Abans que Iuri Gagarin es convertís en el primer home a arribar a l’espai, un munt de bestioles van orbitar per sobre dels caps dels humans. Durant els anys 50 els soviètics i els nord-americans van portar la seva rivalitat més enllà del nostre planeta, iniciant una cursa espacial que faria immortals noms com Gagarin, Neil Armstrong, Aléksei Leónov, Buzz Aldrin o Valentina Tereixkova. Però abans d’ells, van existir la Laika, el Baker, la Belka, el Ham i la Strelka. Els primers animals a l’espai, però no els primers a volar, ja que el 1783 els germans Montgolfier havien posat una ovella, un ànec i un gall dins d'un globus d'aire calent per veure què passava si els feies volar.

El govern de Donald Trump ha retallat un 24,3% el pressupost de la NASA per al pròxim any i ha reorientat totalment l'estratègia del programa espacial nord-americà. La nova prioritat és "arribar a la Lluna abans que la Xina i posar un nord-americà a Mart", una menció explícita que confirma oficialment (i de forma molt poc diplomàtica) el que era un secret de domini públic: la nova carrera espacial entre els Estats Units i la Xina. Ni tan sols el president J.F. Kennedy va dir mai oficialment que l'objectiu de les missions Apol·lo fos vèncer la Unió Soviètica, però Donald Trump no té pèls a la llengua. I tampoc no té gens d'interès científic en l'espai. El seu pressupost, de fet, fa una retallada dràstica en els programes de recerca espacial i en els de recerca planetària, com els que investigaven la crisi climàtica. La NASA fixa el rumb cap a Mart, tal com demanava Elon Musk, que ha orientat cap aquí la seva empresa Space X. Abans, però, cal arribar a la Lluna només per vèncer Xi Jinping.

Sis antenes gegants exploren el cel nocturn. Apunten totes cap a un mateix punt, buscant un senyal a l’espai profund. La imatge, que sembla extreta de la pel·lícula Contact –en què la científica interpretada per Jodie Foster buscava senyals de vida extraterrestre–, és una fotografia que va fer història l’abril de l’any passat i que està captada al centre de la NASA als afores de Madrid. Les sis antenes van unir esforços, no per buscar alienígenes, sinó per trobar l’objecte construït per éssers humans que està més lluny de la Terra: la Voyager 1. La sonda, que va ser llançada l’any 1977, ja ha sortit del Sistema Solar i fa dotze anys que navega per l’espai interestel·lar.

Fa uns 4.000 milions d’anys la vida va aparèixer a la Terra, tot i que el procés exacte que la va originar és encara un misteri. Per intentar donar-hi resposta, no només és important explorar el nostre planeta sinó també altres astres del Sistema Solar. En aquesta línia, un estudi realitzat per l’Institut d’Astrofísica d’Andalusia (IAA-CSIC) ha aportat noves evidències que impliquen que la matèria orgànica és omnipresent a Ceres, el planeta nan que es troba al cinturó d’asteroides, més enllà de l’òrbita de Mart.

Els éssers humans, igual que la resta d’espècies, hem evolucionat per adaptar-nos a les condicions de la Terra. Cos i ment han estat modelats per la mà invisible de la selecció natural. Però motivada per la curiositat i les ganes d’exploració, la humanitat ha aconseguit traspassar les fronteres del nostre planeta per endinsar-se en l’entorn inhòspit de l’espai.

Durant setmanes, la NASA ha tret importància als problemes que ha patit la Starliner, una nau espacial de Boeing que al juny va portar dos astronautes a l'Estació Espacial Internacional. Però dimecres, alts càrrecs de l'agència van admetre que els problemes podrien ser més greus del que es pensava i que, finalment, és possible que els astronautes no tornin amb la nau de Boeing. La NASA estudia una opció alternativa perquè els astronautes, Suni Wiliams i Butch Wilmore, puguin tornar a la Terra en una nau espacial construïda per SpaceX, empresa competidora de Boeing. L'estada dels astronautes en òrbita, que havia de ser només de vuit dies, es podria allargar fins a l'any que ve.

