El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha condemnat Suïssa per la seva inacció contra el canvi climàtic en una sentència històrica feta pública aquest dimarts. És la primera vegada que aquest tribunal condemna i responsabilitza un estat per no haver fet prou en la lluita contra l'escalfament global, i la sentència, que és vinculant, pot assentar jurisprudència per als 46 països membres del Consell d'Europa. El Tribunal d'Estrasburg, en canvi, ha rebutjat dues denúncies similars, una contra França i l'altra contra 32 estats europeus, entre els quals hi ha Espanya i Portugal.

Fa sis anys que Pedro Sánchez és president i, des de fa només cinc mesos, un fervorós defensor de l'amnistia. Temps suficient per acordar amb l'independentisme la llei que acabarà amb els processos judicials derivats de l'1-O (a canvi de la seva investidura) i, abans, per eliminar el delicte de sedició o concedir els indults (a canvi de l'estabilitat parlamentària). La Moncloa defensa que la seva estratègia a Catalunya, que el 12-M sotmetrà indirectament a votació amb la candidatura de Salvador Illa, ha estat clau per a la "reconciliació" entre els catalans, però aquesta no és ni de bon tros la versió que ha donat al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). Les condemnes (d'entre 9 i 13 anys de presó per sedició, malversació i desobediència) no van ser, segons els representants de l'Estat, ni desproporcionades ni van conculcar drets fonamentals dels acusats, ni tampoc van representar una ingerència a la llibertat d'expressió. De fet, l'escrit presentat el 12 de març a Estrasburg, al qual ha tingut accés l'ARA, defensa punt per punt la sentència dictada pel tribunal que va presidir Manuel Marchena.

A diferència del poder judicial espanyol, la presidenta del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), Síofra O’Leary, ha rebutjat aquest dijous fer qualsevol comentari respecte a la llei d'amnistia que estan acabant de negociar el PSOE, ERC i JxCat, i que es votarà dimarts de la setmana que ve al Congrés. O’Leary ha advertit que els jutges no han de valorar una llei que encara no s'ha votat. "Un jutge no es pot posicionar sobre l'esborrany d'una llei abans que s'aprovi perquè seria interferir en un procés democràtic", ha avisat la presidenta en referència a la llei d'amnistia que s'està tramitant i que a l'Estat ha estat criticada des de fa mesos per associacions de jutges espanyols. "Hem de deixar que les autoritats competents a Espanya continuïn amb la seva feina", ha afegit.

Pedro Sánchez no en té prou amb ser president espanyol i mira més enllà. Aquest dimecres a Estrasburg s'ha erigit com el líder moral de l'esquerra europea, com l'únic capaç de fer que mitja Eurocambra s'aixequi a aplaudir-lo (no només el grup socialista, sinó també eurodiputats verds i del grup l'Esquerra). I com ho ha fet? Doncs amb la mateixa estratègia que li ha servit a Espanya per retenir el govern: confrontant amb l'extrema dreta i amb els populars europeus que són partidaris de pactar-hi, en especial el seu líder a Brussel·les, l'alemany Manfred Weber.

Pas clau per a les causes del Procés a Europa. El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha admès a tràmit els recursos que els nou ex-presos polítics van interposar contra la sentència de l’1 d’Octubre del Tribunal Suprem. Així, Estrasburg accepta estudiar les possibles vulneracions de drets fonamentals que han al·legat tots els exconsellers del Govern –Oriol Junqueras, Raül Romeva, Josep Rull, Jordi Turull, Dolors Bassa i Joaquim Forn–, l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell i els exlíders de l’ANC i Òmnium Jordi Sànchez i Jordi Cuixart arran del Procés. Tots acusen el Regne d’Espanya de no respectar els seus drets i col·lidir directament amb el Conveni Europeu de Drets Humans, ja que consideren que, al llarg del procediment judicial, no se’ls va respectar el dret a la llibertat de manifestació i reunió, a la presumpció d’innocència ni al jutge predeterminat per llei, entre d'altres. I ara què? Un cop el TEDH ha pres la decisió, després de dos anys d’estudi preliminar sobre l’admissibilitat, l’Estat ha de moure fitxa: Estrasburg dona a Espanya fins al 12 de gener del 2024 perquè es posicioni sobre tot un seguit de preguntes després de llegir les al·legacions dels líders independentistes. 

