L’Ajuntament d’Alaró ha denunciat una “greu incidència” en els serveis de telefonia i internet de Telefónica (Movistar) que va deixar pràcticament tot el municipi sense comunicacions durant més de 40 hores consecutives. L’aturada, que es va iniciar divendres, 14 de novembre, cap a les 17.30 h i es va allargar fins diumenge 16, a les 9.30 h, va afectar la majoria d’abonats i també diversos serveis municipals essencials.

En les sèries procedimentals –aquelles que segueixen la investigació d'un crim– hi ha una variant que s'allunya de l'estereotípica imatge del policia torturat: els misteris criminals protagonitzats per dones. En les últimes setmanes s'han acumulat diverses opcions que opten per aquesta fórmula. Repassem les estrenes més recents amb investigadores que, com els seus col·legues masculins, també arrosseguen algun trauma i tenen singularitats que les fan especials. Una llista en la qual també podríem incloure la sèrie basca Desaparecido.

Telefònica investiga un ciberatac protagonitzat pel cibercriminal Dedale i a través del qual hauria obtingut accés il·lícit a 22 milions de registres de clients. L'autor ha filtrat, com a prova, una base de dades amb un milió de registres.

L'any 2022, Dino Scala va ser condemnat per 54 violacions, intents de violació i agressions sexuals. El que es considera el pitjor depredador sexual de la història recent de França havia començat a actuar a finals dels anys vuitanta, però no va ser detingut fins al 2018. Atacava sempre per la mateixa zona, al voltant del riu Sambre, a la frontera entre la regió del nord de França i Bèlgica. I ho feia sempre a primera hora del matí, gairebé a trenc d'alba. El seu modus operandi també es repetia. Assaltava les dones per darrere, immobilitzant-les amb una corda al coll i amenaçant-les amb una navalla. Amb aquest patró reiteratiu resulta sorprenent que la policia no l'identifiqués abans. Com pot ser que un violador actuï impunement durant dècades en la mateixa regió? Aquesta és la pregunta a la qual vol respondre El caso del Sambre, un true crime modèlic dirigit per Jean-Xavier de Lestrade (responsable també de The staircase), a partir de la investigació que va dur a terme sobre el cas la periodista Alice Géraud, que cofirma el guió juntament amb Marc Hérpoux.

L’humorista Berto Romero ha estrenat programa a la plataforma Movistar+. El consultorio de Berto és un spin-off de l’espai de preguntes i respostes que en el seu moment va fer dins el programa Late motiv d’Andreu Buenafuente. Ara, setmanalment, atén els dubtes de l’audiència envoltat de públic. “Tenéis que verme como una bestia cómica enjaulada a la que obligáis a que os haga reír a cambio de un buen dinero”, deia als espectadors. El programa és senzill. Berto respon a les consultes que li arriben a través de missatges d’àudio que enregistren els espectadors i a un parell de preguntes que li fa el públic en directe. 

El Barça, el PSG i també la UEFA van vetar Movistar en protesta pels “comentaris racistes” durant la transmissió que oferien del partit d’ahir a París. A la prèvia, mentre els jugadors es retiraven al vestidor, es va veure com Lamine Yamal feia uns tocs amb la pilota. La comentarista Susana Guasch no es va poder estar de dir: "Mira quina qualitat, mira quins tocs de Lamine Yamal". Llavors, el comentarista Germán Mono Burgos va fer: "Si no li va bé acabarà en un semàfor". Tothom va riure. L’anomenat Mono Burgos, a qui Movistar ha acabat fent fora, es referia als malabaristes que es poden veure, de vegades, als semàfors de les ciutats. Aprofitant que els cotxes estan aturats, amb bitlles o pilotes fan acrobàcies i, abans que marxin, passen el barret. La majoria d’aquests artistes de carrer han estudiat en escoles de circ o de mim. Tenen un domini del cos que a tots nosaltres ens resulta insòlit.

