Els dos grans partits de l’independentisme han protagonitzat una altra setmana estel·lar. No fa gaire, ens congratulàvem de l’acord entre PSOE i Junts sobre la immigració, i del fet que ERC l’aplaudís. Puigdemont també va felicitar-se (amb la boca petita) de l’acord per la condonació parcial del deute autonòmic, i va restar callat quan Turull acusava ERC de pactar un traspàs fake de Rodalies. Al recent congrés del partit, Junqueras va insistir en aquesta direcció i va proclamar, davant “el meu amic Jordi Turull” que els avenços en matèria d’autogovern, ja fossin mèrit de Junts o d’ERC, havien de satisfer tots els independentistes. Però pocs dies després, juntaires i republicans ja es deien de tot, al Parlament i al Congrés de Diputats. O Puigdemont i Junqueras no tenen autoritat sobre els respectius peons, o ja els va bé esperonar la batussa sense embrutar-se les mans.

El portaveu d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián, ha estat entrevistat aquest diumenge al programa de La Sexta Lo de Évole, on ha reflexionat sobre la seva carrera i la situació política. En un avançament, el dirigent republicà ja va lamentar que l'independentisme i ell mateix haguessin repartit "carnets de puresa". Unes paraules que van caure molt malament en alguns sectors de l'independentisme. Aquestes són les deu frases més destacades que ha dit el dirigent republicà.

Gabriel Rufián ha tornat a generar polèmica. En aquesta ocasió, per una entrevista que li ha fet Jordi Évole al programa de La Sexta Lo de Évole, que s'emetrà diumenge. El diputat d'ERC ha carregat contra el moviment independentista assegurant que durant els anys del Procés es van "repartir carnets de puresa", un fet del qual diu que va participar i del qual, ara, s'avergonyeix, diu. Després que el periodista de La Sexta li preguntés pels errors que ha comès l'independentisme en l'última dècada, el diputat republicà respon: "Repartir carnets de puresa. Jo hi he participat. Me n'avergonyeixo".

Gabriel Rufián (Santa Coloma de Gramenet, 1982) és el portaveu d'ERC al Congrés dels Diputats i, tot i estar alineat amb Oriol Junqueras de cara al Congrés del 30 de novembre, fins avui havia guardat silenci.

Gabriel Rufián (Santa Coloma de Gramenet, 1982) és el portaveu d'ERC al Congrés dels Diputats i, tot i estar alineat amb Oriol Junqueras de cara al Congrés del 30 de novembre, fins avui havia guardat silenci.

Des de l’estadi, des de casa, enmig del bosc o des de l’estranger. Sols, amb família o amics. Amb nervis o amb optimisme. Una desena d’il·lustres seguidors de l’Espanyol procedents del món de la política, l’esport, el periodisme o la publicitat expliquen a l’ARA com van viure el partit decisiu contra l’Oviedo que va certificar el sisè ascens a Primera. 

Si algú esperava algun canvi al Congrés després dels cinc dies de reflexió que Pedro Sánchez es va prendre per decidir si continuava a la Moncloa davant l'admissió a tràmit d'una causa contra la seva esposa, anava ben errat. El Sánchez de sempre ha reaparegut avui al Congrés. I davant ha tingut un Alberto Núñez Feijóo que, per no perdre el costum, ha tornat a tenir un lapsus. El líder socialista ha anat a totes contra PP i Vox en una compareixença on ha barrejat el reconeixement de Palestina i el cas de la seva dona, l'economia amb la "màquina del fang" que, segons ell, està embrutant el debat públic a Espanya. A la rèplica ha avançat que el debat sobre la regeneració democràtica i les fake news s'abordarà després de les europees del 9 de juny. Però anem a pams.

Per segona vegada consecutiva, Esquerra permetrà que Pedro Sánchez sigui president del govern espanyol. Ho va fer fa quatre anys a canvi d'obrir una taula de diàleg entre la Generalitat i la Moncloa, i ho farà aquesta vegada a canvi d'una llei d'amnistia, del traspàs de Rodalies i de la condonació de part del deute del FLA. Ara bé, l'escenari actual ha canviat respecte al del 2019 i Gabriel Rufián ha pujat a la tribuna del Congrés amb un missatge per a Pedro Sánchez i un altre per a Junts. Al candidat del PSOE a la investidura l'ha avisat que, a diferència de fa quatre anys, aquesta vegada no hi ha Ciutadans al Congrés i, per tant, el PSOE no té cap majoria alternativa. "No se la jugui", li ha advertit -en un discurs que va fer en castellà, excepte una part en català-. I a Junts, Rufián els ha donat la "benvinguda" a l'estratègia de diàleg amb l'Estat. Un missatge, això sí, embolcallat de retrets. "Els prometo que quan el PSOE els intenti enganyar no direm mai que la culpa és de vostès. Sempre direm que la culpa és de qui és, del PSOE. I els ajudarem a fer que no passi", ha afirmat: "El compliment dels acords serà molt més complicat que fer un tuit".

