E l moviment hippy esclatà el 1965 a Califòrnia (EUA), en plena guerra del Vietnam. Eren joves que mantenien una visió del món més moderna (hip en anglès) amb lemes com ‘fes l’amor i no la guerra’. Serien batiats com els ‘fills de les flors’ en al·lusió a la seva insígnia pacifista. Es tractava, tanmateix, de fills de famílies benestants que es podien permetre el luxe de viatjar a l’altre cap de món, a llocs on poder viure lliurement.

La dona de Ricard Urgell no s’equivocà quan ajudà el seu marit a cercar un nom per a la discoteca que el 1967 havia d’obrir a Sitges. “Posa-li Pachá, que viuràs com un pachá”. A l’antic imperi otomà, aquest era el títol reservat per a un comandament militar o un governador. Avui Urgell, de 86 anys, gaudeix d’un retir daurat. En ple mes d’agost, atén la telefonada de l’ARA Balears tornant de Menorca a bord del seu veler El baile. “Tinc el gust de dir –afirma– que jo no buscava els diners. L’únic que he fet a la vida ha estat treballar, treballar i treballar. Això de viure com un pachá ha estat un somni”. El conegut rei Mides de la nit, de cos robust i d’alegre cabellera blanca, reconeix que és una ‘rara avis’ dins del sector: “Si a la meva edat estic tan bé és perquè no m’he drogat ni m’ha agradat gaire beure”.

Durant el boom turístic Mallorca també tingué ocasió de convertir-se en la meca de la meditació transcendental. La història dels nostres primers turistes espirituals està connectada amb els Beatles i indirectament amb el margalidà Joan Mascaró Fornés. A la dècada dels seixanta el mallorquí s’havia convertit en tota una eminència en llengües orientals a Anglaterra, on havia aterrat als anys vint per fer de mentor del fill d’un paisà seu, el banquer Joan March.

Fou entre final dels seixanta i començament dels setanta, fa mig segle: milers de joves, de les més diverses nacionalitats, arribaren a les Pitiüses cercant una vida alternativa a la societat de consum: els anomenats hippies, ‘fills de les flors’ o ‘peluts’. Nova Editorial Moll ha rescatat, quaranta anys després de la seva publicació, el relat en primera persona d’un català, Josep Maria Rossell, que va passar 111 dies a la Formentera hippy del 1970. Blue bar fou prohibit dos pics per la censura franquista i no va veure la llum fins al 1980, a l’editorial Pòrtic.

El 1968, les Pitiüses es convertiren en el centre de pelegrinatge dels hippies, un moviment pacifista que havia nascut just feia tres anys a Califòrnia. En plena guerra del Vietnam, el seu antídot per a tanta violència era “fes l’amor i no la guerra”. I la seva principal insígnia, les flors.