La pregunta que planteja Ignasi Aragay, director adjunt de l'ARA, a l'última sessió del cicle de converses celebrat en col·laboració amb l'Institut d'Estudis Catalans és tan ambiciosa com necessària: "L'humanisme es mor?". Responen el filòsof Josep Olesti i la historiadora Dolors Bramon al davant d'un públic que segueix les seves intervencions amb atenció.

Estem a punt de celebrar un altre Nadal, una tradició que, com tantes altres, es manté inamovible al calendari de la nostra part de món. Encara que a moltes llars amb pessebre ja no se celebri el naixement del nen Jesús i la tradició quedi cada vegada més diluïda malgrat la seva resiliència. És possible que a Catalunya resisteixin més els galets que la llengua i que les discussions familiars siguin molt menys enceses que fa anys. Fa temps que les famílies no es trenquen i potser és per això que desapareixen partits que patien excessivament per la unitat familiar. Han deixat de ser útils. En canvi, Nadal ho continua sent. Serveix per competir entre ciutats a veure qui té l’arbre més ostentós, allargar els comiats desitjant-nos unes bones festes, donar vida als comerços de barri o de proximitat (els altres ja estan prou alimentats), fer sopars de germanor, menjar torrons de gustos impossibles i dubtosos, amortitzar les bosses de tela que acumulem per enquibir-hi les compres excessives d’aquests dies, fer anuncis més embafosos que tots els dolços que endraparem, treure els vestits de lluentons que acumulem a l’armari, veure pel·lícules “de les de plorar”, ser solidaris amb diners o amb pots de cigrons, enyorar les infàncies felices i recordar que no és una època fàcil ni agradable per a tothom.

Fins ara, només un homenot podia destacar per la seva "aportació intel·lectual, artística o cívica", però no existia cap terme paral·lel per al femení. A partir d'avui, les donasses també són persones significades per la seva tasca intel·lectual (a més de poder ser dones corpulentes). Aquesta entrada és una de les novetats que incorpora el Diccionari de la Llengua Catalana de l'IEC (DIEC). La Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans ha inclòs aquest 2023 fins a 30 articles nous al diccionari i hi ha fet 278 modificacions.

"En aquest moment, amb la intel·ligència artificial (IA) està passat com a l'Edat Mitjana, quan els únics que sabien escriure eren els monjos i el poder intel·lectual el tenien ells. Ara el tenen les empreses que tenen prou capacitat de càlcul, i a Europa no n'hi ha cap: són als Estats Units o a la Xina", ha deixat clar aquest dimarts el catedràtic d'enginyeria informàtica de la Universitat Rovira i Virgili Josep Domingo-Ferrer, fundador i director del Centre de Recerca en Ciberseguretat de Catalunya. La matemàtica, doctora en informàtica, professora de l'Institut de Robòtica Informàtica Industrial i novel·lista Carme Torras és menys pessimista: "A Europa hi ha un moviment de grups de recerca en algorismes d'aprenentatge, la xarxa ELLIS, i s'estan seleccionant els millors grups per constituir diverses unitats. A Barcelona n'hi ha una. I ara s'està debatent la concentració dels grans superordinadors europeus en un únic hub que pugui competir amb les empreses nord-americanes".

Després de temps d’amagar el cap sota l’ala respecte als usos socials del català, la decisió política de transparència adoptada pel govern de la Generalitat de Catalunya ha evidenciat una veritat incòmoda: l’ús del català en determinats àmbits d’expressió i comunicació està en regressió. En els patis de les escoles, en els centres comercials i les empreses, en els espais d’oci dels joves... I també en el món universitari i en l’univers de la recerca. Cada àmbit demana iniciatives específiques per invertir la reculada. El Pla d’enfortiment de la llengua catalana en el sistema universitari i de recerca de Catalunya (2022), impulsat pel departament de Recerca i Universitats de la Generalitat, és la resposta de l’executiu per garantir més presència social del català en aquests àmbits de coneixement clau per al desenvolupament del país. Tot i que uns quants pensem que, pel que fa a la recerca, el pla és poc ambiciós i massa genèric.

No per mirar cap a un altre cantó els conflictes desapareixen. En l'actualitat, al món i a Europa existeixen conflictes que poden definir-se com "conflictes territorials de sobirania", conflictes produïts per la falta de vies per donar resposta a comunitats subestatals en què hi ha demandes socialment rellevants que posen en dubte la definició de sobirania de l'estat al qual pertanyen i el seu encaix constitucional. En el marc europeu els casos més clars serien Escòcia després del Brexit, Flandes, el País Basc i Catalunya, però també n'hi ha d'altres amb demandes menys desenvolupades (per exemple, Còrsega, Galícia) o que, en l'actualitat, han encarrilat el conflicte amb algun tipus de resposta institucional que ha desescalat el potencial conflicte (Irlanda del Nord, Groenlàndia).

El president de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), Ramon Ferrer, el president de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), Joandomènec Ros, i el rector de la Universitat de les Illes Balears (UIB), Llorenç Huguet, van signar el 7 de juliol un protocol de cooperació amb l'objectiu d'establir un model normatiu de llengua comú que sigui unitari i, a la vegada, respectuós amb la variació geogràfica del català. L’acord inclou un pacte perquè les tres institucions creïn els instruments necessaris per assolir l'objectiu.

