Anomena ‘pel·lícules’ els documentals i ho fa de manera molt conscient. Confessa que no és molt activista de res, però tothom li reconeix el que exerceix amb un gènere, el documental, del qual no només és autor, sinó també dinamitzador. Parlam amb Miguel Eek (Madrid, 1982) després de la presentació, a l’Atlàntida Film Fest, de La primera dona, la història d’Eva i el seu objectiu de sortir del psiquiàtric i tornar a la normalitat. Hi parlam, també, quan amb la seva productora, Mosaic, anuncia la nova edició del MajorDocs (del 5 al 9 d’octubre). Amb una filmografia que, a més, inclou, entre d’altres, Vida i mort d’un arquitecte –sobre l’assassinat de Josep Ferragut–, Ciutat dels morts –sobre els treballadors del cementeri de Palma– i Próximamente últimos días –la lluita per mantenir viu el CineCiutat–, Eek sap que entre el millor del cine hi ha lloc per al documental.  

Cinc anys després del seu darrer treball d'estudi, la banda Eek torna als escenaris amb un nou llarga durada sota el braç, 'Turn to black', el seu disc "més obscur, potent i amb referències als setanta", segons afirmen des de la banda. El disc inclou indie rock amb referències que van del folk i la música americana al power pop més enèrgic.