Parlam amb tres docents perquè responguin les següents preguntes: 1. Quins són els vostres reptes per al nou curs? 2. Us sentiu valorat com a docent? 3. Quins opinau que són els principals fronts del sistema educatiu balear? 4. Què hi canviaríeu? 5. Creis que el curs anirà millor que l’anterior?

A les vuit del matí d'aquest dimecres, les primeres famílies començaven a arribar al nou CEIP Tramuntana, el primer centre educatiu inaugurat a Palma des de l’any 2005. "Per on hem d’entrar?”, es demanaven moltes. La pregunta té sentit. El centre té diferents accessos, a diferència de l'antic CEIP Felip Bauçà –del qual provenen la majoria dels infants–, que només en tenia un. Com qui espera un regal, quan a les 8.30 h s’han obert les portes tothom ha entrat al recinte amb energia, però caminant i amb ordre. El pati del Tramuntana és gran, obert, amb arbres (alguns ja són morts), i les famílies poden acompanyar els alumnes –al Felip Bauçà no era possible perquè el pati era l’interior d’illa del centre. L'escola està per estrenar, climatitzada, té tres línies i és eficient energèticament –hi ha alguns problemes d'humitats. El Felip Bauçà era un centre amb solera i personalitat, que va tirar endavant desenes de generacions. Però tenia 50 anys.

Els centres educatius del municipi de Manacor han tornat a obrir les portes per acollir els alumnes d’educació Infantil, Primària, Secundària obligatòria, Batxillerat i Educació Especial, marcant l’inici del curs escolar 2025-2026. Aquest curs Manacor disposa d'una xifra aproximada d’alumnes que se situa en els 7.500, segons les primeres dades municipals, pràcticament idèntica als 7.481 de l’any passat.

El curs escolar 2025-2026 comença amb novetats importants. És el cas dels nous currículums educatius, la prohibició dels mòbils i la regulació de les pantalles, entre d’altres. Ara bé, no tot és nou. Hi ha fronts oberts que impacten en la dinàmica dels centres i sobre els quals s’hauria d’intervenir per aconseguir millorar la qualitat educativa i, així, aspirar a millorar els resultats acadèmics i el benestar de les famílies, docents i alumnes. Analitzam els fronts i fixam alguns dels reptes del nou any amb representants de la comunitat educativa.

El curs escolar 2025-2026 comença amb 161.201 alumnes d’Infantil, Primària, ESO i Batxillerat, 113 més. Es tracta d’un increment sensiblement inferior als 1.183 del curs anterior, un fet que es pot atribuir a la baixada de la natalitat. D’aquests, 128.111 són a Mallorca; 12.559, a Menorca; 19.268, a Eivissa, i 1.263, a Formentera. Davant aquest fet, el conseller d’Educació, Antoni Vera, ha reconegut que mentre la població ha baixat a Infantil i Primària, ha pujat a 0-3 (+1.391) i lleugerament a ESO. Qui sí que ha guanyat alumnes, i molts, és l’escola concertada. 800 a Mallorca, 14 a Menorca, 64 a Eivissa i 58 a Formentera (que ha duplicat les places d’aquest tipus). Per tant, arreu de les Balears la concertada ha guanyat 936 alumnes. A Mallorca, la pública en perd 459; a Menorca, 283; a Eivissa, 75, i a Formentera, 6. En total, 822 alumnes menys. El primer curs escolar íntegrament organitzat per la Conselleria d'Educació del PP (2024-2025) també va deixar un viratge a favor de la concertada. El 2024-2025 va començar amb 488 alumnes menys a l'escola pública i 1.671 més a la concertada.