Un grup de dones grans de Suïssa vol aconseguir una fita històrica: que el Tribunal Europeu de Drets Humans declari l'emergència climàtica com una violació dels drets humans. El judici que podria dictaminar això ha tingut lloc aquest dimecres, en una única sessió pública de prop de tres hores que ha quedat vista per a sentència. Els 17 magistrats que conformen el gran jurat d'aquest tribunal han sentit els arguments d'aquestes dones, que després de sis anys de lluita judicial al seu propi país han decidit portar el seu govern davant de la justícia europea per reclamar-li accions més contundents contra la crisi climàtica.

La reforma del Codi Penal té derivades a tots els tribunals que tenen a les seves mans alguna decisió pendent sobre la causa contra els líders de l'1 d'Octubre: al Tribunal Suprem, al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE, Luxemburg) i també al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH, Estrasburg). Aquests darrers dies s'ha parlat molt de com influïa la derogació de la sedició en la revisió de la sentència que necessàriament farà el Tribunal Suprem un cop entri en vigor la reforma. També s'ha abordat com afecta els casos dels exiliats. Però no com pot impactar en les demandes que van presentar els expresos polítics al TEDH. D’acord amb els experts consultats, arran del canvi legal Estrasburg esperarà que el Suprem revisi les condemnes i avisen que en el cas que els líders independentistes quedessin eximits de responsabilitat penal, les demandes fins i tot podrien quedar desactivades. El futur a Estrasburg, doncs, està en part en mans de la sala presidida per Manuel Marchena.

L’independentisme sempre ha vist el seu horitzó a Europa, tant a nivell polític com judicial, i la prova és que alguns dels líders del Procés van exiliar-se fora de l’Estat per la seva desconfiança en la justícia espanyola. Els que el novembre del 2017 van entrar a la presó ja tenien la vista posada, encara que fos a llarg termini, en el Tribunal Europeu de Drets Humans. El moment ha arribat, un cop el Tribunal Constitucional ha resolt tots els recursos contra la sentència per sedició del Tribunal Suprem. I el recorregut ha deixat escletxes.

Costa discernir quants idiomes s’estan parlant alhora a la terrassa del restaurant La Corde à Linge, al costat d’un dels nombrosos i florits canals fluvials d’Estrasburg. En el temps que es triga a fer un àpat, s’hi han assegut el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, i el portaveu de l’executiu comunitari, Eric Mamer. És el més habitual un dia de ple de l’Eurocambra en una ciutat que trobava a faltar el bullici de la transhumància parlamentària, estroncat amb l’esclat de la pandèmia. La setmana passada, però, el cor europeu d’Estrasburg va començar a recuperar el pols. 

El Parlament Europeu ha reprès aquest dilluns i a mig gas la seva activitat a Estrasburg després de 15 mesos d'aturada dels desplaçaments a França a causa de la pandèmia. La pressió del govern francès per revifar la vida d'una ciutat que té la institució europea com a principal motor ha acabat tenint efecte abans fins i tot que s'aixequin les restriccions als viatges. Un dels incentius que França ha posat per esperonar el retorn dels europarlamentaris és la possibilitat de vacunar-se a la mateixa ciutat si demanaven cita prèvia i sense tenir en compte l'edat, tal com ja funciona a França des del 31 de març.

L’independentisme ha posat des del principi de la causa de l’1-O totes les seves esperances en la justícia europea. Doncs bé, tres anys després que s’iniciés el procés judicial a Espanya, alguns casos relacionats amb els drets polítics dels líders que van impulsar el referèndum arriben al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). Ho fan havent esgotat les vies internes a l’Estat, un dels requisits perquè el TEDH entri a estudiar el fons del cas. Quins presos estan en aquesta situació? El president d’ERC, Oriol Junqueras, el secretari general de Junts per Catalunya, Jordi Sànchez, i l’exconseller Jordi Turull. Segons ha pogut saber l’ARA, tots tres han interposat ja demandes a Estrasburg, tot i que el tribunal encara no ha decidit si les admet a tràmit -el primer pas per acceptar estudiar el fons de l’assumpte.

La confusió és habitual: Consell d'Europa o Consell Europeu? La segona és la institució de la Unió Europea on es reuneixen i es representen tots els estats. El primer és un organisme fundat el 1950 a Estrasburg, integrat actualment per 47 membres (també tots els de la UE) i encarregat de vetllar pel compliment dels drets humans i els valors democràtics. Del Consell d'Europa en penja el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). En aquest joc de nines russes amb noms similars, tots els països de la UE estan adherits al Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i les Llibertats Fonamentals, però la Unió Europea com a organisme no hi està adherida. Això vol dir que no pot ser jutjada com a institució pel Tribunal Europeu de Drets Humans. Ara, però, la UE ha reprès les converses per adherir-s'hi.

