Les Balears necessitarien una inversió d’uns 1.435 milions d’euros fins al 2035 per fer front a l’escassetat hídrica estructural i al risc creixent d’inundacions. És una de les principals conclusions de l’informe Estratègia i inversions per a la eficiència i resiliència hídrica a Espanya, elaborat per la consultora Typsa i l’Associació d’Empreses Constructores i Concessionàries d’Infraestructures (Seopan), que situa l’Arxipèlag entre les zones de l’Estat “més vulnerables” a aquests fenòmens.,

Els alumnes de sisè d’Infantil, sisè de Primària i quart d’ESO de les Balears rebran aquest curs formació específica per saber com actuar davant situacions d’emergència. El Govern desplegarà el programa Educació X Emergències a tots els centres educatius sostinguts amb fons públics, amb una previsió d’arribar a 36.244 alumnes i impartir un total de 3.624 hores de formació durant el curs 2026-2027. El conseller d’Educació i Universitats, Antoni Vera, i la vicepresidenta segona i consellera de Presidència, Coordinació de l’Acció de Govern i Cooperació Local, Antònia Maria Estarellas, han presentat aquest dilluns la iniciativa a l’IES Emili Darder de Palma. El programa és una actuació conjunta de la Direcció General d’Emergències i Interior i la Conselleria d’Educació i Universitats.

Daniel García Veira (Carballo, 1997) és biòleg i ecòleg marí. A l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (Imedea), hi investiga el paper de les praderies de posidònia oceànica en la protecció marina.

El 36,5% de la població de Campos resideix en àrees inundables, el percentatge més alt de totes les Illes Balears, segons les dades del Ministeri per a la Transició Ecològica i Repte Demogràfic. També Marratxí, amb un 33%, i Palma, amb un 18,9%, superen de llarg la mitjana autonòmica, situada en el 9,5%. A Sóller, el risc també és destacat: un 15,1% dels habitants viu en zones susceptibles de patir inundacions.

Ambulàncies i altres efectius d'emergència circulen per una rotonda durant les inundacions d'Eivissa aquest dissabte, 11 d'octubre del 2025.

La darrera catàstrofe natural viscuda a les Illes Balears ha estat el diluvi històric que ha colpejat Eivissa aquesta setmana, quan en només unes hores varen caure prop de 300 litres per metre quadrat. La pluja, tant intensa com eficient, va provocar inundacions generalitzades, carreteres tallades, danys en habitatges i negocis i ha obligat el Consell pitiús a reclamar a Madrid la declaració de zona catastròfica. Aquest episodi s’afegeix a una llista negra de desastres naturals que, al llarg de les darreres dècades, han deixat una forta empremta al conjunt de l’Arxipèlag.

La Comissió d’Assumptes Institucionals i Generals del Parlament ha aprovat una iniciativa presentada pel PSIB per introduir formació en emergències a les escoles. La Proposició No de Llei (PNL), defensada per la diputada socialista Teresa Suárez, insta el Govern a elaborar una guia educativa oficial en col·laboració amb la Conselleria d’Educació i Universitats, la Conselleria de Presidència i els cossos de seguretat i emergències, que estableixi les línies bàsiques per a aquesta formació. A més, es reclama l’organització de formacions anuals per al professorat i altres professionals del sector educatiu, com també el desenvolupament de campanyes de sensibilització dirigides a famílies i comunitat educativa, amb materials pedagògics accessibles per fomentar la cultura de la prevenció i la seguretat.

Les plogudes d'aquest dimarts a Eivissa van ser "històriques i extraordinàries", segons l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), amb un màxim registrat en les seves estacions de 252 l/m² acumulats durant tota la jornada en la capital de l'illa i un rècord de 174 l/m² a l'aeroport, amb dades des del 1952.

Les intenses plogudes a Eivissa i Formentera, que han deixat fins a 200 litres per metre quadrat en poques hores, han provocat nombrosos incidents i un paisatge desolador: carreteres tallades, inundacions i el desallotjament preventiu com també el tancament d’un col·legi. Durant la nit, la pluja ha inundat els passos inferiors de la carretera de l’aeroport, que han quedat tallats al trànsit, la qual cosa ha obligat a fer desviaments pels passos elevats. A més, fins a les 7.20 h del matí, una part de la rotonda de Jesús també ha estat tallada, segons ha informat el Consell d’Eivissa. Les precipitacions intenses han continuat al llarg de tot el matí sobre l’illa provocant el caos i un paisatge d'aigua i fang que trigarà dies a desaparèixer.

El Govern no preveu que les plogudes que cauran aquest dimecres a les Balears provoquin inundacions, però ha alertat que les tempestes aniran acompanyades d'aparat elèctric, els llamps del qual podrien provocar algun incendi. Segons les previsions de l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), les pròximes hores seran d'inestabilitat i el primer moment crític de la jornada s'ha previst entre les 12.00 h i les 18.00 h. S'espera que un front d'aire fred xoqui amb les masses d'aire càlid i això provoqui tempestes fortes, amb plogudes de fins a 50 litres per metre quadrat, que podran anar acompanyades l'aparat elèctric i possible calabruix, a més d'un lleuger descens de la temperatura, segons ha recollit Europa Press.

