En aquesta ruta, llarga i exigent, ens marcam com a objectiu el puig del Sementer Gran (1.013 m), al terme municipal d’Escorca, a tocar amb Bunyola i Sóller. Un cim que sovint passa desapercebut, discret, però que esdevé una balconada monumental sobre la vall de Lofra i una miranda natural cap al sector central de la serra de Tramuntana. Un plaer per als sentits i un veritable turment per a les cames; no obstant això, val la pena l’esforç. Partim de la barrera de Cúber, situada vora la fita del quilòmetre 34 de la carretera Ma-10 (Pollença-Andratx). Molt a prop, a l’altura de l’àrea recreativa de la font del Noguer, s’hi atura el bus de la línia 354 del transport públic interurbà de Mallorca. A la pàgina web tib.org hi trobareu tota la informació sobre horaris i disponibilitat de totes les línies.

L’Estufador és una zona costanera situada al vessant de migjorn de la Mola, entre el Ram i la punta Roja. El topònim estricte, documentat ja el 1712, fa referència a un racó al peu del penya-segat on hi ha un embarcador de pescadors, pròxim al desguàs del torrent de la Talaia i a la punta de les Pesqueretes. Existeix també el camí de l’Estufador, que uneix aquests varadors amb el nucli del Pilar de la Mola travessant els territoris de la venda de la Talaiassa. La tradició popular associa el nom de l’Estufador amb unes cavitats peculiars de la roca que, en rebre les onades els dies de mal temps, expulsaven l’aigua verticalment, estrafent un brollador. Aquestes formacions rocoses foren eliminades pels pescadors durant la primera meitat dels anys setanta, per evitar que afavorissin l’acumulació de posidònia. (font: eeif.es)

La ruta que us presentam és una caminada a través d’una part de la xarxa viària històrica entre Pollença i Lluc. Un itinerari que surt del pi de Son Grua, un arbre amb nom propi i una fita en el territori, per enfilar-se fins a la robusta i monumental font de Muntanya, seguint el camí Vell de Lluc (Ruta de Pedra en Sec/GR 221); mentre que la baixada segueix la carretera Vella, la construcció de la qual s’inicià el 1916. Entremig, entre l’antic camí medieval i la nova infraestructura viària de començament del segle XX, nombroses recomposicions del vell camí per fer-lo més transitable, tant per a bèsties com per a carros.

En aquesta ruta exploram una part del patrimoni natural que envolta el santuari de Lluc. Som al terme municipal d’Escorca, un dels més extensos i alhora menys poblats de Mallorca. S’hi concentren les muntanyes més altes de l’illa i també les més importants i visitades: el Puig Major de Son Torrella (1436 m), el Maçanella (1365 m), el puig Tomir (1104 m), Tossals Verds (1099 m), el puig de l’Ofra (1091 m) i el puig Roig (1003 m), entre molts d’altres. L’església de repoblament de Sant Pere d’Escorca i el santuari de Lluc són les fites més importants del paisatge cultural del terme. Però, en conjunt, d’Andratx fins a Pollença, la serra de Tramuntana s’ha d’entendre com un sistema muntanyós de gran interès geomorfològic, declarat Patrimoni Mundial per la Unesco en la categoria de paisatge cultural. Es tracta d’un relleu calcari complex, dominat pel modelat càrstic, amb forts contrastos entre muntanya i litoral, i amb una dinàmica erosiva marcada per l’aigua irregular i els processos mediterranis.

El següent itinerari proposa la pujada a la moleta de Son Cabaspre, seguint un tram del GR 221 entre Esporles i Valldemossa per la mola de Son Pacs. Travessam terres i possessions històriques com Son Dameto i Son Cabaspre, que revelen l’extensa i profunda empremta humana sobre el territori. Una caminada per la passa i la mirada per palpar aromes i olorar el territori. La moleta de Son Cabaspre ens permet atalaiar-nos sobre comes i comellars que envolten Esporles i, també, contemplar les muntanyes que integren el sector de ponent de la serra de Tramuntana-Patrimoni Mundial. Pensau que disposam de transport públic per acostar-nos al punt d’inici i final del nostre itinerari. La línia 202 que connecta Estellencs i Palma fa parada en el passeig central d’Esporles. Podeu entrar en el web tib.org per a qualsevol consulta d’horaris i disponibilitat de les rutes.

