La nova temporada d'Universo Calleja a Telecinco es va estrenar ahir, i el primer episodi va tenir una clara protagonista: la barcelonina Sandra Barneda. La presentadora de Telecinco va mantenir un diàleg sincer amb Jesús Calleja durant el seu viatge al Nepal. I tot i que Barneda va assegurar que passava un bon moment abans d'iniciar el programa, una "tragèdia" ho havia canviat tot: "Vint dies després de la teva trucada, el meu nebot Neo va morir amb 20 anys".

Un cop superat el fenomen de La isla de las tentaciones, Telecinco arrenca Supervivientes després d’una pausa prudencial. El nou reality és exactament igual que sempre, un déjà-vu de plantejaments i accions, però aquest cop incorpora el fenomen viral del programa de les parelles que es posen les banyes per guanyar diners. Montoya, famós internacionalment per la seva desesperació extrema, consternat per la gelosia, ha viatjat cap a Hondures per passar gana a Cayo Cochinos. L’estrena de Supervivientes és una oportunitat per analitzar els rols del programa, dividits entre déus, semideus i mortals, i aprofundir en els mecanismes de l’espectacle en la tragèdia de la resistència.

Des que la setmana passada es va fer viral, a escala mundial, una escena de La isla de las tentaciones amb Montoya corrent desesperat, han aparegut múltiples arguments absurds per justificar aquest format.

Els genolls clavats a la sorra de la platja i un esgarip desesperat que no té res a envejar al d'Al Pacino a la tercera part d'El Padrí. El concursant conegut com a Montoya de La isla de las tentaciones s'ha convertit en viral per la seva dramàtica –i alguns diuen que sobreactuada– reacció en veure que la seva parella s'allitava amb un dels solters posats pel xou per intentar seduir els participants. Els talls s'estan compartint fins i tot en comptes de xarxes socials que no són en espanyol, perquè el llenguatge dels crits i el desamor és universal. Mentrestant, Telecinco està fent caixa de la situació. El concurs es va enfilar dilluns al seu màxim d'audiència de la temporada, amb una quota de pantalla del 18,5%, un èxit esclatant tenint en compte que a la cadena li està costant en general aconseguir els dos dígits.

Risto Mejide presentarà Demos: El gran sondeo, un nou programa d'actualitat en prime time a Telecinco que s'allunya de les tertúlies d'opinadors per donar veu a espanyols anònims de totes les edats. El nou format, que s'estrenarà al setembre, convocarà en cada episodi 350 persones a les grades del plató. El públic estarà dividit per franges d'edat (20, 30, 40, 50 i més de 60 anys), cadascuna capitanejada per un famós, i els participants podran intervenir de manera espontània per expressar opinions relacionades amb l'actualitat. D'aquesta manera, la conversa oferirà "un reflex demogràfic i intergeneracional del país" i també "una radiografia molt aproximada del pols de la societat espanyola", segons Mediaset Espanya.

En el programa matinal de Telecinco La mirada crítica havien previst una entrevista amb un "espanyol a França" per comentar el resultat de les eleccions. És una mica estrany perquè d'espanyols a França n'hi deu haver desenes de milers, però ves per on que a la pantalla apareix un tal Daniel Gimeno, presentat com un fisioterapeuta que viu a Tolosa, i que quan Ana Terradillos li dona pas aviat comença a desbarrar contra el resultat electoral. "Ha guanyat aquest popurri esquerranós, ben animat per altaveus com Mbappé, que ha condicionat el vot de gent que normalment no vota i aquest vot és el que els ha fet guanyar", es lamentava el tal Gimeno.

Mediaset no tira la tovallola en la seva lluita contra Pablo Motos. El grup de comunicació ha anunciat el fitxatge de Carlos Latre perquè presenti un programa a la franja d'acces prime time de Telecinco que competeixi amb El Hormiguero. L'espai, que estarà produït per la productora de l'imitador, també s'enfrontarà al programa de David Broncano, l'aposta de La 1 per intentar fer ombra a Pablo Motos. La nova aposta de Telecinco s'estrenarà al setembre.

La suposada transformació de la programació de Telecinco té com un dels mascarons de proa els nous informatius, comandats per Carlos Franganillo després de la jubilació de Pedro Piqueras. El nou telediari fa un mes que està en funcionament, un temps prudencial per saber si l'aposta de la cadena comença a donar fruits. El periodista, fins ara cara visible de La 1 i amb un passat com a corresponsal, va debutar a la primera cadena de Mediaset el 15 de gener, i aquell dia va registrar la millor dada per als informatius vespertins de Telecinco en els darrers onze mesos (11,5% i 1,5 milions d'espectadors a tot l'Estat). Així i tot, les seves dades encara estan lluny de poder fer ombra a l'opció preferida dels espanyols per informar-se, Antena 3, i queden per darrere de les que obtenia últimament el seu predecessor. De moment, les audiències de Telecinco, molt perjudicades en els darrers mesos, no noten un efecte Franganillo.

