fa “ni a Mallorca ni amb llet de l’illa”, asseguren fonts de l'empresa. "Només s'hi fa el de bric i quan el demanen", afegeixen. El 1944, l’empresa làctia francesa Lactel, juntament amb un farmacèutic de Palma, varen crear el Laccao, que segons es va anunciar durant anys pels altaveus del Lluís Sitjar era “la beguda dels esportistes”.

Va ser un antull de knafeh durant l'embaràs el que va fer que Sarah Hamouda somiés amb xocolata: s'imaginava una barra que recordés les postres cruixents i cremoses de l'Orient Mitjà de la seva infància britànica i egípcia. "L'endemà vaig dir al meu marit que volia començar un negoci de xocolata", explica des de casa seva a Dubai, als Emirats Àrabs Units.

“Quan veus com descarreguen el camió ja saps qui estarà al podi”, diu un xocolater que ha format part del jurat del World Chocolate Masters, el concurs que ens va fer descobrir un nom: Lluc Crusellas, el xicot de Santa Eulàlia de Riuprimer que el 2022 va guanyar el trofeu més preuat del món del cacau. I tot plegat, molt abans que algú pensés que podria guanyar –bé, algú sí que s'ho pensava, ja hi arribarem–, va ser registrat per Jordi Torra. Un material que ara ha estat transformat en un documental i que es va poder visionar a l'Atlàntida de Vic.

Si hi ha un municipi associat per antonomàsia a la pesca de la gamba vermella aquest és, sens dubte, Palamós. Ara bé, no és ni molt menys l'únic, ja que, al llarg del litoral català, també hi ha altres denominacions on es pesca aquest crustaci tan preuat, segurament amb menys peregrí, però amb un gènere igualment excel·lent. És el cas de Roses, on la flota pesquera que surt en direcció al Cap de Creus porta al port un carregament extraordinari de gamba vermella: sovint és un pèl més petita que la de Palamós, amb menys corba a la cua i un punt més rosada i transparent, però, de sabor, igual de potent, carnosa, amb gust salabrós i iodat. Els pescadors i cuiners rosincs no es cansen de reivindicar-la a la llotja i a taula i, ara, des del municipi, ha sortit una nova iniciativa molt singular per donar-la a conèixer encara més. Es tracta de la xocogamba, una gamba feta de xocolata creada pel mestre pastisser Albert Lorenzo, que, fa 3 anys, va inaugurar a Roses La Postreria, on prepara i ven tota mena de dolços i pastissos molt ben elaborats.

Els veïns que avui s’acostaven a una de les dues pastisseries del xocolater Pachi Larrea a Castelldefels (al passatge Mercè Rodoreda, 2 o bé al carrer Dr. Trueta, 2) no podien felicitar-lo pel premi del Millor Pastís de Xocolata del Món que va alçar divendres a Alacant. Els dilluns és el dia que tenen tancat, però és que a més Pachi Larrea encara no ha arribat a Castelldefels, perquè justament torna d’Alacant avui mateix.

El pastisser Oriol Balaguer és autor del llibre Oh la la chocolat (Planeta Gastro), en què explica receptes tan senzilles com la que us revelem perquè feu a casa.

El xocolater Oriol Balaguer explica en el llibre Oh la la chocolat (Planeta Gastro) com preparar postres de xocolata tan senzilles com les que revela en aquesta recepta, que la dificultat més gran que té és el temps de repòs a la nevera (dotze hores).

La xocolata de la mona de Pasqua és una d’aquelles coses que dura a la nostra cuina dies, setmanes i fins i tot mesos i que a vegades fa que ens preguntem què en podem fer, a banda de menjar-ne bocins. Els pastissers expliquen que és un ingredient de primera qualitat per reaprofitar-lo amb mil i una preparacions dolces. Entre les receptes més senzilles, una xocolata desfeta. Entre les més laborioses però no complicades, les trufes. Amb l’ajuda de cuiners i amants de la xocolata, us n’hem seleccionat cinc.