Diu l’escriptor suís en llengua alemanya Robert Walser (1878-1956) que tota passejada ha d’anar aparellada de la contemplació de la natura. La proposta que volem compartir amb tots vosaltres ho contempla, des d’un doble vessant: el natural, el riu de Santa Eulària; i el patrimonial, l’església fortificada del puig de Missa. Tot plegat, un breu i intens itinerari. Perquè pujar dalt del puig de Missa de Santa Eulària des Riu és entrar en la llum blanca que Villangómez va saber dir: una Eivissa vertical, vigilant i silenciosa, on l’església és alhora casa de Déu i muralla del poble. “Des d’ací, allò que ansies, la bellesa, / se t’ofereix estesa i dilatada. / Un bosc espès que puig avall rellisca. / De verd i d’ocre el camp és escatat. / L’horta s’acaba allí i el mar comença. / Blanc damunt blau, escumes, nau alada”. (Santa Eulària del Riu. Marià Villangómez Llobet. Poemes Mediterranis –1943-1944–).

La platja de Biniparratx és una petita cala d’arena i còdols situada entre Binidalí i Binissafúller, a la costa sud-est de Menorca, just sobre la partió entre els termes municipals de Maó i Sant Lluís. La cala és molt llarga i d’aigües poc profundes i protegides, envoltada de penya-segats de parets altes i escarpades. A la dreta, cap a la banda de ponent, es pot observar un grup d’11 coves artificials, datades entre els segles VI i V abans de la nostra era. Els antics habitants de l’illa enterraven als seus difunts en espais excavats sobre els pendissos dels barrancs. Durant la caminada també tindrem l’oportunitat de visitar el jaciment de Biniparratxet, del talaiòtic final. Menorca disposa de poc més de 700 km2 amb 1.586 jaciments arqueològics. No tots són visitables i accessibles. No obstant això, la Unesco va decidir incloure’ls (una bona part d’ells) a la llista de Patrimoni Mundial el 18 de setembre del 2023 sota la marca Menorca Talaiòtica.

El torrent de na Borges és, amb els seus més de 40 km de longitud, el curs d’aigua més llarg de Mallorca. Arreplega les aigües d’una de les conques hidrogràfiques més grans de l’illa, amb més de 330 km2. Neix entre Manacor i Felanitx, corre cap al nord, travessa els municipis de Vilafranca de Bonany, Petra, i Santa Margalida i desemboca vora Son Serra de Marina. De camí entre Petra i Manacor, el curs de na Borges esdevé l’espina dorsal d’una llarga i fèrtil coma que proposam recórrer, per la passa i la mirada, per assaborir un paisatge cultural i un patrimoni natural intens de la Mallorca interior.

Un mirador és un lloc alterós des d’on es pot contemplar i veure una gran extensió de terreny. Sabedor d’aquesta evidència, tan simple com extremadament complexa, l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria dissenyà camins al voltant d’aquell gran i immens Miramar que va anar construint des del 1872 fins a la seva mort, el 1915, alhora que hi establia miradors; perquè aquell llibre tan instructiu i d’estampes tan formoses que era i és la naturalesa de la serra de Tramuntana havia de menester espais per a la seva contemplació. Eren aquells mateixos terra, mar i cel que havien endolcit el cor de Ramon Llull sis segles abans de l’arribada del príncep, científic i viatger, durant la seva estada el 1276 en el procés de creació de l’escola de missioners i llengües orientals en aquell mateix Miramar. Us proposam una passejada “entre la vinya i el fenollar”, pels miradors de baix de l’Arxiduc, als peus de la Talaia Vella. Una mirada projectada al voltant de la Foradada.

