El franquisme no apareix als currículums d’Història d'ESO de la LOMLOE. Tampoc hi apareix un apartat específic dins els sabers bàsics que faci referència a aquesta etapa. No surt als nous currículums que ha introduït el Govern del PP aquest curs, però tampoc ho feia als del Pacte. La causa és que el decret estatal que desplega els currículums no situa el franquisme a ESO, sinó que l'introdueix a Batxillerat. Aquest fet, per tant, obre la porta al fet que un estudiant pugui acabar l'educació obligatòria sense tractar en cap moment la dictadura.

Miquel Grimalt Gelabert (Manacor, 1961) és doctor en Geografia per la Universitat de les Illes Balears i una autoritat en plogudes i torrentades. Parlam amb ell de les darreres que han afectat Manacor

No fa ni cinc minuts que parla i ja ha deixat caure un grapat de dades que la majoria dels que avui transiten Palma probablement ignoren: que van ser a prop de 4.000 les persones que van morir a la riuada de l’any 1403, recordada popularment com Lo Diluvi, o que l’element que feren servir alguns mallorquins com a pilota per jugar després de la proclamació de la Primera República era el cap de l’estàtua de la reina Isabel que donà nom a l’actual plaça de la Reina. També recorda com Gabriel Alomar Esteve, autor de la gran reforma feta a Ciutat a mitjan segle XX, li va reconèixer que va haver de llevar la placa que havia posat defora del seu despatx perquè ningú entenia a què es dedicava. “En aquell moment el concepte urbanista només tenia una definició al diccionari: seguidor del papa Urbà”, afirma entre rialles. 

El doctor en Geografia i expropietari de la cadena SOM Hotels, Joan Enric Capellà (Campanet, 1979), acaba de publicar Turisme o no turisme? Reptes per a la Mallorca del segle XXI (Lleonard Muntaner Editor), una reflexió crítica sobre el gran sector de l’economia illenca i l’immobilisme dels seus models i fulls de ruta a través de preguntes que fan reflexionar. Ara ha iniciat una gira de presentacions i col·loquis que el duran per tots els municipis mallorquins. Tot acompanyat per la web Homus Turisticus, a tall de fòrum popular d’opinió i posterior interpretació de dades.

Jesús M. González, catedràtic d'Anàlisi Geogràfica Regional de la Universitat de les Illes Balears, ha estat nomenat president de la Red ANEXXI, una xarxa d'organitzacions científiques i acadèmiques, integrades per 136 investigadors, amb l'objectiu d'elaborar i publicar l'Atles Nacional d'Espanya, una publicació no gaire coneguda pels ciutadans i que recull una àmplia informació de la geografía física, econòmica, cultural i política de tot l'Estat. Li correspon aquest càrrec pel fet de ser president de l'Associació Espanyola de Geografia.

L'accés a l'habitatge és una de les majors problemàtiques que es viuen a les Balears avui dia, per l'alt encariment dels preus. El catedràtic de Geografia i professor a la UIB Jesús González és expert en un dels factors que hi incideixen: la gentrificació. Aquest fenomen comporta l'expulsió de la població tradicional d'un barri per l'arribada de grans inversors, cosa que provoca una segregació. És un fet que s'ha produït al barri palmesà de Santa Catalina, s'ha estès a Pere Garau i arriba fins i tot a la Soledat o el polígon de Llevant, segons González. "És complicat posar-hi fi", però hi ha solucions per pal·liar-ho, "com el reallotjament". A més, sosté que les Balears són un territori "atractiu per a la inversió especulativa".

Qui és un dels ecologistes amb la trajectòria més llarga i sòlida de les Balears confessa que és optimista , tot demostrant que ecologisme i optimisme són un binomi possible. Si s’hi afegeix l’autoritat que dona l’acadèmia, encara té més mèrit: manté l’esperança tot i el cabal d’informació que té. Macià Blázquez, catedràtic de Geografia de la UIB, membre del Grup d’Investigació sobre Sostenibilitat i Territori, expresident del GOB, té en el turisme, la planificació territorial, la conservació de la naturalesa, la sostenibilitat, el negoci immobiliari i els conflictes socioambientals els seus principals camps d’investigació. Els que el coneixen saben que no s’instal·la en la crítica, que proposa alternatives. Un dels darrers treballs, Camins cap a un turisme postcapitalista (Alba Sud Editorial), que signa amb Robert Fletcher, Asunción Blanco, Ernest Cañada, Ivan Murray i Filka Sekuloba, així ho demostra. També aquesta entrevista.

Quins són els coneixements de geografia que es tenen a Primària? Saben els alumnes quina és la realitat geogràfica insular? Segons dos estudis publicats pel Grup de Recerca en Educació i Geografia de la Percepció de la Universitat de les Illes Balears, la resposta no és gaire esperançadora, ja que evidencien les limitacions en l'alfabetització geogràfica que tenen tant els alumnes de Primària i com els estudiants universitaris del grau d'Educació Primària.

El Govern balear ha informat aquest divendres que posarà en marxa un projecte pilot d'adaptació al canvi climàtic a la platja de Cala Millor, com va avançar l'ARA Balears. La intenció és que aquest pla pugui ser aplicable en un futur a altres zones de característiques similars.

