“Vull lluitar fins al final: m’han destrossat la vida, tot el sistema va fallar”

AURORA MARTÍN

Va trigar 27 anys a sentir-se forta per denunciar els abusos

Va patir abusos sexuals de familiars quan era una nena i vivia a les barraques del Carmel. Ningú va saber detectar els problemes que patia, desemparada i sense una estructura familiar a la qual aferrar-se. Ara lluita perquè el Tribunal Europeu de Drets Humans li doni la raó

]]>

El procés institucional pel qual s’hauria de canviar el nom de l’aeroport de Son Sant Joan està en marxa des de fa dos anys, però sense resultats. La proposta que va fer el president del Consell de Mallorca, Miquel Ensenyat, de rebatejar-lo com a Aeroport Internacional Ramon Llull no avança, tot i tenir el suport de tots els partits de la cambra. A més, ni AENA ni el mateix Consell tenen cap estimació econòmica del cost que podria suposar.

]]>

En afers sentimentals, la primera impressió és determinant, perquè durant un temps tota la relació s’hi basarà. També ho és la impressió final, perquè marca el record que ens quedarà de l’altra persona. En aquest sentit, és interessant veure com una ciutat, una illa o un país es mostra a si mateix a l’aeroport, on la gent s’endú la primera impressió, i la darrera, de com és.

]]>

“L’escassa capacitat de decisió respecte de l’aeroport i la minsa repercussió del volum de negoci que genera al benestar econòmic de la ciutadania illenca” són els arguments que esgrimeixen contra AENA les organitzacions sobiranistes. El 2017, la plataforma Avançam, de regidors sobiranistes, va organitzar una manifestació a la qual es va adherir l’Assemblea Sobiranista de Mallorca i que va congregar 200 persones al mateix aeroport de Palma. Precisament, aquesta manca de poder de decisió és la que ha duit també el Cercle Mallorquí de Negocis a pressionar perquè es desenvolupi plenament un comitè de rutes aeroportuàries que des de 2011 està creat, però el fet que no s’hagi desplegat deixa en mans d’AENA tot el control de Son Sant Joan.

]]>

Segons l’informe de gestió d’Aeroports Espanyols i Navegació Aèria (AENA) corresponent a l’exercici de l’any 2017, el benefici brut que l’aeroport de Son Sant Joan ha generat per a aquest ens ascendeix a 281,95 milions d’euros. Només Madrid i Barcelona superen aquesta xifra, que representa quasi dues vegades tot el pressupost que ha destinat a transports el Govern de les Illes Balears el 2018. Es pot extrapolar a partir del volum d’activitat que representa Mallorca dins el conjunt d’aeroports de tot l’Estat, que és de l’11,2%. Des que va sortir a borsa el 2015, AENA ha deixat de publicar dades territorialitzades precises respecte dels ingressos i beneficis, i només facilita les de tot el conjunt d’aeroports espanyols i el de Luton, a Londres, gestionat també per aquest organisme.

]]>

L’evolució positiva de la construcció arriba de la mà de la forta recuperació de la compravenda dels habitatges, en part impulsada pels inversos estrangers, que tot i estar lluny de les dades registrades abans de la crisi, en plena bombolla immobiliària, se situa en paràmetres molt superiors a la mitjana de l’Estat.

]]>

El sector de la construcció ha crescut un 7,2% el darrer any en nombre de treballadors. Aquest ritme de creixement suposa més del doble respecte de les dades que presenten tots els sectors de producció (3,4%). Si s’observa l’evolució amb una perspectiva més àmplia, la construcció ha crescut una mitjana anual del 8,8% els darrers 5 anys, unes xifres superiors al conjunt de sectors (4,5%), si bé és cert que el de la construcció va ser el que va veure destruïts més llocs de feina arran de la crisi. Segons les dades del Col·legi d’Arquitectes de les Illes Balears, la xifra actual de treballadors vinculats al sector de la construcció és de devers 52.000, enfront del mínim que varen suposar els 34.500 de l’any 2013 i el màxim de 70.000 empleats registrat el 2007.

]]>

La construcció torna a ser el motor del creixement de l’economia illenca. Els indicadors econòmics certifiquen que els darrers tres anys aquest sector ha experimentat un creixement sostingut, del voltant del 3% interanual, segons les dades de la Direcció General d’Ocupació i Economia, i fins al 4,6% en aquest darrer any, segons els estudis de la Fundació Impulsa Balears. Des de 2017, la construcció és -per sobre del sector serveis, l’industrial i l’agropesquer- el que veu créixer més el seu valor afegit brut.

]]>

El sistema d’edició genètica CRISPR-Cas9, que s’ha fet servir per produir els primers humans genèticament modificats, s’utilitza des de fa 5 anys en laboratoris de biologia molecular. Repassem en què consisteix i quines aplicacions té.

]]>

L’anunci aquesta setmana del naixement a la Xina de dues nenes bessones modificades genèticament per fer-les resistents a la infecció pel virus de la sida, del qual el pare era portador, ha posat en estat d’alerta la comunitat científica. La modificació genètica duta a terme per l’equip de l’investigador He Jiankui de la Universitat de Ciència i Tecnologia del Sud, a Shenzhen, introduïda amb la tècnica anomenada CRISPR-Cas9, encara no s’ha pogut verificar de manera independent, però diverses veus de la comunitat científica mundial ja hi han manifestat el desacord i han recordat les nombroses implicacions ètiques i de seguretat que acompanyen aquesta mena d’edició genètica.

