Aquells eren temps durs i un podia botar d’un ministeri a la presó. Això és el que li va passar a l’asturià Gaspar Melchor de Jovellanos (1744-1811), polític, erudit, escriptor i una de les personalitats més destacades de l’Estat entre finals del segle XVIII i començament del XIX. Ara fa 225 anys, el 18 d’abril del 1801, Jovellanos arribava a una Mallorca que llavors no era una destinació turística, sinó un territori perifèric on enviar la gent que es volia perdre de vista i on va estar confinat set anys.

El Caixaforum Palma ha presentat aquest dijous l'exposició XIX. El segle del retrat. Col·leccions del Museu del Prado. De la Il·lustració a la modernitat dedicada al retrat i que inclou 145 obres. La mostra, que estarà disponible fins al 2 de març, està dedicada a l'auge que va viure el retrat en el segle XIX en totes les seves manifestacions artístiques. Prop de 200.000 persones ja han visitat la mostra en altres centres de la xarxa CaixaForum, que finalitza el recorregut a Palma.

Las leyes de la frontera, del mallorquí Daniel Monzón, es va alçar ahir vespre com la segona guanyadora dels Goya 2022, amb cinc guardons en total. El film només va ser destronat per El buen patrón, amb sis guardons, la favorita de la 36a edició dels premis. La pel·lícula de Fernando León de Aranoa havia arrasat en les nominacions i optava a 20 estàtues de diferents categories, de manera que ha estat la més nominada en la història dels premis.

La mallorquina Silvia Venegas ha estat guardonada amb el Goya al millor curt documental. L'autora de Nuestra vida como niños refugiados en Europa narra a la seva peça audiovisual la realitat que viuen els nins refugiats que venen a Europa i esperen a Grècia i Suècia una destinació. El caire social del documental de Venegas li ha atorgat el premi per davant d'obres com 2001 Destellos en la oscuridad, de Pedro González Bermúdez; El infierno, de Raúl de la Fuente; i El sueño europeo: Serbia, de Jaime Alekos.

Carles Bover reconeix que Gaza, i no ell, va experimentar "l'efecte Goya": gràcies al guardó, han pogut fer arribar la "crua realitat que es viu a la franja de Gaza" a centenars de milers de persones de tot el món. "Quan es parla d'aquest efecte, les preguntes s'enfoquen en els directors o en els nous projectes, però poques vegades se centra en el que significa per a la mateixa obra premiada", assenyala el mallorquí.

Polítiques cultural

Pla de Cultura i de Patrimoni i maror al Museu de Mallorca

Les polítiques culturals d’aquest 2018 han estat marcades per la redacció del Pla de Cultura i de Patrimoni. La Conselleria de Cultura capitanejada per Fanny Tur s’ha embarcat tot l’any en relatories, jornades professionals i compareixences voluntàries al Parlament amb la bandera de la participació en una mà i la voluntat de consens a l’altra. Sobre el paper és un projecte òptim i necessari. Tanmateix, el document elaborat per Berta Sureda ha estat objecte de controvèrsies, encapçalades per alguns agents de l’anomenat “sector” de la cultura i que no engloba tots els representants ni prou fer-hi. Aquest desembre el Pla de Cultura s’ha presentat als mitjans i a la societat amb una festa quan, precisament, festa és el que menys necessita la cultura. L’any també ha estat marcat pels titulars que han donat els diferents episodis succeïts a Ca la Gran Cristiana. La jubilació de la seva directora durant 15 anys, Joana M. Palou, l’entrada al càrrec de l’arqueòleg Bartomeu Salvà, la seva dimissió sis mesos després, les sis peces medievals afectades per la climatització i la darrera designació de M. Gràcia Salvà com a directora, amb un projecte de dubtosa solvència, deixen el Museu en el punt de mira de l’any que entra. Pendents estarem també d’infraestructures, com la presó de Palma, la caixa de música i el sindicat de Felanitx, entre d’altres.

]]>