L’Hospital Universitari Son Espases ha incorporat al sistema sanitari públic balear el diagnòstic precoç de l’alzhèimer mitjançant la tècnica de PET/TC cerebral amb amiloide. Aquest procediment permet detectar l’acumulació de la proteïna amiloide ß al cervell, que és un biomarcador clau que indica el desenvolupament de la malaltia d’alzhèimer amb més certesa diagnòstica, ha explicat el Servei de Salut.

El testimoni d’una persona amb alzhèimer implica una paradoxa. Perquè sigui fidedigne, se’n necessiten dos. Qui conta la història i qui atén, la matisa, la corregeix i la completa. Magui té 65 anys. En fa dos, la seva doctora de capçalera la va derivar al neuròleg. “Ella no em va dir per què m’havia de fer aquestes proves i jo tampoc ho vaig demanar”, explica. La seva mare va patir un alzhèimer “molt sever a penes dos anys” abans de morir d’una caiguda. I ha sabut que les seves besàvies també varen patir la malaltia. “Ni amb aquests antecedents em podia plantejar que jo també podia tenir-la”, confessa. A l’hospital, l’especialista es va limitar a passar-li un informe mentre continuava teclejant. “Vaig llegir: ‘diagnòstic alzhèimer’ i no podia deixar de plorar. Quan vaig demanar si podia fer-li una pregunta, em va dir que tenia molts pacients. Ni ens varen acomiadar”, relata. Al costat de Magui, el seu marit (71 anys) fa capadetes i ho confirma. Xavier és un home observador, deixa les frases obertes, en suspens, reclamant punts suspensius. Ell, i la seva memòria intacta, matisa, corregeix i completa el relat de Magui.

Si llegeixes, viuràs més. I no és una amenaça, sinó una evidència científica. Per ser exactes, viuràs un 20% més que les persones que no llegeixen, una xifra que es redueix lleugerament en els lectors de revistes i diaris, segons un estudi publicat a Social Science & Medicine, liderat per la Universitat de Michigan, que relaciona la lectura amb la longevitat i que ha fet un seguiment dels hàbits lectors de més de 3.600 persones de més de 50 anys als Estats Units durant 12 anys.

El primer medicament que alenteix la progressió dels símptomes de l'Alzheimer, el lecanemab, per fi podrà arribar a Europa. La seva autorització ha tingut molts girs de guió i hi ha hagut moments en què semblava que no s'acabaria aprovant, però aquest dimarts ha rebut la llum verda definitiva de la Comissió Europea. Aquest és un pas essencial perquè el medicament, que redueix fins a un 27% els danys cognitius de les persones que pateixen aquesta neurodegeneració, aterri als centres sanitaris d'arreu d'Europa. Ara bé, encara falta perquè els pacients catalans es puguin beneficiar del Leqembi, el nom comercial del fàrmac, ja que ara és el torn dels estats membres de negociar el preu amb la farmacèutica, i les discussions amb l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) s'acostumen a dilatar en el temps. L'ARA reconstrueix la intrahistòria de la polèmica aprovació d'aquest medicament.

El futur de la detecció precoç de la principal malaltia neurodegenerativa al món, l'Alzheimer, passa per les anàlisis de sang. La comunitat científica internacional fa temps que ha aconseguit fer-les realitat proposant, dissenyant i comercialitzant diversos exemples de prova de biomarcador –qualsevol molècula biològica que pugui ser identificada i quantificada– en sang. Ara l'arribada als hospitals està més a prop que mai. Cinc centres hospitalaris i universitaris de Barcelona, Suècia i Itàlia han fet un estudi amb més de 1.700 persones amb símptomes primerencs de la malaltia amb el qual han validat la utilitat d'un test per detectar la patologia de forma molt precisa; una prova que ja es comença a fer servir a centres com l'Hospital del Mar.

Vacunar-se contra l'herpes zòster pot reduir el risc de desenvolupar demència, segons un nou estudi. Els resultats d'aquesta nova investigació proporcionen les proves més sòlides que s'han trobat fins ara que algunes infeccions víriques poden afectar la funció cerebral anys més tard, i que prevenir-les pot ajudar a evitar el deteriorament cognitiu.

