En la jornada de divendres va caure dues vegades. A la primera es va fer una contractura al braç esquerre i la segona el va deixar amb molèsties a l'engonal i amb sang a la barbeta. Però aquests contratemps no han estat suficients per aturar Marc Márquez (Ducati) ni a la cursa a l'esprint d'aquest dissabte al Circuit d'Assen (n'ha guanyat nou de deu aquesta temporada) ni a la cursa llarga d'aquest diumenge.

No és fàcil ser aficionat al motociclisme a Itàlia, aquests dies. Per una banda, veuen com Ducati s'imposa, però ho fa gràcies a Marc Márquez. El cerverí (Ducati Desmosedici GP25) ha aconseguit el cinquè triomf de la temporada a l'històric circuit italià de Mugello, davant una part de l'afició que l'ha xiulat, ja que Márquez derrota els pilots locals. El català encara és més líder del Mundial de la categoria després d'una nova exhibició, en una cursa en què ha esperat el moment clau per superar el seu germà, Àlex Márquez (Ducati Desmosedici GP24), i el seu company d'equip, l'italià Francesco Pecco Bagnaia (Ducati Desmosedici GP25). Al contrari del que ha passat altres vegades, Bagnaia no ha pogut defensar la tercera posició del podi dels atacs del seu compatriota Fabio Di Giannantonio (Ducati Desmosedici GP25), que, a dues voltes del final, ha superat el que va ser dues vegades campió del món.

Tot semblava encaminat cap a la sisena victòria consecutiva de Marc Márquez. Havia fet una gran sortida, s'havia escapat dels rivals i liderava el Gran Premi de les Amèriques en solitari. Però un error als revolts enllaçats ho ha tirat tot per terra, i mai més ben dit. El cerverí ha caigut al revolt número 4. Malgrat que ha pogut tornar a la pista, la seva Ducati havia patit massa danys i finalment s'ha hagut de retirar. Tota una notícia que ha obert el camí de la victòria a Pecco Bagnaia i que ha permès a Àlex Márquez, segon, liderar per primera vegada el Mundial de MotoGP.

Marc Márquez o Àlex Márquez? Àlex o Marc? Aquest és l'únic dubte que hi ha en aquest inici de MotoGP: saber qui acabarà per davant i, per tant, qui guanyarà la cursa corresponent. Els germans de Cervera estan monopolitzant l'inici del campionat amb una superioritat gairebé insultant. Ningú és capaç de discutir-los res en els grans premis. Ni tan sols Pecco Bagnaia, un bicampió que, sobre el paper, pilota la millor moto de la graella, però que lluny de lluitar per la victòria s'ha de conformar en lluitar per pujar al podi. I no sempre ho aconsegueix.

La seva aparença li permetria interpretar H, el protagonista d'A tres metres sobre el cel. Rebel·lia, moreno prototípic espanyol, addició a l'adrenalina, mirada intensa, musculatura treballada, esperit competitiu, criat en l'escassetat i amb una relació inseparable amb les motos. Aquestes característiques provoquen que algunes persones que no el coneixen de prop considerin Jorge Martín (San Sebastián de los Reyes, 1998) algú distant, que a vegades sembla levitar tres metres sobre el terra. El seu sobrenom, Martinator, potser no hi ajuda.

La lògica s'ha imposat i Dorna ha comunicat que l'últim Gran Premi de la temporada, que s'havia de córrer a Xest el cap de setmana del 17 de novembre, no es disputarà allà a causa de la tragèdia que viu el País Valencià. Ara la gestora del Mundial de MotoGP, que ha pres la decisió conjuntament amb les autoritats locals, està buscant un circuit alternatiu perquè s'hi pugui disputar aquesta última cursa probablement el cap de setmana següent, el del 24 de novembre. "En lloc de córrer a València, Moto GP correrà per València. El campionat posarà els seus esforços col·lectius per donar suport els fons de socors ja existents per garantir que el nostre impacte positiu pugui connectar amb la zona de la manera que millor serveixi a les persones i les comunitats de les quals formem part durant tant de temps", han dit els organitzadors en un comunicat fet públic aquest divendres.