Aquesta setmana hem sentit parlar català al Congrés de Diputats. És un fet que ens ha fet tornar a parlar de “dia històric”, tot i que ja fa temps que ho fem amb la boca petita, cansats com estem d’haver desgastat aquest concepte.

La Diada replega diverses entitats independentistes, però algunes han quedat en segon terme amb el pas dels anys. Súmate és una d’aquestes: va néixer el 2013 en plena efervescència del Procés per trencar barreres lingüístiques i reivindicar en castellà les bondats de la República Catalana. D’allà van sorgir noms com el de Gabriel Rufián, líder d’ERC al Congrés; José Rodríguez, diputat al Parlament, o Antonio Baños, cap de llista de la CUP el 2015, però una dècada després i amb un context polític absolutament diferent, què se n’ha fet d’aquesta entitat?

Tot i que el cara a cara amb Alberto Núñez Feijóo va deixar tocat Pedro Sánchez, la demoscòpia encara li detecta possibilitats de repetir com a president. Per seguir a la Moncloa, però, haurà de teixir nombroses aliances al Congrés com ja ha hagut de fer (i patir) en els darrers quatre anys. En aquest escenari, l'independentisme català emergeix de nou com un actor a tenir en compte perquè els seus vots podrien tornar a ser decisius per fer Sánchez president. ¿Quin preu posen ERC, Junts i la CUP per participar en la investidura? Per ara només ERC està disposada a jugar aquesta carta, però un escenari en què siguin decisius pot obrir un debat intens a Junts i a la CUP. Si el 23-J dona uns resultats ajustats, la investidura podria anar d'uns pocs escons i acabar involucrant tothom. Una altra incògnita és saber si l'independentisme sabrà construir una posició comuna arribada l'hora de prendre una decisió: ERC i Junts han mantingut contactes, però han constatat que ara per ara estan molt lluny.

"¿Y éste, de dónde sale?". A l'hivern del 2014 aquesta era una pregunta recurrent a Súmate, l'entitat de castellanoparlants defensors de la independència. Es referien a un noi amb tupè de poc més de trenta anys de qui tothom començava a parlar de portes endins. A diferència d'altres companys, d'aquell noi ningú en tenia gaires referències. No tenia un passat al PSC, ni als sindicats, com tants altres. Era Juan Gabriel Rufián Romero (Santa Coloma de Gramenet, 1982), un llicenciat en relacions laborals que volia col·laborar amb l'associació. Net d'avis andalusos migrants, era un exvotant d'Esquerra Unida que havia mamat política a casa: fill de pare comunista que s'havia conegut amb la seva mare en un míting de Bandera Roja. El seu debut a Súmate va ser una xerrada al centre cívic de la Trinitat Vella al costat del Pare Manel. "Aquell dia va parlar del sistema de pensions. Va arribar de cop i de seguida va tenir molt èxit", rememora un membre de l'entitat. Només seria la primera de moltes xerrades a les quals aviat afegiria les tertúlies a mitjans. Rufián acabava de pujar a l'escenari, i encara hi és.

Si Catalunya hagués de triar entre Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo, la balança es decantaria clarament cap a la banda socialista. El president espanyol i candidat del PSOE al 23-J guanya de llarg el candidat del PP en l'enquesta de l'ARA: Sánchez obté un 4,68 mentre que Feijóo es queda amb un 2,84. Però és que, a més, el president del govern espanyol és el líder més ben valorat pels catalans, per davant dels polítics del país. No només dels candidats a les generals. Per exemple, també supera el president d'ERC, Oriol Junqueras, (4,34); l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont (4,02); l'actual cap de l'executiu, Pere Aragonès (4,03), o el cap de l'oposició, Salvador Illa (3,96).

Hi ha una crítica gairebé habitual cada dimarts en les rodes de premsa del Congrés: és la que llança el portaveu d'ERC, Gabriel Rufián, a la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz. "A Yolanda Díaz li demano que no negociï això [Sumar] com la reforma laboral, perquè en comptes de dues o tres llistes en tindrem 44 o 45", deia el diputat republicà fa tan sols una setmana. És una evidència que la ferida pel no d'ERC a la reforma laboral de Díaz encara no ha cicatritzat. I l'exemple no només és el de Rufián carregant contra Díaz sempre que pot, sinó que aquest mateix diumenge la vicepresidenta segona va aprofitar l'acte on va llançar la seva candidatura per rescatar la votació de fa poc més d'un any: "La política útil no és votar en contra d'una reforma laboral amb el PP i Vox per pur politiqueig". La resposta li va arribar al cap de pocs minuts del mateix Rufián, que la va acusar "d'apunyalar" Podem. El partit lila és, precisament, el tercer actor en discòrdia en aquesta pugna. Els liles han discrepat públicament de l'estratègia negociadora de Díaz i s'han alineat diverses vegades amb els republicans.