Amb una setena temporada que tot just s'ha estrenat, el reality La isla de las tentaciones, de Telecinco, ha saltat als titulars de la premsa després que un dels seus exconcursants, Suso Olivares, hagi estat acusat de violació a una noia menor d'edat, delicte pel qual s'enfronta a una possible pena d'onze anys de presó. Segons detalla el diari Canarias 7, l'home, a més, va ser condemnat el novembre passat per maltractaments a la seva exparella i mare del seu fill.

Un cop finalitzada la pausa de Nadal i la programació festiva, les televisions reprenen la seva activitat habitual. Les cadenes generalistes tenen en cartera diverses estrenes amb les quals volen atrapar uns espectadors cada cop més allunyats del visionat convencional. La gran incògnita d'aquest 2024 és saber si Telecinco serà capaç de redreçar el seu rumb i recuperar el lideratge perdut a l'estat espanyol.

Dijous a la nit, dos homes televisius s’acomiadaven de l’audiència: Pedro Piqueras des dels informatius de Telecinco i Toni Soler des de l’Està passant de TV3.

Dimecres, al Telenotícies vespre de TV3, van recordar el sentit de l’humor que havia posat Pedro Sánchez en algunes de les seves intervencions. I afegien: “No li ha fet tanta gràcia a la presidenta Díaz Ayuso, que ha insultat Sánchez”. I mostraven la imatge on es veia brollar un “hijo de puta” claríssim quan Sánchez la va al·ludir en el seu discurs. Al Telediario de La 1 van ser més explícits: “Muchos leen en los labios de Díaz Ayuso «Hijo de puta» cuando Sánchez la menciona al hablar de corrupción”. I afegien l’aclariment del partit: “En su equipo han tirado de ironía al principio y han asegurado que ha dicho «Viva Teresa de Calcuta». Luego han dicho que es lo mínimo que se merece por la acusación”. A Antena 3 noticias, Vicente Vallés va preferir fer una consideració després d’ensenyar les imatges: “Hay ocasiones en que resulta relativamente sencillo leer los labios. Esta es una de las ocasiones. También hay ocasiones en las que los dirigentes políticos nos dicen que es de color negro aquello que todos hemos visto que es de color blanco. Después de ver lo que todos ustedes acaban de ver, el gabinete de la Comunidad de Madrid ha ironizado al asegurar que la presidenta ha dicho textualmente «Me gusta la fruta». A la presidenta Ayuso le gusta la fruta”. La Sexta, com és habitual, allargava l’anècdota com un xiclet per fer-ho més entretingut. “¿Qué dice Ayuso?”, es preguntaven. I demanaven a l’audiència que no es perdessin cap detall “de lo que hace y dice Isabel Díaz Ayuso”. I després d’ensenyar-nos les imatges, que eren prou evidents, la presentadora insistia amb una exageració: “Lo hemos visto un millón de veces y no podemos asegurar que dice lo que parece que dice. Les ofrecemos otra opción más centrada en el gesto de Ayuso”. Com si fessin una investigació de primer nivell, repetien dos cops la imatge ampliant-la. Després, afegien: “Lo más sorprendente es la versión que nos han dado fuentes del gobierno madrileño a La Sexta”. I calia encara una connexió en directe amb un periodista que s’esperava al carrer per aclarir els fets: “Jaime Rull, en directo: ¿le gusta la fruta a la presidenta de la Comunidad de Madrid?”. I el periodista citava textualment la resposta del gabinet de la presidenta aportant les interpretacions singulars de la lectura de llavis. Després mostraven com li havien preguntat per l’insult a Ayuso quan va abandonar el Congrés. Com que ella no contestava, ampliaven el melodrama entrevistant altres diputats sobre l’insult. Més de dos minuts i mig de notícia per aquell instant.

Durant els catorze anys que Sálvame es va emetre a Telecinco va tenir la capacitat de transformar-se de programa de cor convencional a una mena de reality en viu on els col·laboradors van esdevenir els protagonistes. Ja no calia informar dels afers dels famosos perquè el que interessava als espectadors eren les històries i rivalitats dels comentaristes del programa. El plató va esdevenir una mena de teatre on els participants podien plorar, ballar o menjar-se un iogurt davant la càmera. Abaixada la persiana de Sálvame, els col·laboradors, ara ja convertits en personalitats televisives de ple dret, s'han enfrontat a l'abisme del futur.

