Dimecres, la consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, compareixia a petició pròpia al Parlament per parlar de l'escàndol que ha envoltat la reclamació de la Generalitat a milers de famílies de pagaments indeguts vinculats a la renda garantida de ciutadania (RGC). Aquesta és l'última xarxa de seguretat per a les persones a Catalunya que no tenen prou ingressos per viure i han exhaurit altres vies, com l’atur o les prestacions no contributives, i han demanat ja l’ingrés mínim vital (IMV). 

Semblava que la pandèmia havia suposat el cant del cigne de l'efectiu, la condemna definitiva del paper moneda i les monedes, per deixar pas, només, a les transaccions amb plàstic i a les que es fan través de les aplicacions dels telèfons mòbils. El pronòstic era gairebé una certesa, especialment en una societat com la britànica, que en l'última dècada i mitja ha viscut una progressiva substitució dels diners físics pels virtuals, fins al punt que l'any 2017 va veure com, per primera vegada, les operacions amb targetes de dèbit van superar les d'efectiu pròpiament dit, segons dades de l'organisme del sector bancari UK Finance.

"Com ho paguem això? Et faig un Bizum?" Que la teva marca formi part del diccionari del carrer ja diu alguna cosa. L'octubre del 2016 una trentena de bancs espanyols –aleshores representaven més del 90% de les finances del país– es van posar d'acord entre competidors per arraconar un enemic comú. Les grans empreses tecnològiques amenaçaven d'entrar en el seu regnat exclusiu dels pagaments sense efectiu, que es començaven a desplaçar tímidament de les targetes als telèfons mòbils. El resultat d'aquesta conxorxa va ser Bizum, una plataforma que integrava totes aquestes entitats per permetre les transferències instantànies entre particulars a cost zero.

L'any de la pandèmia ha ensorrat l'ús dels diners en metàl·lic com a mètode de pagament més habitual. El 35,9% de la població espanyola va declarar el 2020 que l'efectiu era el mitjà que feia servir més sovint a l'hora de comprar, una xifra que representa una caiguda de 17,1 punts respecte a les dades de l'any anterior, segons un informe del Banc d'Espanya.

Les empreses balears atenen els seus pagaments amb un retard mitjà de 15,4 dies, lleugerament per sobre de la mitjana estatal, de 14,7 dies, segons un informe de la consultora d'informació empresarial i financera D&B amb dades del segon trimestre de l'exercici.

Suspendre els pagaments d'impostos com l'IVA, l'IRPF i les quotes de la Seguretat Social és un dels principals objectius de les patronals de Balears. Aquesta petició es deu a la manca d'activitat i de facturació que ara mateix viuen els sectors del comerç, el turisme i la restauració a causa de la crisi del coronavirus. Així ho ha comunicat la Federació de la Petita i Mitjana Empresa de Mallorca (PIMEM) i la Confederació d'Associacions Empresarials de Balears (CAEB) en una nota, segons indica Efe.

L'Administració autonòmica de les Balears paga els seus proveïdors amb una demora mitjana de 49 dies, per sobre del termini legal màxim, de 30 dies, segons un informe de la Federació Nacional d'Associacions de Treballadors Autònoms (Lliga) referit al primer trimestre del 2019 i publicat aquest dimarts.

El diner físic és brut, té costos elevats de producció i distribució, i les monedes foraden butxaques i trenquen moneders. Respecte a la practicitat del pagament amb targeta o el minimalisme de realitzar la transacció amb el mòbil, pagar en efectiu esdevé retrògrad. Alguns comerços ja no l’accepten. En d’altres s’ha instal·lat una màquina negra que s’empassa els diners i retorna el canvi just. Evita falsificacions, robatoris i furts del personal, i la caixa sempre quadra. L’efectiu ha passat a ser el germà petit de totes les formes de diner que existeixen al món i representa un percentatge molt petit de la massa monetària mundial.

“Els pagaments en metàl·lic, després de passar mil·lenis sent una de les tecnologies més versàtils i duradores de la humanitat, van camí de desaparèixer en els pròxims quinze anys, aproximadament”. The Economist, una de les publicacions econòmiques més influents del món, feia aquest contundent vaticini en un editorial publicat el febrer del 2007 i vehementment titulat “La fi de l’era del cash ”. La bíblia financera es va equivocar del tot.

El Govern haurà de fer front a nous pagaments per atendre despeses derivades de sentències judicials que encara estan pendent de pagament en l'àmbit de mesures urgents per a la protecció territorial. D'aquesta manera, l'Executiu balear ha aprovat un decret llei de concessió de crèdits suplementaris per un import de 142 milions d'euros, amb càrrec als pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears de l'exercici 2018.

Visa està patint problemes informàtics que estan impedint que usuaris de tot Europa puguin efectuar pagaments. Així ho ha reconegut en un comunicat la companyia, que malgrat tot no ha volgut quantificar la magnitud del problema.

No poder comprar el pa perquè et falten cinquanta cèntims que t’has deixat a la tauleta de nit és un endarreriment impropi de l’era en què vivim. ¿Qui vol carregar monedes i bitllets actualment, amb el risc de perdre’ls o que te’n faltin, quan ja pots comprar fent servir només l’empremta dactilar i un telèfon mòbil? A part d’incòmodes, els pagaments en metàl·lic possibiliten l’economia submergida i faciliten el frau. A priori sembla lògic que comprar, per exemple, una part d’una casa en negre seria impossible en un món de pagaments electrònics. A Suècia, un dels països més avançats en aquesta qüestió, el cash ja és pràcticament una cosa del passat. Només un 20% dels pagaments es fan en metàl·lic (davant del 75% de la resta del món) i fins i tot hi ha esglésies que accepten almoines pagades amb Visa. “L’únic problema que m’he trobat és la moneda per al carro del supermercat”, explicava fa uns mesos a Bloomberg Businessweek Björn Ulvaeus, exintegrant d’Abba i abanderat del moviment antimetàl·lic a Suècia.