Dos nadons, de 2 i 18 mesos, estan ingressats a l’hospital Can Misses d’Eivissa després d’haver estat rescatats en pastera amb símptomes de deshidratació. Segons han informat fonts de l’Ib-Salut, les menors es troben a planta de Pediatria i evolucionen favorablement.

Ports de les Illes Balears (Ports IB) va gestionar durant l’any 2025 la retirada de 53 pasteres arribades a diferents ports de l’Arxipèlag. El cost mitjà per embarcació, que inclou el transport des del port, el desballestament, la neteja i la descontaminació de les zones afectades, va ser de 616 euros, segons ha informat la Conselleria de la Mar i del Cicle de l’Aigua.

La Guàrdia Civil i Salvament Marítim han rescatat un total de cent quinze migrants que viatjaven a bord de quatre pasteres localitzades entre divendres vespre i el matí de dissabte en aigües de Formentera, Cabrera i del sud de Mallorca.

El delegat del govern espanyol a les Illes Balears, Alfonso Rodríguez, ha afirmat que l’executiu estatal no pot confirmar les xifres globals difoses per l’organització Caminando Fronteras sobre la mortalitat a la ruta migratòria del nord d’Àfrica cap a les Balears, tot i que ha assegurat que les “respecta”. En qualsevol cas, ha corroborat la mort de 63 persones en aquest trajecte durant el 2025.

El tripulant de Salvament Marítim Manuel Capa passeja pel port d’Eivissa en un descans del seu torn. El mariner contempla un espectacle de Ferraris i altres cotxes de luxe que desfilen entre els aplaudiments de la multitud. Com la resta, treu el mòbil per gravar-ne un, menat per un conductor amb un casc futurista. Minuts després el criden per fer un rescat: una pastera amb una quinzena d’homes, espantats i sense armilles salvavides suficients. Els rescatadors els demanen serenor i que no s’amunteguin, perquè si no la barca podria bolcar. “La màxima riquesa està segura, i la pobresa es juga la vida al mateix temps i al mateix lloc”, reflexiona Capa, que és delegat del sindicat CGT. Integrar emocionalment aquestes dues realitats li costa.

La polarització sobre l’onada migratòria ha impactat les Balears, que en els darrers anys assisteixen a un increment significatiu d’arribades d’immigrants en pastera, una part dels quals, menors d’edat. El PP i el seu soci, Vox, han fet de la qüestió un front contra el govern espanyol. Des de la vinculació més o menys directa entre immigració irregular i criminalitat, fins a les acusacions contra el govern espanyol i les ONG de generar un “efecte crida”, diferents especialistes consultats per l’ARABalears assenyalen fake news d’aquests partits sobre la qüestió migratòria.

La ruta migratòria entre les costes algerianes i les Balears està en constant transformació. Més enllà de l’augment d’arribades en el darrer lustre, també ha crescut la perillositat de la travessia; ha canviat el perfil de les persones que arriben, els motius que els empenyen i la resposta de les autoritats. El que va començar el 2018 com un degoteig puntual de persones que travessaven d’un país veí a l’altre, ara s’ha convertit en una ruta establerta, una de les més importants de la Mediterrània, a través de la qual surten persones que el seu camí comença a milers de quilòmetres de les nostres costes.

Salvament Marítim va rescatar aquest divendres 11 migrants amb símptomes de deshidratació, quatre d'ells en estat greu, que eren a una pastera a la deriva a 35 milles al sud-est de Menorca.

Els passatgers s'acumulen a les 6.30 h del matí a l'estació Marítima número 3 del port de Palma. Hi ha un ferri cap a Formentera a les vuit i s'ha format una coa davant les oficines de la naviliera per treure'n les targetes d'embarcament. A un banc que hi ha al fons de l'edifici, un jove dorm aliè a tot el trull. Va vestit amb un xandall i una gorra li tapa la cara. Als peus té una bossa de plàstic verda amb una dessuadora dins. És una dels milers de persones que han arribat en pastera les darreres setmanes. Descansa profundament, mentre el renou augmenta segons avancen els minuts. Se senten les culleres xocar amb les tasses a la cafeteria, un infant que té son plora i un ca nerviós grata les cames del seu propietari. Cada pic hi ha més maletes i motxilles. A prop del jove que dorm, una senyora es posa crema als braços, indiferent al que l'envolta. Grups de joves mostren la seva excitació per viatjar amb els amics.

