Alguns objectes i substàncies estan prohibits a la presó, però això no vol dir que no hi entrin. Els funcionaris de presons fan centenars de confiscacions cada any quan descobreixen, per exemple, un intern amb un mòbil, amb drogues o amb algun tipus d'arma. Durant els últims set anys, les confiscacions de drogues han crescut un 76%, segons les dades a què ha tingut accés l'ARA a través d'una petició de transparència i que el departament de Justícia ha declinat comentar. També han incrementat fins a gairebé duplicar-se les intervencions d'objectes perillosos.

L'endemà de demanar l'expulsió d'Israel d'Eurovisió, el mateix dia que Espanya instava la UE que revisi el seu acord d'associació amb el país liderat per Benjamin Netanyahu, i amb una concentració a les portes del Congrés, Pedro Sánchez no tenia altra opció que votar a favor de l'embargament total d'armes a Israel. La iniciativa de Sumar, Podem i el BNG que aposta per tallar les relacions comercials en matèria armamentística amb estats que tinguin una ordre de detenció internacional per genocidi o crims de lesa humanitat –com és el cas de Netanyahu– ha iniciat el seu recorregut parlamentari aquest dimarts gràcies als vots del PSOE i també de Junts. "No utilitzin aquesta llei com a arma política ni com a aquelarre ideològic", ha advertit, però, el diputat juntaire Isidre Gavín. Només la dreta espanyola s'hi ha oposat i ha acusat els impulsors "d'antisemites".

El rearmament europeu alimentat per l'amenaça de Rússia i la pressió de Donald Trump s'emporta cada cop més diners públics a Europa. I Espanya no és una excepció. El govern de Pedro Sánchez ha modificat als pressupostos prorrogats la partida del ministeri de Defensa per ampliar-la en 10.471 milions d'euros, fins als 33.123 milions d'euros. Però, segons els càlculs del Centre Delàs d'Estudis per la Pau, la xifra real de la despesa militar espanyola s'enfilarà 40.457 milions, és a dir el 2,48% del producte interior brut, gairebé mig punt per sobre del que reclama el president estatunidenc als socis de l'OTAN. Segons els investigadors, aquest increment de despesa, que té proporcions històriques, s'està fent de manera "camuflada" i es traduirà en retallades en partides socials.

En ple debat sobre l'increment de la despesa en defensa i justament el dia previ a la compareixença de Pedro Sánchez al Congrés, la comissió de Defensa de la cambra baixa ha escalfat motors amb l'anàlisi de les exportacions de material militar de companyies espanyoles. Segons un informe elaborat per la secretaria d'estat de comerç, Espanya va exportar material de defensa per valor de 1.976 milions d'euros el primer semestre de 2024. Es tracta d'un 13% més que en el mateix període de l'any anterior, segons ha exposat la responsable d'aquesta secretaria, Amparo López Senovilla, en una compareixença aquest dimarts. Els principals destinataris van ser països de la Unió Europea (UE) amb un 61% del total d'exportacions (1.212 milions d'euros) i el producte més venut van ser aeronaus (1.339 milions d'euros, és a dir, gairebé un 70% del total).

Les coses que van estar passant les dues darreres dècades del segle passat i les primeres de l’actual, i sobretot aquests últims mesos, m’han convençut que estem entrant en una nova època de la nostra història. Espero que sigui de progrés, i que ens permeti, o en alguns casos ens obligui, a canviar aspectes importants de la nostra vida personal i de les relacions socials tant de caràcter local com global. Les dificultats, incomprensions i enfrontaments que ara patim, junt amb les incerteses sobre el futur, afecten la nostra tranquil·litat, fan difícil la nostra convivència i destrueixen la confiança en molts polítics. Si no ens adaptem col·lectivament a la realitat de la nova època no hi haurà progrés, i creixeran molt les actuals dificultats.

Argumentàvem, abans del novíssim nou canvi d’ordre mundial, que justament les armes nuclears feien del tot inútil el rearmament de basar, és a dir, la ferralla (els tancs, les pistoles i metralladores). Que l’exèrcit tenia poc sentit si un botó ho solucionava tot i, a la pràctica, feia propícia la pau, per la por a la destrucció total.

Podria semblar que Pedro Sánchez ha resolt l’històric dilema canons o mantega, perquè ha promès a la seva sòcia de govern Yolanda Díaz que es pot augmentar la despesa en defensa sense rebaixar la despesa social. Frisem perquè expliqui com pensa fer-ho, igual que frisem perquè la UE expliqui com pensa finançar els vuit-cents mil milions d’euros del pla de defensa presentat per Ursula von der Leyen.  