Nou serial en la lluita contra l'Alzheimer a Europa. L'Agència Europea de Medicaments (EMA, en anglès) ha recomanat no autoritzar la comercialització de Kisunla, un fàrmac que conté una proteïna anomenada donanemab amb la qual s'aconsegueix alentir la progressió de la malaltia en fases inicials. El Comitè de Medicaments d'Ús Humà de la EMA considera que els beneficis d'aquest medicament no són prou grans per compensar els riscos que poden patir els pacients. Ara s'obre un període de quinze dies en què la farmacèutica que desenvolupa el fàrmac, l'estatunidenca Eli Lily, pot demanar una revisió de la decisió.

Les persones amb síndrome de Down tenen més tendència a ingerir de forma descontrolada sucres i greixos i a patir obesitat i malalties metabòliques com la diabetis a causa d'una alteració genètica. I tot plegat els pot perjudicar cognitivament, segons un estudi europeu pioner liderat pel Centre de Regulació Genòmica (CRG) i l'Hospital del Mar de Barcelona. "No és una qüestió solament de pes o estètica; en la síndrome de Down l'obesitat és un factor de risc per a alteracions cognitives i segurament per a la neurodegeneració", ha assenyalat aquest divendres la doctora Mara Dierssen, líder del grup de neurobiologia cel·lular i de sistemes del programa de biologia de sistemes al CRG i presidenta del Consell Espanyol del Cervell.

Una investigació dirigida per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) estudiarà el bilingüisme en parlants de català i castellà i determinarà quines variables, com l'edat d'adquisició de les llengües o la freqüència d'ús, són més beneficioses contra la demència. El projecte, titulat El bilingüisme en els trastorns associats a l'envelliment: des de la cognició fins a les xarxes neuronals (BILiARD), serà liderat per Marco Calabria, professor dels Estudis de Ciències de la Salut i investigador del NeuroADaS Lab, en col·laboració amb la investigadora Laia Subirats.

La ciència ha constatat que, molt abans que s'iniciïn els símptomes d'Alzheimer, el cervell ja presenta dos elements definitoris de la malaltia: la formació de cabdells neurofibril·lars de la proteïna Tau, que són una mena de nusos que impedeixen la comunicació entre les neurones, i l'acumulació de plaques de la proteïna beta amiloide, una substància que s'acumula en grans quantitats i que es considera un senyal inequívoc de la malaltia. Investigadors de la Facultat de Medicina de la Universitat de Pittsburgh, als EUA, han centrat els seus esforços en el primer d'aquests esdeveniments i han desenvolupat un test basat en aquests cabdells de Tau per avançar-se al diagnòstic de l'Alzheimer en, aproximadament, una dècada.

Nou gir de guió en la lluita contra l'Alzheimer a Europa. Després de la polèmica decisió del juliol passat en què desaconsellava l'ús del lecanemab, el primer medicament que alenteix la progressió dels símptomes de l'Alzheimer, ara l'Agència Europea de Medicaments (EMA, en anglès) ha rectificat i recomana l'autorització de comercialització del Leqembi, el nom comercial del fàrmac. "Els beneficis de Leqembi per frenar la progressió dels símptomes de la malaltia són més grans que els seus riscos", assegura ara la EMA. Això sí, l'agència europea l'autoritza només per a pacients que tenen la variant del gen APOE4, que és el causant d'un de cada sis casos d'aquesta malaltia neurodegenerativa.

Carlota Gurt i Daví (Barcelona, 1976) és l’única persona que conec que té cinc carreres: comunicació audiovisual, traducció i interpretació, humanitats, empresarials i estudis de l’Àsia Oriental. Tres llibres en els últims cinc anys –Cavalcarem tota la nit, Sola i Biografia del foc, tots editats per Proa– l’han situat com una de les noves veus més rellevants de la literatura catalana. Del 1998 fins al 2010 va treballar de cap de producció a La Fura dels Baus i al festival Temporada Alta. Viu una setmana a l’Empordà, amb els seus tres fills, i una a Barcelona.

