El Govern ha presentat aquest dilluns l'Agència Balear de Digitalització, Ciberseguretat i Telecomunicacions, IB Digital, l'organisme autònom que liderarà la transformació digital de l'Administració i situarà les Balears a "l'avantguarda tecnològica". La presidenta de l'Executiu, Marga Prohens, ha presidit l'acte de presentació, en què ha subratllat que la creació d'IB Digital suposa "un pas decisiu per construir una administració del segle XXI, més àgil, més eficient i centrada en les persones". "És la revolució tecnològica més gran a l'Administració autonòmica dels darrers 25 anys", ha remarcat.

Us imagineu un món on una consulta mèdica, una prova diagnòstica o el seguiment de malalties cròniques es poguessin fer des de la comoditat de casa? La tecnologia aplicada a la salut ens pot ajudar a aconseguir-ho. Però, què passa quan aquesta mateixa tecnologia que ens cura també contribueix a la crisi climàtica que ens amenaça? Quan pensem en la salut, pensem en la nostra família, els nostres amics, nosaltres mateixos. Però què passa quan les mateixes eines que ens ajuden a millorar la nostra salut també contribueixen a un problema global que afecta tothom? En alguns països com el Regne Unit o el Canadà ja estan mesurant quin és l’impacte mediambiental dels sistemes de salut, aspecte encara pendent a casa nostra.

Fa unes quantes setmanes, en un esdeveniment institucional a Brussel·les, un expert en polítiques digitals celebrava que l'aposta europea per la defensa obria una finestra d'oportunitat per a la intel·ligència artificial europea. Però advertia: “Necessitarem moltes més dades de les que tenim ara”. Ningú a la sala va semblar trobar-hi cap problema. Ningú va esmentar que un dels principis més importants del Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) és precisament el de limitar la recollida de dades al que és estrictament necessari.

Lluís es va fer autònom per obrir un taller de bicicletes i, amb el certificat digital, va intentar sol·licitar ajudes com a jove emprenedor a les Balears. “M’advertiren que els tràmits serien tots digitals”, recorda sobre l’inici dels seus problemes amb l’Administració. “En una de les subvencions em demanaven presentar factures quan jo acabava de començar. Com havia de tenir-les? Era totalment incoherent”, diu indignat. “Des del principi, em resistia a haver de recórrer a una gestoria, perquè ja em suposava prou despesa el traspàs del local, la reforma i el lloguer, però al final tot està fet perquè hagis de tenir un gestor. Un autònom que fa feina tot sol no pot també encarregar-se de gestions que són una odissea”, denuncia.

"Alemanya torna a estar en marxa", va proclamar el nou canceller alemany, Friedrich Merz, quan conservadors i socialdemòcrates van anunciar l'acord de coalició per governar la primera potència econòmica europea els pròxims quatre anys.

El dilluns 28 d’abril del 2025 quedarà gravat a la memòria col·lectiva com el dia que la península Ibèrica es va fondre a negre. A les 12.35 h, una apagada elèctrica massiva va paralitzar serveis essencials, va aturar trens, va deixar hospitals funcionant amb generadors d’emergència i va silenciar de cop la nostra pràcticament inesgotable hiperconnectivitat digital. A diferència de la pandèmia per covid-19, que veient el que ja passava a altres indrets vam tenir dies per assimilar que el confinament podia arribar, aquesta vegada, amb aquesta mena de pandèmia elèctrica de durada relativament curta, tot va ser sobtat: la ficció de les sèries apocalíptiques es va fer realitat sense preavís, i tots vam sentir en directe la vulnerabilitat de dependre de la llum, i sense la llum va caure la xarxa, i amb la xarxa, la xarxa en el seu sentit més ampli, i allò tan analògic de portar un bitllet de vint euros a sobre es va convertir en la clau per resoldre petits grans problemes, i vint euros es van fer molt més valuosos que tot el que podem tenir en unes targetes bancàries, de transport, d’accés... que durant unes hores no servien per a massa més que per fer castells.