Ucraïna s'ha convertit en el major importador mundial d'armes en el període 2020-24, en resposta a la invasió russa. Això ha consolidat el domini dels Estats Units en el mercat global: el 43% de les armes que s'exporten al planeta són de fabricació estatunidenca, mentre que les exportacions de Rússia han caigut un 64%. Espanya ha incrementat un 29% les exportacions d'armes i és el novè en el rànquing mundial, amb el 3% del global: els principals compradors d'armes espanyoles són l'Aràbia Saudita, Austràlia i Turquia. Aquestes són les dades més destacades de l'informe sobre transferències internacionals d'armes publicades aquest dilluns per l'Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI).

Agents de la Policia Nacional a Palma varen procedir a la detenció d'un home d'origen equatorià, com a presumpte autor de delictes d'amenaces i contra els drets dels treballadors. La investigació es va iniciar arran de la denúncia interposada per part d'un dels treballadors, un ciutadà estranger en situació irregular, que hauria trobat una oferta de treball a través d'un anunci publicat a les xarxes socials per fer de jardiner.

Davant de La Puntual, la merceria del senyor Esteve, hi havia el quarter, i per les finestres del segon pis “es veia netejar cananes, machetes i eines de fer mal”. Poc que s’ho podia pensar Santiago Rusiñol quan descrivia amb ironia aquella “gàbia espaiosa” i el dia a dia dels soldats a quin nivell arribaríem en això de crear “eines de fer mal”. La cursa armamentista ha anat en paral·lel al progrés industrial i tecnològic. Hi va haver un temps en què les veus del pacifisme se sentien i eren escoltades amb respecte perquè després de les dues grans catàstrofes europees, les guerres mundials, no voler guerres ni armes amb què practicar-les semblava la més sensata de les opcions. Ara aquest posicionament ètic és ridiculitzat perquè ja fa temps que el llenguatge orwel·lià se’ns ha imposat per canals de difusió massiva. Des que els ministeris de Guerra van passar a dir-se de Defensa que no cantem la cançó de l’enyorat Carles Sabater: “No em peguis, no he nascut per militar”. A la mateixa època, quan jo anava l’institut, El Último de la Fila emocionava els qui no en sabíem res, de la guerra, amb el "soldado Adrián" que escrivia a la seva estimada Milagros des del front. Els nois de la meva generació havien de ser els últims de fer la mili, i molt abans que els toqués complir amb el servei, quan encara fèiem EGB o els primers cursos de BUP, feien pintades expressant la seva insubmissió o la seva objecció de consciència. Potser érem més pacifistes quan l’exèrcit no era professional i podia tocar-te a tu haver d’anar a matar per no ser mort o tenies un nòvio, un fill, un germà que havia de passar per la instrucció obligatòria. Que la “defensa” no aparegui als mitjans, no sigui objecte de debat i el que ens hi gastem els ciutadans sigui un tema caracteritzat per l'opacitat fan més difícil que tinguem una visió crítica del creixement exponencial del militarisme. 

Així que va saltar la notícia del sospitós armat rondant el camp de golf on jugava Donald Trump, Kamala Harris va escriure allò de “la violència no té lloc als Estats Units”. Doncs sí que en té i ho sap tothom. La violència armada és una condició estructural sota la qual es desenvolupa la vida als Estats Units, també la vida política. Els nord-americans no són pitjors que nosaltres, els europeus, però van armats, fins i tot amb rifles amb mira telescòpica capaços de fer diana a 400 metres, com aquest de Florida. Si, després, per guanyar vots, Kamala Harris surt al debat dient que no li passa pel cap prohibir les armes, continuaran allà mateix i continuaran plorant matances.

Com a mínim, 4 persones han mort en un tiroteig en un institut de Geòrgia, als Estats Units, que ha deixat almenys 30 ferits, segons ha avançat la cadena nord-americana CNN i han confirmat fonts policials. L'autor del tiroteig, un estudiant del centre de 14 anys, està sota custòdia policial i, segons les autoritats locals, serà jutjat pels càrrecs d'assassinat com si fos un adult. L'adolescent havia estat interrogat l'any passat com a sospitós d'amenaces a internet sobre un tiroteig a una escola, segons ha informat l'FBI.

El 30 de juliol un esclat de violència a la ciutat costanera de Southend-on-Sea, a 68 kilòmetres a l'est de Londres, va deixar a les xarxes socials unes imatges més aviat esgarrifoses: membres de bandes rivals, armats amb ganivets i matxets de grans dimensions, es van enfrontar als carrers del poble al vespre del que havia sigut el dia més calorós de l'any al Regne Unit. Un ferit per arma blanca i vuit arrestats va ser el balanç d'una baralla entre grups de joves londinencs que s'hi havien citat per una festa rave a la platja.

