La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) ha presentat un recurs contenciós-administratiu contra diversos articles del Decret 44/2025, que regula l’activitat de lloguer de vaixells i embarcacions d’esbarjo a les Illes Balears. L’organisme alerta que algunes mesures en podrien limitar l’oferta, dificultar l’entrada de nous operadors i afectar la varietat i qualitat dels serveis disponibles per als consumidors.

La nova Associació de Pimes d'Activitats Nàutiques de les Balears (APANIB) –que representa les petites i mitjanes empreses del sector del xàrter nàutic professional– ha advertit aquest dijous que set de cada deu petits negocis de xàrter de les Illes podrien tancar a causa del Decret del Govern que regula l'activitat d'aquest tipus d'embarcacions i que es va aprovar el passat 1 d'agost. Segons ha denunciat APANIB, la nova normativa prohibeix la venda per places individuals, una modalitat legal que es desenvolupa a la resta de comunitats autònomes. A més, prohibeix l'accés a les rampes públiques, obliga els xàrters a tenir un amarrament per poder operar i denega la inscripció de noves embarcacions.

Entre 8.000 i 12.000 morts o fondejos permanents il·legals per amarrar embarcacions ocupen el litoral de les Balears des de fa dècades, conseqüència d’una inacció històrica de l’Administració. Aquestes instal·lacions causen un important impacte ambiental, al qual cal afegir l’abandonament de centenars d’embarcacions que hi estan amarrades i queentren en fase de degradació “abocant a la mar combustible, olis, restes de plàstic i materials químics diversos”, explica la biòloga i responsable de l’informe Mar Balear, Raquel Vaquer. A més, “aquests fondejos solen estar a zones que no tenen el mateix grau de protecció que un port, perquè s’han ocupat irregularment, cosa que fa que el mal temps afecti molt més les embarcacions i, per tant, el procés de degradació s’accelera”, conclou.

La Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural ha aixecat set actes administratives per fondejar sobre praderies de posidònia oceànica a la badia de Talamanca, a Eivissa. Segons el Govern, aquest dispositiu és el més gran duit a terme fins avui per combatre el fondeig il·legal i inspeccionar l'activitat de xàrter nàutic sense autorització.

El Consell de Govern ha aprovat una modificació del Decret del xàrter nàutic a través de la qual prohibeix el lloguer turístic d'embarcacions particulars, un fet que la nova normativa estatal permetrà fer a partir de mitjans agost. El portaveu de l'Executiu, Antoni Costa, ha informat d'aquesta deicisió en la roda de premsa posterior a la reunió del Consell i després que la presidenta Marga Prohens, anunciés que així es faria després de reunir-se amb el sector nàutic.

El Govern ha reiterat el seu rebuig "frontal" a l'autorització per part del govern espanyol del lloguer turístic d'embarcacions d'esbarjo privades durant tres mesos de l'any i està estudiant "totes les vies" jurídiques i administratives per impedir-ne l'aplicació a les Balears.

Un dels pilons que es van començar a construir per al futur aparcament de BSM a la Ciutadella de Barcelona va topar amb una cosa inusual: un esquelet de fusta ennegrida. Quan els arqueòlegs van començar a excavar, fa menys de dues setmanes, hi van trobar el lateral d'una embarcació que s'havia enfonsat entre els segles XV i XVI. Amb el derelicte han aparegut pinyes quasi intactes, així com llavors d'avellaners i d'altres arbres fruiters. Les restes, que quan estan descobertes s'han d'anar remullant permanentment amb esponges, pinzells i draps impregnats d'aigua salada, poden ajudar a explicar un dels aspectes més fascinants de la història de Barcelona: la seva relació amb el mar.

El GOB ha denunciat aquest divendres el "col·lapse" per la massificació d'embarcacions fondejades en espais naturals i l'impacte "extrem" que suposa per al medi. Així s'ha pronunciat l'entitat amb relació a la situació que viuen alguns indrets, com la platja del Coll Baix (Alcúdia) i la del Carbó (ses Salines), on s'aglomeren gent i embarcacions. "No es pot negar ni obviar la saturació que pateixen els espais naturals any rere any, tant des de terra com des de la mar, una situació d'impacte extrem que va en augment", critiquen. Els ecologistes varen denunciar el cap de setmana tant la situació al Carbó com la del Coll Baix, on no es respectava la distància mínima legal de fondeig de 200 metres des de terra.

Dia 30 de juliol a Mallorca. Quatre joves varen llogar una llanxa sense llicència de navegació i la varen enfonsar enmig de la mar. Sense amollar els tassons d’alcohol i amb una actitud despreocupada, els turistes varen gravar com les onades anaven omplint l’embarcació d’aigua i alhora s’enduien tot els fems que havien anat acumulant (botelles de vidre, paquets de tabac, bosses de plàstic i una gelera, entre d’altres). A més, entre els milers de comentaris de la publicació de TikTok, el patró confessava triomfant que “a un que ja s’ha begut sis combinats, li és igual tot”. Tot i que aquest tipus de fets evidencien la perillositat de llogar embarcacions sense carnet, està permès? Quina és la normativa que ho regula? Ha incrementat aquest tipus de negoci?

El passat 2 de juliol el Govern va sotmetre a exposició pública la sol·licitud d'autorització de set punts de fondeig ecològics al port de Sóller, per a l'empresa de iots de luxe Perfect Charter. Aquest projecte es troba en zona de domini públic maritimoterrestre. Segons exposa l'estudi econòmic per a aquesta sol·licitud, el postulant disposa de "set embarcacions que ofereixen servei de xàrter" i que "pernocten fondejats a zones no específicament habilitades".