La plataforma Movistar+ ha estrenat un doble episodi documental sobre la Macarena, el gran èxit musical dels noranta de Los del Río. Més enllà de l’interès concret que la cançó pugui despertar en cada espectador, la producció sap transportar l’audiència a un fenomen més global: la cultura popular i les dinàmiques de transmissió d’un fenomen musical. També és un viatge interessant a aspectes més ocults vinculats a la indústria discogràfica, com el valor de l’autoria i els conflictes que se’n deriven respecte a versions, adaptacions i, per descomptat, els plagis.

Els dies de Setmana Santa són propicis per descobrir sèries curtes o minisèries que no havíem tingut temps de veure o que ens han passat desapercebudes en l'allau constant d'estrenes de les plataformes. Us en proposem 10 per a aquests dies, que podeu sumar a altres recomanacions recents, des de comèdies i comèdies romàntiques fins a ficcions arribades d'Austràlia.

La presència del català a les plataformes audiovisuals com Netflix i Movistar+ ha experimentat un cop de timó. Fa dos anys, Movistar+ tenia un 5% de català, Netflix un 0,1% i la HBO no penjava continguts en aquesta llengua. En aquest temps, el català ha incrementat un 96% el contingut que té a les principals plataformes. Avui, de títols en català en plataformes com Prime Video, Netflix, AppleTV i Movistar+ n'hi ha centenars; i a Filmin, milers. Tenint en compte que el consum digital en català era un esquifit 2%, hi havia camp per córrer. Com s’ha arribat fins aquí?

La plàcida urbanització de Belmonte està totalment en xoc: qui ha assassinat l'Ivan? Com es pot recuperar la comunitat d'aquest crim? La segona temporada de Todos mienten arrenca just allà on va acabar la primera: amb la mort del jove que es va enamorar bojament de la Macarena (Irene Arcos), la protagonista, i va posar cap per avall la tranquil·litat dels veïns. Dirigit per Pau Freixas –creador de ficcions com Herois (2010), Polseres vermelles (2011) i Benvinguts a la família (2018)–, el thriller torna aquest dijous a Movistar+ amb una segona entrega que manté l'essència de la primera i embolica encara més les trames entre els personatges. Mentides, secrets, enganys i traïcions són els ingredients principals de la sèrie, que compta amb un repartiment de luxe encapçalat per Natalia Verbeke, Eva Santolaria, Juan Diego Botto, Ernesto Alterio i Leonardo Sbaraglia.

Movistar+ acaba d’estrenar una sèrie documental sobre la història amagada de l’assassinat de Luis Carrero Blanco, president del govern durant la dictadura i home de màxima confiança de Franco. La versió oficial i que s’ha popularitzat és la de l’atemptat d’ETA, que el 1973 va fer volar el seu cotxe més de 35 metres, després de col·locar la càrrega explosiva sota l’asfalt a través d’un túnel. Ara Matar al presidente dona a conèixer la teoria de la conspiració. ETA hauria sigut el braç executor, però hauria rebut el suport i la connivència d’altres estaments per actuar amb eficàcia, contundència i sense impediments. La plataforma ja ha estrenat el primer capítol i aquest dimarts oferirà el segon. El tercer i últim s’emetrà la setmana que ve. És recomanable que els dos primers, sobretot, es puguin veure sense deixar passar gaire temps entre l'un i l'altre, perquè facilita la retenció d’alguns detalls i els vincles entre tots els càrrecs i personatges que intervenen en la història. És una trama complexa en què conflueixen múltiples interessos i circumstàncies polítiques i socials, de tal manera que és fàcil perdre el fil si es desconnecta gaires dies de la història.

Finalment ha arribat el fred i, amb les baixes temperatures, els dies d'estar més per casa. Aprofitant que s'acosta el pont de la Constitució –amb dos festius que faran un benvingut cap de setmana llarg–, ara és un bon moment per repescar les minisèries més prometedores dels últims mesos i veure'n un capítol rere l'altre, en forma de marató. Per això hem seleccionat cinc propostes que han destacat aquesta tardor i que us passaran volant.

