El PP activarà el mecanisme per debatre la suspensió del president del Parlament, Gabriel Le Senne, després que tots els grups parlamentaris de l'esquerra hagin exigit que comenci el procediment. El PSIB, MÉS per Mallorca i Unides Podem han presentat aquest dimarts un escrit on sol·liciten la convocatòria immediata d'una reunió de la Comissió de l'Estatut del Diputat, on es decidirà si la suspensió de Le Senne s'eleva al ple del Parlament.

Les forces i cossos de seguretat de l'Estat van investigar el 2023 a les Balears un total de 57 infraccions penals i incidents d'odi, la qual cosa suposa un increment del 46% respecte de 2022, segons l'Informe sobre l'evolució dels delictes d'odi a Espanya 2023, presentat aquest dilluns pel ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska. Segons l'informe, a les Illes els delictes d'odi per racisme i xenofòbia (24) són els més nombrosos i representen el 42,11% de total de les denúncies, seguits dels delictes d'ideologia (11) i els comesos en els àmbits de l'orientació sexual i identitat de gènere (8).

La irrupció de Vox al panorama espanyol no és aliena a l'ofensiva fonamentalista que, a escala mundial, imposa una agenda ultraconservadora i retrògrada, centrada sobretot a atacar els drets aconseguits per les dones i pel col·lectiu LGTBI. De les esglésies evangelistes nord-americanes amb filials a l'Àfrica subsahariana al Brasil de Bolsonaro, sense oblidar el trumpisme i el govern catòlic de Polònia, per esmentar-ne només uns pocs exemples. De la mateixa manera que les feministes de tot el món treballen en xarxa, els grups d'extrema dreta s'alien sota diferents sigles i organitzacions supranacionals per consensuar missatges i accions que atempten directament contra els drets humans. Una d'aquestes activistes feministes és Almudena Rodríguez, que el 2022 va signar amb Unai Gil Ofensiva fonamentalista a la democràcia, un informe en el qual l'Associació de Drets Sexuals i Reproductius donava detalls d'aquesta conjura sobre qui són i què persegueixen, com es mouen i quin és el seu gran objectiu. 

Les notícies falses que es difonen a les xarxes amb l'objectiu de difamar un col·lectiu ja han comportat dues condemnes. Primer va ser un guàrdia civil que va acceptar 15 mesos de presó i una multa de 1.620 euros per haver difós el vídeo d'una agressió a una dona a la Xina com si fos a Canet de Mar i els autors fossin menors immigrants, en una sentència pionera a l'Estat. Aquest dimarts ha arribat a judici el cas d'una altra tuitaire que va fer viral un vídeo d'una agressió a una mestra al Brasil com si hagués passat en una aula catalana. L'objectiu, segons la Fiscalia, era el mateix: "denigrar" el col·lectiu de joves estrangers desemparats. "Envio un vídeo d'un centre educatiu per als immigrants il·legals. Mireu com ens agraeixen la nostra acollida", es llegia a la piulada, que la síndica de Barcelona va fer arribar a la Fiscalia especialitzada en delictes d'odi.

La Policia Nacional va arrestar dilluns un home de 23 anys per haver insultat i donat una puntada de peu a un home vestit de dona a l'Estació Intermodal de Palma, acusat dels delictes d'odi i lesions.

Els delictes de racisme han augmentat un 64,7% en dos anys a les Balears, segons reflecteixen les xifres de l'Informe sobre l'evolució dels delictes d'odi a Espanya de 2021, que ha presentat aquesta setmana el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska. Per fer la comparació, s'ha agafat com a referència el 2019, perquè va ser el darrer any de normalitat abans de la pandèmia i el confinament. En aquest temps, els delictes de racisme i xenofòbia han passat de 17 el 2019 a 28 el 2021 –aquesta xifra va minvar a només vuit delictes de racisme el 2020. Cal tenir present que aquestes dades són les dels crims dels quals té constància el Ministeri de l'Interior i que no s'han comptabilitzat els delictes que els cossos de seguretat i els tribunals no han detectat.

L'Audiència de Barcelona ha revocat l'absolució dels líders de Falange, Manuel Andrino, i Alianza Nacional, Pedro Pablo Peña, pels seus discursos d'odi a Barcelona el 12 d'octubre de 2013. Aquell dia Andrino va animar a "matar per Espanya", mentre que Peña va assegurar que no hi hauria independència si no era "a base de molta sang", però la jutge els va absoldre. Ara el tribunal considera que la seva sentència va ser arbitrària i li ordena repetir-la, tenint en compte totes les proves contra els acusats, per a qui la Fiscalia demanava tres anys de presó.

