Pedro Sánchez ha passat a l'atac i, deixant enrere el to compungit de dijous passat, ha plantat cara en la segona compareixença en quatre dies a la seu del PSOE pel cas Santos Cerdán. Superat el xoc inicial per les revelacions de l'informe de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil que implica el que fins fa quatre dies era número tres del partit en una presumpta trama corrupta, el president del govern espanyol ha defensat que el PSOE és un partit "net" i ha tornat a descartar un avançament electoral. "No permetrem que la suposada corrupció d'uns pocs, que haurà de ser dirimida pels tribunals, posi en risc el bon ritme del país, [...] amenaci els drets de 48 milions de persones i [...] faci caure el govern progressista més gran que encara queda a la Unió Europea", ha afirmat, i ha reivindicat que l'executiu de coalició amb Sumar és "una de les administracions públiques més netes de la història democràtica d'Espanya". Per contra, Sánchez ha desafiat el PP a impulsar una moció de censura si vol fer-lo fora i a aconseguir els suports necessaris. Els populars ja ho han descartat de ple perquè consideren que ara per ara seria "un baló d'oxigen al sanchisme".

El ministeri d'Hisenda ha llançat aquest dimecres a consulta pública prèvia la proposta per tal que l'Estat assumeixi fins a 83.252 milions d'euros del deute de totes les comunitats autònomes, en la qual Andalusia i Catalunya serien les regions més beneficiades, amb més del 43% del total de la condonació del dèficit autonòmic.

María Jesús Montero fa marxa enrere. Almenys, per les formes. La vicepresidenta primera del govern espanyol ha demanat disculpes aquest dimarts per les seves paraules sobre la sentència absolutòria del futbolista Dani Alves: "Si de la literalitat de l'expressió que vaig utilitzar es pot concloure que jo he posat en qüestió ni més ni menys que la presumpció d'innocència, que és un pilar del nostre estat de dret, la retiro i demano disculpes per aquesta expressió". Ara bé, sí que ha tornat a dir que la resolució judicial li sembla un "retrocés" i que s'ha d'anar al "fons de la qüestió": a parer seu, el més important és el "debat".

Reprovació unànime de jutges i fiscals a la vicepresidenta primera del govern espanyol, María Jesús Montero. En un comunicat difós aquest dilluns, totes les associacions del ram censuren que la ministra del PSOE qualifiqués de "vergonya" la sentència que ha absolt Dani Alves d'agressió sexual i critiqués que la presumpció d'innocència del futbolista estigui "per sobre" del testimoni de la víctima. "És essencial que les institucions i representants públics respectin i donin suport a la tasca dels jutges i magistrats, evitant comentaris que puguin soscavar la confiança en el nostre sistema judicial", li respon el col·lectiu de jutges i fiscals. Un comunicat que obre un nou front de la Moncloa amb els jutges, que ja mantenen una relació tensa des de l'inici de la legislatura: d'entrada per la llei d'amnistia i després per les múltiples causes que envolten l'entorn de Pedro Sánchez, com la instrucció a la seva dona, l'empresària Begoña Gómez.

El que va ser un feu inexpugnable del socialisme durant més de 40 anys ara és un territori governat pel PP amb una còmoda majoria absoluta. Desbancar Juanma Moreno, president andalús des del 2019, i al qual les enquestes pronostiquen que podrà mantenir-se al capdavant de la Junta d'Andalusia sense dependre de ningú després de les eleccions del 2026, no és un repte fàcil. Ara bé, Pedro Sánchez ha decidit posar tota la carn a la graella situant com a contrincant un pes pesant de la política espanyola amb l'objectiu de fer el màxim mal possible al PP. Pocs dies després d'agafar formalment les regnes del PSOE andalús, María Jesús Montero va anunciar una condonació del deute que situava en primera posició Andalusia, amb la xifra més elevada de totes les autonomies del règim comú. Una coincidència que ha generat suspicàcies entre els seus rivals polítics. Montero justament té l'avantatge de la seva projecció pública i de la gestió com a vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda del govern espanyol, però també l'inconvenient del desgast que també impliquen aquestes responsabilitats.

Són dies calents pel que fa a Rodalies i també a Mitjana Distància. Però això no té remei proper, perquè no és conseqüència de l’estupidesa, sinó d’un model de construcció nacional d'Espanya expressat amb la política d’infraestructures. Un model assentat durant segles, que vam comentar a bastament a Espanya, capital París. Aquest model fou impugnat pel procés independentista, que va quedar desarborat per la incompetència dels protagonistes a les institucions autonòmiques i la determinació dels qui s’hi oposaven des de les institucions espanyoles. Al Procés, no al model. Però escampar llàgrimes per la llet ja vessada és només un exercici de malenconia que no ajuda ni qui el fa ni qui el rep. Les infraestructures seguiran com estan, perquè la política seguirà sent la mateixa; els que decideixen saben que tot aquest desori ni ha tingut ni tindrà sanció electoral. La identitat pesa més. I en un parell de dècades ja se’n tornarà a parlar, si de cas.

