Ser cuiner o, més ben dit, ser el millor cuiner del món, no entrava dins de l’espectre de possibles professions que Ferran Adrià (1962) imaginava de petit. Però segons explica a l'ARA, la sort i les circumstàncies el van portar fins aquí. Aquest cuiner nascut a l’Hospitalet de Llobregat ha fet servir la cuina com un llenguatge per crear i innovar. La primera vegada que va entrar a la cuina ho va fer per rentar plats i anar a Eivissa de vacances. “No era vocacional, però a poc a poc em vaig anar enamorant”, apunta el cuiner. 

La cosa anirà així. Serà el mateix Ferran Adrià qui rebrà com a amfitrió els hostes que dormiran a l'antic El Bulli, ara convertit en el museu ElBulli1846. Serà una estada única que s'haurà de reservar a través de la plataforma Airbnb. S'hi trobaran un llit "emplatat" i inspirat en la famosa oliva esferificada del restaurant de Roses.

Jordi Bernadó (Lleida, 1966) està considerat un gran fotògraf d’arquitectura. També és conegut per unes imatges molt personals en les quals un detall irònic o atzarós trenca amb la neutralitat del gènere documental. I a partir d’ara també ho serà per l’aproximació igualment personal al retrat. Aquesta faceta es pot veure a la Sala Oval del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), en l'exposició de retrats de catorze referents mundials dels drets humans, el feminisme, l'ecologia, la ciència i les arts: Jimmy Wales (cofundador de la Wikipedia); l’astrofísic Stephen Hawking; el cuiner Ferran Adrià; les activistes Rosario Quispe i Nada al-Ahdal; el missioner Pedro Opeka; els escriptors Gao Xingjian, Chimamanda Ngozi Adichie i Vivian Gornick; la biològa i biogeògrafa Gretchen C. Daily; el cineasta Woody Allen; l’economista i premi Nobel de la pau Muhammad Yunus; el psicòleg cognitiu Steven Pinker, i l’advocat Reed Brody, conegut com el caçador de dictadors. 

Marcel Planellas, professor del departament de direcció general i estratègia d’Esade, ha estudiat el cas d’èxit d’El Bulli des del 2005 i la transformació en ElBulli Foundation després de tancar com a restaurant el 2011. Acaba de publicar, amb la col·laboració de Ferran Adrià, El libro rojo de la innovación (Conecta), en què repassa les principals lliçons d’innovació del seu cas, que es poden traslladar a qualsevol projecte.

Ferran Adrià Acosta (l’Hospitalet de Llobregat, 1962) és com de la família, concretament com aquell parent de qui tothom imita com parla i fa gràcia perquè sempre surt amb ciris trencats. Amb la diferència que Adrià va crear un restaurant escollit cinc cops el millor del món, va canviar el llenguatge de la cuina des d’una cala de l’Alt Empordà, es va convertir en el cuiner més influent de la seva generació i de les següents, i va desplaçar el centre de l’excel·lència de la cuina creativa de França a Catalunya. I com que el cap de Ferran Adrià no està fet per adormir-se als llorers, sinó per no parar, s’ha proposat continuar influint a través d’un treball herculi, el que sistematitza el seu coneixement a la Bullipèdia. Ara n’acaba publicar el volum zero, en què pretén ajudar la creació en tot els camps, no només en el de la cuina. Està amoïnat per la destrossa que el covid-19 ha causat en el sector: “No pot ser que tots els ajuts siguin per al cotxe elèctric, el govern ha d’ajudar la restauració amb diners”.

"Vull explicar-vos quin és el meu ingredient secret", confessa Ferran Adrià en un emotiu vídeo a la plataforma #MejorConectados. "Quan miro com he arribat fins aquí, no hi veig fites aconseguides sinó connexions amb gent, que són el millor ingredient perquè el meu camí no l'hauria pogut recórrer mai tot sol", revela. El reconegut xef és una de les cares visibles d'aquesta nova plataforma de continguts impulsada per Telefónica i que ha nascut amb un objectiu clar: remarcar la importància que té la connexió humana i el suport entre persones a l'hora de fer realitat els somnis de la gent. "Quan les persones connectem, som capaces de fer coses increïbles", remarca la companyia de telecomunicacions.

