El Cuitu Negru és un port de muntanya salvatge. Situat a Astúries, amb quasi 19 quilòmetres de pujada, té uns últims 3 quilòmetres infernals amb rampes d’entre un 16 i un 24% d'inclinació. Una barbaritat. “Són les rampes més dures de l’Europa occidental”, assegura el director general de la Vuelta, Javier Guillén. L’etapa d’aquest diumenge pot convertir en engrunes l’actual classificació general de la prova. Els corredors sortiran des de la localitat de L'Infiestu, pujaran 2 cops a la Colladiella, de primera categoria, a l’alt de Santo Emiliano, de tercera, i acabaran amb el mur final de categoria especial per completar una jornada de 142 km de recorregut.

A la Vuelta a Espanya hi ha tres cotxes sanitaris amb dos metges a cada vehicle. S’encarreguen d'atendre els ciclistes que ho necessitin durant la competició, sigui en moviment o aturats quan hi ha una caiguda. Un dels conductors és el tortosí Pere Garcia (Roquetes, 1976) que ja fa quatre anys que participa en la cursa. “Nosaltres ens posem amb el grup capdavanter, esperem que hi hagi una escapada i ens posem darrere seu per si hi ha una caiguda i poder-los atendre”, explica a l’ARA en aquesta primera setmana de carrera.

Il Giro d'Italia

Del 4 al 26 de maig / 21 etapes / 3.401 km / 44.650 m de desnivell

Després que un positiu per coronavirus de Remco Evenepoel aplanés el camí perquè l’eslovè Primoz Roglic guanyés el seu primer Giro la primavera passada, aquest any tot apunta a un possible passeig militar de Tadej Pogacar en el camí per aconseguir la seva primera gran volta de tres setmanes fora del Tour. Entre caigudes i absències de rivals d’entitat, tot el que no sigui l’arribada triomfal de Pogacar a Roma seria una sorpresa majúscula.

]]>

El Jumbo Visma vol ser el primer equip ciclista professional que guanya el Giro, el Tour i la Vuelta la mateixa temporada. Mai ho ha aconseguit ningú, ni la piconadora de l’Sky en el seu millor moment. El Jumbo Visma ja té a la vitrina del 2023 el Giro amb l’eslovè Primoz Roglic i el Tour amb Jonas Vingegaard. Però no en tenen prou. Els dos ciclistes estrella de l’equip de les abelles han vingut a la Vuelta per aconseguir el triplet de curses de tres setmanes, les més importants del món.

]]>

En un bar del carrer Aragó, un grup d'amics ocupen una terrassa. La taula és plena de gintònics. "Mira, jo no conec cap ciclista, però venim sempre a aquest bar. Ens hem atrinxerat a la terrassa i tenim la primera fila per veure la Vuelta", explica el Mario, amb el nas una mica vermell. Quan s'acosta l'equip EF-Education First, el Mario i els seus amics s'aixequen, donen cops a la tanca i comencen a cantar: "Indurain, Indurain, Induraaain". És l'únic ciclista que els ha vingut al cap.

]]>

A Unipublic, l’empresa que organitza la Vuelta, li agraden els reptes, l’espectacle i la innovació. Per a la sortida des de Barcelona a la contrarellotge per equips han reblat el clau. Al Port Olímpic veurem una plataforma de metacrilat de 6 x 12 metres col·locada entre l’aigua i la sorra a la platja del Somorrostro i suportada per una estructura. Sota l’estructura, els ciclistes, abans de la sortida, veuran als seus peus a través del metacrilat cinc patins catalans, les embarcacions artesanals hereves de la tradició dels mestres d’aixa que acabaran d’arrodonir el caràcter mediterrani d’una sortida única de la Vuelta, que aquest dissabte, i per segona vegada a la història, començarà a pedalar des de Barcelona –61 anys després de fer-ho per últim cop.

]]>

Després d’uns anys en què els ciclistes de la menuda Eslovènia feien el que volien a les grans curses ciclistes, amb Tadej Pogacar guanyant el Tour i Primoz Roglic la Vuelta, la temporada 2022 ha confirmat el pas endavant d’una nova fornada de ciclistes. A les tres grans curses, tres campions nous. Tres homes que no havien guanyat mai cap cursa gran, com l’australià de 26 anys Jai Hindley al Giro, el danès de 25 anys Jonas Vingegaard al Tour i el belga de 22 anys Remco Evenepoel a la Vuelta. El ciclista de l’equip Quick-Step Alpha Vinyl Team va entrar a Madrid vestit de vermell, en un triomf que va emocionar tot Bèlgica, on feia 44 anys que esperaven que un dels seus fos capaç de guanyar de nou una de les tres curses grans.