Després de dir que es caracteritza per "donar la cara", en una pregunta del PP sobre la llei del només sí és sí, Pedro Sánchez ha fugit d'estudi aquest dimarts al Congrés quan el portaveu d'ERC, Gabriel Rufián, l'ha interpel·lat sobre la infiltració d'un policia nacional durant tres anys en moviments veïnals de Barcelona, un cas revelat fa uns dies per La Directa. Concretament, Sánchez s'ha posat a parlar de la llei mordassa. "Quins delictes investigaven? Cap dels ateneus i esplais s'han tancat ni s'ha empresonat cap membre. Si no hi havia delicte, per què han premiat el policia amb una ambaixada?", s'ha escandalitzat el diputat republicà, que ha preguntat sobre els "límits ètics i morals" del PSOE i l'amenaça que suposen actuacions com aquesta per a les "llibertats polítiques, ideològiques i també sexuals", atès que cinc dones que van mantenir relacions amb l'infiltrat s'hi han querellat.

La pregunta la llança José Luis Rodríguez, presentador del Nueva Economía Fórum que se celebra aquest matí a Madrid i el portaveu dels republicans al Congrés, Gabriel Rufián, fa cara de resignació. "A Catalunya hi ha molts opinadors i mitjans que llancen de forma constant aquesta pregunta", diu. I a continuació repassa totes les iniciatives que el seu partit ha ajudat a tirar endavant: ajudes a persones vulnerables, treballadors i empreses; la pujada del salari mínim, la llei de protecció a la infància, al dret a una mort digna; la de ciència, la d'universitats i, esclar, la derogació de la sedició i els indults als presos. "Gràcies a la nostra pressió i a la de tota la societat catalana avui nou persones dormen a casa i no en una cel·la", afirma abans de preguntar-se: "De veritat ha servit d'alguna cosa?" Entre el públic l'escolta la delegada de la Generalitat a Madrid, Esther Capella, i portaveus parlamentaris com Aitor Esteban, del PNB, i Mertxe Aizpurua, de EH Bildu.

El PSOE té pressa per resoldre la crisi institucional oberta entre la majoria conservadora del Tribunal Constitucional i el PP no. Els socialistes i Unides Podem ja tenen a punt el text amb la proposició de llei que recull les dues esmenes paralitzades pel TC i ja l'han començat a negociar amb la resta de grups per intentar poder-la presentar aquest mateix dijous. L'únic dubte que hi ha és que el PSOE vol esperar a tenir a les seves mans la interlocutòria del TC amb la justificació de la paralització del tràmit parlamentari i, sobretot, els vots particulars en contra dels cinc magistrats progressistes. D'aquesta manera consideren que podrien afinar encara més el text, sobretot en l'exposició de motius.

El moment de més tensió de la primera jornada del debat de política general al Congrés estava reservat per a la intervenció del portaveu d'ERC, Gabriel Rufián. El republicà ha tret de la butxaca de l'americana tres bales i les ha exposat a la tribuna: "Sap què són? Són tres bales que ha recollit la diputada d'ERC Maria Dantas de la frontera de Melilla, amb què van matar 37 persones". El gest ha indignat el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, visiblement molest des de l'escó. "S'ha equivocat greument. La simple exhibició de bales és un error imperdonable, precisament en aquest hemicicle", ha advertit, recordant l'intent de cop d'estat del 1981. El líder del PSOE i el dels republicans a Madrid han exhibit la pitjor de les sintonies a les portes de la reunió que han de mantenir els dos presidents, Sánchez i Pere Aragonès, aquest divendres a la Moncloa.

Gabriel Rufián és un personatge d’aquells que a Madrid en diuen resultón. Sempre està disponible per als mitjans, i és addicte a les frases efectistes i a les ocurrències. Per tant, era qüestió de temps que cometés una relliscada greu. El seu comentari frívol sobre Puigdemont ha fet enfadar molts independentistes de base, i a ERC ha provocat una forta irritació. És comprensible, perquè Rufián va sucumbir a la seva dèria pel titular enginyós que, aquest cop, se li va enverinar de forma absurda. El punt central de l’estratègia dels republicans és defugir la lluita en el fang amb Junts (per això les contínues burles al diàleg, en el congrés de Junts, van ser saludablement ignorades) i Rufián, al contrari, ha donat oxigen als partidaris de situar l’independentisme en el conflicte permanent. I ho va fer el dia en què el govern del seu partit volia rendibilitzar l’èxit d’una nova llei del català votada pel 80% del Parlament. Pitjor, impossible.