L'ADN de La Fura dels Baus és la innovació i la transformació. Per això sorprèn (i és del tot insòlit en els 44 anys d'història de la companyia) que un dels seus espectacles porti catorze anys recorrent escenaris del món, i superi els 350.000 espectadors. Carmina Burana s'acaba de veure a Múrcia, ara estarà dues setmanes en cartell al Teatre Tívoli de Barcelona (del 9 al 21 de maig) i al cap d'una setmana la representaran a Buffalo (Estats Units). El secret? "La suma de Carl Orff, un dels compositors més importants del segle XX, amb una de les seves peces més populars i La Fura. Carl Orff volia que fos una cantata amb imatges fantàstiques. I La Fura en té tot un repertori!", diu Carlus Padrissa, un dels cinc directors de La Fura. L'espectacle gira entorn d'un cilindre de vuit metres on es projecten les imatges i hi actuen per "terra, mar i aire" cinquanta intèrprets entre cantants, ballarins, músics i cor. És una peça curta, ideal per introduir l'espectador en la lírica i "d'esperit primaveral", assegura el director, que ja l'ha vist tantes vegades que deixa la direcció en mans de Zamira Pasceri.

“Visc en una lluita constant entre natura i creador. Moltes vegades he maleït aquest últim per exterminar i escalfar la més bella floració”. Aquestes paraules de Ludwig van Beethoven simbolitzen el leitmotiv del nou espectacle de La Fura dels Baus, que es va veure per primera vegada a l’Estat aquest diumenge en el marc del Festival de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols. Titulat Pastoral for the planet i dirigit per Carlus Padrissa, és una versió de la Simfonia núm. 6 de l’alemany que mostra com l’activitat humana ha provocat el canvi climàtic que podria acabar destruint el planeta. De fet, el futur de la Terra va quedar en mans del miler d'assistents, que van escollir quin final volien per a l'obra a través d'una aplicació mòbil.

La primera edició del Festival de la Porta Ferrada va ser el 1958. La consolidació va arribar als anys seixanta, però sobretot a partir del 1982, quan se'n va fer càrrec Joventuts Musicals. El 1997 va agafar-ne el timó econòmic l'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, que el 2013 va obrir un concurs per a la gestió, que primer va guanyar Bitò (la promotora del Festival Temporada Alta) i a partir del 2014 l'empresa barcelonina The Project, que continua en la 60a edició que se celebra enguany. Des del 1987 hi ha una constant: la direcció artística d'Albert Mallol.

Pelléas et Melisande té una de les escenes d'amor més boniques de la història de l'òpera. A l'acte quart de l'obra de Claude Debussy –basada en el text homònim de Maurice Maeterlinck–, Melisande confessa a Pelléas el seu amor entre sospirs. "És la primera vegada que dic un t’estimo així, murmurat. A l'òpera és molt més habitual cridar-ho", assenyala la soprano Julie Fuchs, que interpretarà la seva primera Melisande a la nova producció del Gran Teatre del Liceu dirigida per Àlex Ollé (que és artista resident al teatre) i sota la batuta musical de Josep Pons. Ollé ha repescat la versió de Pelléas et Melisande que va estrenar el 2015 a Dresden, a Alemanya, i l'ha refet perquè tingui un nou recorregut ara a Barcelona. L'estrena serà el 28 de febrer i hi ha programades set funcions fins al 18 de març. "És una de les meves òperes preferides", subratlla Ollé. Al costat de Fuchs, el tenor Stanislas de Barbeyrac interpretarà Pelléas en el seu debut al Liceu.

“Desbordar les pantalles i unir cinema i teatre, i fer experimentar la por i el terror en viu” és el propòsit de [REC].1, el nou espectacle de La Fura dels Baus que es podrà experimentar a l’antiga fàbrica modernista Utopia 126 de Barcelona del 3 al 6 de març. Inspirada en la pel·lícula [REC] (2007) de Jaume Balagueró i Paco Plaza, aquesta nova aventura furera començarà com una convencional sessió de cinema a l’aire lliure al pati d’Utopia 126 fins que els espectadors seran obligats a entrar en la foscor de l’antiga fàbrica d’estampació i aleshores... la pel·lícula es desbordarà físicament i apareixeran els zombis.

La companyia teatral La Fura dels Baus ha acomiadat el seu vaixell El Naumon, amb el qual va recórrer el món fa 10 anys, per donar la benvinguda a La Naumon, el seu nou projecte de vaixell-teatre itinerant que serà un centre de divulgació de la sostenibilitat. La Naumon, inspirada en el primer viatge al voltant del món de Magallanes i Elcano, navegarà per ports d'Espanya i Portugal en una primera fase per conscienciar els ciutadans sobre la cura del planeta amb espectacles, conferències i altres tipus d'activitats. A més, serà capaç de navegar per rius i estarà obert a “creadors que tinguin una certa sensibilitat” respecte al canvi climàtic, diu un dels directors de La Fura dels Baus. La coberta de La Naumon serà un gran escenari de més de 250 metres quadrats, i la bodega, gràcies a 18 contenidors pintats amb els colors dels objectius del mil·lenni, s'ha transformat en un espai per a exposicions i actuacions amb capacitat per a 600 persones.

