Les seccions territorials del GOB han exigit mesures urgents per garantir una tarifa justa en el transport escolar, davant l’encariment creixent dels serveis discrecionals que dificulta cada vegada més la realització d’activitats fora de l’aula.

Només un 31,5% dels centres educatius de les Balears treballen de manera específica la visibilització del col·lectiu LGTBIQ+, segons consta a la memòria del curs 2024-2025 de l’Institut per a la Convivència i l’Èxit Escolar (Convivèxit) –dades del 2023-2024. L'estudi confirma que, malgrat els avenços en matèria de coeducació, l’atenció a la diversitat afectivosexual i de gènere continua sent minoritària als centres. La xifra suposa una millora respecte del 17,7% del curs 2020-2021, però queda lluny dels percentatges d’altres actuacions vinculades a la igualtat. Més del 90% dels centres celebren el 8 de març, Dia internacional de les dones, i entre un 80% i un 85% commemoren el 25 de novembre (Dia internacional per a l’eliminació de la violència contra les dones). La visibilització de referents femenins és també present en més del 90% dels centres els darrers cursos.

“Puta negra”, “torna al teu país”, “ets la meva esclava”, “estàs cremada”... són alguns dels atacs verbals que Nana, Astou i Mariama, alumnes de tercer d’ESO, escolten habitualment dels seus companys. Les famílies d’aquestes tres joves varen venir a Mallorca des del Senegal i Mali i no hi ha dia que algú no els recordi els seus orígens estrangers. “Que em menystinguin pel color de la meva pell em fa sentir molt malament”, diu Astou, mentre que les amigues fan gestos d’assentiment. Totes tres asseguren que protesten sovint per les mostres de racisme que han de patir, i lamenten que, moltes vegades, “els professors no en fan cas”. “Cada any és igual, i no és culpa nostra”, assegura Mariama, i Nana comenta amb orgull que, de vegades, protestar sí que serveix: “L’any passat varen expulsar uns dies un company perquè em va dir ‘negra’”.

Fa dos cursos que la història es repeteix, i cada dia que passa s’hi sumen més famílies. A Pollença, Alcúdia, Santa Margalida, Muro i Can Picafort, l’angoixa per arribar a temps al Centre Integrat de Formació Professional Joan Taix de sa Pobla s’ha convertit en una lluita col·lectiva que afecta ja més de 600 alumnes de tota la zona nord. Una problemàtica que ningú resol i que, segons les famílies, està posant en perill futures carreres professionals abans, fins i tot, de començar.

La recent col·locació de la primera pedra de la nova escola (CEIP) de sa Pobla ha reactivat un debat que ve d'enrere: el centre ha de dur el nom de Maria Margalida Socias, difunta esposa de l’empresari agrícola Guillem Caldés? La controvèrsia no és només simbòlica. Segons diverses fonts, ell va condicionar la cessió del solar de la seva propietat on s’ubicarà l’escola al fet que aquesta dugués el nom de la seva dona, una persona sense vinculació al món educatiu.

La Facultat d'Educació de la UIB va esdevenir un referent a tot l'Estat en implantar el 2021 unes proves d'accés específiques per als graus d'Infantil i de Primària amb proves orals incorporades –a banda de la nota de Selectivitat– que tots els estudiants han de superar per accedir a universitats públiques. L'objectiu era filtrar els candidats amb més aptituds potencials i característiques adequades per a l'exercici de la docència i, alhora, desincentivar que es matriculassin al grau estudiants que ho fessin només per "estudiar alguna cosa", i no per una vocació o ganes reals.

Transformar els accessos de tots els centres educatius del municipi de Manacor per fer-los més segurs, més humans. L’Ajuntament de Manacor ha presentat aquest dilluns Entorns Escolars Segurs, un projecte que implica les àrees d’Espai Públic, Educació i Policia Local, i que té com a objectiu reforçar la pacificació del trànsit a les hores d’entrada i sortida de les escoles tot fomentant que l’alumnat accedeixi als centres caminant, amb bicicleta o amb patinet.

