El ple del Consell de Formentera ha aprovat aquest dijous la moció de PSOE per demanar la dimissió immediata del president d'ultradreta del Parlament balear, Gabriel Le Senne, amb el suport de tots els grups, inclòs el Partit Popular, integrat en la coalició S’Unió. +

L'oposició carrega contra el PP per mantenir Gabriel Le Senne a la presidència del Parlament després d'arrencar i esquinçar una fotografia de les Roges del Molinar durant el ple. Els portaveus del PSIB, MÉS per Mallorca, Més per Menorca i Unides Podem han comparegut en bloc per criticar l'"actitud obstruccionista" dels populars, que han evitat atendre la seva sol·licitud per convocar un ple extraordinari i votar la destitució de Le Senne, al·legant que la decisió corresponia a la presidència del Parlament (és a dir, al mateix afectat) i insistint que la petició era "extemporània".

Les feines d'exhumació de la fossa del cementeri de Son Carrió, previstes en el IV Pla de Fosses de les Illes Balears –aquest pla es va iniciar la legislatura passada–, ja estan en marxa. Les actuacions, a càrrec d'Aranzadi i ATIC, s'han iniciat a la part on estava ubicada la fossa comuna i es preveu poder localitzar-hi algunes de les víctimes de la batalla de Mallorca, encara que, de moment, les restes que s'hi han trobat corresponen a persones que no tenien tomba pròpia i foren enterrades en aquesta part del recinte.

L'exhumació del cementiri de Selva ha permès localitzar les restes de dues víctimes mortals en la fossa comuna del recinte antic del cementeri. Les característiques i la ubicació on s'han trobat coincideixen amb les assenyalades en el Mapa de Fosses de Mallorca i la documentació de l'època, que aportaven informació molt precisa sobre el lloc d'inhumació de tots dos cossos.

Podem Sóller ha denunciat el "tarannà franquista i en contra de la Llei" de l'equip de Govern de l'Ajuntament, format per PP, C's i El Pi. La queixa sorgeix davant la negativa de retirar el nom d'un franquista condecorat, tripulant del creuer Baleares, d'un parc esportiu de titularitat privada. Amb els vots en contra dels partits que formen el Consistori, la moció no va poder tirar endavant.

Si s'eliminàs el nomenament de Joan March Ordinas com a fill il·lustre de Santa Margalida l'Ajuntament cometria "una injustícia d'enorme magnitud" i "faria el ridícul davant tot Mallorca, Espanya i el món". Això ho ha deixat anar aquest dimarts al vespre el batle de Santa Margalida, Joan Monjo, durant el ple que ha dedicat a elogiar el banquer de Franco per justificar la decisió d'esquivar la Llei de memòria històrica i mantenir-li l'homenatge municipal. Amb el suport dels regidors de Convergència i el PP, Monjo ha perpetrat la seva solució: canviar la història de la institució que presideix i eliminar la referència de l'"ajuda" de March al Movimiento Nacional dels arguments amb què se li va concedir l'honor de fill il·lustre el 1956.

Un veí de sa Pobla en va denunciar un altre aquest dissabte per haver penjat una bandera franquista i una de falangista al mig del carrer on resideix, segons han informat fonts policials. Alguns usuaris de Twitter han penjat imatges en què es poden observar ambdós símbols amb els quals l'home pot haver infringit la Llei de memòria històrica.

L'extrema dreta ha anunciat aquest dijous la presentació d'iniciatives coordinades als parlaments autonòmics per derogar les legislacions sobre memòria històrica de les Balears, Andalusia, Aragó, Astúries i el País Valencià. De moment són cinc les proposicions de llei que la formació ha registrat en les cinc assemblees legislatives d'aquestes comunitats amb el propòsit de derogar les normatives autonòmiques en matèria de memòria històrica.

El règim franquista va espoliar una trentena de pedres de diferents talaiots de Menorca amb l’objectiu de construir un monòlit en record dels caiguts del seu bàndol. Així ho ha confirmat a l’ARA Balears Montserrat Anglada, arqueòloga i codirectora de les excavacions de Còrnia Nou. El monòlit, que figura en el cens aprovat per la Comissió Tècnica de Memòria i Reconeixements Democràtics del Govern balear per ser eliminat, fou construït el juny del 1939 a la plaça de l'Esplanada de Maó, al centre de la ciutat. El titular d'aquestes dependències és el Ministeri de Defensa, que les empra com a residència militar d’acció social.

La memòria històrica és com una Ventafocs que any rere any ha de topar de morros amb la realitat a Espanya: el príncep blau no arriba mai. El 29 de juny del 2018 es va crear el departament de Memòria Històrica i el seu director, Fernando Martínez López, que va ser destituït el març, va anunciar una “reforma legal ambiciosa” perquè l’Estat lideràs l’exhumació de fosses. Des d’aleshores, segons expliquen fonts pròximes al departament, hi ha hagut moltes reunions i bones intencions, però no s’han pogut executar projectes.

La Plataforma Antifeixista de Menorca ha denunciat la inacció de l'Ajuntament del Castell, governat pel Partit Popular i El Pi, a l'hora de complir la decisió de la Comissió de Memòria i Reconeixement Democràtics, segons la qual instava oficialment el Consistori a retirar la simbologia franquista del mausoleu dedicat a les víctimes del vaixell presó 'Atlante'. En concret, es tracta d'un escut franquista i la frase "a los caídos por Dios y por España". Des de la Plataforma recorden que la seva projecció en un espai públic incompleix les lleis estatal i autonòmica en aquesta matèria.

La batlessa de Maó, Conxa Juanola, assegura que l'Ajuntament no ha rebut de manera oficial la petició de retirada de la Medalla d'Or de la ciutat al dictador Francisco Franco, a càrrec de l'associació Memòries de Menorca. Una vegada es faci aquest tràmit, Juanola reconeix que els dos partits polítics que governen la institució, Ara Maó i el PSOE, "estarem d'acord" de tirar endavant la iniciativa. A més, la màxima responsable del Consistori destaca que la Llei de memòria històrica del Govern balear, aprovada el mes de febrer passat, n'empara la retirada.