]]>

Serrant les dents, cloent els punys. Amb el cap baix, conscient que tenia darrere un grup a tot just 10 segons que el perseguia en la baixada cap a Bilbao, on l'esperava la glòria. Marc Soler ha aconseguit espolsar-se de sobre dubtes i pors, trencant la gran sequera del ciclisme català a les grans voltes a l'imposar-se en la cinquena etapa de la Vuelta a Espanya entre Irun i Bilbao, amb un recorregut de 187,2 km. El ciclisme espanyol, de fet, portava 668 dies sense un triomf d'etapa en una de les tres voltes grans, un total de 121 etapes de decepcions. L'anterior triomf d'un català en una etapa de les tres grans voltes havia sigut el 2020, també a la Vuelta. També al País Basc, a Lekunberri. I també de Marc Soler, quan era corredor del Movistar.

]]>

Quan Gustaaf Deloor va arribar a Espanya el 1935, ningú sabia qui era. La premsa es referia a ell com a "Gustavo", com si així volgués simpatitzar amb aquest belga que va convertir-se en el primer campió de la Vuelta ciclista a Espanya. Quan el 1936 va tornar, ja era famós. Els nens ja el buscaven abans de cada etapa i els seus pares no es perdien cap detall, per poder explicar després al bar que havien vist de prop el gran campió i el seu germà. Sí, el Gustaaf sempre va competir contra el seu germà Alfons, que en l'edició del 1936 va acabar segon a la general. Dos germans, dalt del podi, convertits en autèntics herois. Segurament haurien tornat a la Vuelta del 1937, però l'esclat de la Guerra Civil va evitar-ho.

]]>

Si els aficionats del ciclisme volien emoció, aquesta temporada la tenen. Després del possiblement millor Tour de França en dècades, amb el triomf del neerlandès danès Vingegaard (Jumbo-Visma) per davant de l'eslovè Tadej Pogacar (UAE), la Vuelta ciclista a Espanya es posa en marxa a la ciutat neerlandesa d'Utrecht amb un recorregut atractiu on costa decidir quina serà la lluita més emocionant. Hi ha un munt de corredors amb opcions de guanyar, tots ells patidors amb talent que arriben amb ganes de tenir una segona oportunitat en una temporada en què han estat castigats. I el gran equip històric del ciclisme espanyol, el Movistar, s'hi juga molt en aquesta edició que comença aquest divendres a Utrecht i finalitza el dia 11 de setembre a Madrid.

]]>

L'esperada clàssica havia despertat molt d'interès per concentrar cinc ports en els últims 90 km. Era l'últim cartutx per a les places secundàries del podi i el mallot de la muntanya. La vintena i penúltima etapa de la Vuelta se l'ha endut el jove corredor francès Clément Champoussin, a la vegada que el líder, Primoz Roglic, s'ha tornat a exhibir. Enric Mas ha confirmat el podi i Jack Haig ha arrabassat el tercer esgraó a Miguel Ángel Superman López, que ha abandonat.

]]>

Primoz Roglic és un home feliç. A falta de dues etapes per al final de la Vuelta, sap que és a un sol pas d'esdevenir el tercer corredor a guanyar la cursa espanyola per tercer cop consecutiu. Als 31 anys, l’eslovè va rebre a Monforte de Lemos la visita de la seva família, amb la qual va celebrar que ha portat el mallot de líder d’una gran cursa, comptant Tour, Giro i Vuelta, un total de 50 dies. “És una bogeria, eh? Són molts dies”, deia feliç després de superar una etapa sense canvis a la general. A Roglic només li queda guanyar el Tour, on darrerament mana el seu compatriota Pogacar, més jove. I més agressiu.

]]>

Ara fa 30 anys, Melcior Mauri aconseguia guanyar la Vuelta a Espanya superant a la general Miguel Indurain. El ciclista osonenc, tot un especialista en contrarellotges, va escriure una de les pàgines d'or de l'esport català, tot i no ser cap de files de l'equip ONCE i haver de plantar cara a un estol de grans escaladors, com Marino Lejarreta, Lucho Herrera o Fabio Parra. Mauri, que ara organitza campus de ciclisme, recorda aquell triomf, el segon i darrer de tota la història d'un català a la prova.

]]>

No tots els ciclistes poden guanyar als llacs de Covadonga. Paratge de gran bellesa, selecciona per a la glòria només un corredor, un escollit, cada cop que la Vuelta fa cap a terres asturianes. Mentre castiga els altres a la penitència de pujar com poden la Huesera, el tram més dur de l'ascens, pensant només en acabar, un valent vola cap a la posteritat. Sap que el seu nom serà escrit a la pedra dels llacs per recordar la fita com a part d'un capítol nou d'una preciosa història en un racó on es viu de llegendes i relats èpics. Però si abans els protagonistes eren reis, bruixots i guerrers, ara ho són ciclistes.