Manuals per fabricar pistoles amb impressores 3D. Aquests són alguns dels continguts que, segons ha pogut confirmar l'ARA de fonts de la investigació, s'intercanviaven els membres del grup neonazi d'ideologia supremacista desarticulat ara fa dues setmanes a Catalunya, el País Valencià i la Comunitat de Madrid. Entre els objectius de les possibles accions de l'organització hi havia el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, l'exvicepresident de l'executiu estatal Pablo Iglesias, dirigents de l'esquerra estatal i membres de l'administració de justícia. A més, i segons va avançar aquest dimarts Eldiario.es, també disposarien d'informació sobre les matrícules dels vehicles de representants de l'independentisme català.

La Policia Nacional ha desarticulat un grup neonazi d'ideologia supremacista que a través de les xarxes socials incitava a utilitzar la violència extrema contra col·lectius vulnerables. En total els agents han detingut set persones a tot l'Estat, quatre a la demarcació de Barcelona i la resta a Madrid, València i Alacant. A un dels arrestats el consideren l'autor de l'atac a un centre LGTBIQ+ a Alcoi l'octubre de l'any passat.

Durant més d'un any i mig el dia a dia d'un matrimoni marroquí amb una filla discapacitada es va convertir en un autèntic malson per culpa de la conducta del veí del pis de dalt. Gairebé diàriament havien de suportar els cops i sorolls que l'home feia per molestar-los, i a totes hores els abocava al pati des d'excrements a salfumant, passant per vidres, lleixiu, orina i restes de menjar. Tampoc faltaven els insults i les vexacions: "Ets un moro de merda, ves-te'n al teu país, tu i la teva família". Tot plegat per l'odi que aquest home sentia cap a aquesta família pel seu lloc d'origen, segons la Fiscalia, que demana per a ell dos anys de presó i que el jutge emeti una ordre d'allunyament durant tres anys.

La nit de l'1 de juliol del 2019 un vídeo d'una suposada violació a Canet de Mar va córrer com la pólvora per Twitter. Prop de 22.000 visualitzacions en poques hores. El difonia un usuari que tenia més de 5 milions de seguidors a tot l'Estat. Les imatges anaven acompanyades d'un text: "Aquí teniu el vídeo del mena marroquí de Canet de Mar, un d'aquests als quals donarem una pagueta fins als 23 anys". En realitat, però, es tractava d'una agressió anterior que s'havia produït a la Xina –i que van difondre les autoritats d'aquest país per intentar capturar l'agressor–, i no a Canet de Mar, com assegurava l'autor de la fake new. El fiscal de Delictes d'Odi es va querellar contra el tuitaire i ara li demana dos anys de presó i que es tanquin definitivament tots els comptes que aquesta persona tenia a les xarxes socials.

La consellera de Presidència, Funció Pública i Igualtat, Mercedes Garrido, ha anunciat en el ple del Parlament d'aquest dimarts que el Govern està redactant un protocol per a les policies locals de les Balears. Garrido ha respost a una pregunta del diputat no adscrit Maxo Benalal sobre la participació de les Illes en l'elaboració del II Pla nacional contra els delictes d'odi.

Una jutge de Barcelona ha absolt els líders d'Alianza Nacional i la Falange, Pedro Pablo Peña i Manuel Andrino, per a qui la Fiscalia demanava penes de fins a tres anys de presó per inicitar a l'odi i a la violència en els seus discursos del 12 d'octubre del 2013 en un acte ultra a Montjuïc pel Dia de la Hispanitat. En els mítings, que van reunir unes 150 persones de col·lectius d'extrema dreta, entre símbols neonazis i càntics com "Artur Mas, a la cámara de gas", els processats van assegurar que estaven disposats a morir i a "matar" per la unitat d'Espanya i que "no hi haurà secessió de Catalunya si no és a base de molta sang". I aquestes expressions, de fet, han sigut provades pel jutge. Tot i això, la sentència ha acabat sent absolutòria perquè el document que va donar lloc a la investigació –signat per dos grups ultres que incitaven a cometre actes violents el Dia de la Hispanitat de 2013– era fals. Així, el jutjat penal número 8 de Barcelona conclou que la prova que va permetre obrir la instrucció del cas no és lícita, de manera que la causa ha quedat "contaminada".

