La història que coneixem massa sovint es basa en la versió que han explicat els homes i, especialment, els homes poderosos. Això vol dir que, en certa manera, ens hem estat perdent la meitat de la història, aquella que té a veure amb les dones. Amb la voluntat d’intentar revertir aquesta realitat, el diari ARA i l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural (ACPC) posem en marxa aquest mes de gener una nova sèrie d’articles que tenen com a objectiu, precisament, fer valdre la participació de les dones en la història a partir de la seva vinculació a una trentena d’espais i monuments emblemàtics del país. 

Les dones hem assumit fins a tal punt que un embaràs es pot truncar precoçment que no l’anunciem fins que han passat 12 setmanes, el primer trimestre de la gestació, quan es produeixen la majoria de pèrdues gestacionals. Són tan freqüents –és la complicació obstètrica més comuna– que les hem normalitzat però, de retruc, invisibilitzat i silenciat. A vegades, l'embaràs s'interromp abruptament abans fins i tot d'haver-lo donat a conèixer i és com si mai hagués existit. "Ja en tindràs un altre". "No era pràcticament res". "Passa sovint". "És com una regla". Són frases que totes les dones que hem patit pèrdues gestacionals hem sentit algun cop.

De Vilanova i la Geltrú, Desirée Bela-Lobedde (44 anys) firma el seu quart llibre dedicat al racisme, que ella ha patit en primera persona com a afrodescendent. A Ponte a punto para el antirracismo (Penguin Libros), l’activista fa una guia pràctica de com fugir d’expressions, comportaments i pensaments racistes i ofensius, encara que tots plegats pervisquin incrustats en l’ADN de la cultura nostrada.

La Mancomunitat del Pla és la primera comarca de Mallorca que s’ha adherit a la proposta del Consell de crear un Pla Estratègic Participatiu d’Igualtat (PEPI). És un document pioner quant a feminisme transversal a l’illa i que marcarà quines són les polítiques d’igualtat que es faran en aquests catorze municipis. La importància i la novetat d’aquest pla recauen en la manera en què pretén abordar les polítiques municipals d’igualtat. “El masclisme opera en totes les estructures on socialitzam, idò l’hem de combatre igual: des de la cultura, els pressupostos, la mobilitat o l’urbanisme”, explica la politòloga experta en gènere Neus Tur, que també destaca que aquesta transversalitat encara no s’està aplicant a la majoria de municipis de Mallorca.

Si pensem en aquestes nines a tots ens ve al cap la rossa i prima amb talons i mesures impossibles, però moltes altres del mercat segueixen el model de cosificació i estan totalment encasellades en el que se suposa que ha de fer una noia, perpetuant models estereotipats que l’escola i les famílies fa temps que volem erradicar.

“He après a dir no, i punt”. “Ens hem fet a la idea que som capaces de tot”. “Ara, si la meva parella em demana per què em maquill li dic que ‘perquè vull estar guapa per a mi’”. Aquestes són Melanie (26 anys), Tamara (43 anys) i Ana (37 anys). Totes tres són recluses del mòdul de la presó de dones de Palma i la seva estada al centre penitenciari s’ha convertit en un despertar feminista. Aviat farà un any que van començar el programa de prevenció de violència de gènere d’Institucions Penitenciàries, ‘Ser mujer’, i ja se’n veuen els resultats. “Aquí parlam tant del clítoris com de la gestió pacífica de conflictes”. Melanie resumeix així, ras i curt, les sessions de dues hores que fan cada setmana amb un equip multidisciplinari de quatre professionals. A la presó de Palma ja han fet sis edicions del programa, amb una dotzena d’internes cada any. Per conèixer-ne els resultats, hem passat un matí a la presó amb elles.

Aquest mes s’ha portat a terme la II Cimera de Gènere en Centres de Recerca en Salut. La primera havia tingut lloc la tardor del 2019, i tots els centres de recerca en salut de Catalunya van signar la Carta d’Hipàtia, amb 12 compromisos per avançar en l’eliminació de les desigualtats de gènere. Entre d’altres, es van comprometre a promoure canvis en la cultura organitzativa i en l’estructura professional per eliminar barreres sistèmiques, biaixos inconscients, estereotips i desigualtats, així com a donar suport i formar el personal investigador perquè adopti una actitud responsable amb la perspectiva de gènere en la recerca i la innovació.

En el marc de la Setmana de la Cultura Popular, Can Alcover (Palma) acull aquest dimarts a les 20 hores la primera taula rodona sobre glosa i feminisme: Bertsolaris i glosadores. Dones que fan gloses. La xerrada pretén donar a conèixer de primera mà, amb el testimoni de sis glosadores, el paper de les dones en la recuperació i la vitalització de la poesia oral improvisada. En concret, hi participaran tres poetes de Mallorca i tres del País Basc, indret on hi ha una profunda tradició i on la glosa –que anomenen bertsolarisme– té gran arrelament i popularitat.