El DNI digital començarà a prendre forma a partir d'aquest dimecres. El Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) publicarà el decret que en regula el "procés d'expedició, gestió i desenvolupament" perquè es pugui instal·lar al telèfon mòbil. La posada en marxa del carnet d'identitat en format digital s'ha aprovat aquest dimarts en el consell de ministres i conviurà amb el DNI físic, tot i que la intenció del govern espanyol és estendre'n l'ús de "forma universal", apunten fonts de la Policia Nacional.

Aquest curs escolar les famílies de Barcelona que vulguin accedir a una beca menjador hauran de fer-ho mitjançant una signatura electrònica. Sobre el paper, acabar amb la paperassa busca facilitar el procés, però a la pràctica pot convertir-se en una nova barrera per a moltes famílies en situació de vulnerabilitat.

Fa poc vaig sentir el testimoni d'una dona de cognom Zurita. Explicava que la imposició administrativa de l'ordre alfabètic a tot arreu i en qualsevol circumstància l'havia perjudicada des que era una nena, fent-la més vulnerable –l'última sempre!– i entorpint el seu empoderament. Més que d'una imposició administrativa hauríem de parlar, en realitat, d'una autèntica dictadura que ha generat petites però alhora constants discriminacions que exigeixen una alta capacitat de resiliència, així com la...

Vostè ho té tot pensat, ha esmerçat moltes hores, molts sous, molts brainstormings per aconseguir l’objectiu final. Vostè sap que jo, avui, llegiré l’ARA de bon matí. Al telèfon. En paper, avui, no, que no és diumenge. Vostè ja ho sap, això.

Cal agrair que Austràlia hagi fet un pas important en termes legislatius amb la prohibició de l’ús de xarxes socials entre menors. Però la clau ni és la restricció per se ni la frontera dels 16 anys. La gratitud, en canvi, neix pels debats que permet obrir vers les plataformes digitals: prou de comerciar amb dades de menors i fins aquí l’explotació de vulnerabilitats. La pregunta de fons seria si ens volem limitar a protegir prohibint o si apostem per marcar quins entorns digitals volem potenciar. Dit d’una altra manera: seguirem intentant posar portes al camp o bé ens atrevirem a qüestionar la forma de llaurar la terra?

En ple debat sobre l’ús dels mòbils per part dels nostres adolescents, i per agafar-nos-ho amb una mica d’humor, es podria dir que hi ha hagut massa pares que havien fet cas d’Homer Simpson. Aquest personatge, considerat com un dels més influents de tota la història de la televisió, havia dit que “el que té de bo internet és que els fills se t’eduquen sols”. Ara aquests pares descobreixen astorats que no era una broma, i que internet i les xarxes han estat educant els seus adolescents al marge de tota autoritat.

Divendres vint de setembre de 2024. Un problema amb una empresa elèctrica. Hi truco. Ensopego amb el previsible bucle telefònic protagonitzat per veus enregistrades. Una falca de veu porta a una altra: no hi ha escapatòria. El suposat servei d'atenció simplement és un frau, tot i que la veu femenina que fa veure que m'atén –monòtona i alhora autoritària– considera que el problema rau en la meva dicció ("No le entiendo. Por favor, repita la...") Provo de fer un mail. Tot és igualment incert. En aquest cas, el sistema em desvia cap als comentaris d'altres usuaris. Dilluns vint-i-tres de setembre, una empresa subcontractada de la mateixa energètica que divendres no em feia cas em truca per explicar-me una oferta que, en realitat, és una altra estafa (la clàssica aixecada de camisa que busca un canvi de contracte que va contra els meus interessos a canvi d'un descompte que només durarà uns mesos). En aquest cas, però, no m'atén un robot sinó una veu masculina amb accent colombià (les esses colombianes són tan peculiars!). M'agradaria pensar que aquest noi no és conscient d'estar participant en una activitat fraudulenta a canvi, segurament, de xavalla.

