Als anys 80, a Morlanda (Manacor), els estius passaven tan a poc a poc, i el dia a dia era tan repetitiu que podies, fins i tot, avorrir-te. Els carrers no estaven pavimentats i, durant uns anys, la zona es va mantenir allunyada de la transformació voraç que arrasava Mallorca. Allà creixeren feliços, entre capficos, jocs de pilota, ‘famobils’ i algunes cançons dels Beatles, el músic Miquel Serra, juntament amb el seu germà gran, Joan Serra, i Joan Pasqual, l’encarregat de posar paraules a la infància de Miquel.

Llucmajor serà l’escenari on començarà Sonsdenit 2025, un festival que transforma espais amb història en escenaris vibrants on la música es viu i es comparteix. El santuari de Nostra Senyora de Gràcia, encimbellat damunt el Pla de Mallorca, acollirà dissabte, 7 de juny, a les 20.30 h, la primera cita d’aquesta edició, protagonitzada per Joan Miquel Oliver i Miquel Serra.

Quan fa quasi quaranta-cinc anys de la seva inauguració, la històrica llibreria Espirafocs està a punt d’iniciar una nova etapa, la tercera del seu llarg camí. Serà en qüestió de setmanes quan torni a obrir les portes, després d’uns mesos en què a l’aparador s'hi podia llegir que “Espirafocs muda de pell”. I si bé la llibreria seguirà allà on era, al carrer Bisbe Llompart d’Inca, i mantindrà l’essència de sempre, quan d'aquí poc hi tornin a entrar els clients tot serà, de qualque manera, diferent. Ja ho deien a Il Gatopardo, que de vegades tot ha de canviar per tal que tot segueixi allà on era. 

Són dos dels grans referents de la música de les Balears i ho són, diuen, per caparrudesa. Joan Miquel Oliver i Miquel Serra oferiran, el pròxim 15 de novembre, un concert doble a la Sala Es Gremi, que han batiat com una “Mallorca Party”. És amb motiu d’aquest esdeveniment que conversen sobre les seves trajectòries, sobre la democratització de la música i sobre l’escena actual. I confirmen la seva caparrudesa amb un debat que, com el de l’ou i la gallina, accepta tots els matisos i comentaris del món: És la melodia o és la lletra, allò que determina la qualitat d’una cançó?

Quan el passat mes d’abril visitàrem Miquel Serra poc abans de la publicació del seu darrer disc, Las Hayas Arce, i l’escoltàrem amb ell, ni li passava pel cap que pogués rebre un reconeixement als premis Ciutat de Palma. De fet, no ho feia fins fa només uns dies, quan li varen comunicar que havia rebut aquest guardó, perquè no va ser ell qui l’hi va presentar. “És en Marc, de Foehn, de la discogràfica, qui es veu que com que cada any faig un disc, els hi presenta. I jo no en sabia res i no ho he sabut fins que hem guanyat!”, explicava el músic amb una mescla de satisfacció i incredulitat. S’ha de dir que si bé és la primera vegada que ell recull un dels premis Ciutat de Palma, el documental Els ulls s’aturen de créixer que ell protagonitzava, dirigit per Javier García Lerín, ja hi va ser premiat. El premi Bonet de Sant Pere de Música té una dotació de 6.000 euros.

Com l’entrada a un túnel oníric, el primer tema de Les Hayas Arce (Foehn Records, 2023) ressona dins l’espai on Miquel Serra (Eivissa, 1975) ha compost moltes de les cançons que formen la seva discografia. Es tracta de l’antic colomer d’un edifici del centre de Manacor, ara reconvertit en una espècie d’estudi. Hi té una bateria, un trespol de rajoles de molts de colors, un grapat de quadres en un racó i una imponent biblioteca en la qual destaquen noms com David Foster Wallace, James Salter i George Saunders. “Si t’agraden els relats curts, has de llegir aquest llibre”, diu mentre sosté Exhalación, de Ted Chiang, entre les mans, un conjunt de contes en què el futur s’explica amb el llenguatge de la quotidianitat. Res que als seguidors de Miquel Serra no els pugui sonar. 