A l’escriptor Carlos Ruiz Zafón li hauria agradat conèixer la biblioteca Sàpiens que El Bulli Foundation ha creat a l’interior de l’entresol d’un edifici antic del carrer del Carme de Barcelona. És una biblioteca plena de misteri, com la que va imaginar l’autor de L’ombra del vent, perquè tot i ser una de les més importants i més ben ordenades de les que hi ha al món sobre gastronomia, és del tot desconeguda. “Nosaltres compartim la documentació i la informació que tenim, però ningú no pot venir de manera física a visitar-la, sinó que les consultes han de ser sempre en línia”, afirma Gabriel Bartra, cap de continguts d’El Bulli Foundation i responsable de la biblioteca.

La pandèmia no ha frenat el projecte de Ferran Adrià per convertir El Bulli en un gran museu de la gastronomia i la creativitat. L'espai de la Cala Montjoi, batejat com El Bulli 1846 en honor al nombre de plats que es van servir al restaurant, va agafant forma i Adrià espera poder-lo inaugurar aquest mateix any. "Una vegada acabades les obres, el 2021 serà l'any de la museïtzació d'El Bulli 1846", ha explicat el cuiner a través de les xarxes socials.

Si hi ha dos noms íntimament lligats a la idea d’innovació i creativitat a Catalunya són els del cuiner Ferran Adrià i l’economista Andreu Mas-Colell. Cadascú en el seu àmbit, han excel·lit en aquest camp, i per això resultava tan interessant veure’ls tots dos en un webinari organitzat per l’ARA titulat La importància del coneixement en el món de l’empresa i moderat per la directora del diari, Esther Vera.

Ferran Adrià i Javier de las Muelas han presentat aquest dilluns una nova entrega -el segon volum- de la Bullipedia, aquest cop dedicada a la cocteleria. Ferran Adrià ha explicat que d'aquesta obra se'n llançaran 3.000 exemplars i ha dit que queda a mig camí entre el tractat científic, la crònica de tendències i un màster en administració i gestió d'una cocteleria, segons ha recollit Europa Press.

El xef barceloní Ferran Adrià ha rebut aquest dimarts a Barcelona el Premi Gourmet Català de l'any 2019, que s'ha lliurat a la V Nit del Gurmet Català al Palau de Pedralbes. Un guardó amb què se li ha volgut reconèixer la trajectòria i el paper d'ambaixador dels productes i la cuina catalana al món.

“No és gens fàcil posar per escrit el que tinc dins el cap. Tens un repte molt gran”, diu Ferran Adrià, fent broma, quan em rep al BulliLab, l’espai de treball i creació que té al carrer Mèxic de Barcelona. El seu gran projecte, el que m’explicarà durant més de dues hores, es diu El Bulli 1846 -en honor al nombre de plats que es van servir a El Bulli al llarg de la seva història- i suposa el retorn del cuiner a Cala Montjoi. En aquesta cala de la Costa Brava no hi tornarà a obrir el mític restaurant que va ser considerat el millor del món durant anys, sinó que hi obrirà un laboratori d’innovació, creació i experimentació que conviurà amb un gran espai expositiu.

L'ARA d'aquest diumenge és molt especial. Està il·lustrat amb imatges de productes i Ferran Adrià ha comentat els temes més destacats en clau gastronòmica. Aquí pots trobar les seves anotacions –que comenten reportatges molt diversos del diari, com la història de la vaga de fam i els menús infantils a l'escola–. Descarrega't el pdf del diari si vols llegir els articles a què fan referència.

