Fins a 412 empreses afectades per la DANA ja han sol·licitat un expedient de regulació temporal d'ocupació (ERTO) per força major, cosa que es tradueix en 9.087 treballadors beneficiats, segons dades actualitzades pel ministeri de Treball aquest dilluns al matí. Aquesta és només una de les mesures que companyies i empleats tenen a l'abast mentre intenten refer-se de la catàstrofe natural que, per ara, ja ha provocat 223 morts.

El govern espanyol desplega un primer pla de xoc econòmic perquè famílies, empreses i autònoms puguin afrontar les pèrdues materials causades per la DANA, sobretot al País Valencià –s'ha aprovat la declaració de zona catastròfica–, però també a Castella-la Manxa i Andalusia. Es tracta d'un pla destinat als 78 municipis més afectats per la catàstrofe i que suposarà fins a 10.600 milions d'euros, segons ha detallat el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, aquest dimarts al migdia en una compareixença davant dels mitjans de comunicació.

"Ho vam fer durant la pandèmia [de la covid-19], i ho tornarem a fer [davant la DANA]". Amb aquestes paraules, la ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha volgut llençar un missatge de tranquil·litat a aquells treballadors, autònoms i empreses afectats per la catàstrofe natural. Díaz ha anticipat que el govern espanyol està ultimant un "escut laboral" amb diferents mesures perquè sigui aprovat demà dimarts en consell de ministres, tot i que ha recordat que moltes de les mesures tindran caràcter retroactiu des de l'inici de la DANA: "Les mesures tindran eficàcia jurídica des del dimarts 29 d'octubre", ha dit Díaz en una declaració als mitjans de comunicació aquest dilluns a la tarda des de València. De fet, més enllà de les qüestions laborals, l'executiu de Pedro Sánchez també prepara mesures fiscals.

El període en què un contracte de feina va estar suspès per un ERTO de força major vinculat al covid-19 no es tindrà en compte a l'hora calcular una futura prestació d'atur. Així ho resol el Tribunal Suprem a través d'una sentència publicada aquest dilluns que posa punt final a una batalla judicial entre alguns empleats i el Servei Públic d'Ocupació (SEPE), òrgan que depèn del ministeri de Treball.

A poc menys de dues setmanes de les eleccions generals, el govern espanyol ha donat llum verda a una nova oferta pública d'ocupació de xifres rècord. El consell de ministres d'aquest dimarts ha aprovat una oferta de gairebé 40.000 noves places públiques que es repartiran entre l'administració de l'Estat, la justícia, la Policia Nacional, la Guàrdia Civil i l'exèrcit.

Air Europa ha aconseguit un acord amb els sindicats per aplicar un expedient de regulació temporal d'ocupació (ERTO) per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció a 4.000 treballadors, segons ha informat Europa Press. L'ERTO, que es posarà en marxa l'1 d'abril, afectarà tripulants de cabina i personal de terra, però no els pilots, amb la representació dels quals la companyia no ha obtingut un acord.

El consell de ministres d'aquest dimarts ha anat carregat de normes en matèria laboral i de la Seguretat Social. El govern espanyol no només ha donat llum verda a l'augment del salari mínim interprofessional fins als 1.000 euros bruts al mes aquest 2022, sinó que també ha habilitat la pròrroga dels expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO) actuals durant un mes per després fer el salt als expedients vinculats a la reforma laboral, el pla MeCuida fins al juny i, finalment, ha aprovat en segona lectura l'avantprojecte de llei que regula el fons públic per als plans de pensions col·lectius. Una norma que ara fa el salt al Congrés dels Diputats per tal de ser negociada amb els partits polítics.

El govern de l'Estat i els agents socials han pactat una pròrroga de les prestacions extraordinàries als fixos discontinus i els ERTO a causa de la pandèmia fins al pròxim 31 de març. Així, s'amplia un mes les prestacions, ja que havien d'acabar dia 28 de febrer, l'últim dia del mes de febrer. L'Estat ha recollit la proposta que havien fet els sindicats i alguns sectors empresarials.

Compte enrere per activar el mecanisme RED (ERTOs estructurals) per a les agències de viatges. Els expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO) actuals decauen el 28 de febrer i el govern espanyol no planteja prorrogar-los. Per això, i perquè els empleats encara afectats no es trobin en una situació de llimbs jurídics, l'executiu vol que els nous expedients, i en particular els vinculats al mecanisme RED, arribin "en un dels pròxims consells de ministres, si és possible al pròxim", ha anticipat el ministre d'Inclusió i la Seguretat Social, José Luis Escrivá, aquest divendres. El fet és que perquè les agències de viatges es puguin acollir a aquest tipus d'expedient, vinculats a la formació, el govern espanyol hi ha de donar llum verda a través del consell de ministres.

