Situat als peus de la serra de Tramuntana, a 14 quilòmetres de Palma, a principis del segle XX Esporles era conegut com la ‘petita Rússia’ de Mallorca. Les seves sis fàbriques tèxtils havien aconseguit forjar una forta consciència proletària. La inauguració el 1930 de la Casa del Poble seria un reflex d’aquell orgull de classe. Ja a les eleccions municipals del 12 d’abril del 1931 el municipi seria dels pocs de l’illa on va triomfar l’esquerra. Al cap de dos dies el rei Alfons XIII partia a l’exili i es proclamava la Segona República.

Les tres persones detingudes el passat 11 de març per la seva relació amb la suposada venda fraudulenta de diversos xalets de luxe a Mallorca vinculats amb un oligarca rus actuaven com a testaferros per evitar l'embargament de béns de luxe després de la guerra d'Ucraïna. Segons ha informat la Policia Nacional en una nota de premsa, els sospitosos (dos homes i una dona) col·laboraven, de manera activa, amb una persona física i dues de jurídiques incloses en la llista de sancionats per la Unió Europea i altres organismes internacionals a conseqüència del conflicte a Ucraïna.

Inquietud a Ucraïna després que els Estats Units hagin anunciat que interrompen alguns enviaments d'armes previstos. El govern de Volodímir Zelenski tem que aquesta decisió esperoni Vladímir Putin a intensificar els atacs contra Kíiv. "Qualsevol retard en el suport a les capacitats defensives d'Ucraïna només animaria l'agressor a continuar la guerra i el terror, en lloc de buscar la pau", ha advertit el ministeri d'Exteriors ucraïnès. La Casa Blanca justifica aquest moviment per la preocupació que els arsenals militars nord-americans estiguin caient a nivells massa baixos.

Quan el 23 de juny de 2023 Ievgueni Prigojin es va rebel·lar i va posar rumb a Moscou al capdavant dels mercenaris del Grup Wagner, Vladímir Putin ja havia fet tard per evitar-ho. De fet, va ser l’intent del Kremlin d’aplacar preventivament aquella amenaça i fer-los passar per l’adreçador el que va precipitar el desafiament més gran a l’autoritat del president rus en 25 anys de mandat. Després que la insurrecció fracassés i que, dos mesos més tard, Prigojin morís molt convenientment en un accident d’avió, Putin va culminar el procés iniciat setmanes abans expulsant Wagner de Rússia i Ucraïna, i convidant els paramilitars a posar-se a les ordres de l’exèrcit rus. 

El ministre d’Exteriors iranià, Abbas Araghchi, se n’ha anat de Moscou aparentment amb les mans buides. El seu aliat, Vladímir Putin, no té cap intenció d’implicar-se militarment en el conflicte al Pròxim Orient, malgrat que, segons Reuters, l’aiatol·là Ali Khamenei arrufi el nas amb la seva equidistància. Després de reunir-se aquest dilluns al Kremlin, cap de les dues parts ha donat pistes d’un possible suport rus a Teheran. 

El bombardeig dels Estats Units a l'OTAN ha estat una decisió inèdita que obre un escenari bèl·lic imprevisible. Les reaccions internacionals no s'han fet esperar davant d'una decisió que el president nord-americà, Donald Trump, va prendre només uns "minuts abans" de l'atac, segons el vicepresident del país, J.D. Vance. En aquest context de gran incertesa i encara d'impàs, a l'espera de la resposta que pugui fer l'Iran, el Consell de Seguretat de l'ONU ha estat convocat d'urgència aquest diumenge a la tarda reclamat pel govern iranià. Segons ha confirmat la presidència del Consell, que aquest mes està en mans de Guyana, se celebrarà aquesta nit, a les tres de la tarda hora local.