El descobriment de vida extraterrestre podria ser un dels assoliments més importants de la història de la humanitat. Tenint en compte que hi ha tantes galàxies a l’univers com estrelles a la Via Làctia, les probabilitats que hi hagi vida extraterrestre són considerables. Ara bé, identificar vida diferent a la que coneixem també suposarà un gran repte. De moment, la vida –o les proves de vida passada– la busquem en els planetes i satèl·lits del nostre sistema solar, i ens emocionem amb cada troballa que ens hi acosta. Però, quines implicacions tindria descobrir vida extraterrestre?

Des dels seus inicis, fa uns 13.800 milions d’anys, l’Univers ha passat per una sèrie de fases abans d’arribar a l’estat actual. Què va passar durant les primeres etapes és una de les grans qüestions a què s’enfronten els astrònoms. Per intentar donar-hi una resposta, l’any 2021 es va posar en òrbita el telescopi James Webb de la NASA, el telescopi espacial més potent i precís fins avui i successor del famós telescopi espacial Hubble. Des de les primeres imatges recollides l’any 2022, el telescopi James Webb ha proporcionat un continu de nova informació sobre l’Univers. En particular, sobre “l’albada còsmica”, que és el període que comprèn els primers mil milions d’anys des de l’inici del Big Bang, quan es van crear les primeres estrelles i galàxies així com els primers forats negres.

A finals del segle XX la nau espacial Magallanes va abandonar la Terra per endinsar-se a l'espai profund. El seu objectiu era captar imatges de tota la superfície de Venus i la missió va ser un èxit. Entre el 1990 i el 1994 va fer descobriments importants: va comprovar com la superfície del planeta està coberta de multitud de volcans, va trobar evidències de moviment tectònic i també quilòmetres de canals de lava solidificada. Tot i aquestes proves de fa més de 30 anys, l'espessa atmosfera que envolta Venus fa molt difícil observar directament la superfície del planeta i és complicat saber del cert quina és l'activitat volcànica del segon planeta del Sistema Solar més proper al sol. Ara, però, una investigació italiana publicada a la revista Nature Astronomy i finançada per l'Agència Espacial Italiana (ASI) recull evidències que a Venus encara hi hauria activitat volcànica.

En algun moment dels pròxims anys –ningú sap exactament quan– tres satèl·lits de la NASA, pesants com un elefant, deixaran de funcionar.

La proposta de missió de la NASA per reunir roques a Mart i fer-les arribar a la Terra s'està complicant cada vegada més. Dilluns passat, els funcionaris de l'agència espacial van demanar idees per simplificar la missió i reduir-ne el preu. "El resultat final és que 11.000 milions de dòlars són massa diners", va dir Bill Nelson, l'administrador de la NASA, durant una conferència de premsa. "I no tenir mostres fins al 2040 és massa lluny". La idea inicial era que el projecte costés entre 5.000 i 7.000 milions de dòlars i que les roques arribessin a la Terra l'any 2033.

La sonda lunar Odisseu ha aterrat al pol sud de la Lluna amb èxit aquesta matinada de divendres. Es converteix així en la primera nau d'una empresa privada que trepitja la superfície lunar i alhora la primera dels Estats Units en 51 anys: l'última va ser la de l'Apollo 17 el 1972. La sonda, construïda per l'empresa Intuitive Machines, que té seu a Texas, es va enlairar el passat dia 15 i, després d'orbitar al voltant de la Lluna durant un dia, ha aterrat a la zona on es troba el cràter Malapert després d'un descens de 73 minuts que ha estat retransmès en directe.

Més de mig segle després de l'última missió de la NASA a la Lluna, el desembre del 1972 amb l'Apolo 17, d'aquí a pocs dies l'agència estatunidenca tornarà a posar un aparell en la superfície lunar. Serà el mòdul Odisseu, construït per l'empresa privada Intuitive Machines, que aquest dijous s'ha enlairat des de Florida en un coet Falcon 9 de l'empresa SpaceX. La col·laboració del sector privat és una peça clau en les noves missions Artemis de la NASA, que esperen tornar a portar aviat humans a la Lluna.

Mimas, una de les llunes que gira al voltant de Saturn, té amagat un oceà d'aigua sota la superfície. La troballa l'ha fet un equip de científics de l'Observatori de París que, gràcies a les dades enviades per la sonda Cassini, va sospitar que els accidents geogràfics de la superfície del satèl·lit en realitat tapen aigua subterrània, com passa a altres satèl·lits de planetes del Sistema Solar. Aquest dimecres la revista Nature publica els resultats de la investigació.

