Una funcionària interina del Consell de Mallorca ha presentat una querella criminal als jutjats de Palma contra diversos càrrecs de la institució insular i contra l'empresa Quirón, a qui acusa de presumptes delictes de prevaricació administrativa i revelació de secrets en el marc d’un expedient disciplinari obert contra ella per una suposada situació d’incompatibilitat laboral.

Un xofer, funcionari de carrera, s'ha querellat contra el cap de gabinet de Prohens, contra la consellera de Presidència, contra la directora de l'Escola Balear d'Administracions Públiques (EBAP) i contra el conductor que, presumptament, hauria aconseguit la plaça de xofer personal de la presidenta del Govern de forma fraudulenta.

Fou la darrera dentada de la censura franquista –el dictador va morir només uns mesos més tard–, si bé aquesta va continuar durant la Transició i fins a la consolidació de la democràcia. Ara fa 50 anys, l’agost del 1975, la revista mallorquina Cort va ser segrestada, en virtut d’una norma –la llei Fraga del 1966, dita així pel seu responsable, el llavors ministre Manuel Fraga– que suposadament atorgava més llibertat als mitjans de comunicació. Ara bé, també preveia els recursos per reprimir-los si publicaven alguna cosa que no agradava al règim. Va ser l’únic cas d’una publicació mallorquina segrestada per la dictadura i aquell episodi va tenir ressò a tot l’Estat.

Més d'un centenar de persones afectades per la DANA del 29 d'octubre han presentat una querella contra cinc membres del govern valencià i contra el president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX), Miguel Polo, pels presumptes delictes d'homicidi imprudent, lesions, danys, prevaricació i omissió del deure del socors per la seva presumpta inacció durant les inundacions. Ho ha anunciat aquest dimecres l'Associació de Damnificats DANA Horta Sud, just el dia en què es compleixen tres mesos de la catàstrofe en què van morir 224 persones i encara n'hi ha tres de desaparegudes.

Des que les riuades van arrasar part del País Valencià, les preguntes al voltant d'una possible responsabilitat de l'administració no s'han aturat. Què hauria passat si el govern valencià hagués ordenat confinar els veïns de l'Horta Sud? ¿I si haguessin rebut el missatge d'emergències unes hores abans, i no quan l'aigua ja havia omplert els baixos i havia deixat cotxes atrapats? El primer moviment als tribunals han estat les querelles que el col·lectiu populista Iustitia Europa ha presentat: diumenge contra el president espanyol, Pedro Sánchez, i el ministre d'Interior, Fernando Grande-Marlasla; i dilluns contra el president valencià, Carlos Mazón. Aquest dimarts s'hi ha sumat la denúncia que el sindicat CGT ha portat a la Fiscalia, i en paral·lel activistes i entitats socials s'han agrupat en la plataforma Justícia per a València, que inclou una cinquantena de juristes que es preparen per demanar responsabilitats penals per homicidi per imprudència greu.

Nou episodi de la batalla judicial entre el PP i el PSOE amb un revés de l'Audiència Nacional als d'Alberto Núñez Feijóo. El jutge Santiago Pedraz ha rebutjat la querella del PP contra el PSOE per finançament il·legal. La guerra no acaba aquí, ja que els socialistes han reaccionat anunciant que es querellaran contra els populars per injúries i calúmnies pel fet que Pedraz ha inadmès a tràmit la querella del PP aquest dilluns, tal com proposava la Fiscalia Anticorrupció, per falta de proves. La denúncia es basava en el testimoni anònim d'un suposat empresari que va afirmar a un mitjà de comunicació haver entregat 90.000 euros en bosses a la seu socialista del carrer Ferraz i el magistrat considera que no n'hi ha prou, que calen dades que "corroborin" aquesta afirmació.

Res del que faci el PP sobre el cas Koldo –ni tan sols la querella que ha presentat contra el PSOE per presumpte finançament il·legal i suborn– farà virar el rumb de Pedro Sánchez ni la seva intenció de continuar al capdavant del govern espanyol, almenys, fins al 2027. És el missatge que ha llançat el president espanyol aquest dilluns des de Barcelona en un fòrum organitzat pel grup Prisa que, durant dos dies, reunirà líders internacionals i dirigents espanyols a la capital catalana. Era un escenari perquè Sánchez es pogués lluir, però les últimes decisions judicials, en especial la del jutge de deixar l'exministre i ex mà dreta del president, José Luis Ábalos, a un pas de la imputació arran d'un nou informe de la Guàrdia Civil, ho han aigualit: per això el cap de l'executiu espanyol ha decidit passar a l'atac contra el PP. L'han secundat des de diversos flancs els ministres socialistes, que s'han encarregat de recordar que el PP és el partit de la Gürtel i el que va defenestrar Pablo Casado quan va mirar d'actuar contra Isabel Díaz Ayuso pel suposat cas de corrupció que afectava el seu germà (arxivat per Anticorrupció). Fins i tot han retret als populars haver anunciat la querella contra el PSOE des d'una seu, la de Génova, "pagada amb diners negres".