“Només puc dir que és un honor i que em fa especial il·lusió pel fet que l’Institut d’Estudis Catalans és una de les autèntiques estructures d’estat de què disposa la cultura catalana”. Amb aquestes paraules explica Sebastià Alzamora a l’ARA Balears la seva reacció a la notícia que, aquest dijous, ha fet pública l’Institut d’Estudis Catalans (IEC): la incorporació de l’escriptor mallorquí –col·laborador dels diaris ARA i ARA Balears– com a nou membre numerari de la Secció Filològica de la institució acadèmica. A més d’Alzamora, aquesta secció inclou a partir d’ara tres nous membres més: Sandra Montserrat, doctora en Filologia Catalana; Vicent Partal, llicenciat en Magisteri i director de Vilaweb, i Enric Ribes, doctor en Filologia Catalana.

Demà dissabte, 30 de maig, hauria fet cent anys el professor i lingüista Antoni M. Badia i Margarit, romanista de projecció internacional, professor de la Universitat de Barcelona i primer rector elegit democràticament, membre de l’Institut d’Estudis Catalans i científic al servei de la llengua i la cultura.

El Consell de Govern ha autoritzat la concessió, amb caràcter excepcional, d’una subvenció directa a favor de l’Institut d’Estudis Catalans per finançar el projecte Corpus Oral de la Llengua Catalana (COLC) per un import de 30.000 €.

Quan es parla de catalanística al Regne Unit, Elisenda Marcer (Barcelona, 1972) n’és un dels referents. Professora d’Estudis Catalans a la Universitat de Birmingham, on va arribar el 2001, la seva tasca ha estat clau per a la creació d’un minor, un itinerariespecífic en llengua i cultura catalanes dins el departament de Llengües Modernes d’aquesta universitat. Membre de l’Anglo-Catalan Society i de l’ staff de la Federació Internacional d’Associacions de Catalanística, entre d’altres, aquesta setmana ha participat en la 33a edició de les Jornades Internacionals per a Professors de Català a l’exterior que organitza l’Institut Ramon Llull i que, per segon any consecutiu, ha acollit la UIB.

L'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) han iniciat un nou temps en les relacions institucionals que estarà presidit pel "treball, el respecte, el rigor i la voluntat de cooperar conjuntament en el futur de la llengua". Així ho han dit els dos ens normatius que aquest matí han celebrat conjuntament un homenatge al lexicògraf valencià Francesc Ferrer Pastor, autor, entre d'altres, del Diccionari de la rima.

Confessa que “és un reconeixement no esperat, tot i saber que m’havien proposat. Per mi, és un gran honor”. Bernat Sureda Garcia (Palma, 1953), catedràtic de Teoria i Història de l’Educació de la Universitat de les Illes Balears, és des d’ahir nou membre de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), on ha ingressat a la Secció de Filosofia i Ciències Socials, després de la votació al ple de la institució, en el qual també s’aprovà la incorporació del professor català Xavier Besalú Costa.

El mallorquí Bernat Sureda, catedràtic d’Història de l’Educació de la Universitat de les Illes Balears, ha ingressat a la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’Institut d’Estudis Catalans.

La historiadora Eva Serra i Puig (Barcelona, 1942), militant històrica de l'esquerra independentista, ha mort avui als 75 anys. Filla de l'arqueòleg Josep Serra i Ràfols –deixeble de Pere Bosch i Gimpera–, i germana de l'exfundador del PSAN Josep Serra i Puig, exiliat a la Catalunya Nord i mort el 2011, Eva Serra va ser militant durant els anys seixanta del Front Nacional de Catalunya, però el 1968 va abandonar el partit per marxar al PSAN. El 1974 va participar en l'escissió del PSAN-P, que el 1978 es va transformar en Independentistes dels Països Catalans (IPC).

L'Institut d'Estudis Catalans (IEC) ha obert aquesta setmana una delegació a la localitat sarda de l'Alguer, situada al Palau Serra. El president de l'IEC, Joandomènec Ros, ha recordat que "la investigació de l'Institut no es limita a Catalunya, perquè els membres de l'IEC són de tots els territoris de llengua i cultura catalanes, i hi ha delegats o delegacions a Alacant, Castelló, València, Lleida, Palma i Perpinyà, i ara també a l'Alguer".

L'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha anunciat avui la reducció de les paraules que necessiten accent diacrític a 15 casos, en una decisió que pretén confluir amb el canvi normatiu introduït per l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) el 2016, quan va rebaixar l'ús d'aquesta fórmula de 150 a 15 mots. Així ho ha explicat l'AVL en un comunicat en què ha justificat la decisió per la voluntat de "confluència en aspectes ortogràfics i gramaticals" i el desig d'evitar divergències entre "els centres codificadors i de cooperar mútuament". La simplificació de l'accentuació diacrítica té com a resultat la reducció als casos següents: bé (béns), déu (déus), és, mà, més, món, pèl (pèls), què, sé, sí (sís), sòl (sòls), són, té, ús i vós.

La medievalista Maria Teresa Ferrer i Mallol, expresidenta de la Secció Històrico-Arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), al qual pertanyia des de l'any 1992, ha mort a Barcelona als 76 anys, segons un comunicat fet públic aquest dilluns.

"Soc una dona que dona un cop de bota a la bota de vi”. “Senyora, el seu net no és gaire net”. “L’os rosegava un os de conill”. L’ortografia d’aquestes frases -que ara pot sonar estranya- es farà més i més habitual al llarg dels propers anys, en cas que prosperi l’última proposta de l’Institut d’Estudis Catalans. A última hora de dijous es va presentar al ple de l’IEC la nova Ortografia de la llengua catalana, que ha coordinat el filòleg i sociolingüista valencià Vicent Pitarch: s’ha de ratificar el 17 de novembre i hauria de comercialitzar-se a principis del 2017. “Es tracta d’un document a part de la nova Gramàtica -recorda Pitarch-. En un primer moment havia de ser-ne només un capítol, però vam decidir separar-la”.