Les malalties neurodegeneratives són irreversibles i no tenen cura. Des del moment del diagnòstic avancen sense aturador i es caracteritzen per la mort neuronal i una progressiva discapacitat de la persona afectada. Són malalties tan complexes com ho és el funcionament del cervell i les causes de la gran majoria, com l'Alzheimer, encara són desconegudes. Les darreres tres dècades han sigut determinants en la lluita contra aquesta patologia, si bé hi ha hagut pocs avançaments significatius que millorin la qualitat de vida dels pacients.

Llegeixo a l’ARA que "el ninot que es va penjar amb la cara d'Oriol Junqueras d'un pont de Sant Vicenç dels Horts amb les sigles d'ERC pintades a la panxa i un missatge en castellà en què es podia llegir «Junqueras podreix-te a la presó»", era també un atac de falsa bandera d’ERC, com els cartells de l’Alzheimer. Ara sabem –gràcies a la investigació de l’ARA– el que van costar aquests cartells i què van cobrar els diversos treballadors que van enganxar-los. Encara no sabem què van cobrar els del ninot. I aquí vull anar.

Fa setmanes que intento consolar-me, però no és consol el que vull. Soc conscient que vivim en l’era de la frivolitat i la desmesura. Escenifiquem molt, transformem poc.

Quantes vegades hem passat una mala nit i n’hem patit les conseqüències l’endemà? Que dormir té un efecte reparador és ben conegut. Durant les hores de descans, l’organisme passa per canvis hormonals, bioquímics, metabòlics, i fins i tot de temperatura, essencials perquè l’endemà ens sentim plenament actius i amb energia. A més, ens permet consolidar la memòria i l’aprenentatge, i eliminar les deixalles cerebrals acumulades durant el dia. 

Una investigació de l'Institut de Recerca Sant Pau constata que la variant del gen APOE4, que fins ara es considerava un factor de risc per desenvolupar l'Alzheimer, també seria el causant d'un de cada sis casos d'aquesta malaltia neurodegenerativa. L'estudi, publicat aquest dilluns a la revista Nature Medicine, demostra que més del 95% de les persones que tenen dues còpies d'aquest gen acabaran desenvolupant els signes d'aquesta demència entre els 60 i els 65 anys. Per tant, es tractaria d'una forma genètica de la patologia en si mateixa que fins ara no havia estat provada –la majoria dels casos no tenen una causa identificada–. Segons els autors de l'estudi, aquesta causa representa entre un 15% i un 20% dels casos i el descobriment pot tenir grans implicacions en la prevenció i el tractament de l'Alzheimer. "És una reconceptualització profunda de la malaltia", valora l'investigador principal, Juan Fortea, també director de la unitat de memòria del servei de neurologia de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

"És un moment de felicitat que ens ajuda molt", deia Lourdes Carreras, una de les participants en l'única regata de vela a escala mundial en què la tripulació dels vaixells està formada per persones amb Alzheimer. Aquesta setmana el port de Barcelona va acollir la segona edició d'aquesta iniciativa en què participen persones amb inici d'Alzheimer i altres demències que formen part del programa de reforç de la memòria de la Fundació Catalunya la Pedrera. La regata, organitzada per aquesta fundació i l'associació Veles per l'Alzheimer, que té com a patrocinador principal l'empresa Sika, promou que les persones amb deteriorament cognitiu lleu i moderat puguin seguir desenvolupant activitats per elles mateixes. "Amb Alzheimer molta gent no vol sortir de casa i nosaltres aconseguim que portin un veler", explica Sílvia Vancells, de la fundació.

L'Eugènia té 51 anys i en fa 6 que té Parkinson. Quan l'hi van diagnosticar es va resistir a anar a un hospital de dia. S'imaginava entre gent "molt deteriorada" amb qui no compartiria gran cosa i no volia anar-hi. Fa un any que va canviar d'opinió i ara va tres cops per setmana a l'hospital de dia de malalties neurodegeneratives que gestiona l'Hospital Clínic al barri del Raval. Fa gimnàs, fisioteràpia, logopèdia, teràpia ocupacional i socialitza amb altres persones que tenen la seva o altres malalties neurodegeneratives. Explica que ha conegut gent interessant, que ha incorporat rutines saludables i que ha après exercicis que l'ajuden a minimitzar les conseqüències de la seva malaltia. "He tornat a tocar el piano, feia anys no el tocava. Abans no m'hi veia amb cor i ara m'he animat", explica a l'ARA.