La costa del Llevant de Mallorca serà la primera zona de les Balears on el Govern actuarà per lluitar contra la desaparició de la primera línia de la mar, i previsiblement ho farà a Cala Millor. Les Illes seran una de les regions de la Mediterrània més afectades per la crisi climàtica, i la pujada del nivell de la mar farà desaparèixer –en els pitjors dels casos– 33 de les 163 platges analitzades en l'informe final del projecte Costes pel Canvi, entre les quals n'hi ha de tan conegudes com Cala Major, Illetes i la platja de Porto Cristo. Això podria passar a final de segle si les emissions contaminants continuen com fins ara, però els impactes es faran notar molt abans. El document preveu que 358 places d'allotjaments turístics de les Illes quedaran inundades per a sempre el 2050. Minvar aquests efectes és una cursa per a l'Executiu, que ja treballa amb el Sistema d'Observació Costaner de les Illes Balears (SOCIB) per planificar com adaptar el litoral urbanitzat, i el Llevant ha estat elegit perquè es disposa de més informació sobre la dinàmica de les seves platges, segons explica el director general d'Energia i Canvi Climàtic, Pep Malagrava.

Pel que fa a l’observació remota de la Terra cova el desig de retratar-la cada cop amb una freqüència major. Anhel que ja és en part una realitat gràcies als satèl·lits meteorològics, d’òrbita geoestacionària, amb capacitat d’enregistrar una escena d’un mateix punt de la Terra –temps de revisita– cada 15 minuts. Aquest període tan curt és possible llançant el satèl·lit a 36.000 km de la Terra on voltarà de manera sincronitzada amb el moviment de rotació del planeta. Des de tan lluny arribaran imatges amb poc detall, amb píxels gruixuts, d’uns quants kilòmetres de costat. Perfecte per monitoritzar com evoluciona una tempesta però no per fer un seguiment de petits conreus o del desbordament d’un torrent.

L'interès geoestratègic de les Balears durant la Segona Guerra Mundial va despertar l'atenció dels exèrcits britànic i estatunidenc, que feren vols de reconeixement per fotografiar les Illes des del cel, fonamentalment entre 1941 i 1944. L'alt comandament dels aliats va sospesar la possibilitat d'ocupar l'Arxipèlag entre febrer i juny de 1943, i els estudis tècnics que feren a partir de les d'imatges aèries eren idònies per preparar una invasió, segons un estudi publicat enguany per la revista Investigaciones Geográficas de la Universitat d'Alacant.

Quan es pensa en els tsunamis, a gairebé ningú li venen al cap les platges mediterrànies de les Illes Balears. La majoria rememoren les imatges de pel·lícula de masses d'aigua arrasant edificis al litoral de l'Índic, tal com va passar el 2004, o la gran onada que va provocar l'accident nuclear de Fukushima, al Japó, ara fa deu anys. Però no tots els tsunamis són tan devastadors i també n'hi ha que han afectat les Balears, encara que, per sort, històricament, els que les han copejades han estat molt més clements que els de les tragèdies de pel·lícula de Hollywood. Els nostres tsunamis no neixen gaire lluny, ho fan sobretot arran de terratrèmols relativament suaus amb l'epicentre a la costa d'Algèria, però també en tenim.

Lliga la història amb el territori. Cels Calviño Andreu (Llucmajor, 1948) és, en el seu vessant de mestre d’escola -ara ja jubilat-, un dels referents de la renovació pedagògica a la Mallorca de final dels anys 70 i 80. Com a geògraf ha fet, i fa encara, un treball de camp ingent per a la recuperació i estudi dels topònims de l’illa, especialment del municipi de Llucmajor, però no només. És autor, amb Franc Jaume, Francisca Mut o Joan Clar, de centenars de mapes, molts dels quals encara són inèdits, on es documenten els noms de les pletes, barraques, sínies, aljubs, pous, molins, finques i tanques, entre molts altres béns etnològics llucmajorers -hi insistim, i no només- que treballa per difondre.

"El paisatge de foravila s'ha concentrat en els camps segats i bales de palla, rodones i grosses, contrapunt de la calor de l'estiu (...). Record amb nostàlgia les caragolinades que es feien abans amb els veïns a la fresca". Així arranca el relat 'Salvatgina puta!', del llibre Dalt del turó (2019), el darrer que ha publicat Climent Picornell. Com en la majoria de publicacions de l'autor, la descripció i il·lustració de l'espai és un dels elements clau de la seva escriptura; de fet, és una de les seves obsessions: observar-lo i interpretar-lo, desxifrar el sentit que guarda -a escala col·lectiva o individual- cada lloc. També ho ha fet a Palma, crònica sentimental (2014) i a Més Jardins d'altri i altra fullaraca (2017), entre altres. En vindran més, de llibres: el doctor en Geografia i professor emèrit de la Universitat de les Illes Balears (UIB) es jubila i va impartir dimarts la seva lliçó de comiat, el mateix dia que complia 71 anys.

L'Associació Espanyola de Geografia i el Col·legi de Geògrafs d'Espanya denuncien "pràctiques abusives que impedeixen el normal accés a un habitatge, en propietat o lloguer, de tots els ciutadans". A més, en el manifest impulsat per les principals institucions de la professió a l'Estat, vinculen aquesta problemàtica social amb els efectes derivats del turisme, concretament, del lloguer turístic. "Hi ha evidències científiques sobre la relació entre l'augment del preu del lloguer residencial i l'increment de l'oferta de lloguer de vacances", apunten els geògrafs, entre els quals hi ha dos professors del departament de Geografia de la Universitat de les Illes Balears: Jesús González i Macià Blàzquez.

Totes les zones considerades com a humides a l’Arxipèlag, però també les que podrien ser potencialment recuperables, han quedat per primera vegada delimitades i blindades contra noves construccions, d’acord amb l’aprovació del Pla hidrològic de les Illes Balears aquest divendres al Consell de Ministres. Un total de 41 zones humides de Mallorca, 30 de Menorca i vuit de les Pitiüses, quatre per illa, estan incloses en el llistat del nou catàleg. A més, fins ara no s’havien recollit les bases temporals.