Aquest dilluns, 11 de març de 2024, fa 20 anys que van explotar deu bombes a quatre trens de Rodalies a Madrid. L'atemptat, perpetrat per un grup gihadista en plena hora punta d'un dijous laborable, va provocar la mort de 192 persones i en va deixar més de 2.000 ferides. Eulogio Paz (Ciudad Real, 1952) va perdre el seu fill Daniel, que en aquell moment tenia 20 anys i era en un dels combois camí de la universitat. En fa vuit, Paz va agafar el relleu de la seva exdona Pilar Manjón al capdavant de l'Associació 11-M, que lluita pel benestar de les víctimes, però també per construir un relat dels fets que confronta les teories conspiratives que han envoltat l'11-M.

Des de l'assassinat divendres passat d'un professor a un institut d'Arràs, al nord de França, per un terrorista jihadista, el país viu una allau d'amenaces de bomba i d'incidents que ha sotmès la policia i els ciutadans en un estat d'alta tensió i inquietud.

L'atac mortal amb arma blanca comès aquest dimecres en dues esglésies d'Algesires (Cadis) ha servit a l'extrema dreta per tornar a llançar missatges d'odi cap a la població migrant i, en particular, la població musulmana. Fins i tot el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, s'hi ha referit en un acte al Círculo Ecuestre de Barcelona. "Des de fa molts segles no veurà un catòlic o un cristià matar en nom de la seva religió", ha dit, tot i que en una intervenció posterior ha intentat matisar les seves pròpies paraules assegurant que "no es pot criminalitzar cap religió". En aquesta segona resposta, Feijóo tampoc no s'ha quedat aquí i ha afegit: "Tots coincidirem que amb caràcter general no hi ha un problema de terrorisme catòlic al món, i en canvi sí que hi ha un problema d'integrisme islamista".

Gros ensurt a la Serie A. Pablo Marí, jugador valencià del Monza (de la Primera Divisió italiana) i ex del Gimnàstic de Tarragona va ser apunyalat dijous en un centre comercial de Milà. L'agressió va afectar quatre persones més. Tres van sortir-ne ferides i una altra, un empleat del centre que va resultar en un estat més greu, va acabar morint. El jugador anava de compres amb la seva parella i el seu fill.

L'11 de setembre del 2001, una sèrie de quatre atemptats suïcides als Estats Units coordinats per Al-Qaeda van sacsejar el món i van provocar una reacció en cadena. Les conseqüències dels atemptats, que tindrien en els atacs contra les torres bessones de Nova York la seva imatge més colpidora, arribarien a tot el planeta i s'arrossegarien durant anys.

Cristina Muñoz Abellán va morir a 32 anys dia 24 de març de 2015, “assassinada per Andreas G. Lubitz, copilot del vol regular de Germanwings 4U9525 de Barcelona a Düsseldorf”. Ho narra així Marçal Girbau, filòleg i occitanista, al llibre El vol de la Cristina. Vides perdudes en un atemptat aeri (Comanegra). És la seva primera publicació en solitari, un encàrrec que no ha estat gens fàcil. Cristina era la germana gran de Sergio, amic de la infància de Girbau. Els tres van ser criats i van créixer al mateix carrer de Sant Quirze del Vallès. Tres anys després de l’atemptat, qualificat per l’estat espanyol d’“accident aeri”, Sergio li demana a Girbau de fer un homenatge a Cristina, però també una denúncia. “Volíem que el resultat fos una història amena, llegible per tothom i que dibuixés somriures. Res d’un llibre lacrimogen ni dramàtic”, explica l’autor. Lluny del sensacionalisme amb què va ser tractat aquell atemptat, les pàgines d’El vol de la Cristina són plenes de sensibilitat, humor, memòries i reclams de justícia. “És un llibre contra la pornografia del dolor”, diu l’autor.

Fa gairebé sis anys, el 7 de gener del 2015, dos jihadistes francesos, els germans Kouachi, van assassinar vuit empleats del diari satíric Charlie Hebdo, van ferir onze persones i es van escapar després de cridar: “Hem venjat el profeta”. Aquell mateix dia, molts francesos es van reunir a la plaça de la Bastilla i van brandar el Tractat sobre la tolerància de Voltaire, que es va convertir immediatament en el llibre francès més venut. En les últimes setmanes, França ha sigut testimoni d’una nova onada d’atacs terroristes en nom del fonamentalisme islàmic, que ha segat vides innocents de la manera més horrible. L’esfereïdora decapitació del benintencionat professor Samuel Paty el 16 d’octubre, un atac similar contra una dona de 60 anys i dos més a la catedral de Notre-Dame de Niça dues setmanes després van ser actes de violència i fanatisme premeditats. En el seu homenatge a la memòria de Samuel Paty, el president francès, Emmanuel Macron, es va referir indirectament a Voltaire i va subratllar que “la Il·lustració no deixarà de brillar mai”.

El 2021 serà l’any del judici pels atemptats de Barcelona i Cambrils del 17 i 18 d’agost del 2017. Avui fa tres anys d’una explosió en un xalet d’Alcanar que ho va canviar tot. A dins hi havia Abdelbaki es-Satty, l’imam de Ripoll, i dos dels seus deixebles que manipulaven el material preparat, amb tota probabilitat, per volar la Sagrada Família de Barcelona el 20 d’agost. L’explosió va tirar per terra els plans de la cèl·lula de Ripoll i sis dels terroristes van acabar cometent una altra matança. Younnes Abouyaaqoub va assassinar 14 persones i en va ferir més d’un centenar a la Rambla de Barcelona atropellant-les amb una furgoneta, i va matar un altre ciutadà mentre fugia. Mohamed Hichamy, el seu germà Omar, Moussa Oukabir, Saïd Aalla i Hussein Abouyaaqoub van assassinar una dona amb un vehicle kamikaze al passeig Marítim de Cambrils.