El GOB Mallorca adverteix que les Balears no estan preparades per a possibles crisis d'escassetat d'aigua o desastres naturals com sequeres i inundacions i han demanat que es tingui en compte la disponibilitat d'aigua en qualsevol política urbanística.

Des de primera hora del matí els equips de rescat han seguit la cerca de dues persones que encara estaven desaparegudes i que finalment s'han trobat sense vida, després dels aiguats que han colpejat el sud de la Península. A la riera del Guadalbarcar, a la població de Constantina, han trobat el cos sense vida d'un home, que han confirmat que és el marit de la dona que aquest dimarts a la tarda van trobar sense vida a la mateixa zona. La parella, d'uns setanta anys, es trobaven a l'interior d'un totterreny travessant el rierol quan l'augment de l'aigua sobtat els va sorprendre.

Encara no ha començat la millora de la canalització del torrent de les Planes, a l’altura de Sant Llorenç des Cardassar, set anys després de les inundacions. El projecte no està ni adjudicat i es preveu que la seva redacció comenci el pròxim mes d’abril. Segons el director general de Recursos Hídrics del Govern, Juan Bartolomé Calafat, actualment la licitació del projecte es troba en la “fase d’avaluació d’alguns criteris”. 

L’Ajuntament de Manacor demanarà 18.000 euros al Consell de Mallorca per poder afrontar la redacció d’un Pla d’emergències que protegeixi tot el municipi i protocol·litzi de manera clara tot allò que s’ha de fer en el cas que arribi, per exemple, una nova torrentada. Així ho ha anunciat aquesta setmana el regidor local de Medi Ambient, Sebastià Llodrà, que explica que sol·licitaran la redacció a través del Pla d’obres i serveis del Consell durant aquestes setmanes. 

La tragèdia a València ha obert els ulls a molta gent que fins ara desconeixia els perills d’una inundació, també a la classe política. El Govern, que fa pocs mesos havia aixecat la prohibició de construir en zones inundables en rústic, ha sortit al pas de les crítiques i ha dit que rectificarà. També ha promès mesures per protegir els habitatges ja construïts en aquests llocs. La “reflexió” –com va dir el vicepresident, Antoni Costa– sobre la pròpia situació que s’ha fet després de la commoció per les víctimes del País Valencià, també ha implicat prendre consciència que està força descontrolada. Es desconeix si els milers de cases –moltes a Palma i nuclis urbans– a zones de risc tenen sistemes de protecció extra. La ciutadania que hi viu de vegades ni tan sols ho sap, ni ha rebut formació sobre com ha d’actuar davant un fort temporal.

Almenys 150.000 persones viuen en una zona inundable a les Illes. És una xifra no oficial. Segons els càlculs de Joan Estrany, geògraf i director de l’Observatori Balear de Riscos (RiscBal), resulta d’afegir les 123.000 que hi ha només als termes de Palma i Marratxí a les dades que ofereix el Ministeri per a la Transició Ecològica a la seva plataforma de zones inundables. L’Estat classifica les àrees de risc i es refereix a “les zones del territori on s’ha arribat a la conclusió que existeix un risc significatiu d’inundació”. Aquestes àrees es coneixen com a ARPSI –zones amb potencial clar d’inundació– i a les Balears n’hi ha 43.

Hugo Morán (Astúries, 1963) és el secretari d'estat de Medi Ambient i número 2 de la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera. A les 20 hores del 29 d'octubre, el dia que la DANA ja causava estralls en uns quants municipis sense que hi hagués una reacció de la Generalitat Valenciana, Morán va trucar a la consellera a càrrec de l'emergència, Salomé Pradas, per avisar-la que la presa de Forata estava a punt de desbordar-se. Pocs minuts després es va enviar l'alerta massiva, que va arribar massa tard per a moltes persones.

El govern espanyol va demanar a la Generalitat Valenciana que enviés l'alerta massiva per SMS durant la reunió del Centre de Cooperació Operatiu Integrat (Cecopi) que es va celebrar el dimarts 29 d'octubre a la tarda. Fonts de l'executiu estatal asseguren que va ser pocs minuts després de les sis de la tarda (entre les 18.03 h i les 18.10 h), davant la preocupant informació que va traslladar la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, que alertava de l'enorme crescuda del cabal. En una entrevista aquest divendres a l'ARA, el secretari d'estat de Medi Ambient, Hugo Morán, confirma la petició però no l'hora exacta en què es va sol·licitar. "Els membres de l'administració general de l'Estat presents a la reunió del Cecopi traslladen al llarg de la tarda a la coordinadora, en aquest cas a la consellera [responsable d'emergències, Salomé Pradas], la petició que es llanci l'alerta al conjunt dels ciutadans. Tinc constància que això va ser així", afirma.

El Consell de Mallorca ha aprovat una ajuda de 250.000 euros per donar suport a les tasques de reconstrucció a les zones afectades per la recent DANA al País Valencià, segons ha anunciat aquest divendres el president de la institució insular, Llorenç Galmés, qui ha destacat que la institució està preparada per continuar aportant recursos humans, tècnics i materials. “Aquesta primera ajuda és només el començament, i continuarem donant suport a les comunitats afectades en tot el que sigui necessari”, ha subratllat.