A l’entrada de la tercera planta de la Direcció General de Trànsit hi ha una pantalla tàctil, i els parroquians que van entrant s’hi atansen, per agafar el torn. Al costat de la pantalla, per si de cas, hi ha un senyor que dona les indicacions. “Posi aquí el seu número de DNI”, diu, invariablement a tothom, mentre assenyala un requadret de color verd. I els usuaris, obedients, l’hi posen. Alguns vacil·len i s’atabalen, però la majoria ho fa d’esma. Llavors, esclar, apareix a la pantalla el número de cita i el senyor diu: “Cliqui «imprimir»”. Però tot sovint ho fa ell mateix, mentre parla. Al supermercat també hi ha la possibilitat de no passar per caixa i fer-te tu mateix el compte. També hi ha algú que t'hi ajuda, perquè sovint la màquina no detecta el codi de barres d’algun producte.

Tot i la ràpida proliferació de xatbots d’intel·ligència artificial i assistents virtuals, trobar la resposta a una pregunta per a la qual no està programat el programari d’una empresa pot arribar a ser molt frustrant. També pot ser esgotador buscar entre les innombrables opcions dels comparadors de preus la millor pòlissa d’assegurances o el millor bitllet d’avió. Així i tot, acostumem a considerar aquest impost del temps com el cost que s’ha de pagar per fer negocis en l’actual economia global digitalitzada.

En el seu excel·lent article d’ahir sobre el turisme, el filòsof Ferran Sáez-Mateu argumentava que hi ha una diferència entre la persona curiosa i el turista, que és que “el curiós vol conèixer coses noves; el turista, en canvi, vol reconèixer-les a partir d'imatges que ja ha vist mil cops. Mentre duri aquesta actitud absurda no hi ha res a fer”. 

"Espero que no hagi de passar alguna cosa atroç perquè recuperem el contacte amb la realitat", escrivia diumenge a l'ARA el mestre Enric González. A l'article es referia, entre altres coses, a les conseqüències històriques del romanticisme alemany del XIX en la generació d'un estat d'ànim que va acabar marcant el pitjor del segle XX. Sigui com sigui, Nietzsche va morir el 25 d'agost de l'any 1900, és a dir, 19 anys abans de la fundació del NSDAP, el partit nazi. I Wagner, a qui sovint s'encolomen tantes desgràcies, passà avall el 1883, sis anys abans del naixement Hitler. Se'ls pot acusar de ser nazis abans del nazisme? I d'inspirar-lo? Això ja és una altra història. En canvi, sí que hi ha elements d'aquell temps que permeten establir una relació causal directa i que sovint s'ometen, com ara l'entronització de la frenologia com la manera "científica" d'entendre les complexitats de l'ésser humà. La forma dels cranis, els trets facials, la raça, determinaven llavors la conducta individual i també la col·lectiva, la dels pobles. El món es dividia en braquicèfals i dolicocèfals, en aris i no aris, etc. Totes aquestes rucades pseudocientífiques van ser la base teòrica i la justificació política d'Auschwitz. Per tornar a la realitat va haver de passar una cosa atroç, efectivament...

Avui és Sant Jordi i el 12 de maig hi ha eleccions al Parlament de Catalunya. Llegir, votar... Hi ha algun vincle substantiu entre aquests dos actes? La democràcia pot prescindir dels llibres? I si fos així, cap on anem? (si és que això implica algun canvi de direcció). El 1994, Alain Touraine va publicar a l'editorial Fayard un assaig de títol enganyosament divulgatiu: Qu'est-ce que la démocratie? (Què és la democràcia?). En realitat, era una empresa d'alta volada, més propera a la filosofia política clàssica que a la sociologia. Aquí, l'existència d'una societat formada i informada resultava indestriable del projecte democràtic. Touraine es declarava deutor del plantejament que havia guiat una obra gairebé homònima del 1987 de Giovanni Sartori, Democrazia: cosa è (La democràcia: què és). El 1984 Norberto Bobbio ens havia regalat Il futuro della democrazia (El futur de la democràcia), una obra molt important que avui se cita poc; el papanatisme amb la cultura anglosaxona fa inevitable aquests oblits. Tots tres dibuixaven una línia contínua en la recuperació –crítica– de la idea de democràcia liberal per part de l'esquerra europea. Però aquí ens interessa una cosa més concreta que té a veure amb els llibres.