1. Per què cada dia ens llevem amb el relat de Donald Trump? Mentre Europa dorm, el president dels Estats Units firma decrets executius, fa rodes de premsa i deixa anar estirabots com els ases els pets. Un rere l’altre, sense importar-li el rastre ni la flaire. Se li’n fot que la justícia, els drets humans o la realitat frenin els seus plans en qualsevol àmbit. Ni construirà la Riviera mediterrània a Gaza, ni aconseguirà la pau a Ucraïna amb dues trobades a soles amb Putin, ni esborrarà les persones transgènere del mapa i, fins i tot, està per veure que pugui recuperar les canyetes de plàstic que van tan bé per als granissats però tan malament per al planeta. Però no deixa de sorprendre que digui el que digui Trump sigui notícia. Sovint la primera, la de portada, la que obre informatius i telenotícies. El seguidisme adotzenat del periodisme a Europa és, també, per fer-nos-ho mirar. Tanta atenció al tarambana és desmesurada. Col·laborem a entronitzar l’estupidesa, devaluem el nostre entorn i ajudem a crear monstres que, en nom de la por i de l’odi, fan el joc a opcions que ens allunyen dels valors democràtics a passes de gegant.

Josep Miquel Arenas (sa Pobla, 1993), més conegut per Valtònyc, acusava dilluns l'eurodiputat electe de Junts, Toni Comín, d'haver-se transferit donacions del Consell de la República al compte personal. La setmana passada ja ho insinuava, però de manera molt més críptica: "Recomano allunyar-lo de qualsevol organització". "En Valtònyc té dues grans virtuts: no calla i sempre diu la veritat", subratlla Mateu Xurí, el popular cantant de gloses mallorquines que el va esperonar a cantar en català per convertir-se en el primer raper a cantar en la nostra llengua a les Illes. "No calla encara que sigui per denunciar els qui teòricament ens havien de dur al paradís", afegeix en relació amb el Procés.

Quatre dels sis candidats a presidir el Consell de la República s'han reunit aquest diumenge a Elna, a la Catalunya Nord, per debatre sobre el futur de l'entitat en la nova etapa que s'obre sense Carles Puigdemont al capdavant. Entre ells hi havia l'exconseller i eurodiputat electe Toni Comín. Al debat hi havia un elefant a l'habitació: les acusacions contra Comín per irregularitats amb diners de l'entitat –que el dirigent de Junts nega– i la denúncia que un exassessor al Parlament Europeu ha presentat contra ell per presumpte assetjament. Ara bé, els tres rivals de Comín han evitat confrontar-lo per aquests temes, malgrat que tots han estat d'acord que cal més transparència al Consell. L'eurodiputat electe ha aprofitat per defensar que ell també vol més claredat en les decisions econòmiques per generar confiança entre els socis que paguen quota: "Si la gent creu que el Consell és útil i que gestiona amb transparència els recursos, hi posarà diners. Si no, no, perquè ningú de nosaltres n'hi posaria", ha argumentat.

A Toni Comín se li obre un nou front en plena polèmica per les seves despeses al Consell de la República. Un exassessor de Junts l'ha denunciat al Parlament Europeu per assetjament sexual i psicològic, segons ha avançat La Vanguardia i ha confirmat el mateix eurodiputat electe en un comunicat de resposta. Segons explica el diari, el denunciant va treballar uns set anys per al grup juntaire a Brussel·les i ha portat el cas al Comitè Consultiu de l'Eurocambra que investiga casos d'assetjament. Per un altre costat, Junts també ha anunciat que obrirà una "investigació interna", si bé encara està estudiant si pren alguna mesura cautelar respecte a l'exconseller.

Aquest dimecres arrenca la campanya electoral per presidir el Consell de la República, una campanya marcada pel pas al costat del seu president des de la fundació, Carles Puigdemont, i per la irrupció de fins a sis candidatures, dues d'elles mallorquines, que tindran fins divendres de la setmana vinent per convèncer els associats. Repassem els candidats que s'han postulat per substituir l'ara líder de Junts.

La discussió pública entre Josep Miquel Arenas, àlies Valtònyc, i l'eurodiputat electe de Junts, Toni Comín, va pujant de decibels. L'exraper va fer un tuit aquest dilluns a la nit en què acusava l'exconseller d'haver-se transferit diners del Consell de la República al seu compte bancari personal i Comín ha anunciat aquest migdia que emprendrà accions legals contra el cantant mallorquí. "Ateses la gravetat i la falsedat d’aquestes acusacions, he donat instruccions als meus advocats per tal que presentin la corresponent querella", diu el juntaire en un comunicat de premsa.

