Entre notificacions de WhatsApp, Instagram i alarmes del Google Calendar fa mal recordar que, no fa tant, les amigues no s’enviaven notes de veu per comunicar-se. En algun racó de les cases on vivíem hi havia una tauleta amb un aparell amb botons i un fil arrissat: el telèfon. La de les protagonistes d’aquesta narració és una amistat que, com tantes altres, ha acumulat moltíssimes hores de conversa per telèfon; tantes, que els pares d’una o de l’altra havien d’intervenir la xerrada de les dues amigues perquè les respectives famílies estaven incomunicades. L’amistat, que podria tenir per banda la cançó Lambada, de Kaoma, o bé Te vi correr de Tennessee, és la de l’editora Maria Muntaner i Paula Fluxà, que avui ens parla de la filla de Lleonard Muntaner (autor, per cert, de la tendríssima fotografia que acompanya aquest text).

Els llibreters han volgut subratllar aquesta idea de xarxa que es crea al voltant dels llibres amb l’elecció dels pregoners de la pròxima Fira del Llibre de Palma, que es durà a terme a partir del pròxim divendres, 30 de maig, i fins al 8 de juny. Per primera vegada el pregó serà a càrrec de dos editors que són, a més, pare i filla, i sense els quals no es pot explicar la història recent del món editorial a les Illes Balears: Lleonard i Maria Muntaner, amb el seu parlament, seran els encarregats de donar el sus a la Fira que, enguany, ha optat per la plaça d’Espanya com a ubicació. 

Tots tindran un lloc al jardí de la Misericòrdia. La Setmana del Llibre en Català de Palma, que s’hi inaugurarà dijous que ve, dia 12 de setembre, amb la periodista Margalida Solivellas com a pregonera, marcarà l’inici d’un curs literari que, un any més, arriba farcit de propostes vinculades a les Illes, sigui per l’autor, l’editorial o la temàtica. En total, seran més d’una trentena de publicacions amb segell balear les que s’estrenaran a les llibreries en aquest final d’estiu. Entre elles, novel·les i poemaris guardonats, noves traduccions de clàssics universals, antologies, obres de teatre i un grapat d’assajos. Són títols que o bé acaben de sortir del forn o bé ho faran ben aviat. Hem fet una tria entre els més destacats. En comú tenen que, a molts es parla, des d’un punt de vista crític, de la decadència de la societat actual.

Aissata M'ballo va néixer a Lleida el 1994, però ha viscut pràcticament tota la vida a Vic. Els seus pares són senegalesos i ella va ser la primera de la seva família a anar a la universitat. Va estudiar periodisme i humanitats a la UPF i més tard va decidir dedicar-se al món editorial, per la qual cosa va fer un màster d'edició. Actualment, és editora adjunta a Penguin Random House, però va ser en aquest màster, per al projecte final, que va començar a esbossar el projecte que ara la mou: l'editorial Jaŋde.

2013: la crisi econòmica encara cueteja amb força i un grup de gent s'atreveix a obrir una finestra editorial. Al seu voltant, cares llargues i fins i tot un periodista que els augura una vida curta. I, contra tot pronòstic, ja fa 10 anys que Llegir en Català aplega editorials independents sota un paraigua de cooperació, informació compartida i confiança mútua. Actualment, dotze editorials formen part de l'associació, entre les quals hi ha Raig Verd, Tigre de Paper o L'Avenç. Cadascuna, amb la seva independència i caràcter propi, hi ha trobat projectes en els quals emmirallar-se i la manera de fer-se fortes amb sinergies que les han ajudat a donar-se a conèixer.

Avui no tinc res a dir (escriure). Això passa de vegades. Algú vol que diguis (escriguis) alguna cosa i tu res, el cap buit, per més que el teu cap sap que et paguen per dir (escriure) alguna cosa. Tens un cap recalcitrant. Podria ser que el teu cap s’obstinés encara més a callar (no escriure) perquè sap que hi ha algú que espera que diguis, que escriguis, algú que t’ordena que ho facis; de vegades ets tu mateix qui l'hi ordenes i llavors t’encalles com una balena a la platja: la còrpora immensa de l’obligació autoimposada contra la tossuderia de la pròpia sorra llibertària.

La creadora de continguts, presentadora i influencer Juliana Canet va fer una crida al seu compte privat d’Instagram per buscar gent que estigués escrivint a la recerca de "noves veus inquietes que busquen el seu lloc al món". La també creadora de continguts Ofèlia Carbonell li va enviar el manuscrit del que seria la seva primera novel·la i el primer llibre de la nova col·lecció Brunzits de Columna, que també publicarà l’escriptora i jurista Òmnia L’Bakkali i el guionista Pau Cusí. "Hi havia un buit al mercat de llibres de narrativa breu que expliquessin els problemes i les inquietuds de la gent jove", explica l’editora Glòria Gasch sobre aquests llibres, que aborden temàtiques com la vocació, la precarietat, el turisme i la immigració.

