Laura Borràs va participar dissabte a Petra en un dinar col·loqui sobre el futur de l’independentisme. L’acte, organitzat per l’Assemblea Sobiranista de Mallorca al restaurant Sa Creu, duia per títol Estratègies per a la victòria de l’independentisme i també va incloure les intervencions de Joana Tur Cardona i Esperança Marí.

La Fiscalia Superior de Catalunya s'ha oposat a indultar l'expresidenta del Parlament Laura Borràs, condemnada a quatre anys i mig de presó i a 13 d'inhabilitació per prevaricació i falsedat documental quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Entre altres motius, perquè la condemna de Borràs respon a "una actitud d'abús de poder" per afavorir el benefici econòmic d’un amic. "Estem davant d’un delicte que s’emmarca en el concepte de corrupció administrativa i, per tant, difícilment susceptible de beneficiar-se del dret de gràcia", diu l'informe de la fiscal. També retreu que afirmi "sense cap mena de pudor, haver estat víctima d'una persecució judicial" per les seves idees polítiques: "Es presenta com a víctima de lawfare qui ha comès el delicte amb absolut abús d'autoritat i menyspreu a la legalitat".

El Tribunal Suprem ha confirmat la condemna a 4 anys i mig de presó, 13 d'inhabilitació i 36.000 euros de multa per a Laura Borràs pel fraccionament de contractes al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). L'alt tribunal tomba per unanimitat el recurs presentat per la defensa de l'expresidenta del Parlament contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i rebutja que se li pugui aplicar l'amnistia: argumenta que la llei no és aplicable en delictes de corrupció que no tenen relació amb el Procés. La sentència, que ara ja és ferma, és pels delictes de prevaricació i falsedat documental.

La Fiscalia s'oposa a aplicar la llei d'amnistia a l'expresidenta de Junts Laura Borràs. Així ho ha manifestat a preguntes dels periodistes la tinent fiscal del Tribunal Suprem, María Ángeles Sánchez Conde, després de la vista sobre el recurs de cassació que la defensa de Borràs va presentar contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que la va condemnar a quatre anys i mig de presó. Tal com va avançar l'ARA, l'advocat Gonzalo Boye va sol·licitar l'oblit judicial també per a l'expresidenta del Parlament pel cas de prevaricació i falsedat documental relacionada amb la seva etapa com a directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), i s'ha ratificat aquest dimarts davant el tribunal, tot i que s'ha mostrat conscient de quin és el "criteri" de la sala. El Suprem va portar la norma al Tribunal Constitucional, de manera que aquesta és una via complicada ara per ara.

Era vox populi i només faltava la notificació oficial: Carles Puigdemont ha confirmat que vol ser president de Junts. Ho ha comunicat a la fins ara presidenta, Laura Borràs, en una reunió que han mantingut aquest dimecres a la ciutat belga de Waterloo, on té la residència l'expresident a l'exili, tres dies abans que se celebri el congrés nacional de la formació a Calella. "Presentaré la meva candidatura a la presidència del partit amb la voluntat de contribuir des d'aquesta responsabilitat a la nova etapa política que s'obre per a la nostra organització i el nostre país", ha anunciat en un vídeo publicat a X. De fet, en un comunicat emès pel partit, també ha confirmat el que ja havia avançat l'ARA: Borràs serà presidenta de la fundació de Junts, després de la confluència amb Demòcrates.

L'amnistia s'ha de votar la setmana que ve al Congrés i Junts té la clau perquè tiri endavant, però l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, líder indiscutible en el partit, ha donat per feta la “nova etapa” que s'obrirà amb l'aprovació de la llei. En un discurs pronunciat a la Catalunya Nord davant el Consell de la República, entitat que presideix, ha dit que “ve una etapa” que és “el moment en què puguem treure la llosa de la repressió que pesa damunt tants milers de catalans”. Alhora, ha assegurat que en aquest nou temps el sobiranisme ha de centrar-se en la lluita per aconseguir la independència, en “articular una proposta” per aconseguir l'objectiu, “sense renunciar a la unilateralitat”.

Pedro Sánchez agafa el bou per les banyes i, en primera persona, mira de frenar Carles Puigdemont. El president del govern espanyol ha volgut deixar clar que la llei d'amnistia tal com està redactada garanteix que "tots els independentistes" en seran beneficiats. "Com tothom sap, l’independentisme català no és terrorisme. Amb aquest projecte de llei estic convençut, i així ho conclouran els tribunals, que seran amnistiats tots els independentistes. Perquè no són terroristes", ha subratllat Sánchez des de Brussel·les. Així, i en l'inici de la campanya de les eleccions gallegues, ha respost a Junts, que creu que les causes del Tsunami Democràtic, els CDR i Volhov podrien quedar-ne fora i, per tant, reclama modificacions al text. El cap de l'executiu de l'Estat s'ha referit al terrorisme, però no ha dit res sobre la possibilitat que el jutge Joaquín Aguirre acabi imputant delictes de traïció a diversos investigats per la trama russa del Procés.