La guerra d’Ucraïna ha marcat un abans i un després en l’ús de drons, els vehicles no tripulats capaços de moure’s per control remot, sense haver d’exposar les vides dels soldats. Ho explicava gràficament a l’ARA, a la fira Unvex, que s’ha celebrat aquesta setmana a Barcelona, Fernando Ciria, cap de màrqueting de sistemes aeris d’intel·ligència, vigilància i reconeixement d’Airbus: "Els ucraïnesos han comprat tot el que volava: des d’aparells de joguina fins a vehicles de vigilància i atac. Ha canviat radicalment el paradigma, amb la universalització i els nous tipus d’usos". I afirmava: "El que Israel va començar fa molts anys i després van continuar els Estats Units com una solució puntual, ara s’incorpora a tot el món i ja tenim cotxes sense conductor circulant a Los Angeles". El portaveu del gegant de l’aviació europeu també té clar que això és només al principi: "El primer pas són vehicles que mou un pilot per control remot i després seran sistemes automatitzats sense implicació humana directa". 

Barcelona i Sabadell acolliran el 4 i 5 de juny la fira Unvex 2024 de drons i sistemes no tripulats, que reuneix experts, empreses i institucions per promoure aquesta tecnologia. Més de 150 organitzacions de la societat civil catalana han engegat aquest dimecres una campanya per denunciar la participació d'empreses que, asseguren, estan vinculades a l'exèrcit d'Israel i a l'ocupació dels territoris palestins.

A casa de Paul Auster no hi havia armes. Estaven marcats per una tragèdia: el 23 de gener del 1919 la seva àvia va matar d’un tret el seu marit, del qual estava separada i que havia tornat a casa de visita per veure els cinc fills. La van declarar innocent adduint alienació mental transitòria. La família va marxar de Wisconsin i es va instal·lar a Nova Jersey. Amb aquest precedent, s’entén la repulsió familiar cap a les armes que Auster d'alguna manera va heretar.

Els fabricants d'armes estan fent l'agost amb les guerres d'Ucraïna i Gaza i la creixent inestabilitat global. Segons l'informe que ha publicat aquest dilluns d'Institut d'Estocolm per a la Investigació de la Pau (Sipri), referent internacional en aquest àmbit, la despesa militar mundial va arribar al màxim històric de 2,44 bilions de dòlars el 2023, un 6,8% més que l'any anterior. Es tracta de l’increment interanual més elevat des del 2009. En el cas d'Espanya, que ocupa el lloc 17 del món en dispendi armamentístic, la factura s'ha incrementat un 9,8%, fins als 23.700 milions de dòlars. Si mirem l'última dècada, el cost de l'armament en el pressupost espanyol ha crescut un 42%.

Un dels implicats en una brega amb armes a Son Banya diumenge passat continua ingressat a l'hospital Son Espases, sota custòdia policial, per un tret en una zona vital. Segons ha recollit Europa Press, dues persones varen ser detingudes per agredir-se mútuament, un disparant amb una carabina i l'altre atacant amb una arma blanca. Els testimonis que varen ser interrogats per la Policia han explicat que els dos homes es coneixien d'abans i que dissabte ja havien tingut una discussió. Quan es varen tornar a trobar diumenge, es varen barallar de nou, i en aquesta ocasió tots dos varen resultar ferits greus.

El llibre no es podria haver publicat en millor moment. Ara que tothom parla de geopolítica a propòsit de l'atac de Hamàs a Israel i de la necessitat de proporcionar armes a Ucraïna per parar els peus a Rússia, el periodista i fotògraf Gervasio Sánchez ens torna a donar una bufetada de realitat amb el seu llibre de fotografies Vides minades, 25 anys. Sánchez no es dedica a fer anàlisis grandiloqüents, sinó a mostrar en imatges el dia a dia dels civils que pateixen les guerres i les seqüeles que arrosseguen per a tota la vida. És a dir, què els passa quan el conflicte ja no és notícia. Les seves fotografies, en blanc i negre, impressionen tant com les esgarrifoses històries que explica. Però potser el que més sorprèn del llibre és la resiliència, la capacitat de superació de l'ésser humà, fins i tot en les pitjors circumstàncies.

El cas de l'assassinat a trets d'un mafiós suec en un pis de Barcelona el 2019, tancat aquest dilluns a l'Audiència de Barcelona, acosta una realitat cruenta (i potser sorprenent): la sagnant guerra entre bandes rivals a Suècia, que situa aquest país escandinau al capdamunt de les estadístiques d'aquest tipus de violència a Europa. La pugna entre grups criminals s'ha convertit en un problema tan gran a Suècia que el ministre de Justícia, Gunnar Strömmer, el va descriure a principis d'aquest any com "un tipus de terrorisme domèstic". El 2022 va ser un any de rècord, amb el màxim històric de tirotejos: n'hi va haver 391, que van provocar 63 morts, també una xifra històrica. Aquest any, fins ara, hi ha hagut 14 morts en tirotejos, l'últim dels quals aquest dilluns als afores d'Estocolm.