Vox ha anunciat aquest diumenge noves accions legals després de les novetats en la recerca del cas Koldo i ha avançat que presentarà una querella al Tribunal Suprem contra la presidenta del Congrés, Francina Armengol, pels contractes fets quan era presidenta de les Balears.

El diputat de Vox en el Congrés per les Balears, Jorge Campos, ha presentat una querella per la difusió d'una carta interna del partit amb "greus acusacions" contra ell, una denúncia que no dirigeix específicament contra la presidenta de Vox a les Balears, Patricia de las Heras, però sí que apareix el seu nom a la carta. En declaracions als mitjans davant els jutjats de l'avinguda d'Alemanya, ha indicat que la denúncia es dirigeix "contra qui sigui l'autor de la carta" i de la seva difusió, sol·licitant que sigui el jutjat qui adopti mesures per esbrinar-ho.

Aquest 14 de juliol era una data assenyalada per a Julio Pacheco i Rosa García. Tots dos estaven citats a declarar al jutjat d'instrucció número 50 de Madrid, a la plaça Castilla, després que una jutgessa admetés a tràmit la querella de Pacheco per "un suposat delicte de crims de lesa humanitat i tortures" durant el franquisme. Ell havia de declarar com a afectat i supervivent de les tortures, mentre que García ho faria com a testimoni. La data, però, també era assenyalada per a totes les entitats memorialistes perquè per primer cop en la història la veu d'un querellant contra la violència de la dictadura franquista seria escoltada en un jutjat espanyol.

Les mentides de Pablo Casado sobre el català a les aules quedaran de moment en no res. El jutge que investigava els atacs de l'exlíder del PP a la immersió lingüística ha decidit arxivar les querelles que van presentar contra ell la Generalitat i el Grup d'Advocats Independents perquè no hi veu delicte, segons ha avançat El Confidencial i ha pogut confirmar l'ARA. El Govern ja ha anunciat que hi presentarà recurs.

La Fiscalia acaba de presentar una querella contra el president del Parlament i altres membres de la mesa per haver tramitat en l’anterior legislatura una resolució en defensa del dret d’autodeterminació. La querella interposada per la Fiscalia pren com a referent la sentència del TC que va anul·lar la resolució 1/XI del Parlament i les interlocutòries que després van anul·lar les resolucions 534/XII i 546/XII. Com recordaran, la resolució 1/XI expressava la voluntat d’iniciar un procés cap a la independència no subordinat a l’Estat, que es pretenia materialitzar de manera unilateral i al marge de la Constitució. El TC la va declarar inconstitucional i això va marcar un precedent del qual es podien derivar conseqüències per als membres de la mesa si el Parlament pretenia insistir en la mateixa direcció.

El jutjat d'Instrucció número 12 de Palma va emetre dimarts 9 de juny una interlocutòria en què cita a declarar l'actual regidora d'Infraestructures i Sostenibilitat de l'Ajuntament de Palma, Angélica Pastor, el proper 23 de setembre. D'aquesta manera, admet a tràmit la querella criminal interposada per un policia local el 24 de febrer de 2020 contra Pastor per revelació de secrets.

Revés de la justícia al PP. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha decidit no estudiar si el president de la Generalitat, Quim Torra, està cometent un delicte d'usurpació de funcions en seguir exercint com a primera autoritat de Catalunya des que va perdre la condició de diputat del Parlament. El tribunal no ha admès a tràmit la querella que va presentar el PP contra Torra perquè considera que els fets que exposaven els populars no constitueixen cap delicte.

El Partit Popular de les Illes Balears ha afirmat en un comunicat que estudia emprendre accions legals contra els responsables de l'emissió d'un programa per part de Ràdio Illa Formentera en què es fa una broma en la qual "l'home del senalló" intenta vendre vots al PP de Palma.

L'agència Efe se sumarà a l'acció penal per presumpta prevaricació judicial contra el jutge del cas Cursach, Miquel Florit, impulsada davant el Tribunal Superior de Justícia de Balears per 'Diario de Mallorca' i Europa Press.

'Diario de Mallorca' i Europa Press Balears han presentat aquest dijous una querella conjunta al Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears contra el jutge Miguel Florit, que va ordenar la confiscació de dos telèfons mòbils, documentació i dos ordinadors dels dos mitjans de comunicació per investigar qui els havia filtrat un informe del cas Cursach protegit pel secret de sumari. La querella acusa el jutge dels delictes de prevaricació judicial, contra la inviolabilitat del domicili i contra l'exercici del dret de secret professional del periodista.