El so dels drons russos s'intercalava, dimarts a la matinada, amb les ràfegues insistents dels trets de les defenses antiaèries. Un soroll constant sobre Kíiv que recorda el d'una sirena de vaixell, i que es barreja amb el martelleig de les metralladores ucraïneses, que no donen l'abast davant la magnitud de l'atac, un dels més intensos i letals sobre la capital ucraïnesa. Dimarts hi van morir 28 persones i 134 van resultar ferides, segons l'últim balanç oficial. És el quart any de guerra i Rússia ha adaptat la seva estratègia de terror nocturn. Les últimes setmanes, l'exèrcit de Vladímir Putin ha llançat diversos atacs amb més de 400 drons en una sola nit. L'objectiu és saturar els sistemes de defensa d'Ucraïna que, a més, cada cop són més escassos pel canvi de política dels Estats Units, que està reduint la quantitat d'ajuda militar que envia a Kíiv.

Vladímir Putin tem fer un pas en fals en el conflicte al Pròxim Orient. La guerra entre Israel i l’Iran ofereix oportunitats a Rússia, però sobretot presenta riscos i posa en evidència la delicada situació geopolítica del Kremlin. Moscou intenta fer equilibris diplomàtics entre Teheran, Tel-Aviv i Washington, i no vol ni pensar en una remota, però no impossible, caiguda del règim dels aiatol·làs, el seu gran aliat a la regió.

“Els van portar a un lloc desconegut, els van prendre els telèfons, totes les pertinences, incloent-hi crucifixos, cadenes i targetes, i els van assignar guàrdies. Mai van arribar a les seves unitats. Dos dies després, els enviaven altre cop al front”. És el relat d’una familiar d’un presoner de guerra rus alliberat en l’intercanvi del 19 de març, en què cada bàndol va entregar 175 combatents, i que els últims dies està circulant en vídeo per canals de Telegram russos.

Almenys 3 persones han mort i 22 més han resultat ferides a Khàrkiv, en una segona nit d'atacs a gran escala de l'exèrcit rus sobre Ucraïna. Més de 200 drons i 9 míssils sobre diverses localitats ucraïneses, mentre que al seu torn, es registrava un atac amb drons ucraïnesos a la regió de Moscou, que ha ferit dues persones. Les forces russes han utilitzat armes de llarg abast d'alta precisió i drons per atacar objectius militars a Ucraïna durant aquesta nit de dissabte, segons ha explicat Reuters citant el ministeri de Defensa de Rússia.

El full de ruta per posar fi a la guerra que els emissaris de Vladímir Putin van lliurar a la delegació ucraïnesa en l’última reunió d’Istanbul és inassumible per a Volodímir Zelenski. Les condicions que planteja van més enllà de les causes que el president rus va al·legar per llançar la invasió a gran escala el 2022 i es tradueixen en encara més territoris per a Rússia que el Donbàs i Crimea, encara menys garanties de seguretat per a Ucraïna i que Zelenski deixi via lliure a un president de la corda del Kremlin.

“Avui és el pitjor dia des del 22 de juny del 1941”, escrivia diumenge un veterà rus de la guerra d’Ucraïna amb més de 100.000 seguidors a Telegram. L’operació Teranyina, l’atac ucraïnès inèdit contra aeròdroms russos, amenaça amb deixar un trauma que alguns s’atreveixen a comparar amb el dia que els nazis van envair per sorpresa la Unió Soviètica. Molt més que els aparells destruïts, l’empremta moral de veure’t agredit 5.000 quilòmetres endins dels teus confins, amb un mètode tan audaç com difícil de prevenir, pot obligar les autoritats russes a repensar moltes mesures de seguretat.

En un aparcament de la regió de Txerníhiv, a un parell d’hores al nord de Kíiv, dues germanes hi van arribar amb un pastís de xocolata sota el braç i unes espelmes: dos cors vermells i els números 2 i 5 en color taronja. El seu germà, Iurii Dobriev, havia fet 25 anys a l’abril, però no van poder celebrar-ho perquè era en una presó russa. A més del pastís, portaven un paquet de cigarrets Winston, encenedors, una ampolla de Coca-Cola i uns quants bombons. Mentre l’esperaven, les germanes es preguntaven: encara conservarà el seu sentit de l’humor? Encara serà el mateix?

L'estàtua de cera del president de França, Emmanuel Macron, era una de les més populars del museu de cera de París, el Museu Grévin. Però l'estàtua ha desaparegut aquest dilluns i ja no es pot veure. Dues dones i un home que s'han fet passar per turistes primer i després s'han disfressat amb roba de treballadors del museu se l'han emportada dissimulada amb una manta i han sortit per una porta d'emergència, segons asseguren diferents mitjans de comunicació francesos. Una persona ha trucat al museu per reivindicar l'acció en nom de Greenpeace.