A Madrid es juga una partida pel poder entre dos exèrcits poderosos –el de la dreta i el de l’esquerra–, en què cadascun té les seves fitxes que fan la feina bruta. El bàndol conservador és molt més nombrós i inclou els àmbits judicial, mediàtic i econòmic (l'Íbex-35, la CEOE, etc.), però no té un lideratge tan clar com el de l’esquerra, en què Pedro Sánchez és clarament l’estendard a protegir. Teòricament, el líder del conglomerat conservador, en tant que aspirant a la Moncloa, és Alberto Núñez Feijóo, però tant Isabel Díaz Ayuso com Santiago Abascal tenen els seus propis exèrcits i van per lliure.

Quina cosa és denunciada per tothom com un mal intolerable, i a la vegada reclamada per tothom? La pregunta no arriba ni a endevinalla, de tan òbvia com és la resposta: el finançament singular. És a dir, un finançament com el que (se suposa que) el govern socialista d’Espanya té previst concedir a la Generalitat de Catalunya, a conseqüència de les negociacions entre el PSC i ERC per investir president Salvador Illa.

Pedro Sánchez obre un nou curs polític amb l'objectiu de legitimar el pacte amb Esquerra per a la investidura de Salvador Illa. Aquest és el principal repte per al setè any del president espanyol a la Moncloa i, per això, està decidit a encetar el meló de la reforma del finançament autonòmic. En una conferència a l'Institut Cervantes de Madrid aquest dimecres, ha enviat un missatge tant a presidents territorials del PP com del seu mateix partit crítics amb el finançament singular de Catalunya: els ha promès més diners que quan governava el PP amb un nou model "que redueixi diferències territorials, reconegui singularitats i garanteixi la suficiència dels serveis públics". Això sí, sempre que hi hagi "corresponsabilitat" per part seva en l'àmbit fiscal. Què significa això? Sánchez posa com a condició que els líders autonòmics del PP no rebaixin impostos mentre demanen més recursos a l'Estat, tal com estan fent Isabel Díaz Ayuso a Madrid o Juanma Moreno a Andalusia.

L’episodi de la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, negant d’una tacada que l’acord entre el PSC i ERC per investir Salvador Illa passi per cap concert econòmic, i ni tan sols, per una reforma del model actual de finançament, és un cas de manual del xoc entre la política madrilenya i la catalana. Abans que algú m’objecti que la ministra és andalusa i no madrilenya, aclariré que no em referesc al lloc de procedència de cada polític, sinó d’una forma concreta de fer política.

Els 3.000 multimilionaris més rics del món haurien de pagar com a mínim un 2% en impostos sobre les seves ingents fortunes per recaptar 250.000 milions de lliures (291.512 milions d'euros) per a la lluita contra la pobresa, la desigualtat i el canvi climàtic. Aquesta és la proposta que han llançat aquest dijous en un article d'opinió a The Guardian els ministres de quatre països del G-20, entre els quals Espanya, representada per la titular d'Hisenda, María Jesús Montero, i el d'Economia, Carlos Cuerpo. Els tres altres països que s'han sumat per ara a aquest manifest són el Brasil, Alemanya i Sud-àfrica.

Portar la batuta del ministeri d'Economia, Comerç i Empresa no serà un problema per a Carlos Cuerpo (Badajoz, 1980), que des d'aquest divendres entoma les regnes de la política econòmica del govern espanyol. El fins ara secretari general del Tresor i Finançament Internacional i número 3 de Nadia Calviño coneix, i de sobres, la música que sona a aquesta cartera. Fins al punt que si hi ha una paraula que defineixi el canvi de la gallega, que fa el salt al Banc Europeu d'Inversions (BEI), per a Cuerpo aquesta és continuïtat.

Si Pedro Sánchez va mostrar-se aquest dimecres optimista amb la possibilitat de tancar aviat un acord per ser investit, ERC avisa aquest dijous que les coses no van com tocaria. Fonts republicanes són clares: "No s’està avançant en absolut". Els republicans fan saltar l'alarma quan falta un mes perquè s'exhaureixi el termini abans que s'hagin de repetir les eleccions i, a més, assenyalen una responsable: la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, expliquen fonts republicanes. Ella és la principal negociadora socialista en els temes econòmics, que ERC ha marcat com a prioritaris al costat de l'amnistia.