El curs escolar 2024-2025 ja ha acabat, almenys per als alumnes. Els dies de juny que queden seran els docents els que, amb una temperatura que supera els 30 graus, hauran de preparar l’any que ve, com també gestionar el procés de matrícula. En general, aquest ha estat un curs tranquil, amb iniciatives polítiques benvingudes com els psicòlegs educatius a Secundària. Si més no, també ha tingut moments de tensió i protestes, vinculats a l’aposta de la Conselleria d’Educació per l’escola concertada i a les polítiques que comprometen l’escola en català, en un context de gran fragilitat de la llengua i amb Vox que vol reduir-la a la mínima expressió. El curs acaba amb malestar. Aquest divendres, 20 de juny, els docents de Menorca varen treure les camisetes verdes al carrer: “Llengua, escola, dignitat”. Dimecres, 25 de juny, és la primera concentració de la legislatura contra la pèrdua de places a l’escola pública. A banda, més de 140 centres han plantat cara al pacte de pressupostos entre el PP i Vox.

El Consell Assessor del Calendari Escolar ha aprovat aquest dimecres la proposta de la Conselleria d’Educació i Universitats del calendari escolar per al pròxim curs 2025/2026, que començarà el 10 de setembre de 2025 i finalitzarà el 19 de juny de 2026 per a l’alumnat d’Infantil, Primària, Secundària, Batxillerat i Educació Especial, a excepció dels alumnes de segon de Batxillerat que acabaran les classes lectives el 22 de maig perquè així puguin participar en les activitats de consolidació abans de les proves d’accés a la universitat (PBAU).

“M’estiren els cabells, em posen plomes davall l’escriptori i un dia em varen buidar un pot de purpurina dins la motxilla”. És el testimoni de Raül (nom fictici), un alumne de 15 anys de l’IES Joan Alcover que assegura patir assetjament escolar a causa de la seva condició sexual. És gai i ho viu amb naturalitat. En els darrers cursos la detecció de casos d’assetjament escolar s’ha disparat a les Balears. De fet, des del principi de l’actual curs (va començar l’11 de setembre) ja s’han obert 31 protocols per possibles casos d’assetjament i cinc per violència masclista, segons les dades aportades per la Conselleria d’Educació. La incidència segueix la línia ascendent dels anys anteriors. L’any 2020-2021, un total de 87 dels protocols oberts es valoraren com a assetjament, al curs següent varen ser 106 i el 2022-2023 la xifra es va disparar fins als 384. L’assetjament escolar s’ha més que triplicat en un sol curs, gairebé s’ha quadruplicat.

El curs escolar comença avui i 161.088 alumnes (1.183 més), 14.005 professors de la pública i 4.579 de la concertada tornen a les aules. Dues de les grans novetats són la prohibició dels mòbils dins els centres educatius, a més de la introducció de l'elecció de llengua al primer ensenyament. El 83% de les famílies de les Balears han triat el català. Al CEIP Aina Moll (un centre amb 650 alumnes), de fet, han escollit la llengua pròpia el 100% dels pares. "Cap família ha triat el castellà", explica la directora Aina Garcias. Segons diu, els centres no han rebut cap instrucció de com organitzar la situació, en cas que famílies haguessin escollit castellà. "El claustre està molt content de com funciona el projecte lingüístic i així ho hem transmès als pares. Els nostres infants surten amb un molt bon nivell de català i de castellà", argumenta Garcias.

El curs escolar comença aquest dimecres, amb el retorn a les aules de 161.088 alumnes i 18.584 professors. Professors i estudiants es prenen la mesura els primers dies de classe, es reconeixen i s'adapten a les respectives maneres de funcionar. El procés no sempre és fàcil ni per als docents, ni per a infants i joves. L'ARA Balears ha contactat amb vuit professionals per veure què recorden dels seus primers dies com a docents.

Hi ha famílies que fa dies que tenen marcada al calendari la data del 8 de setembre. I també hi ha infants que ja estan desitjant tornar a l'escola per veure els amics i reprendre rutines. No obstant això, hi pot haver algú a qui aquesta tornada se li faci feixuga, a qui li costi tornar-se a llevar d'hora o a qui un canvi d'escola o institut se li faci una muntanya. És per això que us donem alguns consells fàcils de seguir per fer més plaent la tornada a la rutina.