]]>

En veure el cartell dels autors d’aquesta edició del Còmic Nostrum, hom no pot deixar d’escoltar aquella cançó d’Amy Winehouse que deia “I go back to... black ”. Kim i Keko, dos protagonistes del tebeo espanyol, mostraran algunes de les seves obres originals en una exposició al Casal Solleric, amb un factor en comú: el color negre sobre el blanc del paper. Dibuixants i il·lustradors, malgrat que també autors complets a temps parcial, han estat testimonis directes de la història de l’Estat, i cadascun l’ha dibuixada de manera diferent. Kim (Joaquim Aubert Puigarnau) es va endinsar en el món del tebeo a final dels anys 70 amb una obra molt personal, amb la qual va poder riure i fer crítica de la política durant la Transició. Amb Martínez el Facha, Kim va publicar durant molts anys al setmanari El Jueves el dia a dia d’un feixista obsessionat a retornar al franquisme. Era una visió satírica i agredolça d’aquella època que, al cap i a la fi, pretenia fer riure, tant als lectors com a ell mateix. “Era pintor i em vaig quedar al món del tebeo perquè em divertia més que pintar”, confessa Kim.

]]>

El novè art és ben viu a Suècia, encara que una mirada al quiosc semblaria desmentir aquesta afirmació. A banda de la publicació per a adults Galago (que també és una editorial on publiquen la majoria dels autors convidats), no arriben a deu les revistes, amb periodicitat mensual, que s’hi poden comprar. Moltes es fan, això sí, amb material propi. La majoria dels dibuixants es dedica a l’animació i la publicitat i sol editar directament en àlbum.

]]>

“La gent que pensa que es fa l’exposició perquè ara el tema de les dones està de moda, ens infravalora perquè ens està dient que no és per la nostra feina sinó perquè som dones”, deixa clar Margalida Vinyes, la il·lustradora que enguany ha estat l’encarregada de dissenyar el cartell de Còmic Nostrum i una de les primeres dones a formar part del Clúster de Còmic i Nous Mèdia de Mallorca. L’associació, que reuneix professionals i empreses del sector, inaugura la setmana vinent el seu esdeveniment estrella, el Còmic Nostrum, un punt de trobada per als amants del gènere que, entre el 25 i el 28 d’octubre, combina xerrades, presentacions de llibres i exposicions. Una d’aquestes mostres, en aquesta edició es dedica a les dones i els seus terrors. Sota el títol El terror de les nenes, cinc il·lustradores de l’illa compartiran cartell i sala d’exposició amb dos referents del còmic de l’estat espanyol, Keko i Kim, i amb una representació de dibuixants i historietistes de Suècia, el país convidat enguany.

]]>

Són moltes les queixes que fan els usuaris dels serveis ferroviaris, però una de les principals és la manca de freqüències que faciliti als ciutadans més flexibilitat horària. També apareix el cavall de batalla dels darrers mesos: la impuntualitat. Encara que alguns consideren prou puntuals els trens, molts es queixen d’haver d’esperar injustificadament. També és una reclamació habitual l’ampliació de localitats amb tren. Les combinacions que s’han de fer des d’algunes localitats provoca que els trajectes tinguin una durada massa llarga. I entre els avantatges, un dels arguments que es repeteixen és la comoditat de deixar el cotxe. Utilitzar el transport públic és molt més econòmic i estalvia els problemes d’aparcament al centre d’una Palma saturada de vehicles.

]]>

La xarxa ferroviària de les Illes Balears -que per a aquest cas concret es concentra exclusivament a Mallorca- té un ús molt inferior al que ha tingut en altres èpoques de la història recent, però l’actual panorama tan canviant sembla orientar els temps cap a una segona edat d’or del ferrocarril. El Pla director sectorial de mobilitat de les Illes Balears ja es troba en fase de discussió i tot apunta que aquest mitjà de transport podria tornar a tenir un paper clau. Els factors determinants són bàsicament dos: un és el canvi climàtic i les mesures necessàries per pal·liar-ne els efectes; l’altre està paradoxalment relacionat amb el mateix fenomen que el va fer caure en desús: el turisme. En aquest cas, el gran volum de turistes que visiten Mallorca cada estiu obliga a replantejar-se el model de mobilitat de l’illa i els precedents seran una de les fonts d’inspiració d’aquest procés.

]]>

El 2026 és l’any en què el Govern de les Balears espera tenir acabats tots els projectes previstos dins el Pla de mobilitat, els quals tindran un cost total de 1.685 milions d’euros. Un dels punts importants per tal d’aconseguir-ne el finançament seran les negociacions amb l’Estat. En el cas que tot seguís les previsions del Govern, es donaria la paradoxa que, en estar acabat el mapa ferroviari illenc es trobaria, després d’una travessia pel desert, a nivells semblants als d’un segle enrere, si bé és veritat que la velocitat dels combois, el volum de passatgers i les freqüències d’ús en termes absoluts serien molt diferents. També serà diferent la via, que passarà d’única a doble en la pràctica totalitat de la xarxa.

]]>

Algunes de les entitats que s’han mostrat fins ara a favor d’impulsar el transport en tren reclamen al Govern més valentia a l’hora proposar alternatives al model de mobilitat basat en la construcció de noves carreteres.

]]>