Un ERTO sectorial per a les agències de viatges. Aquest és un dels plantejaments que el govern espanyol ha traslladat als agents socials –sindicats majoritaris i patronals– a la reunió d'aquest dijous sobre com transitar dels expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO) actuals i motivats per la pandèmia, que decauen el 28 de febrer, als ERTO que recull la reforma laboral. Així ho ha anticipat el ministre d'Inclusió i la Seguretat Social, José Luis Escrivá, en una entrevista a TVE i han confirmat fonts del diàleg social un cop ha acabat la reunió aquest dijous.

Investigar persones confinades per contacte estret que no anaven a fer feina i feien activitats d'oci, treballadors que presentaven absentisme, no complien l'horari o fins i tot s'inventaven els informes. Aquesta ha estat la tasca principals dels detectius privats en el darrer any. En els resultats s'estima que tres de cada quatre baixes laborals que s'investiguen són falses, segons ha explicat el detectiu director del Grup Cabanach, Juan Carlos Cabanach, en declaracions a Europa Press.

Més de 1.600 milions d'euros ha estat el cost que ha tingut protegir els treballadors illencs dels efectes de la pandèmia per als comptes de l'Estat el 2021. Només en els autònoms el govern espanyol va invertir 302 milions d'euros en forma de prestació extraordinària. Els fixos discontinus, per part seva, varen rebre un total de 514 milions d'euros, dels quals es varen beneficiar unes 106.000 persones. El gruix del pressupost s'ha concentrat en els Expedients de Regulació Temporal de l'Ocupació (ERTO), als quals Madrid ha dedicat 845 milions d'euros, a repartir en prop de 177.000 treballadors de les Illes.

Avenços en la negociació de la reforma laboral. La reunió d'aquest divendres entre govern espanyol, sindicats majoritaris i patronals ha girat, d'una banda, al voltant d'una nova proposta de l'executiu pel que fa al disseny dels ERTO permanents –després que els agents socials rebutgessin el primer text perquè el consideraven "complex"– i, de l'altra, al voltant dels contractes fraudulents i de formació.

La reunió d'aquest dimecres entre agents socials i govern espanyol sobre la reforma laboral no ha acabat bé. L'executiu central ha traslladat a la taula de negociació una proposta sobre el disseny dels futurs ERTO permanents, batejats amb el nom de mecanisme RED al nou text que s'està negociant. Els sindicats majoritaris (CCOO i UGT) i les patronals l'han rebutjat per "complexa" i han demanat al govern espanyol que "reconsideri" la seva opció, apunten fonts de la negociació a l'ARA.

La pandèmia ha tingut un impacte indubtable sobre la desigualtat tant a Catalunya com en el conjunt d’Espanya. No obstant, a diferència de l’anterior crisi -entre el 2007 i el 2013-, l’impacte de la crisi en les rendes més baixes ha sigut molt més baix, cosa que s’explica per les diferents causes de les dues crisis, per una recuperació més ràpida i per la resposta agressiva de les administracions públiques per pal·liar els efectes econòmics dels confinaments.

El Govern de les Illes ha informat que l'Estat dotarà de 382 milions d'euros les ajudes per als fixos discontinus de les Illes Balears. Així ho ha explicat la presidenta de l'Executiu balear, Francina Armengol, i ha assegurat que les 85.000 persones que estan en aquesta situació i les seves respectives famílies tindran una prestació extraordinària fins dia 28 de febrer, igual que els ERTO. Armengol ho ha titllat de "fonamental", i ha considerat històric que s'hagi pogut concedir aquesta prestació, que dona una "tranquil·litat" necessària per a la gran massa de gent que suposen els fixos discontinus.

“M’han agafat! Començo el 5 d’octubre!” Tant a la pàgina web com als perfils a xarxes de Tripulantes Aéreos (un portal per a professionals del sector) fa uns mesos que han reaparegut de manera continuada les convocatòries de companyies aèries a la recerca de personal i els missatges dels afortunats que s’han reincorporat després d’un any i mig de pandèmia desastrós per a la indústria. Malgrat que les aerolínies segueixen lluny dels seus nivells d'activitat precovid i que aquest estiu encara no hi ha hagut normalitat en els viatges internacionals, hi ha flotes que comencen a revertir les retallades d’ocupació que han patit des de l’esclat de l’emergència sanitària.

Un cop més el diàleg social ha fructificat a última hora. El govern espanyol i els agents socials han arribat a un acord per prorrogar els expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) fins al 28 de febrer del 2022. El text final, que ha rebut força modificacions respecte al text presentat aquest diumenge, ja té el vistiplau de les organitzacions sindicals UGT i CCOO, que valoren molt “positivament” el text plantejat pel govern espanyol, així com de les patronals CEOE i Cepyme que a última hora d'aquesta nit l’han de consultat i ratificat amb els seus òrgans de direcció. Està previst que el govern espanyol l'aprovi en el consell de ministres de demà dimarts.