El recordatori dels més de 800 milions d’euros procedents de Madrid que arribaren a les Balears en temps de pandèmia i les polítiques socials de Sánchez han estat el principal reclam que ha exhibit la ministra d’Hisenda per atreure el vot dels balears cap a les llistes socialistes. “Aquest Govern ha procurat dignitat, amb l’aprovació d’un salari mínim interprofessional de 1.080 euros, cosa que possibilita l’emancipació dels joves”, ha manifestat María Jesús Montero davant unes 400 persones, aquest dijous a vespre, a la barriada calvianera de Galatzó, coneguda popularment com ‘la pantera rosa’, pel color dels primers habitatges socials que s’hi construïren.

Alberto Núñez Feijóo no resisteix a la pressió furibunda de la dreta. El líder del PP deixa en "suspens" les negociacions amb el govern espanyol sobre el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) per la voluntat de Pedro Sánchez de reformar el delicte de sedició. "Reformar la llei per millorar la independència judicial no és compatible amb reformar la llei per dir als jutges que han de ser condescendents amb els que s'aixequin contra la unitat d'Espanya. Les converses queden suspeses a l'espera que el PSOE decideixi si en l'àmbit institucional vol avançar amb un partit constitucionalista o vol seguir de la mà de partits que busquen debilitar l'estat de dret i trencar la unitat constitucional", ha afirmat el PP en un comunicat. Sánchez ha trucat aquesta tarda a Feijóo per "formalitzar un acord que ja estava llest i negociat", segons ha comunicat el PSOE, i s'ha trobat amb una nova "excusa" del principal partit de l'oposició.

El primer round per a l'aprovació dels pressupostos generals de l'Estat es disputa aquests dimecres i dijous al Congrés. La cambra baixa debat les set esmenes a la totalitat que ha presentat la triple dreta, però també Junts i la CUP, entre d'altres. El govern espanyol no tindrà problemes perquè els comptes continuïn la seva tramitació parlamentària perquè té garantit el suport de la majoria de la investidura, però, més enllà d'aquesta votació, al debat d'aquest dimecres hi ha tornat a aflorar la divisió de l'independentisme. Junts ha tornat a carregar amb duresa contra l'estratègia de diàleg i negociació d'ERC i, en concret, per la mà estesa dels republicans per tornar a negociar els pressupostos de l'Estat. La portaveu del grup al Congrés, Míriam Nogueras, ha acusat els republicans de "servilisme" al govern espanyol i de "no fer res" per revertir la baixa execució pressupostària a Catalunya. "Han acabat sent prescindibles i han deixat en blanc la pàgina de les fites", ha etzibat Nogueras.

Yolanda Díaz manté la seva proposta de limitar el preu dels aliments bàsics del cistell de la compra malgrat el rebuig que ha generat la mesura i l'oposició per part del seu soci de govern. La vicepresidenta segona i ministra de Treball ha insistit aquest dimecres que no pretén que es dugui a terme una "intervenció" dels preus de l'alimentació, sinó arribar a un acord amb les grans distribuïdores i els consumidors per fixar un preu màxim per a aquests aliments, com es va fer a França, ha recordat. Malgrat les reticències del PSOE, dilluns que ve Díaz té previst reunir-se amb les grans distribuïdores i també amb les associacions de consumidors per abordar aquesta qüestió, i aquest mateix dijous ho farà amb Carrefour, a petició d'aquesta gran superfície.

El president d'El Pi, Tolo Gili, ha criticat aquest dijous "l'incompliment" del Règim Especial de les Illes Balears (REB) per part del Ministeri d'Hisenda. Tal com va explicar aquest dimecres l'ARA Balears, el departament que dirigeix Maria Jesús Montero hauria d'haver distribuït a la comunitat al llarg del primer quadrimestre de l'any els 110 milions d'euros anuals acordats el passat setembre en l'acord de Raixa, a més dels 73 milions addicionals pel retard de dos anys des que el REB va sortir endavant.

El 23 de setembre passat la finca Raixa de Bunyola fou el lloc on es va escenificar l'acord entre el Govern de Francina Armengol i el Ministeri d'Hisenda, liderat per María Jesús Montero, per establir una quantia anual per a la comunitat a conseqüència del factor d'insularitat, tal com es preveia en el decret del Règim Especial de les Illes Balears (REB) aprovat el 2019. En total, 110 milions d'euros anuals al llarg de cinc anys, més una injecció de 73 milions pel retard de dos anys des que el REB va sortir endavant.

La presidenta del PP balear, Marga Prohens, ha denunciat aquest dimecres en una roda de premsa "el retard" per part del Govern illenc i el govern estatal en l'acord d'inversions finançades a partir del fons d'insularitat establert en el Règim Especial de les Balears (REB). Prohens ha posat de manifest que, segons l'article 20 del decret, en el primer quadrimestre de cada any s'havia de fer una Comissió Mixta entre els dos Executius per establir les inversions. "Ha passat el primer quadrimestre i no sabem res ni de la comissió ni de les inversions", ha lamentat.