Els mallorquins Miquel Serra i Júlia Colom i els empordanesos Cala Vento són els noms de les tres primeres actuacions confirmades per al Mobofest 2023. La direcció del festival, que fa uns dies anuncià que l'esdeveniment es trasllada de Lloret de Vistalegre a Porreres, destaca que aquests grups suposen una "bona dosi de qualitat de l’escena estatal i l’illenca". A mesura que avancin les setmanes, la direcció anunciarà més noms dels grups que actuaran els dies 28 i 29 de juliol.

Una casa és pànic és el darrer disc de Miquel Serra. Tot i que fa por entrar-hi (pel títol), el músic presenta un àlbum càlid amb melodies i ritmes plens d'energia -tot i que tampoc és desfermada- que conviden, fins i tot, a moure el cos. En aquest darrer treball, Serra s'allunya dels temes acústics i el pop més lent, encara que la cançó Desamparament funciona com a contrapunt d'aquesta aura més moguda d'Una casa és pànic. Les noves cançons sonaran per primera vegada en un escenari aquest divendres, 11 de març, al teatre Principal d'Inca.

Antònia Font estrenarà senzill aquest divendres, Una daixona de pols, i ben aviat s'anunciarà quan sortirà l'esperat disc de la banda. Era desembre quan varen començar a fer salivar els seus seguidors amb la presentació del primer avançament, Un minut estroboscòpica; ara, van alimentant les ganes de tots del disc amb càpsules audiosvisuals de quan el van gravar. Però el d'Antònia Font no és l'únic disc que s'espera per a enguany. De fet, ben aviant comencen a arribar algunes novetats. Aquesta és la selecció de l'ARA Balears.

Aquesta setmana la començaré bastant bé perquè dilluns és el meu darrer dia de vacances. He estat 15 dies sense anar a fer feina i la veritat és que n’he gaudit. Tenc una casa a vorera de la mar, a la costa del Llevant de Mallorca, i sempre hi vaig a estiuejar. He aprofitat per nedar molt a la mar i deixar passar el temps observant-la. Contemplar-la és com mirar el foc, no cansa mai. Durant les vacances intent estar quiet, sense deixar que els pensaments em passin per davant. M’encanta el petit desordre de les cases a l’estiu: les ulleres de nedar damunt el taulell, caixes de verdura per la cuina, tovalloles penjades dies i dies.

El músic Miquel Serra s'estrena en el món literari amb Pendents que arribin els conqueridors, un volum de 13 relats "que vessen personalitat", com apunta l'editor d'Empúries Jordi Rourera. Una primera incursió en la narrativa purament experimental i juganera: Serra presenta 13 històries escrites amb diferents registres, de distinta durada, ambientació i personatges. No obstant això, a tots els relats hi és ben present la mort. "He vist que m'agrada enfrontar els petits anhels que tenim els humans, com ara fomentar un talent que voldríem tenir, amb els poders que estan per damunt nostre i sobre els quals no tenim cap mena control. La mort hi és, sí, però no volia fer un llibre tràgic", s'excusa.

El músic Miquel Serra s'estrena en el món literari amb Pendents que arribin els conqueridors, un volum de 13 relats "que vessen personalitat", com apunta l'editor d'Empúries Jordi Rourera. Una primera incursió en la narrativa purament experimental i juganera: Serra presenta 13 històries escrites amb diferents registres, de distinta durada, ambientació i personatges. No obstant això, a tots els relats hi és ben present la mort. "He vist que m'agrada enfrontar els petits anhels que tenim els humans, com ara fomentar un talent que voldríem tenir, amb els poders que estan per damunt nostre i sobre els quals no tenim cap mena control. La mort hi és, sí, però no volia fer un llibre tràgic", s'excusa.

“Jo sempre deia que tenia un amic que no havia vist mai, que era Julio Cortázar, i d’ençà que em vaig endinsar en el món de Joan Serra pens que tenc dos amics que no he vist mai en persona, que són Cortázar i Joan Serra”, comenta Javier G. Lerín, realitzador del documental Els ulls s’aturen de créixer. La seva òpera prima es va estrenar recentment en el Festival de cinema In-Edit i s’endugué el premi a Millor Documental Nacional i el premi del públic. La música i les cançons actuen de fil conductor d’una cinta que conta la història del cantautor Miquel Serra i el seu germà Joan, també músic, pintor i la causa queMiquel es dedicàs a la música després de perdre’l.