“Hi ha ports allà on les barques toquen literalment en terra”, denuncia el president de l’Associació de Pesca Mallorquina Recreativa Responsable, Bernadí Alba. El calat de molts de molls de les Balears està ple de sediments que han entrat per les bocanes a causa dels corrents marins i de l’activitat humana al port. Tant, que “n’hi ha que només tenen un pam d’aigua”, assegura el director general de Ports i Transports Marítims de les Illes, Antoni Mercant.

La naviliera Baleàroa ha sol·licitat a Ports de les Illes Balears (Ports IB) poder atracar al port de Sant Antoni (Eivissa) per poder fer serveis marítims des d'aquest port a Dénia i a Palma a partir del pròxim 14 de juny i fins al 30 de setembre. Els serveis, que seran exclusius per a passatgers i turismes, estaran operats pel fast ferry Cecilia Payne. D'aquesta manera, la companyia programarà un servei diari entre el port de Sant Antoni i Dénia. La sortida des de la Península amb destinació a Sant Antoni serà a les 9 h, mentre que a la inversa serà a les 21.15 h. El trajecte tindrà una durada de menys de dues hores. També es faran quatre connexions a la setmana amb el port de Palma de divendres a dilluns, amb una durada aproximada de dues hores i mitja.

Un veler ha estat desplaçat aquest diumenge pel vent fort fins a acabar encallat en unes roques a Portocolom. Segons ha recollit Europa Press, no hi havia persones a bord de l'embarcació.

El negoci dels xàrters il·legals, d’empreses d’excursions i la visita de vaixells privats a l’illot de s’Espalmador, dins el Parc Natural de ses Salines d’Eivissa i Formentera, està massificant i espoliant des de fa anys un territori molt sensible a la pressió humana. A l’illot no es pot desenvolupar cap activitat sense el vistiplau del Govern balear, que és el competent per atorgar ‘alguna’ llicència per visitar i conèixer la riquesa natural d’aquest enclavament proper a Formentera, especialment protegit des del 2017. Tanmateix, des de fa anys i cada vegada més, s’Espalmador es veu assetjat per vaixells i turistes que hi desembarquen, hi fan excursions i es fan banys de fang a l’agònica llacuna –una cosa, per cert, desaconsellada totalment, tal com alertava l’Executiu ja el 2016, perquè l’ús d’“aquests fangs podria implicar algun tipus de problema o infecció, atès que es troben en aigües estancades sense cap mena de sortida o comunicació amb la mar”, segons informava Europa Press.

L’associació Salvem sa Badia ha donat l’alarma respecte de la situació que es viu a la badia de Portmany pel que fa a la conservació de les praderies de posidònia. En una situació paradoxal, la pressió turística i les activitats il·legals amenacen de posar fi, precisament, al seu atractiu: les aigües cristal·lines de la nostra mar balear, la responsable de les quals és la posidònia.

A l’estiu, la pressió nàutica a les Balears és una de les més fortes de la Mediterrània. Hi ha moltes més embarcacions matriculades que amarradors. Toni Muñoz, responsable de l’àrea de conservació del grup ecologista GOB, descriu la situació de saturació amb la següent imatge: “Si posàssim totes les embarcacions, una rere l’altra, al voltant de l’Arxipèlag, n’hi hauria una cada 45 metres”. Només els més privilegiats tenen a l’abast un amarrador. Ho sap bé Pere, un veí d’un poble de la Part Forana de Mallorca que prefereix l’anonimat per explicar a l’ARA Balears el seu “drama” particular. Es considera una víctima la gentrificació del litoral illenc: “A la mar ja està passant el mateix que a molts pobles, on la compra d’habitatge per part de rics estrangers expulsa la gent de casa seva. Idò els residents navegants també tenim vetat l’accés a la mar a causa dels preus cada cop més prohibitius dels amarradors. Només ens volen per treballar i per donar servei als turistes, que són més benvinguts perquè porten les butxaques plenes de doblers”.

Els veïns del Castell no imaginaven que un dels seus conciutadans empràs una grua per pujar fins a la terrassa del seu tercer pis una embarcació de sis metres d'eslora. La imatge s'ha fet viral ràpidament i ha obligat l'Ajuntament a estudiar el cas, que no preveu cap ordenança municipal.

El decret 25/2018 sobre la conservació de la posidònia prohibeix a les Balears que es fondegi sobre aquesta planta marina, endèmica de la Mediterrània. Els darrers sis anys, la Conselleria de Medi Ambient ha posat 258 multes –una mitjana de 43 per any–, segons les dades a què ha tingut accés l’ARA Balears. Però el 15% del total d’aquestes sancions va caducar durant la pandèmia. 

Salvament Marítim ha rescatat aquest diumenge horabaixa dos tripulants d'un catamarà que ha bolcat a prop del port d'Alcúdia. Segons ha informat Europa Press, el succés ha ocorregut a 1,5 quilòmetres de la costa, quan els tripulants han emès un senyal d'auxili després d'haver trabucat l'embarcació en la qual viatjaven.

Aconseguir un amarrador base –no temporal– a algun dels ports públics que gestiona el Govern no és tasca fàcil. L’Executiu és responsable d’un total de 3.481 entre places en trànsit i places base, totes ocupades i amb llistes d’espera que acumulen 5.517 persones en total. Els municipis que lideren l’espera són Pollença (871 persones); la Colònia de Sant Jordi (739); Sóller (707); Sant Antoni (500) i, finalment, Ciutadella (401). Per tenir un lloc on fondejar la barca, els sol·licitants han d’esperar 24,5 anys de mitjana, ja que hi ha indrets on les sol·licituds per obtenir plaça es remunten a l’any 1989, fa ja 33 anys.