Relats sobre un món que s’acaba, si és que no ha desaparegut ja, signats per Climent Picornell; un cant vigorós del poeta Guillem Benejam a la seva terra, Menorca, o un conte de Robert Campillo i Josep Campins que reinterpreta el mite de la Sibil·la amb l’objectiu de conscienciar els més petits sobre el valor de la tradició. La seixantena de novetats que arribaran a les paradetes d’aquest Sant Jordi per part d’editorials de les Illes, com Lleonard Muntaner, Ensiola, Documenta Balear, Adia Edicions, Nova Editorial Moll o El Gall Editor és diversa, tant pel que fa als continguts com pels gèneres, des de la poesia al teatre passant per l’assaig i la literatura infantil.

En el mercat editorial hi ha certa sensació de col·lapse: seguit-seguit s’anuncien nous títols, arriben capses i més capses de novetats a les llibreries, que no tenen temps d’obrir-les totes, i els lectors tenen tants estímuls que de vegades no saben què triar o no tenen la cartera adequada per adquirir tot el que fa ganes llegir. La conseqüència d’això, sobretot per a les editorials petites, és que molts llibres queden invisibilitzats darrere campanyes amb més recursos. L’engranatge del mercat, però, no permet cap treva i obliga a publicar novetats una rere l’altra per poder tenir ingressos. I és igual la quantitat de llibres que hagin quedat al magatzem dins palets. L’ARA Balears ha parlat d’aquesta situació amb Pau Vadell, d’AdiA Edicions; Tomeu Canyelles, de la Nova Editorial Moll; Maria Muntaner, de Lleonard Muntaner; Gracià Sánchez, d’El Gall Editor i Quid Pro Quo; i Guillem Frontera, d’Ensiola.

[...]

L'Institut d'Estudis Baleàrics (IEB), de la Conselleria de Fons Europeus, Universitat i Cultura, ha obert una convocatòria amb l'objectiu de seleccionar sis editorials de les Illes per participar en la 40a edició de la Setmana del Llibre en Català de Barcelona. L'esdeveniment se celebra del 9 al 18 de setembre de 2022 al Moll de la Fusta de Barcelona.

Isabel Serra és editora de la revista de moda i bellesa Glamour. Nascuda a sa Pobla l'any 1994, a 18 anys, com tants altres joves, no tenia clar què estudiar. El grau d'Humanitats li oferia una àmplia varietat d'assignatures que li interessaven: des de literatura fins a història, passant per fotografia i cinema. Així, aquell grau li va permetre reafirmar-se en els seus grans plaers: la lectura, el cinema i, en definitiva, descobrir mons més enllà del que tenim a prop. Per això també li agrada tant viatjar. Malgrat estimar sa Pobla i Mallorca i haver passat grans anys a Barcelona, Madrid és on se sent més a gust. És una lectora voraç, una madridista orgullosa i una redactora capaç d'escriure mil històries sobre un mateix vestit.

“Som els mediàtics del 2021!”, em diu mig en broma Salvador Macip, escriptor, doctor i investigador de la Universitat de Leicester, quan li assenyalo que aquest Sant Jordi cada doctor té el seu llibre i que la temàtica pandèmica ha rellevat l’allau de novetats sobre el Procés que havia col·lapsat els taulells d’assaig els últims anys. “No se m’hagués acudit mai que em podria trobar a primera fila mediàtica, molt ben acompanyat de professionals que normalment no tenen aquesta mena d’accés als mitjans. És una popularitat que no m’ha donat cap llibre abans i que hagués preferit estalviar-me”, assegura l’autor de Lliçons d’una pandèmia (Anagrama). És natural que, davant una crisi que ha impactat absolutament a tothom, els editors hagin tirat la canya als qui més hi entenen i als qui han viscut més directament la gestió de la crisi.

Nascuda a Pollença, formada en Teoria de la literatura i Literatura comparada a la Universitat de Barcelona i amant de qualsevol cosa que tingui a veure amb la cultura i la literatura, Marina Llompart és sensible al que no es veu, una enamorada dels mons ficticis i també de les paraules que expliquen, sigui des de la bellesa o el cinisme, la realitat. El seu currículum l'avala com a activista literària: coordina, juntament amb Eugènia Broggi, L'Altra Tribu, el segell de literatura juvenil de L'Altra Editorial. Té un podcast en català, Tàndem, amb Guillem Fargas, en el qual parlen de literatura infantil, juvenil i mediació literària. I, a més a més, fa recomanacions i ressenyes breus de llibres i promoció de la lectura a través del seu Instagram: Lletraferits, una iniciativa que va començar l'any 2016 en format de blog.

“Si volem ser parlants d’una llengua normal, hem de poder llegir literatura clàssica i també contemporània en català”, diu Miquel Campaner, un dels fundadors de l’editorial Ensiola, una casa que “des del principi (es va fundar l’any 2003) ha apostat tant per autors locals com per altres de fora”, ja que per tenir riquesa literària i de pensament “hem de poder accedir a autors estrangers en la nostra llengua”. L’any 2005, Ensiola publicava la seva primera traducció, a càrrec de Miquel Barceló: Una avançada del progrés, de Joseph Conrad.

En només 20 dies, la meitat exacta de durada de la campanya de micromecenatge, la Institució Francesc de B. Moll ha aconseguit reunir més d'un 90% del finançament que es necessitava per poder editar el penúltim volum de l'edició comentada de l'Aplec de rondaies mallorquines, una obra començada fa 25 anys i que està a punt d'assolir la seva culminació.