Dos oficials d'Intel·ligència del govern de Sri Lanka van ocultar informació d'intel·ligència que apuntava la possibilitat d'un atemptat al país poc abans dels atacs del Diumenge Sant, segons ha informat aquest dimecres el líder del Parlament del país, Lakshman Kiriella.

Entre les runes del xalet d’Alcanar els Mossos d’Esquadra van trobar diverses targetes de visita, així com papers amb anotacions manuscrites que feien referència a números de telèfon i adreces de correu electrònic a les quals els investigadors han seguit la pista aquests últims mesos. Un d’aquests correus ha permès als agents descobrir un dels sistemes de comunicació “segurs” que utilitzaven els jihadistes de Ripoll per mantenir-se en contacte sense deixar rastre. Es tracta d’un mètode utilitzat per altres cèl·lules terroristes desarticulades els últims anys a Europa, segons expliquen els Mossos en un dels seus informes inclosos en el sumari del cas: la “bústia morta”.

Des de fa mesos els investigadors treballen amb la hipòtesi que l’imam de Ripoll, Abdelbaki es Satty, va radicalitzar en pocs mesos els integrants de la cèl·lula que va acabar atemptant a Barcelona i Cambrils el 17 i el 18 d’agost del 2017, uns atacs en els quals van morir 16 persones i diversos centenars van quedar ferides. El sumari del cas -al qual ha tingut accés l’ARA- ha revelat que els intents del que es considera el cervell dels atemptats per captar joves es remunten a abans de la seva arribada a Ripoll.

Aquesta matinada ha aparegut penjada una pancarta de rebuig a la presència de Felip VI als actes d'homenatge pels atemptats del 17-A. Segons l'advocada dels activistes, els Mossos l'han intentat despenjar, tot i que no ho han fet. Finalment, els mateixos activistes l'han despenjat cap a les 15 h.

La presidenta del Govern balear, Francina Armengol, ha volgut recordar aquest divendres de manera especial les víctimes i els familiars dels "terribles" atemptats de fa just un any a Barcelona i Cambrils, sobretot perquè "han sofert una pèrdua que no es recupera mai".

La comissió d'investigació parlamentària sobre els atemptats de Barcelona i Cambrils el 17 d'agost, en què van perdre la vida 16 persones i un centenar més van resultar ferides, ha començat a treballar aquest matí amb la tria dels testimonis i experts que declararan a les diferents sessions de treball. Entre els compareixents hi ha el major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero; l'exministre de l'Interior Ignacio Zoido; l'exvicepresidenta del govern espanyol Soraya Sáenz de Santamaría; l'exministre d'Exteriors Alfonso Dastis; el director del CNI, Fèlix Sanz Roldán; el director del CITCO, Josep Lluis Olivera, i l'exdelegat del govern espanyol a Catalunya Enric Millo.

Salah Abdeslam, l'únic supervivent entre els acusats de l'atemptat a la sala Bataclan de París el novembre del 2015, compareix des d'aquest matí davant la justícia belga pel tiroteig que es va produir durant l'operació policial desplegada a Brussel·les per intentar detenir-lo quatre mesos després dels atemptats. Amb més de tres-cents policies i helicòpters sobrevolant permanentment el tribunal, la compareixença es desenvolupa sota màximes mesures de seguretat.

La CUP va tornar ahir a donar credibilitat a les declaracions de la secretària general d’ERC, Marta Rovira, que divendres va revelar que l’Estat havia amenaçat amb “morts” al carrer si s’implementava la República Catalana. La cap de llista de la CUP per Lleida, Mireia Boya, va anar més enllà i va assenyalar que en reunions polítiques es va traslladar a la seva formació que l’Estat podia utilitzar violència i atribuir-la al seu entorn. “Se’ns va traslladar aquesta inquietud que l’Estat podria fer servir violència de falsa bandera lligada al moviment independentista i, especialment, a l’esquerra independentista [...] i que se’ns podia acusar d’algun atemptat amb morts al carrer”, va afirmar a Catalunya Ràdio. Després que l’Estat negués el mateix dia les acusacions de Rovira i l’acusés de mentir, ahir el portaveu del PP al Congrés, Rafael Hernando, va titllar de “delirants” les acusacions de Boya i va acusar els membres d’aquest partit de promoure la “violència encoberta” camuflada de “resistència pacífica” durant l’1-O. El candidat de la CUP a la Generalitat, Carles Riera, ja havia afirmat dissabte que tenien constància que l’Estat podia provocar situacions de violència i inculpar l’esquerra independentista.

Un informe enviat per la intel·ligència nord-americana -extens, escrit en anglès correcte i amb molts detalls de la investigació- desmenteix que l'atemptat de la Rambla pugui estar relacionat amb l'alerta genèrica sobre possibles atacs terroristes que va transmetre a finals de maig i de la qual va informar 'El Periódico'. L'informe, que publica el digital 'Público', assegura que, tot i que anteriorment aquest servei va passar informació "no corroborada i de veracitat desconeguda" informant que l'Estat Islàmic podria planejar atacs "específicament a la Rambla", una revisió addicional els ha permès ara identificar Abu Khadijah al-Karbaluti com a potencialment responsable d'aquells possibles atacs. I afegeix que no els consta cap estimació que aquesta informació estigui relacionada amb els atacs que es van produir el 17 d'agost a la Rambla.