Nega que abandonàs la literatura després de la publicació de Taules de marbre, un llibre de relats dominats per la pròpia veu interior que li va valer el premi Ciutat de Manacor 1974, i de Nosaltres esperàvem Míster Marshall, amb el qual guanyà el premi Joan Ballester 1976. De fet, Joana Serra de Gayeta (Pollença, 1950) no ha aturat de llavors ençà. Després d’una vida dedicada a l’ensenyament de llengua i literatura a Magisteri i després a la Universitat de les Illes Balears, a més de treballar sempre per la normalització de la llengua catalana a les Illes, no deixa d’escriure al seu blog, Moments, i ha començat una altra novel·la. El 22 d’octubre, la nova editorial Moll presenta a Palma el llibre que reuneix Taules de marbre i Nosaltres esperàvem Míster Marshall, obres de joventut de l’autora, qui, encara que ha passat gairebé mig segle des que les va escriure, no n’ha volgut canviar “ni una coma”.

Escriu sobre sexualitats, més que sobre sexe. Assegura que hem simplificat, esquarterat, mutilat i robat el sentit del desig. “En el procés d’empetitir allò inabastable, hem creat etiquetes que pretenen classificar-nos entre la gent ‘normal’ i la gent ‘rara ”, assegura. Bel Olid (Mataró, 1977) és a Mallorca, on ha presentat el seu darrer llibre, Follem? (Bridge ed.), al voltant del qual també ha fet un taller a un institut de l’illa. Convençuda que la sexualitat és o podria ser una font de plaer universal i inesgotable, qui presideix l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) ha treballat els darrers tres anys per contribuir a esvair els tòpics i, més que això, les opressions que s’han creat al voltant de la sexualitat.

La vida de Maria Antònia Salvà (Palma, 1869- Llucmajor, 1958) va ser, sobretot, una vida escrita, tal com afirma la major estudiosa de l’autora, la catedràtica de Llengua i Literatura catalanes Lluïsa Julià. Salvà escriu poesia des de molt jove (els poemes més antics daten de finals del 1880) i fins pràcticament que va morir. A més, es guarden milers de cartes que s’enviava amb amics, familiars i els grans intel·lectuals catalans i mallorquins de l’època.Tot i que Salvà va ser reconeguda molt aviat com una gran escriptora, durant molts d’anys s’ha fet una lectura simplista de la seva obra “perquè, com que no es movia gaire de l’illa i es tenia una imatge casolana d’ella, no es considerava que pogués fer una obra important”, assenyala Julià. I afegeix que “ha costat molt de temps reviure-la”.

En coneixia el text i, pocs dies abans de l’1-O, va pensar que el català el necessitava. Míriam Cano (Molins de Rei, 1982) participa aquests dies en la Setmana del Llibre en Català de Palma i ho fa amb la seva darrera traducció davall el braç. Cartes a un amic alemany, publicat per Lleonard Muntaner Editor, no és dels llibres més coneguts d’Albert Camus, però avui esdevé un text, una lectura essencial. Així ho va veure la poeta, escriptora, articulista, crítica de cinema i de música, i no es va poder estar de traduir-lo. Sí, precisament en aquest moment.

L’escriptora Aixa de la Cruz ha explicat en la seva darrera obra, Cambiar de idea, com ha passat a adquirir consciència feminista. I ho fa a través d’un relat en primera persona, cru i sincer, molt crític amb ella mateixa però també apuntant al sistema, “perquè tots estam travessats pel patriarcat i ningú és 100% innocent”, assegura. Serà dilluns a Palma per la conferència Canviar d’idea, sobre feminisme i literatura, una activitat emmarcada en el Dia de la dona escriptora.

Antònia Vicens va escriure 39º a l’ombra asseguda a la tassa d’un vàter, perquè a l’hotel de Cala d’Or on treballava no la deixaven escriure de nit -l’únic moment en què podia-, ja que gastava massa llum. Allà va gestar-se la seva primera novel·la, un retrat lúcid dels primers trons del boom turístic. Ara diferents editorials recuperen aquesta i altres obres de l’autora: Lleonard Muntaner, 39º a l’ombra (1967); Adia Edicions, La Santa (1980), i Cafè Central Poesia, Lovely (2009). A més, aquesta tardor sortirà una edició en castellà de Tots els contes (2005), amb Polibea.

Elisabet Abeyà (Barcelona, 1951) és escriptora, traductora i mestra. Es va llicenciar en Psicologia a la Universitat Autònoma de Barcelona i ha compatibilitzat la seva tasca docent com a mestra d’Educació Infantil i Primària amb la normalització lingüística, el sindicalisme i l’assessorament docent. Ha escrit nombrosos contes infantils i ha traduït de l’anglès al català les obres cabdals de l’orientalista Joan Mascaró, com El Bhagavad Gita (Moll, 1983), Llànties de foc (Moll, 1986), La creació de la fe (Moll, 1993), Els Upanishads (Moll, 2005) i El Dhammapada (Moll, 2008). Ha traduït també al català La no-violència en la pau i en la guerra (Ahimsa, 1983) de Gandhi i la biografia Vida de Gandhi (Documenta, 2018) d’Edmond Privat. Amb Abeyà parlam de la vida i el pensament de Gandhi, especialment de la filosofia de la no-violència en relació amb la vida, la política i la veritat, tot just en el 150è aniversari del seu naixement.

“L’únic feminisme que m’interessa és el decolonial, aquell que està travessat per la raça i per la classe”, afirma l’escriptora equatoriana resident a Madrid Mónica Ojeda. Ella és una de les veus més importants de la literatura llatinoamericana actual i visita aquest dissabte Palma per participar en el Vermut Cultura Feminista que organitza Fonart en el marc del cicle Sons de Nit. L’escriptora dialogarà a Can Balaguer amb la cantant, documentalista i activista inuit Elisapie Isaac (Salluit, Canadà).“El feminisme decolonial és aquell que està als marges i ara comença a tenir espais per manifestar-se”, assegura Ojeda. Creu que sovint es cau en l’error de referir-se al feminisme “com un moviment únic i homogeni, representat per la dona blanca del nord”.

A vint anys, Laura Gost (sa Pobla, 1993) ja havia escrit el guió de Woody & Woody, que després es va convertir en el singular curtmetratge d’animació que li donà el premi Goya 2018. Mentrestant, guanyava el premi de l’Art Jove 2016 amb el relat L’escriptora de contes, signava els guions dels curts Chat vol dir moix i Hostal Orión, s’enduia amb la seva obra Seguí el darrer Torneig de Dramatúrgia de Palma i, entre d’altres, escrivia la primera novel·la, La cosina gran, que ara publica l’editorial Lleonard Muntaner. Té 25 anys, devora llibres i pel·lícules des que era nina i, com ella diu, “amb els peus a terra”, no atura de somiar.