L’Hugo i la Chloe són dos germans bessons d’onze anys. A ell li van diagnosticar un trastorn de l’espectre autista (TEA) amb només un any. “Li parlaves i no et mirava als ulls, quan es concentrava molt jugant es perdia, l’havies de cridar moltes vegades, no reconeixia el seu nom, i coses com sostenir-se dret, caminar o menjar sòlid va trigar més a fer-les”, recorda la seva mare, la Marina Rodríguez. Ara l’Hugo, que té també una discapacitat intel·lectual, estudia en una escola ordinària i és un nen molt sociable. “Si al parc hi ha nens jugant a futbol ell va i els pregunta si hi pot jugar, els conegui o no”, diu.

No m’imagín aquests nins al juny asseguts a l’asfalt a ple sol i amb risc de rebre una pilotada”, diu l’arquitecta Cristina Llorente, presidenta del col·lectiu Arquitectives. Es refereix als infants que apareixen a la maqueta –render– de l’espai principal del pati que tindrà el nou CEIP a la zona de la Femu, a prop del Camp Redó, a Palma. Llorente denuncia que els nous centres educatius que projecta la Conselleria d’Educació repeteixen vells patrons: hi predomina el formigó i les pistes esportives, mentre que les zones verdes i altres espais lúdics són els mínims. Un altre exemple és el de l’escola nova de Campos, com es pot veure a la segona imatge.

“Disposam d’una formació superior, però no tenim opcions laborals”, diu Toñi Pérez, una de les portaveus de l’Associació de Promotors i Promotores de la Igualtat de Gènere de les Balears (APIG). Han format aquest col·lectiu fa poques setmanes precisament per reivindicar el seu paper i demanar al Govern que reconegui la seva figura. Són professionals que s’han format en el grau superior en Promoció de la Igualtat de Gènere, que la Conselleria d’Educació –juntament amb l’IBDona– va tirar endavant el 2017. El problema és que tenen aquests estudis però, com que encara no hi ha un perfil laboral concret, pràcticament no tenen opcions per trobar una feina.

La perspectiva de gènere és una de les principals qüestions a enfortir de l'àrea d'Inclusió Social de l'Institut Mallorquí d'Afers Socials (IMAS). Així ho revela l'enquesta feta a 191 persones membres de la xarxa feta entre els mesos de gener i febrer del 2021. El fet que només un 18% d'usuaris siguin dones ha fet que la vicepresidència segona de l'IMAS es plantegi crear un centre de primera acollida només per a la població femenina.

Dimarts vespre, teatre Principal de Palma. El Consell de Mallorca havia organitzat un debat sobre prostitució, una activitat per donar continuïtat a l'obra de teatre que es va poder veure el cap de setmana passat a l'espai escènic de Ciutat. La peça, Prostitución, dirigida per Andrés Lima i protagonitzada per Carmen Machi, Natalie Poza i Carolina Yuste, submergia el públic en les entranyes de la prostitució a partir de les veus de diferents treballadores sexuals que l'equip de la funció havia entrevistat. L'obra també generava més preguntes que no aportava respostes respecte de què s'ha de fer amb la prostitució.

Diuen que el teletreball ha vingut per quedar-se. Que gràcies al teletreball la conciliació laboral i familiar serà millor. Fins i tot diuen que això ajudarà moltes dones a mantenir-se en el mercat laboral. Però fins a quin punt és cert? Fins a quin punt el teletreball pot ser, en realitat, un gran parany per a moltes dones? Aquest és el tret de sortida del llibre Que teletreballin ells. Aprenentatges de pandèmia més enllà de les obvietats (MRA Ediciones 2021). Una recerca que han dut a terme Sara Moreno Colom i Vicent Borràs Català, doctors en sociologia i professors a la UAB, així com investigadors de l’Institut d’Estudis del Treball i del Centre d’Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball. Després d’un any i mig de seguiment, els dos investigadors han detectat que, en termes generals, l’experiència del teletreball és molt diferent entre els homes i les dones.

El nou contracte d'enllumenat públic per als pròxims quatre anys que ha adjudicat l'Ajuntament de Palma aquest dimecres a les empreses Citelum Ibérica SAU i Urbia incorpora per primera vegada la perspectiva de gènere. L'acord preveu reforçar la il·luminació entre edificis, centres escolars i aturades, tant de bus com de taxi, per fer-les més segures per a les dones, segons ha explicat la tinent de batle d’Infraestructures i Accessibilitat, Angélica Pastor, en una roda de premsa.

El biaix de gènere en medicina es tradueix en malalties invisibilitzades, com l'endometriosi, el lipedema o la fibromiàlgia, que pateixen dones com la Idoia, la Marian i la Gisela. Però també en la medicalització de processos fisiològics normals com l'embaràs o el part, com relata la Cristina. Les quatre alcen la veu i reclamen que la recerca i la medicina posin també la dona en el centre.