Emigrar és un verb lligat a la història de qualsevol família portuguesa. És difícil trobar-ne una que no tingui un familiar a França, Suïssa, el Regne Unit o fins i tot estats europeus més petits, com Luxemburg, on un 14,5% de la població és d'origen portuguès. No en va, la segona ciutat amb més portuguesos després de Lisboa no és Porto, la capital econòmica del nord del país, sinó l'àrea metropolitana de París. Una dada que des de fa dècades demostra les arrels posades a quilòmetres de distància, sobretot a partir dels anys 60. La dictadura i la guerra colonial van portar desenes de milers de portuguesos a buscar-se la vida a l'estranger. Però a diferència d'Espanya, on va haver-hi un fenomen similar, el flux migratori portuguès no s'ha acabat.

Llum de neó a l’entrada d’un soterrani. Un home ha vingut expressament perquè li han dit que és aquí on es reuneix l’oposició russa. A la dreta, un piano que han instal·lat no fa gaire, i a la barra, cervesa russa i entrepans de pa de motlle. És el bar Relocant d'Erevan, la capital d’Armènia, i avui projecten el documental guanyador d’un Oscar sobre l’opositor rus Aleksei Navalni, prohibit a Rússia. Els assistents són tots nouvinguts a Erevan, russos que han fugit de la guerra de Vladímir Putin en l'últim any, i que amb la seva presència han canviat els carrers de la ciutat rosa del Caucas.

Del reportatge de Carles Sentís (Barcelona, 1911-2011) publicat tal dia com avui a Mirador (3-XI-1932). La peça és part del cicle “Viatge en transmiserià”, referent mític en la modernització del periodisme català durant la República. Un jove Sentís es va infiltrar en un grup d’emigrants murcians clandestins per poder viure i narrar la duresa de la immigració.

Els migrants homes que creuin el canal de la Mànega en pasteres, i que hagin arribat al Regne Unit després de l'1 de gener "il·legalment", en paraules del primer ministre britànic, Boris Johnson, seran enviats a Ruanda en un vol d'anada, sense possibilitat de retorn, i mai no podran sol·licitar asil al Regne Unit.

El retorn a la literatura de Maite Salord (Ciutadella, 1965) ha estat per la porta gran: El país de l'altra riba es va emportar el III Premi Proa de Novel·la. Salord havia aparcat els últims set anys l'escriptura, perquè la política en primera línia l'havia absorbit completament. Va estar al Consell Insular de Menorca durant 16 anys, institució que va arribar a presidir entre el 2015 i el 2017, des de la formació econacionalista Més per Menorca. El llarg parèntesi, però, no li ha fet oblidar allò que més l'apassiona, com es viu la història de portes endins i com la viuen aquells que la pateixen.

Itàlia ha respirat tranquil·la aquesta setmana perquè la Comissió Europea ha rebutjat obrir un procés sancionador contra el país per no haver rebaixat prou l’elevat deute públic, superior al 132% del PIB. Les últimes mesures promeses pel govern italià a Brussel·les per quadrar els comptes han aconseguit evitar in extremis una sanció de fins a 3.500 milions d’euros. Un càstig que hauria donat al país el dubtós honor de ser el primer membre de la UE multat per l’Eurogrup.

El govern portuguès pagarà 6.500 euros a tots els ciutadans del país residents a l'estranger i que tornin a Portugal a treballar. D'aquesta manera, l'executiu vol fomentar el retorn dels milers de treballadors –molts d'ells qualificats– que durant la crisi van abandonar el país, amb l'objectiu de mantenir estable la població.

La presidenta del Govern de les Illes Balears, Francina Armengol, juntament amb la vicepresidenta del Govern, Bel Busquets, i el conseller de Treball, Comerç i Indústria, Iago Negueruela, s’han reunit a Londres amb joves balears emigrats al Regne Unit. Durant la trobada la presidenta els ha explicat les principals mesures del Pla i com aquesta iniciativa els pot ajudar a tornar a les illes amb una feina assegurada.

El Govern destinarà entre el 2018 i el 2022 fins a 2,1 milions d'euros a la posada en marxa del Pla de retorn del talent, que té com a objectiu atreure fins a 500 joves que varen emigrar a causa de la crisi econòmica que es va iniciar el 2008.

Theresa May es revolta contra la Unió Europea (UE). En declaracions d'aquesta matinada de dijous des de la Xina, on és en visita oficial, la 'premier' britànica ha assegurat que s'oposarà a la proposta de la UE que obligaria el Regne Unit a atorgar als ciutadans comunitaris que arribin al país durant el període de transició post-Brexit els mateixos drets que tenen els que hi van entrar abans. May ha assegurat que hi ha d’haver una "diferència" entre els dos grups. La UE, però, ha sigut molt clara en aquest punt. Si Londres es beneficia de tots els drets de pertinença durant la fase d'ajustament, també ha de complir amb totes les obligacions.

¿Deixaries la feina si te n’ofereixen una de millor però a l’altra punta del món? El 60% dels treballadors espanyols estarien disposats a emigrar per un lloc de treball, segons un estudi publicat ahir per la consultora de recursos humans Randstad. Així doncs, més d’11 milions d’ocupats canviarien el seu país de residència per motius laborals, amb l’objectiu d’aconseguir un lloc de treball específic que no trobessin a Espanya. Tot i així, com recorda el professor d’economia aplicada de la UB Raul Ramos, el percentatge seria més baix si es tinguessin en compte els plans o objectius reals dels treballadors, més enllà d’una hipòtesi amb un escenari ideal.