Fa una setmana es va fer viral un vídeo de TikTok on un noi molt jove, el David, àlies Nano, explicava als seus seguidors la seva perspectiva sobre la cultura de l’esforç. Deia que “ser de carrer” era preocupar-se per la família, tenir dues feines, treballar de sol a sol com ell i portar els diners a casa. Part de l’impacte que ha tingut el vídeo es deu al fet que la seva actitud contrasta amb els prejudicis vinculats a l’estereotip que representa. Un noi amb tatuatges fins a la barbeta, les celles afaitades, un deix arrossegat a l’hora de vocalitzar i expressions de carrer apel·lava a la disciplina del treball i la responsabilitat personal. El Nano generava tendresa perquè prové d’unes circumstàncies personals molt complicades i precàries. El seu discurs responsable s’ha revestit d’aquella èpica heroica que tan bé funciona mediàticament. El clímax de tota viralització digital arriba quan el vídeo aterra a la televisió tradicional. La presència del Nano i la seva mare als platós de Telecinco i Antena 3 ha sigut fulminant.

Hi ha polèmiques televisives tan absurdes que posen en evidència fins a quin punt la televisió és capaç de distorsionar la realitat social.

Telecinco només ha necessitat deu programes per carregar-se Cuentos chinos, el programa de Jorge Javier Vázquez per lluitar contra El hormiguero. Ni el presentador ni els responsables del format han trobat la fórmula.

La decadència absoluta de Telecinco s’està confirmant cada dia a TardeAR, el programa d’Ana Rosa que substitueix el Sálvame. Notícies de successos cada vegada més sòrdids i esperpèntics. L’últim espectacle llastimós, el de Xavier Sardà amb un centímetre a la mà analitzant si la mida del penis importa. Quin tema tan modern, original i innovador amenitzat per la gran estrella mediàtica. Velles glòries televisives reciclades al voltant d’una taula esprement porqueria. Ni Telecinco podia aspirar a més, ni Xavier Sardà a menys. 

Diumenge alguns informatius contribuïen a l’èpica del PP en la convocatòria de la seva manifestació contra l’amnistia. Quaranta mil assistents segons la Delegació del govern espanyol i seixanta mil segons el partit organitzador. Mentre que el Telediario de RTVE feia servir els conceptes “multitudinari” i “mobilització al carrer”, altres afegien expressions i adjectius que convertien l’acte en una mena de gesta històrica. A Antena 3 noticias, la narrativa era contundent: “Lleno total”, “El acto más multitudinario de su historia política”, “Afluencia masiva contra la amnistía y por la igualdad de todos los españoles” i “Masiva respuesta”. També ho resumien dient “Han desbordado la plaza de Felipe II en Madrid y las calles aledañas”. O “La plaza estaba a rebosar”. La intervenció principal que escollien de Feijóo s’ajustava a la consigna de partit: “Aunque me cueste la presidencia del gobierno voy a defender España en su conjunto de ciudadanos libres e iguales”. L’esperit triomfant de la convocatòria es vincula a una mena de sacrifici de la presidència de Feijóo davant de les masses, en pro de la integritat i la unitat d’Espanya.

Dimarts al matí, el nou magazín matinal de Telecinco, La mirada crítica –el que substitueix El programa de Ana Rosa–, obria de manera molt original. La seva presentadora, Ana Terradillos, nascuda a Sant Sebastià, es dirigia en euskera a l’audiència. “Egun on!”, començava dient. I la veu d’un traductor simultani la traduïa: “Buenos días. Hoy llega al Congreso el uso de las lenguas cooficiales. Bienvenidos al día del pinganillo en el Congreso para traducir las lenguas de nuestro país”. Després d’aquesta breu introducció, Terradillos recuperava el seu castellà habitual per aclarir el que estava passant: “No. Lo que están escuchando, señores, no es un error técnico. Su televisión funciona bien. Así, con traducción simultánea, van a ser desde hoy las intervenciones de los diputados en la Cámara Baja. Pero todo esto no es gratis. Polémica por el coste de una medida que muchos ven innecesaria. ¿No es así Claudia Collado?” I aleshores connectava amb la redactora que estava en directe a les portes del Congrés. I Claudia Collado contestava en català: “Què tal, Ana? Molt bon dia des del Congrés dels Diputats. I benvinguts al dia del pinganillo aquí a les Corts”. Feta la breu introducció va repetir tot el que havia dit en castellà. I aleshores afegia: “Esto que estoy haciendo yo, esta nueva era que se inicia aquí, va a tener un coste adicional que asciende a 300.000 euros desde hoy hasta finales de año”. A continuació, Terradillos aprofundia en el cas, especificant la tecnologia emprada, les contractacions i la despesa de tot plegat. En un reportatge demanaven a la gent del carrer que escoltés antigues intervencions de diputats catalans, gallecs i bascos i la veu en off subratllava l’enorme dificultat que suposava entendre aquestes llengües: “A sus señorías se les quedará esta cara”, deien. I mostraven una senyora gran fent ganyotes mentre escoltava una diputada parlar en euskera. També un home fent que no amb el cap i dient “no entiendo nada” quan escoltava una diputada en gallec i una altra en català.