Això és un diari comissariat per en Ferran Adrià i i intenta respondre a la mateixa pregunta que el millor cuiner del món volia que els seus clients es fessin quan entraven a ElBulli per fer front al que podia ser una de les millors experiències de la seva vida. Què era El Bulli? Bàsicament un centre d’innovació gastronòmica on l’equip d’en Ferran construïa una història, un relat artístic a través d’un menú que el client degustava entre sorpreses. Quan el cambrer servia una mousse de fum: què era? “Era una provocació! Què punyeta era allò?”, es pregunta avui en Ferran Adrià. I ell mateix es contesta “Escuma d’aigua fumada amb oli i pa, però en realitat era una recerca dels límits”, i admet rient que “de tant en tant la gent agafava un cabreig...” En Ferran Adrià ens ha guiat en l’aventura de l’edició que teniu entre les mans, que no és la d’un diari ortodox, però és un diari on trobareu bona informació, anàlisi i opinió. És també un diari homenatge a un geni de la cuina que ha aconseguit fer-nos veure la quantitat de processos comuns que hi ha entre una cuina i un diari, i entre un menú degustació i les informacions curosament seleccionades per a vosaltres. Amb en Ferran hem anat de matinada a Mercabarna, que ell considera un dels millors mercats majoristes del món -el compara amb la qualitat japonesa-. Allà els fotògrafs de l’ARA han sigut els seus ulls i els periodistes la seva ploma. Després en Ferran ha vingut al nostre consell de redacció i ha comentat les notícies d’obertura de cada secció amb els seus responsables. Ha parlat de la indústria agroalimentària i del negoci de la producció ecològica amb Economia i ha parlat de bodegons i avantguardes amb Cultura. Ha rigut amb els sobrenoms d’animals de tants futbolistes i amb Política ha parlat de la imperiosa necessitat d’alimentar-se, de com “no pots comprendre una societat si no comprens el que menja” i com no alimentar-se esdevé una eina de reivindicació i de condemna de la injustícia. Com que fa mesos que preparàvem aquest diari, hem decidit publicar-lo guardant també un espai per als presos polítics i la seva determinació de no alimentar-se i alhora mantenir una certa normalitat en la vida quotidiana del país.

Si la tècnica ho permetés, el diari del dia 9 de desembre hauria d’estar imprès amb tinta de calamar. L’ARA i l'ARA Balears han preparat un número especial amb Ferran Adrià que explora el món de l’alimentació des de múltiples vessants. És un diari molt especial, que gairebé es pot assaborir, perquè està il·lustrat quasi exclusivament amb imatges de productes. De manera que on habitualment hi ha les fotografies que acompanyen les notícies, hi figuren imatges de productes frescos que funcionen a la manera de bodegons fotogràfics, una figura artística versàtil que històricament ha servit per representar moltes coses: la vanitat, l’opulència, el poder, l’efímer...

Els experts asseguren que, juntament amb el turisme, l'alimentació és el principal motor econòmic de Catalunya. S'ha de tenir en compte que bona part dels turistes que visiten el país ho fan, en bona mesura, per la seva gastronomia; i s'ha de reconèixer que el mèrit d'això correspon a aquells que més en saben, d'alimentació: els xefs com Ferran Adrià, que avui comissaria aquest diari especial, però també altres noms destacats com Carles Gaig, Fermí Puig, Carme Ruscalleda, els germans Roca, les germanes Rexach, Nandu Jubany, Paco Pérez, Jordi Cruz o Albert Adrià, entre d'altres.

Un any i mig després de néixer, el Barça Innovation Hub s’ha sotmès a una auditoria creativa que ha agafat prestat el mètode dissenyat per Ferran Adrià per avaluar els processos d’innovació al restaurant El Bulli. L’ARA ha acompanyat durant tres dies el grup de 24 estudiants finalistes, de 17 nacionalitats, que han analitzat el projecte blaugrana. El Creativity for Business Innovation Challenge (C4Bi) és una competició que ha reunit alguns dels joves més prometedors d’Esade, la Copenhagen Business School (Dinamarca), l’Aalto University (Finlàndia), la MIT Sloan School of Management (Estats Units) i l’Oxford Saïd Business School (Regne Unit).

El director del Museu Picasso, Emmanuel Guigon, i el cuiner Ferran Adrià ultimen els detalls de l’exposició del museu La cuina de Picasso, que finalitza amb una sala on el xef d’El Bulli explica amb dibuixos, instruments de cuina, vídeos i fotografies el seu procés creatiu. Guigon considera Adrià “l’inventor del nou món de la cuina”, i l’artista malagueny és un dels fars d’Adrià. “Tinc dos ídols creatius: Johan Cruyff i Pablo Picasso”, afirma el cuiner.