El curs escolar acaba cap al 20 de juny i torna a començar la segona setmana de setembre. Cada any, quan les aules superen els 30 °Ci la majoria de centres no tenen climatització per fer-hi front, reapareix la mateixa polèmica: mentre que part de les famílies i dels experts reclamen limitar les vacances d’estiu a juliol i agost, la realitat climàtica dels centres força a demanar-se si convé que els alumnes siguin a classe més dies al juny i comencin abans al setembre. És un debat que combina la pedagogia, el benestar, l’estat de les infraestructures i la conciliació familiar.

Quan s’entra al centre, vetllen perquè tothom ho faci amb seguretat. Quan toca dinar, preparen i serveixen els àpats. I quan tothom se’n va, s’encarreguen que les aules brillin. Són ells: el cuiner, el conserge, les persones que netegen i les que gestionen els bars dels instituts. Tots ells milloren la vida de docents i alumnes, i sense la seva presència, els centres educatius no podrien funcionar a ple rendiment.

El Col·legi Professional de Docents de les Illes Balears ha condemnat de manera la greu situació que està patint la població civil a la franja de Gaza (Palestina) i ha denunciat la destrucció massiva d’infraestructures educatives arran dels bombardejos israelians. En un comunicat, l’entitat assegura que “aquesta no és una crisi humanitària convencional, és la destrucció sistemàtica d’un poble i el seu entorn”.

L’alumnat de l’IES Clara Hammerl (Port de Pollença) ha fet públic un manifest on condemna el genocidi a Gaza i se'n solidaritza amb els infants víctimes. El text, redactat col·lectivament pels estudiants, denuncia la violència i les desigualtats que pateixen milers de nins, i reclama una educació que fomenti la pau, la convivència i l’empatia. “Cap infant no hauria de patir ni perdre la vida pel lloc on ha nascut”, asseguren al manifest. Els alumnes reflexionen sobre com seria la seva vida si haguessin nascut a Gaza i posen en valor els drets i privilegis que tenen pel simple fet d’haver nascut a Mallorca, un indret del món ben diferent. Aquesta presa de consciència els ha duit a exigir una escola que no sigui indiferent davant el sofriment global, sinó que eduqui per entendre’l i transformar-lo.

El curs escolar 2025-2026 comença amb novetats importants. És el cas dels nous currículums educatius, la prohibició dels mòbils i la regulació de les pantalles, entre d’altres. Ara bé, no tot és nou. Hi ha fronts oberts que impacten en la dinàmica dels centres i sobre els quals s’hauria d’intervenir per aconseguir millorar la qualitat educativa i, així, aspirar a millorar els resultats acadèmics i el benestar de les famílies, docents i alumnes. Analitzam els fronts i fixam alguns dels reptes del nou any amb representants de la comunitat educativa.

El CEIP Na Penyal de Cala Millor disposarà aquest curs de més places 0-3 i de servei de menjador per als alumnes d'educació Infantil i Primària. El conseller d'Educació i Universitats, Antoni Vera, ha visitat aquest dilluns diversos centres educatius del Llevant de Mallorca per conèixer de prop les millores en infraestructures que s'hi han duit a terme. Una de les principals novetats és l'ampliació de l'oferta del primer cicle d'educació Infantil en el CEIP Na Penyal, que a partir del curs 2025-2026 disposarà de 74 places distribuïdes en dues aules per a cada franja d'edat (bebès, 1-2 anys i 2-3 anys).

L'Ajuntament de Llucmajor ha finalitzat les obres d'esbucament parcial del CEIP Urbanitzacions, una actuació duita a terme en compliment d'una sentència judicial i que ha tingut un cost d'1,3 milions d'euros. A partir d'aquest moment, serà la Conselleria d'Educació qui assumeixi el lideratge de la següent etapa, centrada en la rehabilitació i reconstrucció dels espais afectats, amb l'objectiu de restituir com més aviat millor el funcionament normal de l'escola, segons ha recollit Efe.