Aquesta setmana us proposam una ruta no gaire llarga, però intensa. Un itinerari que ens du a recórrer camins farcits d’història i puigs que aboquen la nostra mirada sobre els costers més abruptes de la serra de Tramuntana, Patrimoni Mundial. El nostre punt de partida és a l’aparcament que trobam abans de travessar el túnel de Monnàber, davall la serra de Son Torrella. Som a la vall de Sóller, tot i que dins el terme de Fornalutx i a tocar amb el terme d’Escorca. Tot plegat, en el cor de la Serra, als peus del Puig Major.

La ruta d’aquesta setmana ens duu als afores de Palma, als límits més septentrionals del municipi, allà on conflueix amb els termes municipals de Valldemossa i Bunyola. Aquest itinerari curt i planer entre el llogaret de la Garriga i la font de Mestre Pere pel camí de Passatemps ens acosta a una part de l’immens i interessantíssim patrimoni hidràulic del municipi de Palma. Des de temps antic, tres fonts (la de la Vila, la d’en Baster i la de Mestre Pere) abastien d’aigua la ciutat a través de llarguíssimes síquies. Però no era aquesta la seva única funció. Durant el seu recorregut, paral·lel a l’actual carretera de Valldemossa (Ma-1110), amb el seu important cabal s’omplien safareigs i amb la seva força es movien molins fariners. Aquesta variant és una convidada a assaborir el passat agrícola dels afores de Palma.

La ruta d’aquesta setmana explora els comellars secs i de terra prima del municipi d’Andratx. L’Arracó és un poble del municipi d’Andratx, constituït al llarg del segle XVIII, a mitjan camí entre la vila d’Andratx i el port de Sant Elm, arran de la construcció de l’església del Sant Crist, el 1704. A l’interior, hi trobam la imatge de la Mare de Déu de la Trapa, procedent del desaparegut monestir trapenc. Conserva l’encant de les cases tradicionals dels pobles de l’interior, tot i que alguns edificis d’estil modernista revelen l’evolució econòmica d’algunes famílies migrades a l’estranger, majoritàriament a França. Les trobam a la via principal, al carrer de França (núm. 98 i 58), i a la cantonada de la plaça de Toledo, devora l’església.

En aquesta ruta exploram els voltants de la punta Xarracó, que s’eleva fins als 73 m d’altitud, fita destacada de la venda del mateix nom, a l’extrem més septentrional del municipi de Sant Joan de Labritja. Les vendes són organitzacions territorials pròpies de l’illa d’Eivissa que des d’antic han intentat agrupar i coordinar una població tradicionalment molt disseminada. La venda de Xarracó ocupa una superfície de 622 ha i se situa a l’extrem nord-occidental del poble de Sant Joan; limita a llevant amb la venda del Niu dels Corbs i la venda de Xarraca; a migjorn, amb la venda de Cas Vidal; a ponent, amb la venda de Benirràs del poble de Sant Miquel de Balansat, i cap a la tramuntana, amb la mar. Devers la meitat oriental de la venda formà part de l’antiga cavalleria medieval de Labritja. Després es va incloure dins de l’extensa venda de Xarraca, fins que aquesta es dividí i va aparèixer aquesta venda de Xarracó. Es tracta d’un territori accidentat, irregular, sense grans elevacions, però tampoc no té cap planura destacable. En aquest mateix entorn trobam el canal i les Coves d’en Jaumet, indrets costaners del vessant oriental de la punta Xarracó.

El port d’Andratx ja és oficialment el punt d’inici de la primera etapa del GR 221. El km 0 de la Ruta de Pedra en Sec que després de nou etapes i 150 km de recorregut acaba en el port de Pollença. El Consell de Mallorca presentà el març passat la senyalització d’un tram de 13 km, entre el port i la Trapa. En aquesta ruta proposam arribar fins al port de Sant Elm, un indret amb història i llegendes, totes elles vinculades a la conquesta catalana de Mallorca el 1229.