La presidenta de Junts, Laura Borràs, atén l'ARA després del cara a cara del president espanyol, Pedro Sánchez, i l'expresident Carles Puigdemont a Estrasburg.

Aquest cap de setmana Esther Vera conversa amb la presidenta de Junts per Catalunya, Laura Borràs.

La diputada de Junts per Catalunya Aurora Madaula ha denunciat “violència masclista” entre membres del seu partit. I el cas és que 22 dels 32 diputats de la formació consideren que se’ls acusa sense cap motiu i han signat una carta de queixa. Són, llegeixo, els de l’entorn de Jordi Turull. Els de l’entorn de Laura Borràs, que també és el d’ella, en canvi, la defensen. De fet, Borràs va fer un tuit que deia “Violència masclista és portar llaç lila i manifestar-se el #25N quan imposes el masclisme en el dia a dia en organitzacions, institucions, entorns laborals o familiars. Violència masclista és menystenir les dones que et desafien intel·lectualment”.

En les darreres hores s'ha produït un escull en la investidura de Pedro Sánchez que no és menor: Junts no veu bé el pacte perquè considera que no hi ha garanties que l'amnistia englobi totes les causes del Procés. Ara bé, quines són les causes del Procés? Aquest és el quid de la qüestió i és el que ara mateix impedeix que hi hagi un consens entre socialistes, republicans i juntaires, que volen ampliar el perímetre de l'amnistia. "No deixarem cap soldat tirat. No farem una amnistia per a vips", assegurava aquest divendres el secretari general de JxCat, Jordi Turull, en un missatge enviat a l'executiva del partit. Ara bé, el PSOE posa el fre, ja que creu que segons què es plasmi a la llei d'amnistia no passarà el filtre del Tribunal Constitucional, imprescindible per a ells per tirar endavant l'acord.

Hi ha hagut dues fotografies icòniques al llarg de la negociació per a la investidura de Pedro Sánchez. Les dues s'han fet a Bèlgica. En la primera, Carles Puigdemont compartia protagonisme amb la vicepresidenta espanyola, Yolanda Díaz, i en la segona, dilluns passat, amb el número tres dels socialistes espanyols, Santos Cerdán, a la seu del Parlament Europeu a Brussel·les. En totes dues hi havia, òbviament, Puigdemont, restituït com a actor polític en el tauler espanyol, acompanyat d'una persona de la seva confiança dins de Junts: amb Díaz, Toni Comín; amb Cerdán, Jordi Turull. En cap de les dues reunions ha fet acte de presència Laura Borràs, malgrat ser el màxim càrrec orgànic de Junts per Catalunya: és la presidenta del partit. Puigdemont és ara actualment militant de base –tot i que la direcció li ha confiat tota la negociació sobre la investidura– i Turull és secretari general de la formació, per tant número dos de l'expresidenta del Parlament.

La presidenta de Junts, Laura Borràs, ha donat suport a la proposta d'amnistia general per als represaliats del Procés que la inclogui a ella defensada aquest dissabte a l'ACN per la líder del seu partit a Madrid, Míriam Nogueras. La visió que plantegen els juntaires va més enllà que la dels republicans perquè inclou com a persecució jurídica (lawfare) el judici que va afectar l'expresidenta del Parlament i actual presidenta de la formació, que va acabar amb una sentència condemnatòria del TSJC pel cas ILC. En aquest sentit, Borràs ha argumentat a les xarxes que "lawfare és persecució política i repressió" i que el que cal és una "amnistia per a tots els represaliats independentistes", també per a ella, ja que ha comentat que no va voler pactar amb la Fiscalia perquè no cercava "solucions individuals". A parer seu, una amnistia d'aquestes característiques seria adequada "com a punt de partida per solucionar el conflicte polític", pel qual el partit de Puigdemont també posa com a condició el referèndum d'autodeterminació. Això ha xocat frontalment amb l'opinió d'Esquerra i s'ha originat un intercanvi dialèctic a les xarxes.

La caiguda política de Laura Borràs s’ha produït a càmera lenta i encara dura, atès que la seva condemna no és ferma i que el seu partit, Junts per Catalunya, considera oficialment, seguint-la a ella, que el de Borràs és un cas de lawfare, és a dir, de persecució judicial contra l’independentisme. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya la va condemnar a quatre anys i mig de presó i tretze d’inhabilitació per uns delictes de prevaricació i falsedat documental comesos durant la seva etapa com a directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC).