Si només dos fets haguessin de marcar l'actualitat informativa del 2023, i calgués presentar-los amb dues imatges, sens dubte una arribaria des de Gaza: a partir del 7 d'octubre, a l'horror desfermat per Hamàs a l'atacar el cor d'Israel l'ha seguit un altre, desfermat per Israel en nom d'una autodefensa que només fa que atiar més l'odi entre els extremistes de les dues comunitats enfrontades. Al nostre entendre, l'altra imatge que defineix el 2023 és el petó no consentit del ja expresident de la Federació Espanyola de Futbol Luis Rubiales a l'exblaugrana Jennifer Hermoso, una de les campiones del món amb Espanya en el Mundial d'Austràlia i Nova Zelanda, i que va coronar les espanyoles.

El primer satèl·lit que es va llançar a l'espai va ser l'Sputnik I, de l'antiga Unió Soviètica. Va ser el 1957 i va marcar el moment en què els humans vam començar a contaminar l'espai. La brossa espacial (space debris en anglès) és qualsevol objecte que ha quedat a l'espai que ja no té utilitat o que ha fallat: els satèl·lits, els coets que es fan servir per posar-los en òrbita i els fragments que es generen en explosions o col·lisions.

Els motors s'han encès tal com estava previst i l'Starship, el coet espacial més potent del món, construït per SpaceX, s'ha enlairat pocs minuts després de les 14 h, hora catalana. Però uns 10 minuts més tard s'ha perdut el contacte amb la nau i una estona després SpaceX confirmava que havia activat el sistema d'autodestrucció. L'Starship, doncs, ha tornat a explotar, com va passar en la primera prova de l'abril, però havent aconseguit alguns passos més respecte d'aquell test. Aquest cop la nau sí que s'ha desacoblat del propulsor i s'encaminava cap a l'òrbita terrestre, de manera que ha assolit amb èxit la segona fase de la prova. Però poc després se n'ha perdut la connexió i s'ha acabat fent explotar. La d'avui era una nova prova de foc per a SpaceX, l'empresa espacial d'Elon Musk, i per a la missió Artemis de la NASA, que vol tornar a posar humans sobre la Lluna. El calendari previst per a aquesta fita històrica queda ara en l'aire.

La cabina de comandament de l'Apollo 11, una mena de calçotets d'astronauta, una maqueta de l'estació espacial soviètica Mir, una rèplica del vehicle lunar Rover, un tros de meteorit de Mart... Gairebé tot el que et ve al cap –i no és un secret militar– quan penses en la cursa espacial i en la història de la cosmonàutica és present a Space Discovery. The exhibition, l'exposició amb què s'inaugura el 28 de setembre Inmersa Barcelona, un nou espai expositiu de més de 3.000 metres quadrats al carrer Llull, 119, al Poblenou.

Per primera vegada a la seva història, la NASA, l'agència espacial dels Estats Units, ha aconseguit portar a la Terra una mostra d'un asteroide que els científics esperen que proporcioni informació única sobre l'origen de la vida i sobre la formació del Sistema Solar, fa uns 4.500 milions d’anys. Enmig d'una gran expectació, la càpsula, de la mida d'un bressol de nadó, ha aterrat a les 8.52 hora local al desert nord-americà de Utah, després d'un viatge que ha durat set anys. Demà serà transportada amb avió al Centre Espacial Johnson de la NASA a Texas i es conservarà en una sala hermètica, lliure de qualsevol altra molècula, per garantir la puresa de la mostra i poder-la analitzar.

"Estem buscant senyals de vida extraterrestre, en el passat i en el present. Està en el nostre ADN explorar i preguntar-nos per què les coses són com són". Així s'ha pronunciat aquest dijous l'administrador de la NASA, Bill Nelson, durant la presentació dels resultats d'un esperat informe sobre la naturalesa dels Fenòmens Anòmals No Identificats (FANI). L'estudi, encarregat l'any passat per l'agència espacial a un equip independent de científics i experts, no ha pogut aclarir l'origen dels objectes aeris albirats en els darrers anys, fet que ha portat la NASA a prendre una decisió sense precedents: nomenarà un càrrec específic per investigar aquests ovnis.