Escalada militar a les portes de la segona ronda de converses directes entre Rússia i Ucraïna d'aquest dilluns a Istanbul. El Servei de Seguretat ucraïnès (SBU) assegura haver destruït 41 bombarders russos en quatre bases aèries de la rereguarda. A l'espera que se n'aclareixin els detalls, l'operació pot haver destruït una part significativa de la flota d'avions de guerra amb què l'aviació russa colpeja les ciutats ucraïneses.

El Kremlin ha proposat mantenir una segona ronda de negociacions amb Ucraïna el pròxim dilluns, 2 de juny, a Istanbul, en la qual té previst entregar el seu "memoràndum" amb les condicions per a un futur acord d'alto el foc. "La part russa, com vam acordar, ha preparat de manera operativa el corresponent memoràndum que exposa la nostra postura sobre tots els aspectes per superar de manera fiable les causes originals de la crisi", ha manifestat aquest dimecres el ministre d'Exteriors rus, Serguei Lavrov.

Donald Trump torna a criticar Vladímir Putin enmig de la nova onada d'atacs russos a Ucraïna. "S'ha tornat completament boig", ha escrit el president estatunidenc sobre el seu homòleg rus a Truth Social després de l'atac aeri massiu que Moscou va llançar sobre Ucraïna diumenge. "Està matant molta gent innecessàriament, i no em refereixo només a soldats", ha afegit. Trump carregava així contra Putin tan sols sis dies després de trucar-se amb ell i Volodímir Zelenski, i assegurava que "Rússia i Ucraïna començaran a negociar immediatament l'alto el foc".

Rússia ha dut a terme aquest dissabte a la nit l’atac aeri de més abast contra Ucraïna des que la guerra va començar el febrer del 2022. Almenys dotze persones han mort, entre elles tres infants, i desenes han quedat ferides. En concret, Moscou ha disparat gairebé 69 míssils contra el país durant de la nit i ha llançat gairebé 300 drons explosius. La força aèria ucraïnesa ha informat al seu compte de Telegram que ha aconseguit abatre 45 míssils i 266 drons al nord, el sud, l'est i l'oest d’Ucraïna, però no ha pogut fer res per evitar que la resta impactessin i provoquessin desenes de víctimes. Els serveis d'emergència ucraïnesos han qualificat l’atac de “massiu”, ja que han hagut d’intervenir a trenta ciutats i pobles del país.

La pròxima vegada que un emocionat presentador de notícies parli de la possibilitat d’arribar al final de la guerra amb un “acord” en què Ucraïna “cedeix terra a canvi de la pau”, voldré que mantingui una conversa amb l’Adeline. A Lviv, la setmana passada, l’Adeline em va ensenyar, al mapa del seu telèfon, la casa que ha perdut a Nova Kakhovka, ocupada per Rússia, just davant del territori alliberat per Ucraïna que envolta Kherson, a l’altra banda del riu Dniéper. Miri, em va dir amb llàgrimes als ulls, en aquesta foto de satèl·lit es veu el desastre ecològic causat per la destrucció de la presa de Kakhovka per part de Rússia el 2023. I aquest és el lloc on l’Adeline somiava obrir una petita galeria d’art. “Per què haig de renunciar a casa meva?”, va exclamar. Efectivament: per què?

Les urnes continuen posant a prova la Unió Europea, i li diuen que prou de dubtes, que cal anar a totes i resistir l’assalt conjunt de Trump i Putin. Fa just una setmana el que hauria pogut representar un daltabaix per a la democràcia a Romania –i de retruc per a l’est d’Europa– ha quedat en una sacsejada, una paròdia muntada pel candidat ultra George Simion proclamant-se guanyador quan les estimacions a peu d’urna deien que el president seria l’europeista Nicusor Dana. Alleujament i esperança a la UE, cohabitant amb temors, i tot plegat envoltat d'una gran incertesa que costarà que marxi, encara que el diumenge 1 de juny el liberal Rafal Trzaskowski arribi a la presidència de Polònia.