Marc Márquez s’ha convertit, sense voler-ho, en un dels jutges del Mundial de MotoGP. Al Gran Premi de Tailàndia d’aquest diumenge, el pilot català va rodar per terra quan lluitava per la primera posició. Quan tornava a la pista, enfadat, podia deduir que el madrileny Jorge Martin, de Ducati (Desmosedici GP24), havia celebrat la seva relliscada, ja que així s'assegurava un podi clau per intentar ser campió mundial per primer cop. Quan falten dues cites del calendari, amb dues curses esprint i dos grans premis, Martin lidera el Mundial per davant del campió vigent, l’italià Francesco Pecco Bagnaia (Ducati Desmosedici GP24). Si no falla, Martin tocarà el cel. Si ensopega, Bagnaia sembla a punt per encadenar un nou títol mundial.

Marc Márquez no necessita tenir la millor moto per guanyar curses. De fet, no li fa falta fer una bona sortida. Com en els vells temps, el pilot de Cervera ha fet una remuntada màgica, una exhibició de pilotatge i ha deixat tothom amb un pam de nas a Austràlia. És la tercera victòria de la temporada en una cursa de diumenge, i li permet fer-se fort a la tercera posició del Mundial. Guanyar el títol sembla impossible, tot i que, matemàticament, encara no està descartat.

Marc Márquez ha tornat. Al Gran Premi de San Marino, on partia des de la novena posició, ha triomfat en una cursa en què, a falta de set voltes per al final, ha marcat la volta ràpida de tot el cap de setmana. Sense un pilotatge agressiu, com el que acostumava a fer en el seu regnat amb Honda, un Márquez serè però veloç, més que ningú, suma el seu segon triomf consecutiu en el campionat. El cerverí s'ha imposat a l'italià Pecco Bagnaia, segon en la classificació general del Mundial, i al també italià Enea Bastianini.

Ni el declivi d'Honda ni les seves lesions a l'húmer han aconseguit acabar amb Marc Márquez i, aquest diumenge, 1.043 dies després del seu últim triomf en una cursa de diumenge de Moto GP, ha tornat a pujar al graó més alt del podi. A partir d'ara, tot torna a ser possible per al cerverí amb la seva Ducati. El cap de setmana del Gran Premi d'Aragó era propici perquè Márquez acabés amb la seva inacabable sequera i no ha desaprofitat l'ocasió. Victòria a la cursa a l'esprint de dissabte (la primera de la seva vida en aquest format) i victòria avui a la cursa llarga.

Aleix Espargaró s'ha quedat amb la mel als llavis. Divendres i dissabte van ser de joia per al granollerí al Circuit de Barcelona-Catalunya després d'anunciar dijous que es retirarà a final de temporada, als 34 anys. Divendres va ser el més ràpid i va superar el rècord històric del traçat (1 minut, 32 segons i 562 mil·lèsimes), i dissabte va fer la pole position tornant a batre el registre (1 minut, 32 segons i 190 mil·lèsimes). Més tard es va imposar a la cursa a l'esprint. Aquest diumenge ha vist com Marc Márquez, que ha sortit des de la catorzena posició, li ha arrabassat el podi a Montmeló a falta de quatre voltes per al final.

Diuen que l'esport uneix passions. Encara que en el cas de Sira Martínez i l'extrem del Barça Ferran Torres la seva ambició professional i una possible crisi de parella els hauria fet prendre camins separats fa uns mesos. La filla de Luis Enrique ha passat un estiu de tranquil·litat i reflexió, segons el que ha deixat veure al seu Instagram. Però acabat l'estiu és moment de noves il·lusions i reptes. El programa de televisió Socialité apunta que la geneta hauria començat una nova relació amb el pilot Àlex Márquez.

No és normal que Marc Márquez hagi d'esperar fins a la desena cursa de la temporada per sumar els primers punts del campionat de MotoGP. Entre caigudes i lesions, el campió de Cervera està vivint un calvari que va començar el 2020, l'any de la pandèmia, amb un accident greu que va patir a Jerez. Des de llavors ha estat incapaç d'aixecar el cap, llevat de tres victòries la temporada 2021. Triomfs que, dos anys després, han quedat com una anècdota, com un oasi enmig del desert. El panorama no millorarà aquest cap de setmana a Montmeló. "És més fàcil que em toqui la loteria que pujar al podi", va afirmar, mig de broma, el mateix pilot aquest dijous, en els lliures del GP de Catalunya, en què també va anar a terra.

La imatge més impactant del Gran Premi de França ha estat la que ha protagonitzat el cerverí Àlex Márquez, que després d'anar a terra en tocar-se amb Luca Marini s'ha quedat enmig de la pista. Per sort, els pilots que venien darrere l'han aconseguit esquivar. Només feia una volta que la cursa havia viscut una altra caiguda perillosa en què també s'ha vist involucrat un català, el rosinc Maverick Viñales, que ha acabat discutint-se a la grava amb el líder del Mundial, Pecco Bagnaia. Els dos pilots s'han recriminat la culpabilitat en l'accident fins al punt que un comissari els ha hagut de separar quan s'estaven donant empentes.