Ovació a l’aire lliure, dins de la platea i al seu voltant, i cares de sorpresa per la posada en escena furera, moderna, fosca, tan diferent de les obres orquestrals que es programen al Konzerthaus. El 18 de juny de fa 200 anys, l’obra que marcaria un abans i un després a l’òpera alemanya, El caçador furtiu de Carl Maria von Weber, s’hi estrenava per primer cop i servia per inaugurar aquest auditori berlinès. 200 anys més tard, ahir, la Fura dels Baus va aixecar una nova escenificació d’aquesta òpera per celebrar-ho, un encàrrec específic de l’auditori. A causa del coronavirus, la representació va transcórrer a dins, mentre un públic reduït, de només 500 persones, en seguien la retransmissió en una gran pantalla davant l’edifici, en una de les places històriques de Berlín.

Jürgen Müller (Weiterdingen, 1955), cofundador i un dels sis directors artístics de La Fura dels Baus, va morir ahir divendres a causa d'una malaltia hereditària que va patir durant els últims 10 anys. Müller va ser l'actor que més representacions personals va dur a terme, segons explica avui en un comunicat la companyia de teatre: "Va ser l’actor que millor va dominar el cos físic, la dansa butoh i la seva interpretació de teatre de la crueltat (ideat per Antonin Artaud), que La Fura tant ha fet girar i interpretat arreu del món".

"¿Esteu a favor o en contra de la cessió de certes llibertats a canvi de seguretat sanitària?" Si algú dubta, s'ha de decidir amb rapidesa. En pocs minuts arriba el resultat: 406 persones a favor i 17 en contra. Basant-nos en la mostra que va donar aquest divendres el públic de Nova Normalitat (NN), l'aplicació per rastrejar casos de coronavirus tindria a Catalunya un èxit assegurat. La Fura dels Baus és experta en imaginar futurs distòpics, i l'empremta que ha deixat la pandèmia els ho demanava a crits. Al recinte modernista de l'Hospital de Sant Pau, el nou espectacle de la companyia estrenat dins el festival Cruïlla XXS llança a l'aire els interrogants que tothom voldria poder respondre: què passarà l'any 2200? Què dirien les veus dels morts? Quant durarà la nova normalitat?

"Els professionals de la sanitat s'han deixat la pell per combatre el coronavirus. Ara ens toca a nosaltres donar-los les gràcies", afirma amb fermesa el director de La Fura dels Baus, Carlus Padrissa. Sota aquesta premissa, la companyia ha ideat un espectacle que vol ser un homenatge a tots els treballadors de serveis essencials (metges i infermeres, però també treballadors de la neteja, zeladors i farmacèutics, entre altres). Alhora, serà també una manera de reflexionar sobre la pandèmia del covid-19. NN (Nova Normalitat) es podrà veure aquest divendres i dissabte al Recinte Modernista de l'Hospital de Sant Pau dins el festival Cruïlla XXS. Després, començarà una gira per diversos hospitals de Catalunya, com ara el d'Igualada, i també es representarà a Galícia i Cantàbria, entre altres territoris.

La Fura dels Baus va ser de les primeres companyies catalanes a incorporar pantalles a l'escenari i convertir-les en un element indispensable del seu imaginari. La crisi sanitària del coronavirus va obligar a tancar tots els teatres el 13 d'abril, però la companyia va decidir que no pararia de crear. Juntament amb la Fundació Èpica –dedicada a experimentar en el món de les arts escèniques–, La Fura dels Baus va començar a elaborar el 13 d'abril la performance La maldición de la corona, una reinterpretació del Macbeth de Shakespeare. L'espectacle, dirigit per Pep Gatell, es retransmetrà aquest dimarts en directe a 18.30 h a través de YouTube.

Les criatures de Prometeu de Ludwig van Beethoven obren l’últim espectacle de La Fura dels Baus, interpretades a Pastoral for the planet per quatre ballarins amb ànsies acrobàtiques al voltant d’un tòtem que representa l’eix del món. L’únic ballet que va escriure el compositor alemany fa referència al mite de Prometeu, personatge de la mitologia grega considerat el creador dels humans, portador del foc i de la saviesa. És, doncs, amb el robatori del foc sagrat i la posterior obertura de la capsa de Pandora que l’apocalipsi d’una hora i cinquanta minuts imaginat pel furero Carlus Padrissa encén l’auditori de la Seine Musicale, a París. Després de la preestrena d'aquest dimarts, la peça, amb pràcticament totes les entrades venudes, es representa aquest dimecres i dijous a la capital francesa, abans de viatjar a Alemanya.