El dispositiu de cerca dels 12 migrants desapareguts al naufragi d'una pastera a Cabrera i dels tres en el d'una embarcació al sud de Mallorca s'ha suspès. Ho ha confirmat aquest dilluns Salvament Marítim, que ha explicat que ja no sortiran mitjans a fer tasques de cerca, tot i que sí que s'emetran avisos a navegants per si es produís algun albirament.

El naufragi d'una pastera a Portopetro va deixar fa pocs dies el balanç tràgic de vint persones ferides i una de morta. Vull subratllar a la frase anterior la paraula ‘persona’. No immigrants, ni sense papers, ni víctimes de les màfies: persones, éssers humans. Cap vida d'ells, o elles, val manco que la de qualsevol de nosaltres.

Un col·lectiu anònim de treballadors del sector nàutic ha denunciat aquest divendres que la costa sud de Mallorca s'ha convertit en un cementeri de pasteres davant la inacció de les autoritats.

L'Associació Unificada de Guàrdies Civils (AUGC) ha denunciat aquest dimarts les situacions d'"abandonament" en "circumstàncies extremes" que pateixen els migrants que arriben en pastera a les Illes Balears, segons el comunicat que l'entitat ha fet públic, on s'assenyalen casos de fins a set hores sense auxili. De fet, l'entitat acusa Salvament Marítim de "racisme institucional" i denuncia la manca de mitjans i les deficiències greus en els protocols d'actuació d'aquesta institució amb els migrants. A més, els guàrdies civils assenyalen que no es tracta d'una situació puntual sinó "habitual". "Afecta tant els migrants com els mateixos agents, exposats a jornades inhumanes de 24 hores sense el suport necessari", diu el comunicat.

Salvament Marítim i agents del servei marítim de la Guàrdia Civil han interceptat aquest dimecres migdia 20 persones en una pastera a mitja milla al sud de Mallorca, amb la qual ascendeixen a 16 les embarcacions arribades a les Balears aquesta jornada, amb 257 persones a bord. Els fets han tingut lloc a la zona del cap Falcó, a l'illa de Cabrera, a 0,5 milles al sud de Mallorca, cap a les 13.20 h, segons ha recollit Efe. Durant aquest dimecres han arribat vuit pasteres a Formentera (amb 138 immigrants a bord), sis a diferents punts de l'arxipèlag de Cabrera (amb 110 persones) i dues al sud de Mallorca (amb 9 persones en total).

Adel i Alilou van sortir d'Algèria en dues pasteres el 2020 i 2022. De la primera i dels seus passatgers no va quedar rastre; la segona va ser rescatada sense dues persones. Anys després, les seves famílies s'aferren encara a l'esperança que continuïn vius: ningú els pot demostrar el contrari. És el silenci al qual s'enfronten els éssers estimats de milers de migrants desapareguts després de llançar-se a la mar en el seu intent d'arribar a Europa, com ha pogut constatar EFE parlant amb els germans d'Adel i Alilou.

De gener a juliol de 2025 han arribat a les Balears 3.482 immigrants en 182 pasteres procedents d'Algèria, la qual cosa representa un creixement del 124% respecte als set primers mesos de l'any passat.

La Guàrdia Civil ha comunicat l'arribada a Cabrera i a Formentera de cinc pasteres amb 101 persones a bord. Segons Efe, les embarcacions han estat localitzades entre el divendres a la nit i el dissabte.

Quan una pastera arriba a les costes de les Balears, s’activa de manera immediata un dispositiu d’emergència. Les primeres tasques d’atenció humanitària i sanitària les assumeix la Creu Roja, entitat contractada per l’Administració estatal. A les persones migrants se’ls lliura un paquet bàsic d’aliments (amb aigua, galetes i una barreta energètica) i un lot d’higiene personal (amb pasta i raspall de dents, una muda de roba i unes espardenyes). A més, se’ls fan cures bàsiques en cas de talls o ferides i, si s’hi detecta alguna patologia greu o símptomes preocupants, s’activa el seguiment mèdic necessari.