Durant anys, els vídeos del grup de pop cristià català Flos Mariae han estat la riota d'internet, per bé que també han causat molta fascinació. No cal ser extremadament perspicaç per detectar que el grup Stella Maris que desencadena la trama de La Mesías, la nova sèrie de Javier Ambrossi i Javier Calvo, està clarament inspirat en les germanes gironines Bellido Durán. Però qui s'apropi a la sèrie de Movistar+ que no s'esperi una comèdia a l'estil Paquita Salas, la primera sèrie dels Javis, o una astracanada. La nova ficció, que arriba demà dimecres a la plataforma, és un salt endavant en la seva carrera com a autors audiovisuals, un drama intens sobre religió, fe i trauma.

"That’s my jam!" és una expressió col·loquial en anglès que es fa servir per comunicar l’entusiasme que et provoca alguna cosa, especialment en qüestions musicals. Si sona la teva cançó preferida o posen música del teu grup preferit, exclames "That’s my jam!" per subratllar que allò és el que et fa vibrar, el que t’encanta. L’any 2020, l’expressió li va servir a Jimmy Fallon, el presentador del The tonight show, per batejar un nou programa: un concurs entre famosos per cantar i ballar tot entretenint a l’audiència. That’s my jam! es va estrenar als Estats Units, a la NBC, l’any de la pandèmia i encara s’emet. 

Si esteu patint la canícula sense aire condicionat o amb frigories insuficients, us proposem intentar combatre-la per autosuggestió. Aquí teniu un llistat de set sèries agermanades per tenir com a escenari indrets gèlids. Potser l'abundància de paisatges nevats no aconsegueix obrar el miracle de rebaixar la sensació de temperatura, però com a mínim tindreu a l'abast unes hores d'evasió a un preu més barat que un vol a Nuuk, Groenlàndia.

La proliferació de plataformes de streaming ha fet que molts usuaris hagin optat per compartir comptes amb amics o familiars per estalviar la despesa dedicada a l'entreteniment audiovisual. Segons l'últim estudi de la consultora Barlovento centrat en els serveis de consum online, corresponent a la tercera onada del 2022, aquesta pràctica és majoritària entre els consumidors espanyols i Netflix és la plataforma que més ho nota. En el cas d'aquesta plataforma, la més estesa a l'estat espanyol, un 61,3% dels usuaris accedeixen als continguts a través d'un compte compartit.

Han passat vuit anys des de l'estrena de la primera temporada de Happy Valley i sis des d'aquell últim episodi en què la sergent Catherine Cawood arribava finalment a l'assassí que l'havia portat de corcoll durant tota la segona temporada. La sèrie de la BBC, emesa a Catalunya a través de Movistar+ i després a Netflix, va acabar aleshores dos anys de camí imparable fins a situar-se entre les produccions televisives més aclamades. Happy Valley va abraçar l'èxit des del principi –amb xifres d'audiència insòlites per al canal britànic, el salt a l'arena televisiva internacional i premis com els Bafta i els National Television Awards–, però l'actriu protagonista, Sarah Lancashire, va posar el fre després de la segona temporada.

Anna Castillo (Barcelona, 1993) no deixa d'encadenar projectes. Aquest cap de setmana arribava als cinemes la nova pel·lícula coral de Cesc Gay, Historias para no contar, en la qual participa, i aquest dijous s'estrena a Movistar+ Fácil, la sèrie d'Anna R. Costa, cocreadora d'Arde Madrid. La ficció, basada en la novel·la Lectura fácil de Cristina Morales, explica la història de quatre dones amb diversitat funcional que comparteixen un pis tutelat a la Barceloneta i se senten ofegades per les normes socials. Castillo, guanyadora d'un premi Goya i d'un premi Gaudí, és la Nati, la més combativa de les protagonistes.

El 2020 va ser l'any daurat de les plataformes de streaming, que van veure com el confinament es traduïa en un augment del consum dels espectadors. Aquella bombolla ha acabat rebentant aquest any, no només per l'aixecament de les restriccions sinó també per la inflació continuada i la crisi de costos derivada de la guerra d'Ucraïna. Per fer-hi front, les plataformes es decanten per tres estratègies: encarir preus, limitar les sèries disponibles en les tarifes més baixes i incorporar anuncis. Aquests seran els canvis que s'aniran desplegant des d'ara i fins a finals d'any, i que marcaran el camí de les plataformes de cara al 2023.