En uns dies en què els padrins han de donar la mona als seus fillols, arriben males notícies per als amants de la xocolata: està més cara que mai. El preu del cacau als mercats internacionals s'ha disparat els últims mesos fins a nivells mai vistos, per sobre dels 8.300 euros per tona. El preu dels futurs –els productes financers que utilitzen les empreses per comprar primeres matèries tancant un preu amb antelació– amb lliurament a dos mesos ha passat dels 2.600 dòlars per tona a fregar els 9.000 dòlars (8.343 euros) en només dos anys, la qual cosa representa un increment de gairebé el 250%.

Miquel Guarro (Piera, 1989) és xocolater, i actualment es dedica a assessorar projectes amb l’empresa que ha creat amb Miguel García, Wethefood. El seu ofici actual implica viatjar a diferents països del món per col·laborar en projectes de pastisseria. A més, acaba de publicar el seu primer llibre, Dulce revolución. Atrévete con la pastelería en casa (Espasa). Per arribar al present, ha passat per un passat intens, com ara ser director pastisser de Hofmann Barcelona; professor a l’aula de formació professional Chocolat Academy, a Vic, i pastisser al restaurant Dos Cielos, dels germans Torres, l'anterior al que dirigeixen actualment els bessons, Cocina HermanosTorres. L'entrevistem un migdia just l'endemà que hagi arribat a Mèxic.

De cop i volta el cel s’ha tenyit d’un vermell encès. Els arbres del corral han començat a gronxar-se en una frenètica dansa i la gelor ha entrat com un calfred recorrent l’espinada. La rebem com una bonaventura, com un parèntesi en aquest malson de calor cada cop més recurrent i inesgotable. Tornarem a encendre el foc i ens deixarem embadalir per les sinuositats de les flames. Cada estació ens regala petites joies que apreciam quan el cicle acaba i comença altra volta. El fred convida a la introspecció, a la protecció, al guariment per dins i per fora. Clamam perquè la calentor ens protegeixi de la bafarada glaçada de l’aire. Per sort, tenim antídots com els plats de cullera o una tassa de xocolata ben calenta.

El millor xocolater del món acaba de treure al mercat la seva marca pròpia de xocolata, de nom Eukarya (que fa referència a les cèl·lules eucariotes), i ho fa amb trenta referències de productes, que s’aniran ampliant a poc a poc. D’entre totes les referències destaquen les rajoles, que n’ha fet de deu varietats diferents, que inclouen la blanca, la blanca amb caramel, amb llet i les negres (amb percentatges diferents de cacau, que van del 60% al 80%, i també amb altres ingredients: amb sal i cafè). L’origen del cacau amb què ha treballat les creacions són el Perú i Papua Nova Guinea. Els productes es podran adquirir al seu obrador de Vic (c. Lleida, 23) i en una botiga efímera, que estarà oberta fins al 21 de desembre a l’hotel Yurbban de Barcelona.

A les lleixes, pots de mel, terrines de flam d'ou i sobrets de llevat. En una altra postada, paquets de pastilles per fer suquet de peix i pots de crema de cacau. El 1945, José María Ventura i José Ignacio Ferrero es passaven el dia carretejant amunt i avall caixes plenes d'aquests productes. Eren cunyats i feia cinc anys que havien obert Nutrexpa, un petit negoci al carrer Torrent de l'Olla, al barri de Gràcia de Barcelona. Els anava bé, però encara no sabien que, ben aviat, batrien tots els rècords de vendes. Feia unes setmanes que se'ls havia encès la bombeta. A la rebotiga estaven preparant un innovador concentrat soluble de cacau en pols que, barrejat en un got de llet, tenia bon gust i, a més, era nutritiu. "Eren anys de postguerra, marcats per la fam i la manca d'aliments frescos i saludables per a tota la família, sobretot per als infants", contextualitza Carolina Luis-Bassa, directora del màster de màrqueting de la UPF - Barcelona School of Management. Els dos emprenedors van batejar l'invent amb el nom de Cola Cao.

