Un jutjat de Madrid ha decretat l'embargament de tots els béns de Manuel March, net de Joan March i fill del mecenes Bartomeu March. La justícia el va condemnar fa més d'un any a pagar prop de 3 milions d'euros a una societat a la qual havia de vendre una històrica mansió a Mallorca, Son Galceran, ubicada a tocar de la carretera entre Valldemossa i Deià.

A Mallorca, la benzina arribà abans del boom del cotxe. Va ser de la mà del navilier Manuel Salas Palmer (1833-1898), del barri palmesà de la Llotja. A final del segle XIX presencià la transformació dels combustibles. Era el moment en què els sòlids o gasosos es preparaven per ser líquids. Llavors, el querosè, principal derivat del petroli, començà a guanyar terreny en l’enllumenat (sobretot per als quinqués) i en la calefacció de les cases.

El judici contra Manuel March, net de Joan March, fundador de la Banca March, ha quedat vist per a sentència després de la seva celebració, aquest dilluns, als Jutjats de Primera Instància a Madrid. Segons ha pogut confirmar Europa Press, s'espera que la resolució es faci pública d'aquí a 15 o 20 dies.

Manuel March, net de Joan March, afrontarà dilluns vinent, a Madrid, un judici per la venda de la finca Son Galceran (Valldemossa), arran de la demanda de l'empresa Son Galcerán S. L., que sol·licita la devolució de 2,4 milions d'euros com a senyal de compra de la propietat (que March va acabar venent a una altra companyia) i una indemnització de 300.000 euros.

Era el fill petit del magnat Joan March Ordinas, en Verga. Bartomeu March Servera no va continuar amb els negocis familiars i, contràriament, va dur una vida un tant bohèmia i dedicada al col·leccionisme, fruit de la qual va néixer a Palma la fundació que porta el seu nom, amb la seva biblioteca de referència. Fa 25 anys, el 10 de juny del 1998, va morir a París.

Els que han negat que Joan March Ordinas (1880-1962) fou franquista –ara que li han llevat, per la Llei de memòria democràtica, l’avinguda que duia el seu nom a Palma– tenen una part de raó; perquè, probablement, March no cregué mai en res que no fos ell mateix, i a guanyar doblers. Si bé és cert que finançà el cop d’estat del 1936, a més de l’avió, el Dragon Rapide, que transportà Franco per posar-se al front de la insurrecció. I aquells que s’entesten a mantenir-li el títol de Fill Il·lustre de Santa Margalida, en canvi, tal vegada desconeixen que no volgué saber res de la seva vila natal. Fa un segle, entre el final de la I Guerra Mundial (1918) i el cop d’estat de Primo de Rivera (1923), en Verga –el seu malnom– es ficà en política, creà un diari –El Día– per servir els seus interessos –com el protagonista de Ciutadà Kane– i s’enfrontà als governs successius, tant els darrers de la monarquia –Francesc Cambó, aleshores ministre d’Hisenda, el volia dur a presó– com la incipient Dictadura.

No és del tot cert que dos no s’apleguen si no s’assemblen. No ho és, si més no, en el cas de l’amistat que varen mantenir el financer Joan March Ordinas (Santa Margalida, 1880 - Madrid, 1962) i l’orientalista i professor de la Universitat de Cambridge Joan Mascaró Fornés (Santa Margalida, 1897 - Comberton, Regne Unit, 1987). Dues personalitats ben diferents, dos camins del tot dispars i una relació més que cordial que es va estendre mentre ambdós foren vius. I és que -més enllà d’haver nascut a Santa Margalida, un racó petit i marginal a la Mallorca de finals del segle XIX, que és quan varen venir al món amb desset anys de diferència- ni la dedicació, ni el pensament, ni els interessos, ni els espais vitals, ni molt manco el nivell de vida no tenien res a veure, ni tampoc cap motiu per convergir com ho varen fer.

Dos fets foren els que sobretot varen empènyer l’escriptor Sebastià Alzamora a començar a treballar, ara fa cinc anys, en la novel·la Reis del món que, aquest 22 de gener, publica Proa. Interessat de sempre en la figura de l’orientalista mallorquí Joan Mascaró, no l’havia relacionat mai amb un captaire que trobava sovint pel centre de Palma i que li cridava l’atenció per les maneres tan educades que tenia de demanar, en català, “una ajudeta, per favor”. El 2013, Alzamora va saber que el captaire era en Martí, el fill de Mascaró.

L'empresari i banquer mallorquí, expresident del Banc de Crèdit Balear i exconseller del Banc Popular, Miquel Nigorra Oliver ha mort, segons ha avançat 'Última Hora', aquest dijous a 89 anys a Palma.

El ple de l’Ajuntament de Santa Margalida de dijous vespre semblà una obra de teatre regional protagonitzada per un clàssic cacic mallorquí. El punt central del ple era la presentació per part del Grup Suma, a l’oposició i integrat pel PSIB-PSOE i independents afins a MÉS, d’una moció per revocar el títol honorífic de Fill Il·lustre a Joan March Ordinas. El ple, però, no tardà a convertir-se en una exhibició de fatxenderia i autoritarisme del batle, Joan Monjo (Convergència-El Pi), que governa amb el PP i que va conduir el ple amb la mateixa agressivitat i altivesa amb què Messala conduïa la seva quadriga a la pel·lícula Ben-hur.

El que ha passat aquest dijous vespre al ple de l’Ajuntament de Santa Margalida semblava una escena treta d’una obra de teatre regional protagonitzada per un clàssic cacic mallorquí. El punt central del ple era la presentació per part del Grup Suma, a l’oposició i integrat pel PSIB-PSOE i pels independents margalidans afins a MÉS, d’una moció per revocar el títol honorífic de Fill Il·lustre del poble a Joan March Ordinas. El ple, però, no ha tardat a convertir-se en una exhibició de fatxenderia i d’autoritarisme per part del batle, Joan Monjo, de Convergència-El Pi, que governa amb el PP i que ha organitzat i ha conduït el ple amb la mateixa agressivitat i altivesa amb què Messala conduïa –fuetada va i fuetada ve– la seva quadriga a la pel·lícula 'Ben-hur'.