La Fura dels Baus és sinònim de risc. La companyia va néixer el 1979 a Moià fent teatre de carrer amb un carro i un ase, i des d’aleshores ha experimentat una trajectòria esplendorosa que l’ha propulsat fins a la primera línia de referència de les arts escèniques gràcies al seu llenguatge trencador i innovador. Amb agendes farcides d’actuacions arreu del món, als directors fureros els queden lluny aquells primers temps actuant per quatre monedes als carrers de Barcelona. Durant els últims 40 anys, La Fura dels Baus ha viscut una metamorfosi constant, perquè aquest és precisament el motor que alimenta la companyia: tensar els límits a escena per evitar caure en l’acomodament i la repetició.

La Fura dels Baus estrenarà aquest divendres al festival Castell de Peralada una revisió contemporània de l'obra 'Histoire du soldat' (1918), de Stravinski, amb un missatge colpidor i crític sobre els conflictes bèl·lics. Sota la direcció d'Àlex Ollé i la música en directe de l'Orquestra Simfònica Camera Musicae, s'ha adaptat el text original de Ramuz sobre la història d'un soldat a qui un diable el va convèncer de vendre's el violí (la seva ànima) a canvi de la saviesa recollida en un llibre. La versió furera centra la posada en escena en un soldat en coma (interpretat per Sébastian Dutriex, que també fa de dimoni i narrador) en què fantasmes i al·lucinacions cobren vida amb l'ajuda de projeccions de vídeo. És el primer cop que el muntatge es veu a l'Estat després d'haver-se estrenat l'any passat a Lió (França).

La Fura dels Baus començarà a celebrar els 40 anys de la seva fundació al Festival Grec recuperant un dels seus espectacles de llenguatge furero més pur, Manes, del 17 al 21 de juliol al Museu Marítim de Barcelona. Serà una “recreació”, precisa el director Pera Tantiñá, perquè malgrat que les accions i tots els ingredients seran els originals, els intèrprets són tan joves que no van poder veure l’espectacle el 1996. Manes indaga sobre els instints animals que uneixen tots els humans: la vida, la mort, el menjar i el sexe. “És un espectacle cent per cent visceral, de sensacions, on poden passar quatre accions a la vegada i tu has d’escollir qui segueixes”, diu el director.

La companyia teatral La Fura dels Baus ha inaugurat la Fundació Èpica, una entitat sense ànim de lucre que neix com a espai d'aprenentatge multidisciplinari al voltant de les arts escèniques i estableix una relació entre humanitats, art, ciència i tecnologia. La fundació, ubicada a l'antiga Fàbrica de Mobles Rojas de Badalona, tindrà la missió d'impulsar projectes relacionats amb aquestes àrees i servirà com a laboratori d'aprenentatge i divulgació. A més, comptarà amb un "comitè de savis" que vigilarà que els seus propòsits "tinguin èxit", entre ells Joan Francesc Marco, gestor cultural i exdirector del Liceu; Paco Moreno, director de l'àrea de Ciència i Transferència Tecnològica de la Fundació Botín; i Daria Tataj, assessora de la Comissió Europea d'Innovació.

El teatre més físic, provocatiu i visceral de la Fura dels Baus arriba aquesta setmana a Palma. La plaça dels braus va acollir aquest dimecres aquest espectacle que compta amb un repertori d'onze actors i la direcció de Pere Tantiñá. Aquest dijous hi torna a haver representació, a partir de les 22.30 h, i serà la darrera a Mallorca.

Després de la polèmica xiulada als llaços grocs que duien dos dels artistes que van participar en la inauguració del Teatro Real de Madrid, el dissenyador de vestuari Lluc Castells i l'escenògraf Alfons Flores, el primer ha publicat un comunicat a través de les xarxes socials en què referma la voluntat de portar el llaç groc mentre hi hagi presos polítics, però també critica el "linxament" que considera que ha patit el director de l'espectacle, Àlex Ollé. "Estic en desacord que ara se'l vulgui posar en una llista negra i se'l vulgui assenyalar. Si no volem ser assenyalats no assenyalem", diu. I assegura que dins la companyia La Fura dels Baus sempre ha treballat amb llibertat. Dues hores després, l'altra protagonista de la polèmica, Alfons Flores, se sumava a les paraules de Castells.

L’estat espanyol, encara que no ho sembli, se sent en una situació d’extrema fragilitat. Sap que disposa de la força, però no està segur que tingui la raó. El llaç groc burxa, precisament, en aquesta ferida. Per això, desperta reaccions tan extemporànies com la que vau patir La Fura dels Baus, dimecres a Madrid.