El nou CEIP de Felanitx tindrà capacitat per a 450 alumnes i disposarà de set places específiques en la Unitat d'Educació Especial en Centre Ordinari. El conseller d'Educació i Universitats, Antoni Vera, ha presentat aquest dimarts davant la comunitat educativa el projecte, que disposarà d'un pressupost de 8,14 milions d'euros i tindrà un termini d'execució de 18 mesos. A l'acte de presentació del projecte també han assistit el secretari autonòmic de Desenvolupament Educatiu, Mateu Suñer, el gerent de l'Institut Balear d'Infraestructures i Serveis Educatius (Ibisec) i la batlessa Felanitx, Catalina Soler.

La plataforma La Pública no es toca ha denunciat aquest dijous el tancament d'aules de 3 anys a diversos centres educatius de les Balears previst per al curs 2025-2026. L'entitat ha alertat que, per primera vegada en molts anys, alguns municipis han experimentat una davallada significativa de la matrícula de 3 anys —4t d'Educació Infantil—, i que, en lloc d'aprofitar aquesta disminució per mantenir els grups i millorar l'atenció a l'alumnat, l'Administració ha optat per suprimir línies i eliminar grups en diversos centres. Una decisió que la plataforma considera una “pèrdua d'oportunitat històrica” per millorar la qualitat del sistema públic i reduir les ràtios escolars.

Més d'un centenar de persones s'han concentrat aquest dimecres per expressar el seu suport a la comunitat educativa del CEIP Pare Bartomeu Pou d'Algaida, després dels atacs rebuts per part de representants de Vox. Diferents col·lectius de l'àmbit educatiu varen fer una crida a assistir a l'acte per denunciar el que han qualificat d'"atacs intolerables" contra membres del claustre del centre.

El curs 2024-2025 ha estat el darrer del CEIP Felip Bauçà, just l’any en què ha complit el seu 50è aniversari. A partir de setembre, els seus alumnes i professors es traslladaran al nou CEIP Tramuntana. Pilar Membrive és un testimoni viu de l’evolució del centre al llarg de les dècades, ja que és la mestra més veterana de l’escola. Hi ha estat vinculada 30 anys com a professional, i uns quants més com a practicant. “Ara vivim un canvi d’edifici i em sent agraïda per les instal·lacions precioses que tindrem, però esper que la nostra essència, al nou centre, no canviï”, diu. “Els edificis són parets, i són freds”, afegeix.

A l’hora d’accedir a una beca o a una feina es té en compte com és l’aspirant en aquell moment i el que ha fet, però no els obstacles que ha superat per aconseguir-ho. Una persona que té la vida assegurada d’ençà que va néixer tindrà menys dificultats per arribar a la universitat que una altra en situació vulnerable, amb condició d’immigrant, que no ha tingut habitació pròpia mai o que ha hagut de fer feina per pagar-se la vida mentre estudiava. “Hem de premiar l’excel·lència en algun moment, perquè moltes vegades no ve per anar a repàs, sinó per una constància i una cultura de l’esforç que s’ha de valorar. No parl només de l’esforç d’estudiar, sinó davant la vida, allò que et permet tirar endavant”, va dir el conseller d’Educació, Antoni Vera, a la darrera entrevista que va concedir a l’ARA Balears. Es pot equiparar l’esforç de tothom? “El mèrit acadèmic és una trampa, perquè no avalues mèrits, sinó resultats, amb els quals s’avalua l’esforç. Un alumne ric i un de família humil no estan en igualtat”, diu el doctor en Pedagogia per la UIB, Pep Lluís Oliver.

Les federacions d'associacions de famílies d'alumnat de les Illes han qualificat d'"inadmissible" el pacte de PP-Vox per "mercadejar amb l'educació dels seus fills". "Utilitzar l'educació dels nostres fills com a moneda de canvi per aconseguir fites polítiques és creuar una línia vermella molt perillosa", han assenyalat en un comunicat, en què han explicat que no entraran "al joc de discutir cada una de les mesures que ha exigit Vox, ja que darrere no hi ha cap argumentació pedagògica ni social sobre la qual discutir, només l'odi a tot el que dugui la paraula 'català".