]]>

Arriba l’hora de la veritat a la Vuelta ciclista a Espanya, amb el famós ascens als llacs de Covadonga de la 16a etapa d'aquest dimecres, un recorregut de 185,8 km amb sortida a Unquera. Serà la primera de les dues etapes de muntanya per Astúries on un munt de ciclistes hauran d’atacar a l’eslovè Primoz Roglic (Jumbo-Visma), gran favorit per endur-se el triomf per tercer any consecutiu tot i que encara és tercer a la general. Roglic, un corredor polivalent, sap que l'última etapa serà una contrarellotge a Santiago de Compostel·la que l'afavoreix, de manera que es prepara per als atacs dels Movistar, com Enric Mas o Miguel Ángel López.

]]>

La Vuelta ciclista a Espanya entra en la seva darrera setmana amb totes les mirades al clatell del vigent campió, l’eslovè Primoz Roglic. Malgrat anar tercer a la general, tothom dona per fet que és el gran favorit. Els seus rivals saben que necessiten atacar als cims asturians per poder arribar a la contrarellotge individual del darrer dia amb opcions. “Li hauríem de treure un minut a Roglic a la general abans de la contrarellotge”, admet el colombià Miguel Ángel López. “Em motiva poder aspirar al títol, però caldrà superar Roglic a la muntanya”, diu el mallorquí Enric Mas. De moment, el líder és el sorprenent noruec Odd Christian Eiking (Intermarché), que admet que no s’imagina guanyant la prova. Roglic és tercer a 1.36 minuts, i Mas quart, a 2.11. 

]]>

Els aspirants a guanyar la Vuelta a Espanya han decidit que s’ho jugaran tot els últims dies, quan la prova arribi a Astúries. L’eslovè Primoz Roglic ho fiarà tot a dues cartes, primer en l'etapa de muntanya pujant a Covadonga i després en la contrarellotge individual del penúltim dia, i permetrà que siguin altres ciclistes els que busquin la glòria pel mig. A la 15a etapa qui ha brillat ha sigut el polonès Rafal Majka (UAE Emirates), que ha desafiat la lògica amb un atac en solitari molt valent per aconseguir el triomf en la jornada entre Navalmoral de la Mata i El Barraco, a Àvila, després de 197,5 km, en què no s’han vist canvis a la general, on segueix manant el sorprenent Odd Christian Eiking (Intermarché), que va arribar a la primera posició gairebé sense esperar-ho. I ja porta sis dies de vermell.

]]>

El francès Romain Bardet (DSM) va aprofitar-se de la parsimònia dels favorits per poder aconseguir per fi un gran triomf fora de França. Bardet, escalador de la vella escola, havia fet emocionar els seus compatriotes en pujar dos cops al podi al Tour, prova on també va guanyar la general de muntanya l’any 2019. Però era travessar la frontera i perdre pistonada. La seva sort ha canviat en aquesta 14a etapa de la Vuelta, que estrenava escenari amb uns ports extremenys inèdits en l’etapa entre Don Benito i el Pico Villuercas, de 165,7 km. El noruec Odd Christian Eiking (Intermarché) ha salvat el maillot vermell de la classificació general, tot i que patint.

]]>

A casa dels Mas el ciclisme no era tradició. Més enllà de gaudir amb les etapes de Miguel Indurain per la televisió els mesos d’estiu, poca cosa. I ara Enric Mas és el millor ciclista espanyol del moment i podria passar a ser el millor ciclista mallorquí en ruta de la història. En una illa on han nascut tants genis dels velòdroms, de Guillem Timoner a Joan Llaneras, Enric Mas demana pas enfilant-se als cims més durs d’Europa i desafiant al gran favorit de la Vuelta, l’eslovè Primoz Roglic. El 2018 Enric Mas ja va convertir-se en el primer mallorquí que pujava al podi de la Vuelta des de l’any 1948, quan ho va fer Bernat Capó, nascut a Muro. Cap ciclista de l’illa guanyava una etapa d’una cursa gran des de 1976, quan ho havia fet Antoni Vallori.

]]>

Si el guanyador de la Vuelta guanyarà el premi a l’actor principal d’aquesta edició de la cursa, el premi al millor actor secundari el mereix guanyar el danès Magnus Cort Nielsen (EF Education - NIPPO). Als 28 anys, Cort Nielsen ha aconseguit el seu cinquè triomf a la cursa espanyola, el segon en aquesta edició. Si dimecres va estar a 300 metres de guanyar una etapa de mitja muntanya, avui s’ha imposat a l’esprint en la dotzena etapa, entre Jaén i Còrdova (175 km).

]]>