Francesc Fiol (Palma, 1960) és el nou president del Consell Econòmic i Social (CES). Advocat de professió, ja ha calculat els nou minuts que té per arribar a la seu de l’entitat des del seu despatx, en transport públic. L’exconseller de Sanitat i Consum (1996-1999) i d’Educació i Cultura (2003-2007), ambdós durant els mandats de Jaume Matas, ja donava per tancada la seva etapa a la vida pública.La proposta d’assumir aquest càrrec va ser una sorpresa.

Francesc Fiol ha pres possessió aquest dimecres com a nou president del Consell Econòmic i Social (CES) de les Balears, en substitució de Rafel Ballester. Fiol ha pres possessió en un acte a la capella del Consolat de Mar que ha comptat amb la participació de la presidenta del Govern, Marga Prohens; el vicepresident, Antoni Costa, i el conseller d'Empresa, Ocupació i Energia, Alejandro Sáenz de San Pedro.

El gran Pacte per la Sostenibilitat anunciat pel Govern de Marga Prohens per fer front als problemes de massificació turística ha de cercar grans consensos de país a partir d’un procés participatiu. Però per ara el projecte ha rebut crítiques de diverses entitats que hi han format part, com el GOB, el Fòrum de la Societat Civil i la Xarxa per a la Inclusió (EAPN), que l’han abandonat. Mentrestant, veus del Consell Econòmic i Social de les Illes Balears (CESIB) reclamen més atenció de les institucions. Es tracta de l’únic òrgan consultiu independent i amb representació dels sectors socials, reconegut per l’Estatut d’Autonomia, a banda del Consell Consultiu, que té un caràcter estrictament jurídic. El 2020 va elaborar un important treball de recerca sobre els reptes de la comunitat amb l’any 2030 com a horitzó, i cada sis mesos elabora una memòria amb experts, sindicats i patronals per diagnosticar la situació de la societat balear. Aquesta tasca passa sovint desapercebuda.

El Consell Econòmic i Social (CES) de les Balears ha assenyalat que a les Illes "no hi ha una diversificació" i que mantenen un "monocultiu econòmic". Aquesta ha estat una de les conclusions que ha extret el president de l'organisme, Rafel Ballester, durant la presentació de la Memòria del CES sobre l'economia, el treball i la societat de les Balears de 2023 i que ha justificat amb el pes que ha adquirit el sector serveis en els darrers cinc anys a l'economia balear fins a suposar el 87,1% el 2023, davant el 85,8% el 2019.

El Consell Econòmic i Social (CES) preveu que l'economia de les Illes Balears acabi el 2022 creixent "a un ritme molt superior que Espanya i la zona euro", tal com ha afirmat la cap d'estudis del CES, Anna Grau, durant la presentació de la Memòria anual sobre l'economia, el treball i la societat 2021. D'altra banda, el panorama per al 2023 no és tan clar, per la crisi econòmica derivada de la guerra a Ucraïna.

El fort creixement econòmic que la comunitat balear va registrar durant el 2018, un 2,7%, no s'ha vist reflectit en el benestar dels ciutadans de les Illes, que es veu deteriorat per variables com l'accés a l'habitatge o el risc d'exclusió social, segons ha explicat aquest dijous el president del Consell Econòmic Social, Carles Manera, durant la presentació de la memòria anual de l'entitat. A més, també ha destacat que el consum d'energia i les emissions contaminants han crescut per damunt de la taxa de creixement de l'economia, fet que ha qualificat de preocupant.

La població de Illes Balears tindrà 300.000 persones més d'aquí a l'any 2030, cosa que converteix la Comunitat en l'autonomia que més creixerà demogràficament en aquest període dins l'àmbit estatal, amb un 18,6%, seguida de les Canàries (14,8) i Madrid (10,9). D'aquí a 11 anys, el Consell Econòmic i Social (CES) preveu que la població sigui de gairebé un milió i mig de persones.

Els principals experts reunits pel Consell Econòmic i Social per crear un Llibre Blanc sobre el futur de les Illes han destacat aquest divendres durant una jornada de treball a la UIB que Balears s'hauria de posicionar dins un segment turístic de major poder adquisitiu i convertir-se en un centre d'atracció del capital humà i tecnològic.

El Consell Econòmic i Social (CES) de les Illes ha presentat aquest divendres la seva memòria anual en la qual queda reflectit el bon moment econòmic que viu la comunitat, però en la que també es destaquen alguns punts negres del model productiu de Balears, sobretot pel que fa a la seva productivitat i a la innovació, que es situa a la cua de tot l'estat espanyol.

L'Euroregió Pirineus Mediterrània, fundada el 2004 i de la qual formen part les Illes Balears, Catalunya i Occitània, vol impulsar un projecte per eliminar residus de plàstic de la mar en el marc de la xarxa de consells econòmics i socials d'aquests tres territoris.