El puig Nunó és una elevació muntanyosa situada a la costa ponent de l’illa d’Eivissa, dins el terme municipal de Sant Antoni de Portmany. Fa 258 metres d’alt i fita l’inici, per la costa de ponent, del conjunt muntanyenc del nord d’illa anomenat els Amunts. Forma uns elevats penya-segats sobre el mar que constitueixen un punt emblemàtic de la costa, ja que són visibles des de qualsevol lloc al voltant de la badia de Portmany. Al seu cim hi ha un vèrtex geodèsic. El nom deriva d’un dels consenyors catalans que arribaren a Eivissa l’any 1235, Nunó Sanç, que fou el que rebé el quartó de Portmany; de fet, aquest puig servia de partió entre aquest quartó i el de Balansat (Guillem de Montgrí). A la part alta del puig es poden trobar restes de pedres que conserven senyals d’haver servit com a fites en diferents èpoques.

En aquesta ruta exploram l’inici de la futura variant de la Ruta de Pedra en Sec que unirà Valldemossa i el Castell d’Alaró, després d’un llarg recorregut per Pastoritx, Raixa i la comuna de Bunyola fins a la vall d’Orient. El GR-221.5 es troba parcialment senyalitzat, sobretot en el tram Bunyola-Orient. Tot plegat, posam els peus sobre un itinerari intens, per la bellesa de l’entorn que transita i pel contingut cultural del paisatge. Camins amb història on encara podem sentir l’eco de les passes dels traginers i de les seves bísties, i el conversar inquiet de les gallufes, de camí als oliverars de Valldemossa i Bunyola. L’excursió que proposam no és circular, per la qual cosa es fa més que necessari l’ús del transport públic: la línia 203 per anar a Valldemossa i les línies 204 i 303 per tornar de Bunyola (tota la informació de servei al web tib.org).

La següent proposta d’itinerari, llarg i complex, ens acosta a una realitat de l’agricultura de muntanya, que, tot i ja haver passat, era de pura subsistència. De conreus sobre terra prima i pedregosa, sovint connectats per camins i viaranys de mala petja. L’objectiu principal, el puig de les Fel·les, espectacular i agosarada balconada sobre el ponent de Mallorca.

La Guàrdia Civil ha rescatat una dona de nacionalitat belga de 39 anys accidentada, després de caure per un barranc d'uns 10 metres d'altura, a la zona de Cala Deià.

Poques vegades ens trobam davant un itinerari tan breu on s’acumulen un conjunt d’elements que acaba configurant un paisatge cultural i un patrimoni natural potentíssim. La ruta travessa el sistema dunar de Cala Mesquida, espais d’acumulació de sediment arenós que es desenvolupen terra endins a la majoria de les platges de les Illes Balears; s’enfila dalt de la talaia de Son Jaumell (273 m), antiga torre de vigilància del segle XVI reutilitzada en el XIX com una baula més del telègraf òptic que unia Palma i Maó, i continua per un segon cim, el puig de l’Àguila (234 m), on trobam un jaciment arqueològic d’època talaiòtica. Una ruta que té el punt d’inici i final al nucli costaner de Cala Mesquida, al municipi de Capdepera, fins al 1858 dependent d’Artà.

En aquest itinerari circular juntam dos camins de gran importància en el context de les comunicacions de la serra de Tramuntana: els camins de Castelló i de Baix. El primer constituïa la via principal que unia Deià i Sóller, és a dir, el Camí Reial sobre el qual s’arrenglerava tota la vida d’aquella contrada; no debades hi trobam algunes de les possessions més importants i amb més llarga història de la Serra, com Son Coll, Son Mico, Can Prohom i Béns d’Avall, entre d’altres. Quant al camí de Baix –oposat al camí d’Amunt o del Grau, dit també de Son Coll o de Castelló–, es tracta d’una antiquíssima via que recorria el mateix vessant marítim de la serra de Tramuntana que l’anterior, tot i que molt més a prop de la mar.