El cacau fou, sens dubte, l’aliment que més prestigi adquirí de tots els que es dugueren del Nou Món. A Amèrica, la beguda que se n’extreia era pròpia dels déus i s’emprava en cerimònies sagrades o també com a moneda. Cristòfol Colom va ser el primer europeu que la va tastar, ja que la va beure per oferiment dels indis. Però no va ser fins a la conquesta de Mèxic per part d’Hernán Cortés que es començà a valorar.

El pastisser Eric Ortuño, de L’Atelier de Barcelona, explica com preparar a casa una mona de Pasqua de mida individual, decorada amb un guarniment senzill i atrevit alhora, que pot recordar el núvol de fils de l’artista Antoni Tàpies, instal·lat en la seva fundació, que, sigui dit de passada, porta per nom Núvol i cadira.

En cuina, com en la vida, els errors són l’origen de nous plats (i de nous plans). El llibre 50 éxitos culinarios nacidos por casualidad (RBA), escrit per l’empresari Oscar Farinetti, i que surt publicat aquesta setmana, fa un repàs de menjars emblemàtics, com el brownie, les patates fregides o l'ensaladilla russa, que podrien haver nascut per casualitats i errors fortuïts. L'autor acaba, com a colofó final, amb la Viagra, un altre dels grans errors, en aquest cas farmacèutic, que va sorgir arran de no haver aconseguit curar la malaltia per a la qual estava pensada en principi, l'angina de pit.

Els torrons han dividit el món en dos bàndols. D'una banda, els que busquen la innovació més inaudita, amb barreja de gustos i formes exclusives. De l'altra, els que alcen les veus i demanen que no els toquin els torrons, que la paraula només es refereix a la barra clàssica, amb els gustos de sempre –Xixona, Alacant, crema cremada i xocolata–. Entre uns i altres hi ha veus de renom, com la del xocolater Enric Rovira, que assegura que “el mercat del torró, no només el de xocolata, sinó també el tradicional, fa molts anys que està destrossat”. I és així per la crisi dels anys 2007-2008, i també per un altre motiu: per l’aparició de marques comercials, “amb gran ressò mediàtic, que ens ha aniquilat”, afirma Rovira.

El millor xocolater del món és català. Lluc Crusellas, un pastisser de 26 anys de Santa Eulàlia de Riuprimer (Osona), ha estat proclamat aquest dilluns millor mestre xocolater al World Chocolate Masters de París, la competició mundial més important dedicada a la xocolata. "Volia fer coses noves i arriscar. Hem preparat un projecte per guanyar", explicava fa uns dies Crusellas, deixeble del xef Nandu Jubany, a qui considera el seu "padrí". El pastisser confessava que és una persona "competitiva" i que havia viatjat a París "per guanyar". Quan s'ha fet públic el guanyador, Crusellas, somrient i emocionat, i entre crits i aplaudiments del públic, ha agraït en català el suport del seu equip: "Ho hem fet entre tots. A tothom, mil gràcies".

La xocolata està en un procés de revaloració, més que mai. La pastisseria ha començat a buscar el cacau d’origen, amb transparència pel que fa a la seva procedència i, també en les receptes, l’esforç radica en fórmules que expressin la seva puresa. Avui en dia les barreges de xocolata amb nata i mantegues es consideren desfasades perquè els lactis poden emmascarar l’essència pura, trufada de tons amargs i àcids. Si fa milers d’anys per als maies la xocolata era un ingredient sagrat i per a Europa va ser, en un principi, un ingredient relacionat amb el diable, en l’actualitat la xocolata és un aliment venerat. La nutrició el considera beneficiós per a l’organisme, especialment la xocolata negra, amb un alt percentatge de cacau. No hi ha restaurant ni pastisseria del món que no tingui unes postres de xocolata, i que, a més, consideri que són les millors. I probablement ho són, perquè sovint només pronunciar la paraula xocolata -que és semblant en gairebé totes les llengües- ja hi ha passions desfermades.