Eurodiputats, assistents parlamentaris, lobistes, investigadors i periodistes especialitzats en afers europeus donen vida a la particular bombolla de la capital de Bèlgica i de la burocràcia europea. Alguns només hi viuen entre setmana, d’altres s’hi acaben quedant de per vida. Però, tot i treballar la majoria del temps a Brussel·les, per llei 12 setmanes a l’any han de desplaçar-se a Estrasburg, on ja s'hi reunien des dels cinquanta perquè alberga la seu oficial del Parlament Europeu, hereva de l'Assemblea de la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer. Una transhumància forçosa des del 1992, quan es va incloure als tractats per una iniciativa amb segell francès que només el coronavirus ha aconseguit trencar. Des del febrer que no se celebra cap ple a la ciutat d'Alsàcia, tampoc el que s’havia de fer la setmana passada, cosa que ha revifat el polèmic debat sobre si és necessari, ecològic i econòmic que l’Eurocambra tingui una seu francesa i una de belga.

El Tribunal Europeu de Drets Humans, amb seu a Estrasburg, va emetre ahir una sentència contra Turquia que pot fixar un precedent important en el cas dels Jordis. L’alt tribunal europeu va considerar injustificat l’empresonament preventiu d’un empresari i activista turc pels drets humans, Osman Kavala, que va ser privat de llibertat ara fa dos anys acusat d’intentar fer caure el govern i l’ordre constitucional a través de “violència”.

La sentència del Procés i les protestes durant tota la setmana a Catalunya tampoc es debatran, per ara, a l'Eurocambra. El grup dels Verds/ALE (on hi ha ERC) havia demanat introduir aquest punt en el debat d'aquesta setmana al ple d'Estrasburg, però només ha trobat el suport explícit de l'Esquerra Unitària (on hi ha Podem). Els tres principals grups de l'Eurocambra, populars, socialistes i liberals, hi han votat en contra. La proposta s'ha tombat de manera contundent, per 299 vots contraris, 118 a favor i 21 abstencions.

La conservadora alemanya Ursula Von der Leyen ja és oficialment la substituta de Jean-Claude Juncker a la presidència de la Comissió Europea, un càrrec que assumirà al novembre. Malgrat les reticències, crítiques i ultimàtums, la ministra de Defensa alemanya -que va ser escollida pels líders de la Unió Europea a porta tancada- ha estat votada aquest dimarts per 383 eurodiputats que han acceptat així el mandat dels estats, però amb una majoria de mínims. Necessitava 374 vots i només n'ha obtingut 9 més, ha rebut 327 vots en contra i 22 abstencions. Es preveia la ratificació, però la divisió entre els socialistes generava inquietud i els liberals mantenien la incògnita de saber si s'arribaria al mínim necessari. Després d'un discurs energètic dissenyat per agradar a la banda més progressista d'un hemicicle més fragmentat que mai, ho ha aconseguit en un vot secret i a peu d'urna que li ha donat una majoria ajustadíssima.

Tot i que Gonzalo Boye, advocat de Carles Puigdemont i Toni Comín, assegurava fa alguns dies que els dos eurodiputats electes de JxCat serien el 2 de juliol a Estrasburg, finalment es van quedar a pocs quilòmetres, a la frontera d’Alemanya amb la regió francesa d’Alsàcia, on hi ha la seu del Parlament Europeu. La decisió va ser un acte de prudència arran de la possibilitat que perillés la seva llibertat, segons van explicar dimarts Boye i Josep Costa, vicepresident primer del Parlament i també jurista que és al darrere de les estratègies jurídiques dels polítics del partit de Puigdemont. ¿Però realment podien ser detinguts l’expresident i l’exconseller de Salut si trepitjaven territori francès?

Malgrat totes les promeses i les esperances de l’independentisme dipositades en Europa, la nova legislatura al Parlament Europeu va arrencar dimarts sense Carles Puigdemont, Toni Comín ni Oriol Junqueras. A l’espera del que decideixi el Tribunal de Justícia de la Unió Europea amb seu a Luxemburg -té pendent resoldre el recurs de l’expresident i la qüestió prejudicial de l’exvicepresident-, l’Eurocambra va començar a caminar desvinculant-se de la situació dels electes presos i exiliats, a qui Espanya ha exclòs de la llista definitiva d’eurodiputats perquè no han acatat la Constitució davant la Junta Electoral Central. El portaveu del Parlament Europeu, Jaume Duch, abans de començar la sessió plenària, va respondre sobre el cas assegurant que la UE “no té competències” per decidir si Puigdemont, Junqueras i Comín han de ser eurodiputats, i va recordar que ara això era “en mans de la justícia”.