La guerra interna del Consell de la República va escalant a mesura que s'acosten les eleccions de l'organització independentista a l'exili. Aquest dilluns l'exconseller Toni Comín ha presentat la candidatura per continuar al capdavant de l'organisme, però els dubtes sobre la seva gestió i especialment les seves polèmiques despeses estan eclipsant la campanya. La gran discussió gira al voltant de si els diners amb què l'eurodiputat electe va beneficiar-se de la Casa de la República són justificables, com al·lega ell mateix, o no els hauria d'haver rebut perquè no els necessitava, com assegura la Junta Gestora de l'entitat i l'auditor independent. Ara bé, per entendre millor la discussió cal explicar l'entramat econòmic i legal del Consell de la República i, a la vegada, de la Casa de la República.

El serial del Consell de la República continua. Un contundent comunicat de la junta gestora de l'entitat desautoritza el fins ara vicepresident de l'organització, Toni Comín, i denuncia "pressions" de l'exconseller perquè s'esmenés el document que l'acusava d'haver-se beneficiat de despeses no justificades. "La junta considera que té l'obligació de comunicar, per una banda, que ha tingut coneixement de les pressions i requeriments verbals i escrits a què ha estat sotmès l'auditor, Sr. Miquel Verdaguer, amb l'objectiu que modifiqués, a demanda, el contingut relatiu a les despeses de l’exvicepresident", remarca el comunicat. A més, la junta gestora assegura que l'auditor es referma en les conclusions inicials i rebutja que hagi rectificat, tal com aquest dijous Comín assegurava en declaracions als mitjans des del Parlament Europeu.

El Consell de la República passa una època complicada i no només perquè la independència s'hagi allunyat com a objectiu a curt termini, amb Salvador Illa presidint el país i sense majoria sobiranista al Parlament. Més enllà del context polític advers, són les crisis internes les que comencen a multiplicar-se. Fruit d'aquesta inestabilitat, els membres del govern de l'organització a l'exili, que fins ara presidia Carles Puigdemont, han dimitit en bloc, donant pas a una forçosa convocatòria d'eleccions. En un comunicat públic, el Consell explica que el cessament es va produir aquest dilluns i que ara vol "blindar al màxim la independència i transversalitat" de l'ens un cop Puigdemont torna a ser el màxim dirigent de Junts i renuncia a estar al capdavant de l'entitat –al contrari del que va fer el 2022, quan va deixar la presidència de Junts per centrar-se en el Consell–. En el mateix document, els fins ara membres de l'executiu garanteixen que les seves decisions "es prenen amb total llibertat en relació amb les estratègies partidistes".

Toni Comín (Barcelona, 1971) és eurodiputat de JxCat i una de les persones que es poden beneficiar de la llei d’amnistia després de sis anys a l'exili.

Les negociacions per a una llei d'amnistia, que ha de ser el desllorigador per investir Pedro Sánchez, estan tancades amb pany i forrellat. A hores d'ara se'n coneixen pocs detalls, i els pocs que s'han anat fent públics han estat arran de la proposta que ha elaborat Sumar. La formació de Yolanda Díaz és l'única que ha volgut explicar obertament per què una llei d'amnistia és constitucional i necessària per resoldre el conflicte polític a Catalunya, i ho ha fet en un acte solemne aquest dimarts a l'Ateneu Barcelonès (Barcelona): ha presentat un dictamen elaborat per juristes –i coordinats per l'exdiputat Jaume Ascens– que esmena de ple la via judicial per respondre als fets del 2017 i que defensa l'amnistia com una eina per solucionar el Procés.

Les urnes han volgut que els camins de Pedro Sánchez i Carles Puigdemont es trobin després del 23-J, i al mig hi ha el Tribunal Suprem. Fa quatre anys les urnes van voler que els camins de Sánchez i Oriol Junqueras es trobessin després del 10-N, i al mig hi havia el Tribunal Suprem, que unes setmanes abans havia condemnat per sedició al president d’ERC i vuit líders independentistes més. La història es repeteix en la governabilitat de l’Estat, lligada a Catalunya i a la judicialització del Procés. L’endemà de les eleccions, la Fiscalia de l’alt tribunal espanyol va presentar un escrit al jutge instructor Pablo Llarena perquè dicti noves euroordres contra els eurodiputats de Junts Carles Puigdemont i Toni Comín, desposseïts de la immunitat arran de la sentència del Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) del 5 de juliol. Caldrà esperar als moviments del magistrat, però la persecució de la justícia espanyola als dirigents exiliats serà un torpede a les negociacions.