Les presentades per la Fiscalia, el govern espanyol i el PSOE contra Vox pel cartell electoral del 4-M són l'últim exemple, però les denúncies per delictes d'odi contra el partit ultra s'acumulen a la taula dels jutges. En algunes la Fiscalia actua d'ofici, com en el cas d'aquesta setmana per haver criminalitzat els menors migrants, però altres denúncies han sigut impulsades per partits, com ara una de Més País contra Javier Ortega Smith o la del PSOE, que també va denunciar Vox per una "reiterada incitació a l'odi" l'any passat. I bona part de les querelles han vingut d'associacions: ho van fer les comunitats islàmiques de Catalunya per la campanya del 14-F o l'associació Tretze Roses Astúries també contra Ortega Smith per haver dit que les joves republicanes "torturaven, violaven i assassinaven vilment”. Les denúncies s'acumulen, però poques vegades acaben en un judici. Les del PSOE, Més País i l'associació Tretze Roses ja han estat arxivades. I això no només passa amb Vox: de les 86 investigacions de delictes d'odi obertes per la Fiscalia el 2020, en només 19 va arribar a presentar-se acusació i només 10 van acabar en judici.

Un vespre fred de febrer, un home xinès caminava prop del barri de Chinatown de Manhattan quan un desconegut se li va acostar corrent per darrere i li va clavar un ganivet a l’esquena. Per a molts nord-americans d’origen asiàtic, l’apunyalament va ser espantós, però no sorprenent: va ser vist simplement com l’exemple més recent de violència racista contra els asiàtics durant la pandèmia.

Sis dones d'origen asiàtic han estat assassinades a trets aquesta matinada en tres cases de massatges de la ciutat d'Atlanta, als Estats Units. La policia ha detingut un home de 21 anys, Robert Aaron Long, acusat dels tres tirotejos, després d'una persecució que ha durat quatre hores. A més de les treballadores hi ha dues víctimes més. Segons va declarar la policia en una roda de premsa aquest dimecres, el sospitós, que va ser detingut quan es dirigia cap a Florida possiblement per cometre un altre tiroteig, ha admès els fets, però ha negat que hi hagi cap motivació racial.

La mort de Guillem narra el dolor d'una família a qui li han assassinat el fill per les seves idees polítiques. Però també mostra l'intent incansable d'alguns mitjans de comunicació de convertir la víctima en botxí. Guillem Agulló i Carme Salvador, pares del jove de 18 anys antifeixista i independentista de Burjassot que va ser assassinat l'11 d'abril del 1993 a mans del feixisme, conten les sensacions al voltant d'aquest film.

Una manera subtil d’emmascarar la singularitat és difuminar-la, en comptes de negar-la obertament. El cafè per a tothom constitucional és un exemple de dilució, però aquesta fórmula de reconeixement indiscriminat admet altres usos. Penso en com la lluita contra la injustícia, a partir de la tutela de drets, es desvirtua quan es generalitza indegudament la protecció. Passa amb el negacionisme de la violència masclista, camuflada com a violència intrafamiliar en la saca del combat contra tota discriminació. Com va dir Baudelaire, el millor truc del diable és fer-nos creure que no existeix. Per a aquesta visió del món, els feminicidis no es perpetren a casa nostra, només a Ciudad Juárez; mentre que la bretxa salarial, les agressions sexuals, la por al carrer o els maltractaments a la llar que patim les dones (totes o algunes, però sempre pel fet de ser-ho) són greuges individuals. El gènere no importa, li pot passar a tothom. I si les dades ens mostren una altra cosa es qüestiona el recompte o la fiabilitat de les denúncies i avall. Vet aquí com es fa bo l’acudit sobre l’estadística, “la ciència que diu que si jo tinc dos cotxes i el meu veí cap, tots dos tenim un cotxe”. Quan comptem mortes (gairebé un miler des del 2003) o violades (37 manades el 2019), la broma perd la gràcia.

Els vídeos són clars. Un grup d'homes n'arracona un altre, l'obliguen a identificar-se davant de càmera i a ensenyar el DNI i el cusen a preguntes sobre la seva sexualitat: "¿Tu ets bi o ets gai?", "¿Quan fa que ets gai?", "¿Ho has sigut des de sempre o d'ara?", "¿I com t'ha passat pel cap venir a fer l'amor amb un nen de 15 anys?" I així durant gairebé un quart d'hora. El vídeo acaba pujat a una pàgina de Facebook amb milers de reproduccions. Però el líder del projecte homòfob Pilla pilla (així és deia la pàgina a les xarxes) ha intentat blanquejar els atacs que va protagonitzar amb aquest sistema el 2013 contra tres homes homosexuals assegurant que es tractava d'una missió "antipederasta", per "descobrir persones que volien tenir relacions sexuals amb menors" i així forçar un "canvi en la llei" respecte a aquesta matèria.