El Consell de Mallorca ha aprovat inicialment els pressupostos de la institució insular per al 2026 sense les ajudes nominatives a l'Obra Cultural Balear (OCB) i a Joves per la Llengua amb els vots a favor del PP i Vox. A principi de legislatura, l'extrema dreta ja va anunciar la seva voluntat de deixar a zero aquestes subvencions adreçades a les entitats que lluiten per la protecció i el foment del català i en el tercer any de mandat, ho ha aconseguit.

Llum verda als pressupostos del Consell de Mallorca. Aquest dimecres, en la sessió extraordinària, l'entitat insular ha aprovat definitivament els comptes per al 2024, que s'eleven fins a 646 milions d'euros. La consellera insular d'Hisenda i Funció Pública, Pilar Bonet, ha destacat que la prioritat d'aquests pressupostos són les polítiques socials i ha remarcat l'increment "sense precedents" que s'ha fet a l'àrea cultural. Ara bé, cal recordar que es redueixen algunes partides relacionades amb el català, com l'ajuda a l'Acampallengua –passa de 60.000 a 45.000 euros– i que se n'eliminen altres, com la que es feia servir per als dinamitzadors lingüístics. Els que sí que tindran més recursos de la institució insular seran els caçadors, com va remarcar el portaveu de Vox, Antoni Gili, fa poques setmanes, quan el partit d'extrema dreta va fer una valoració dels pressupostos.

Els pressupostos per al 2023 del Consell de Mallorca, per valor de 605,8 milions d'euros, han superat aquest dimecres l'aprovació inicial en un ple sense sorpreses, atesa la majoria dels grups que governen a la institució.

El Consell de Mallorca disposarà el 2023 del pressupost més alt de la història de l'administració amb 605,8 milions d'euros. Més de la meitat d'aquests doblers, 346,6 milions, aniran destinats a polítiques socials, mentre que 142,7 milions d'euros seran per a la inversió pública. Així ho ha explicat aquest divendres, la presidenta del Consell, Catalina Cladera, durant la presentació del pressupostos per a l'any que ve al Palau del Consell.

La presidenta del Consell de Mallorca, Catalina Cladera, ha presentat els pressupostos de l'òrgan que presideix per a l'any que ve i els ha catalogat d'"expansius", "inclusius" i "forts en competències de servei a la ciutadania". 25 milions i mig més que els pressupostos d'aquest 2021, un increment d'un 5,3%, que, segons la presidenta, també tenen una "vocació municipalista."

El Pi, MÉS per Mallorca i Més per Menorca han presentat una sol·licitud conjunta per convocar de manera urgent el ple del Parlament perquè decideixi si interposa un recurs d'inconstitucionalitat contra els pressupostos de l'Estat per al 2021. El motiu per tirar endavant aquesta iniciativa és l'incompliment del Règim Especial de les Balears (REB), concretament del factor d'insularitat, que es va aprovar mitjançant un decret llei i que havia de col·locar les Balears a la mitjana de les inversions estatals.

El ple del Consell de Mallorca ha aprovat definitivament aquest dimecres els pressupostos per al 2021, els quals seran de 494 milions d'euros, encara que arribaran als 530 milions amb la incorporació dels romanents de la institució insular. Els comptes s'han tirat endavant amb l'abstenció d'El Pi i Ciutadans –17 vots a favor, 10 en contra i 6 abstencions.

El ple del Consell de Mallorca ha aprovat els pressupostos per al 2019 amb 17 vots a favor, 14 en contra i 1 abstenció. Durant el debat, que s'ha allargat més de quatre hores, el conseller d'Economia i Hisenda, Cosme Bonet, ha acusat els partits de l'oposició de "tenir enveja" dels comptes per al proper any, els quals, segons Bonet, deixaran completament sanejada la institució insular l'any 2020. "Puc entendre que hi hagi enveja", ha dit Bonet. "Durant tota la legislatura hem tingut uns pressupostos que ens han permès gestionar moltes coses. Perquè nosaltres gestionam millor que vostès", ha afegit el conseller.