Tot l'optimisme i il·lusió que s'havia instal·lat al pit lane després de la bona actuació de Marc Márquez s'ha esvaït quan s'havien corregut unes quantes voltes del Gran Premi de Portugal. El de Cervera ha provocat un accident al caure i arrossegar Oliveira, i ha quedat fora de combat en un tres i no res. Mentre Márquez demanava perdó al box d'Aprilia i als aficionats portuguesos, Maverick Viñales ha desplegat el seu pilotatge més competitiu per pujar al segon esgraó del podi. Pecco Bagnaia, que continua intractable, repeteix victòria i guanya la primera cursa de la temporada. Márquez ha comparegut després de la cursa amb el braç i la mà enguixats i el doctor Ángel Charte, responsable dels serveis mèdics, ha informat que pateix una fractura al primer metacarpià de la mà dreta.

A Marc Márquez és impossible guanyar-lo a tossut. El de Cervera sap perfectament que la seva Honda és de les pitjors motos de la graella: no té bon rendiment, ni ritme ni velocitat. Els hàndicaps l'envolten al box d'Honda, però ell no es donarà mai per vençut. No forma part del seu ADN, és inconcebible. Per això, malgrat totes les adversitats, Marc Márquez ha rebentat els pronòstics i s'ha endut la primera pole de la temporada rebaixant el millor temps del circuit. El català, però, no ha pogut mantenir el ritme i, en l'estrena del nou format del Mundial, ha travessat tercer la línia de meta en la primera cursa a l'esprint, en què s'ha imposat Pecco Bagnaia (Ducati).

La venjança diuen que és un plat que se serveix fred, però Pecco Bagnaia ha cuinat aquest títol mundial de MotoGP a foc lent. El pilot de Ducati va fallar l'any passat, quan va perdre el trofeu davant de Fabio Quartararo, que va aguantar estoicament la pressió del torinès. Però aquest any no volia que la història es repetís. Tot depenia d'ell: necessitava sumar dos punts per sentenciar el títol i ni es plantejava equivocar-se.

No el van triar. Ducati havia de prendre la decisió de qui ocupava la segona moto al box al costat de Pecco Bagnaia i van descartar Jorge Martín, el nou poleman a Malàisia. La marca italiana tenia dos candidats: l'italià Enea Bastianini i el madrileny Jorge Martín. Les deliberacions van durar la major part de la temporada i, malgrat les grans actuacions de Martín, l'escollit va ser el compatriota de Bagnaia. El madrileny, lluny d'acoquinar-se, denuncia l'error de Ducati a cop de pole.

Aquest és el Mundial de MotoGP més obert en dècades. Les errades de Fabio Quartararo, que no ha puntuat a Austràlia, i la màgia de Pecco Bagnaia ens estan regalant un final de temporada d'infart amb la presència d'un Aleix Espargaró que encara té opcions al títol. Mentre els tres pilots lluiten fins a l'últim instant per inscriure el seu nom en l'enorme trofeu, cada cursa és una nova oportunitat per a Marc Márquez. La seva lesió ara mateix queda molt lluny, i els podis comencen a ser una constant que ha fet reviure vells records ben dolços. Àlex Rins, però, li ha esguerrat la victòria colant-se en una festa on ningú l'esperava per pujar a l'esgraó més alt del podi amb un somriure d'orella a orella.

Les motos són addictives. L'adrenalina que genera la velocitat es pot comparar amb molt poques coses. "La competició, l'olor de benzina i superar-te dia a dia. Visc per a això", confessa Xavi Vierge (Barcelona, 1997) expilot de Moto2 que ara competeix al Mundial de SuperBikes (WorldSBK). Per aconseguir arribar a l'elit, però, s'han de pagar molts peatges. "Normalment comencen massa aviat. Avui dia hi ha moltíssim nivell i tot està tan professionalitzat que si no comences molt aviat, no arribes enlloc. Vaig començar als sis anys i hi ha molts companys meus que als tres ja portaven una moto. Si la meva mare quan jo en tenia sis ja volia matar el meu pare, imagina't si als tres li passa pel cap comprar-me una moto. És cert, però, que aquest és un món en què com més aviat comencis, millor", reflexiona.