La descoberta de restes arqueològiques al pati de l’IES Sineu obligarà a modificar la nova construcció que ha de suposar l’ampliació del centre educatiu.

La campanya d’excavació del santuari SN2 el 2025 al poblat talaiòtic de l'Illot ha arribat al final "amb resultats prometedors". L'arqueòloga Raquel Barceló, directora de la iniciativa, ha explicat a l'ARA Balears que durant els treballs s’han pogut documentar "noves estructures i recollir tota mena de mostres" que permetran aprofundir en el coneixement de la vida quotidiana i els rituals de la societat talaiòtica a Mallorca.

L'equip d'arqueòlegs que fa feina al poblat talaiòtic de l'Illot ha documentat durant les darreres setmanes noves estructures i elements d'interès, entre ells, les restes d'una possible llar a l'interior del santuari. Segons ha informat en un comunicat, la troballa, juntament amb l'estudi de les nombroses peces ceràmiques, ossos i sediments, permetrà ampliar de manera significativa el coneixement sobre el jaciment. L'equip ha conclòs la campanya d'excavació al Santuari 2, intervenció que forma part del projecte 'Cronología y funcionalidad de los santuarios mallorquines y de las estructuras SN1 y SN2 de s’Illot: un análisis multi-proxy', coordinat per l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (Imedea, CSIC-UIB) i l'Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar.

El conjunt talaiòtic dels 279 béns monumentals de Menorca declarat Patrimoni de la Humanitat compleix el primer aniversari. Dia 18 de setembre de 2023 la Unesco va reconèixer a Riad la valuosa i singular riquesa arqueològica de la Menorca Talaiòtica i avui, un any i dos dies després, el Consell ho ha commemorat amb un vistós acte al poblat de Trepucó que ha permès repassar els avanços i els deures pendents dels primers dotze mesos de gestió.

El poblat talaiòtic de Binissafullet, a Sant Lluís, un dels béns protegits més representatius dels centenars que han quedat fora de la declaració de Menorca com a Patrimoni de la Humanitat per part de la Unesco, es ven al mercat de luxe per 950.000 euros. El renovat interès pels jaciments talaiòtics, arran del recent reconeixement internacional a la riquesa arqueològica de l'illa, n'ha multiplicat per set el preu en els darrers 10 anys.

La declaració de la Menorca Talaiòtica com a Patrimoni Mundial de la Humanitat per part de la Unesco afavorirà el creixement del turisme cultural i de l’economia insular. Aquestes són les principals conseqüències que preveuen els impulsors del projecte, després de fer-se oficial la distinció a la darrera reunió del comitè duita a terme a Riad (Aràbia Saudita), aquest 18 de setembre.

L’excepcionalitat de la candidatura Menorca Talaiòtica a Patrimoni Mundial de la Unesco és que representa un llegat de gran riquesa en un territori insular. A Menorca tothom pensa en l’ocasió de preservar els monuments prehistòrics i els paisatges associats per a les generacions futures. Entrar a la llista de Patrimoni Mundial significa posar de manifest aquesta riquesa patrimonial i el compromís de la societat i administracions illenques en la seva conservació.

La Direcció insular de Patrimoni de Mallorca està preparant la primera ruta de jaciments arqueològics de Mallorca. Segons ha informat en un comunicat, el traçat passarà pels assentaments arqueològics que es troben a finques públiques o que tenen conveni amb els ajuntaments.

La candidatura de Menorca Talaiòtica a Patrimoni Mundial de la Unesco avança decididament a la històrica fita, però amb prudència. Aquest és el missatge que transmet el Departament de Cultura del Consell de Menorca, que, conscient de la positiva trajectòria de l’expedient menorquí, manté el punt de tranquil·litat necessari, d’altra banda, per no crear falses esperances. En qualsevol cas, el gruix de la feina està fet, les modificacions suggerides l’any 2017, quan no va prosperar, també, i, en línies generals, tot apunta que el pròxim mes de juliol, en el marc del 45è Comitè de Patrimoni Mundial que es durà a terme a Kazan (Rússia), la Menorca Talaiòtica serà probablement una realitat.

El jaciment de Torre d'en Galmés ha estat aquest dilluns l'escenari de proves per escenificar l'encesa de talaiots pels Drets Humans, que tindrà lloc dissabte a diferents ubicacions de l'illa. Els organitzadors han fet un assaig amb bengales de llum, que també s'utilitzaran a l'acte central, a més de bengales de fum.

Devers setanta torres, talaies, talaiots i altres elements patrimonials de Mallorca, Menorca, el Marroc i Tunísia s'han encès aquest dissabte dematí, i a les 18.30 hores, pels drets humans en una iniciativa liderada pel Departament de Patrimoni del Consell de Mallorca amb la col·laboració d'Amnistía Internacional, la Societat Balear de Matemàtiques, l'Institut de Marratxí, la Federació de Cors i el Fons Mallorquí de Solidaritat i Cooperació.

Un total de 28 talaiots, 12 més que l'any passat, acolliran aquest dissabte a Menorca l'encesa de bengales pels drets humans dels refugiats, una iniciativa originària del Consell de Mallorca sota el nom 'Torres, Talaies i Talaiots de la Mediterrània. Un cant pels Drets Humans'. Es tracta d'una acció inclosa en el programa d'actes de la Diada de Menorca, que se celebrarà divendres que ve. Els talaiots s'encendran a les 13 h i a les 18.30 h amb bengales de fum. De manera simultània també es farà a Mallorca, Eivissa, Formentera, l'illa grega de Quios i alguns indrets de la costa africana. Els talaiots de Menorca estan repartits pels termes municipals de Ciutadella, Maó, Alaior, es Castell, Ferreries i es Migjorn.

El projecte arqueològic de Son Servera d'enguany, que arriba a la vuitena campanya, pretén entendre com es relacionaven amb el paisatge les diferents comunitats prehistòriques que habitaven les terres de l'actual terme serverí.

El poble de Llubí ha recuperat un bocí de la seva història gràcies a l'adquisició que l'Ajuntament ha fet d'una part del jaciment dels Racons, catalogat com a Bé d'Interès Cultural amb el màxim nivell de protecció i presentat aquest dimarts. Aquesta incorporació al patrimoni públic ha estat possible gràcies a la subvenció de 65.000 euros aportada pel Departament de Cultura, Patrimoni i Esports del Consell Insular de Mallorca, que pertany a la línia d'ajudes per a la compra de terrenys on s'ubiquen jaciments arqueològics a Mallorca.