El Parlament s'ha quedat aquest dijous definitivament sense presidenta. La cambra ha decidit retirar l'escó a Laura Borràs per la condemna del març passat per prevaricació i falsedat documental quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Era una decisió cantada des de feia setmanes que s'ha acabat prenent avui, quan el Tribunal Suprem ja no ha donat més marge per seguir dilatant-la. L'alt tribunal espanyol ha notificat aquest dijous a la cambra que rebutjava les últimes mesures cautelars que s'havien demanat per posposar la decisió contra Borràs. Per tant, si avui no es prenia la decisió, els membres de la mesa corrien el risc d'incórrer en un delicte de desobediència. I desobeir ja fa molt de temps que no és una opció per als partits independentistes. S'ha convocat un ple per al divendres 9 de juny a les 12 hores per escollir qui substituirà Borràs.

La Junta Electoral ja ha decidit el futur de Laura Borràs. No hi ha hagut sorpreses, i finalment ha ordenat retirar-li l'escó, segons ha avançat ABC i ha confirmat l'ARA. Aquest ja era l'escenari previst per totes les fonts consultades al Parlament, que assumien el mateix final: que la JEC seguiria la mateixa doctrina que amb l'expresident Quim Torra i l'exdiputat de la CUP Pau Juvillà i que declararia inelegible la presidenta del Parlament suspesa sense sentència ferma.

Aquest divendres s’ha acabat el termini perquè tant el Parlament com la presidenta de la cambra suspesa, Laura Borràs, presentin les seves al·legacions a la Junta Electoral Central, que ja ha començat el tràmit per retirar l’escó a la líder de Junts. I, en aquest cas, tots dos li discuteixen el mateix a l’ens: que sigui competent per retirar l'acta a un diputat i que ho pugui fer abans de la sentència ferma, contra el que marca el reglament del Parlament. Ara bé, la cambra catalana afegeix una novetat respecte a l'argumentació que va utilitzar amb l'expresident Quim Torra i l'exdiputat Pau Juvillà: justifica que Borràs ja està suspesa dels seus drets i deures d'acord amb el reglament de la cambra i que, per tant, retirar-li l'escó sense sentència ferma seria una mesura "innecessària" i "desproporcionada".

Pilota a la teulada del Parlament: la Junta Electoral Central demana a la vicepresidenta del Parlament, Alba Vergés, que li comuniqui en deu dies hàbils què pensa fer amb l'escó de Laura Borràs. Així ho ha decidit aquest dijous en una reunió mantinguda al migdia, de manera que replica el mateix esquema que va seguir amb l'exdiputat de la CUP Pau Juvillà: insta la cambra catalana a traslladar-li les accions que hagi dut a terme arran de la condemna del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya a la diputada de Junts per prevaricació, que és un delicte contra l'administració pública i que, segons la interpretació del Tribunal Suprem, implica perdre la condició de parlamentari encara que la sentència no sigui ferma.

La política –i no ho dic en mode pejoratiu, sinó purament descriptiu– és com el porc: se n'aprofita tot. La corrupció pròpia? Si en els rengles del teu partit esclata un escàndol –cas del PSOE amb l’afer Mediador–, ràpidament treus pit que, només de saber-ho, vàreu expulsar la poma podrida. Si la corrupció que us afecta és múltiple i sistèmica –cas del PP amb Gürtel, Kitchen, Lezo, Palma Arena, Púnica, etcètera–, respons que això són afers molt antics i que, de fet, en invocar-los l’actual govern vol destruir el partit de Feijóo i quedar-se sense oposició, com a Cuba o a Veneçuela. Si tens una tendència congènita a l’abús de poder i et persegueixen els processos –cas de Benjamin Netanyahu a Israel–, assegures que tot és una conjura dels jutges del Suprem, que són d’esquerres (és obvi que aquest últim argument no es podria fer servir a Espanya...). I, a l’hora d’aprofitar-ho tot, explotar en benefici propi les mesures persecutòries de l’enemic polític constitueix un clàssic.

L’independentisme acaba dies agitats, avantposant la seva Setmana de Passió al dia de Rams. Dimarts el sotraguejava l’antiga consellera d’Ensenyament, l’honorable Clara Ponsatí, amb la seva visita sorpresa a Catalunya, tot i que, caparrudament –i descentradament–, els mitjans de comunicació en deien Espanya. I dijous el sacsejava la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya –que ni és superior, ni fa justícia, ni és català– contra la presidenta del Parlament, la molt honorable Laura Borràs.