En el seu moment, quan els tres parlamentaris estaven acusats per la comissió d'un delicte de sedició i un altre de malversació de cabals públics, el president de la cambra europea va tramitar la sol·licitud de les autoritats espanyoles per decidir si s'accedia a l'aixecament de la immunitat parlamentària. Es van complir els requisits legals per a la tramitació dels suplicatoris i el Parlament Europeu va acordar per majoria accedir a la petició realitzada per Espanya, obrint així la via per recórrer davant del Tribunal General de la UE, al qual li corresponia la decisió de confirmar o revocar la resolució del Parlament Europeu. Avui hem conegut que el Tribunal General confirma la decisió del Parlament Europeu. Contra aquesta resolució, que afecta drets fonamentals, es pot interposar recurs de cassació davant del Tribunal de Justícia de la UE per vulneració de drets fonamentals.

Com que la moral de la resistència independentista s’ha alimentat a base de les victòries jurídiques de Puigdemont a Europa, és normal que una resolució adversa com la d’avui estengui el desànim entre la gent que segueix i pateix pel president a l’exili, i que sigui rebuda com una altra flama que s’apaga. 

Hi havia dues qüestions que l'expresident Carles Puigdemont esperava resoldre aquest 2023 per aclarir el seu futur jurídic (i polític): l'abast de les euroordres -que ja es va solucionar al mes de gener- i la prevalença de la seva immunitat com a eurodiputat, la clau de volta per saber si té marge o no per tornar a Espanya sense risc de ser empresonat i jutjat pel Tribunal Suprem. Aquesta carpeta, l'última, es resol aquest dimecres 5 de juliol en primera instància al Tribunal General de la Unió Europea (TGUE), amb una resolució que condicionarà l'inici de la campanya electoral, almenys per a Junts per Catalunya. De fet, la plana major del partit amb la cap de llista al 23-J, Míriam Nogueras, serà aquest dimecres a Brussel·les. A continuació posem negre sobre blanc respecte als escenaris possibles, tot i que la decisió no és definitiva: tant Puigdemont, defensat per l'advocat Gonzalo Boye, com el Parlament Europeu poden recórrer la decisió al Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

Nou cop de porta de la justícia espanyola als presos polítics i exiliats. El Tribunal Constitucional ha rebutjat per unanimitat suspendre l'ordre de detenció estatal contra l'expresident Carles Puigdemont -que manté vigent el jutge del Suprem Pablo Llarena- i també ha denegat la llibertat dels exconsellers Jordi Turull i Josep Rull i de l'expresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) Jordi Sànchez. En el cas de Puigdemont, el Constitucional ha desestimat el recurs de súplica que l'expresident i l'exconseller Toni Comín van presentar per poder trepitjar territori espanyol sense perill d'acabar en dependències policials. De fet, l'ordre de detenció era un dels obstacles que impedien als exiliats tornar de Bèlgica tot i la seguretat de tenir immunitat parlamentària. Uns privilegis de ser eurodiputats, però, que van perdre tot just fa una setmana.

Aquesta era La Setmana per a Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí. En majúscules, perquè feia mesos que els exiliats de Junts a Bèlgica treballaven rere els focus, fent el mínim soroll però sense descans, de cara a la votació del suplicatori en el ple de l’Eurocambra. Ho tenien tot a punt i sabien que tornarien a recuperar els preuats micròfons de la premsa internacional: només en els cinc dies previs a la votació del suplicatori van concedir 18 entrevistes a mitjans de fins a 15 països diferents. Però, quan dilluns trepitjaven la catifa blava que porta a l’hemicicle del Parlament Europeu per votar, no s’imaginaven que l’exili independentista tindria, al final de la setmana, una altra gran protagonista: Meritxell Serret.

El Parlament Europeu acaba de retirar la immunitat als eurodiputats Carles Puigdemont, Antoni Comín i Clara Ponsatí. La decisió era previsible després que la Comissió d’Afers Jurídics s’hagués pronunciat a favor de la suspensió de la immunitat i hagués elevat al ple una proposta en aquest sentit.

L’eurodiputat de Junts i exconseller Toni Comín (Barcelona, 1971) ahir va tenir un dia atrafegat. La votació del suplicatori que va acabar retirant la immunitat als tres europarlamentaris de Junts va posar-los al focus polític i mediàtic, un dels objectius de l’exili. La satisfacció als despatxos dels parlamentaris de Junts a l’Eurocambra ahir es feia evident.