L’inici del curs escolar ja s’apropa i les famílies preparen tot el material necessari per començar-lo en condicions. Segons l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), la tornada a les aules s’ha encarit quasi 400 euros en només un any. En aquest context, l’escola pública fa esforços per reduir l’impacte econòmic de l’inici de curs en les famílies, mentre que la concertada no ho ha fet en la mateixa proporció. Les dades aportades per la Conselleria d’Educació són prou clares. Ara per ara, hi ha 290 centres acollits al programa de reutilització de llibres de text, dels quals 260 són públics i 30 concertats. Són el 89,6% i el 31% dels centres, respectivament.

El pròxim 11 de setembre comença el curs 2024-2025 i els estudiants d'Infantil fins a Batxillerat, i també els d'Educació Especial, tornaran a les aules. L'any acadèmic es perllongarà fins al 20 de juny, excepte en el cas dels estudiants de segon de Batxillerat, que acabaran el 22 de maig. Enguany, molts festius cauran en divendres o en cap de setmana, una situació que pot influir en la durada dels ponts.

El curs 2023-2024 va començar amb una crispació que va tenir la seva cúspide en la plantada de la comunitat educativa al conseller d’Educació i a la presidenta del Govern, al mateix Consolat. Marga Prohens i Antoni Vera els volien explicar com seria el Pla lingüístic que s’implantarà a les aules el curs que ve. D’ençà d’aquell moment, la campanya ‘La llengua no es toca’, la feina de la Xarxa Educativa per la Llengua i la reactivació de l’Assemblea de Docents han anat en paral·lel a l’estratègia conciliadora de Vera i de l’inici de projectes com el Pla de climatització de les aules.

Des de les 8 h del dematí, riuades de nins i nines han circulat pels carrers del barri de Foners de Palma en direcció als quatre centres que, en un petit radi, cobreixen la zona: el CC Sant Francesc, el CC Sant Agustí, el CEIP Escola Graduada i el CEIP Alexandre Rosselló. La Policia Local vigilava la zona i el trànsit ha discorregut amb bastanta fluïdesa, sota pena de multa o d'avís seriós. Avui, més de 159.000 alumnes tornen a les aules i, com cada any, el primer dia és el que genera més expectació, tant entre els pares i mares com entre els estudiants. La Conselleria d'Educació i Universitats ha assenyalat que el curs ha començat "sense incidents".

La Federació d'Ensenyament de CCOO de les Balears ha considerat que aquest dilluns comença un curs escolar "ple d'incerteses" i que els docents inicien el curs "amb canvis normatius de darrer moment i preocupació per com es duran a terme". Segons ha informat el sindicat aquest diumenge en una nota de premsa, fonts de CCOO han demanat a la Conselleria d'Educació i Universitats "una negociació assossegada per fer efectives les mesures aprovades en l'acord marc per a aquest curs".

Diu la Fina Birulés, sàvia entre nosaltres, en el seu darrer llibre sobre Hannah Arendt publicat per Arcàdia (Hannah Arendt: el món en joc), que “la responsabilitat ha d’estar vinculada a la insistència per encarar la realitat, sigui quina sigui, i a la perseverança en l’acció, al fet d’assumir la iniciativa respecte del que ens ha estat donat, a la nostra condició de natals”. Aquesta frase és preciosa i un bon exemple del que la Fina anomena “trens de pensament” d’Arendt. Encarar la realitat amb perseverança en l’acció vol dir estar amatent al que fem d’una determinada manera, prenent consciència que els nostres actes impacten el món amb un ressò imprevisible, del qual ens hem de fer càrrec amb coratge i realisme. La natalitat, en aquest sentit, no és pas una situació puntual (néixer una vegada o en un lloc) sinó un “inici continuat” sempre fràgil i incert. La condició natal significa sempre començar de bell nou per donar un altre estatut a les paraules i refundar la nostra relació amb el món i amb els altres.