Les emoticones, o emojis, són una aportació que ha fet la telefonia mòbil a la comunicació interpersonal, i no és menyspreable: permeten, als usuaris dels serveis de missatgeria per mòbil, afegir un reforç visual al missatge de text en forma de dibuixets senzills, gairebé pictogrames, que representen estats d’ànim, activitats, flors i plantes, animals, objectes, etc. Són útils perquè sovint els missatges de text, de tan concisos, poden arribar a ser ambigus. Acompanyats d’un dibuixet, la intenció queda més clara: no és el mateix respondre “sí” i prou, que acompanyar el “sí” d’una careta que somriu. O d’una paella. O d’una foca, que també apareix entre els dibuixets. Això està bé.

“Per fi puc anar a la piscina pública i canviar-me al vestuari sense por que la gent em miri i em vegi com una cosa estranya”. L'Arantxa reconeix que després d'haver passat una mastectomia radical lateral, fruit d'una intervenció a causa d'un càncer de pit, se sentia “com un extraterrestre a qui falta alguna cosa”. Navegant per Instagram, va descobrir una tatuadora paramèdica que li va canviar la vida. “Estic encantada amb el resultat. No només ho tornaria a fer, sinó que ho he recomanat a una amiga que estava en un cas similar al meu”, explica. Resident a Madrid, l'Arantxa és una de les persones que s'han decidit a fer-se un tatuatge paramèdic, una acció que li ha millorat ostensiblement el dia a dia. 

He de dir que la meva experiència personal amb els tatuatges és molt limitada. El primer tatuatge amb el qual vaig conviure és un record de la infància, el tatuatge de Popeye el marí, un personatge de dibuixos animats que du una àncora tatuada a cadascun dels braços musculats i que obeeix a la imatge tòpica d’un mariner. Un altre record infantil que em ve al cap són les calcomanies, uns tatuatges temporals per a nins que s’adherien a la pell amb aigua i, malgrat que es desgastaven ràpidament, es posaren de moda a les dècades dels 70 i 80. Però més enllà d’aquestes vivències, és un fet que els tatuatges han sortit de la marginalitat i s’han convertit en un fenomen social que ha conquerit el món del futbol i el favor de la joventut i que s’ha d’analitzar si es vol entendre com es configura la identitat i com s’expressa la personalitat en el món actual.

Els tatuatges tenen una història tan antiga com la humanitat. Hi ha indicis del seu ús a mòmies egípcies i cultures ancestrals. En els seus orígens se’ls atribueix un valor màgic i religiós. Els indígenes de l’Amazones es tatuaven el cos amb personatges mitològics amb la creença que els proporcionarien certs poders màgics, a la vegada que protecció física i espiritual. D’altra banda, els membres de les tribus aborígens australianes i neozelandeses es feien escarificacions o cicatrius per destacar el seu estatus social elevat, però també com a reclam sexual. Els nadius del continent africà es provocaven escarificacions, una tradició remota vinculada a l’animisme, la guerra i la bellesa. A l’antiga Xina i el Japó les funcions dels tatuatges han anat oscil·lant entre la punitiva i l’estètica i decorativa; en canvi, els grecs i els romans els feien servir per marcar els esclaus i criminals. Segons algunes fonts literàries, existien els tatuatges voluntaris que transmetien missatges secrets. Els senyors feudals utilitzaven els tatuatges per donar a conèixer els esclaus de la seva propietat.

Álvaro Pascual Bauzà (Palma, 1984) va partir a Barcelona amb 18 anys per estudiar art. Llavors, mitja Palma ja el coneixia com Álvaro Llorar, pels ulls gegants que pintava pels racons de Ciutat. Surat per la seva mare, els primers anys de vida els passà al carrer de Blanquerna. Va estudiar al col·legi Lluís Vives, però mai no hi va acabar d’encaixar. El seu gust pel metal i moure’s per la plaça del Tub varen abocar-lo a l’art urbà. A Barcelona va tirar-se de cap al tatuatge. Amb l’agulla ha recorregut mig món i s’ha convertit en un referent aquí i fora. Després de més de 15 anys vivint lluny, va tornar a l’illa. Fa uns anys va obrir l’estudi Camouflage, juntament amb Néstor Manzanares, des d’on reivindica el tatuatge com un art dinàmic i underground, un compromís amb una contracultura que, en els darrers anys, s’ha diluït a mesura que es popularitzava.  

Arriba a Palma Tattoo. Art sota la pell, una exposició internacional sobre la història del tatuatge. Es podrà visitar del 8 de febrer al 2 de juny de 2024. Produïda i organitzada pel Musée du Quai Branly - Jaques Chirac de París i la Fundació La Caixa, proposa un viatge a l'univers del tatuatge des d'una visió antropològica mentre que analitza el ressorgiment d'aquest fenomen a escala global. La mostra segueix tatuadors i tatuats a través d'èpoques i continents per explorar les confluències que han convertit el tatuatge en una forma d'expressió artística mundial. Entre els tatuadors, hi ha la filipina Whang-od Oggay, de 106 anys, considerada l'última mestra que utilitza el batok, un tipus de tatuatge tradicional fet a mà.

Un home de 48 anys ha acceptat una pena de dos anys de presó (i no haurà d'entrar al centre penitenciari) i una inhabilitació de set anys per abusar sexualment d'una nina de 15 a Eivissa mentre li feia un tatuatge. Inicialment, la Fiscalia sol·licitava una condemna de quatre anys, però després que l'home reconegués públicament els fets, ha aconseguit una rebaixa de la condemna i han arribat a un acord.

Durant l'època del confinament, Joel Orteu i Jordi Tena, dos amics de 26 anys, es van adonar que tenien, des de feia anys, una llarga llista al mòbil de tatuatges que es volien fer, però mai s'acabaven de decidir. El motiu: no trobaven el tatuador perfecte per deixar-los gravats a la seva pell, ni manera de cercar-lo de forma ràpida. Així, a finals del 2021 Orteu i Tena es van associar amb dos amics més, Genís Morral i Enric Miró, i van cofundar Tattoox, la plataforma que permet a l'usuari trobar el seu tatuador "ideal".

Entre un 15% i un 20% de la població de l'estat espanyol està tatuada, i la xifra augmenta fins al 40% si es posa el focus en la franja entre 16 i 36 anys. Ja fa anys que els tatuatges han deixat d’estar relacionats amb la marginalitat, amb presos, mariners i mafiosos. “Ara expressen una identitat individual cada vegada més sofisticada i complexa”, diu el director de l’àrea de cultura de la Fundació La Caixa, Ignasi Miró, amb motiu de l'arribada al CaixaForum de Barcelona de l'exposició Tatoo. Art sota la pell, que es podrà visitar fins al 28 d'agost.

Quan Skylar Hertz, estudiant del Purchase College, es va fer un tatuatge de l'Snoopy fumant-se un porro al bessó esquerre tenia la certesa que no el voldria per sempre al seu cos. El seu somni era ser actriu i va creure que fer-se un tatuatge l'ajudaria a trobar més papers, però alhora sabia que tenir-ne un de permanent faria enfadar la seva família. “Soc jueva, així que la meva família no és gaire aficionada als tatuatges”, explica Hertz, que té 20 anys i sap que hi ha diverses interpretacions de la Torà que apunten a la prohibició dels tatuatges. Tot i això se'l va fer i va triar l'Snoopy per honrar a la seva mare, que va interpretar el personatge en una obra de teatre quan era petita. El porro era el que li donava un gir "personal". La diferència amb la majoria de gent que es fa tatuatges és que Hertz no va anar a un local tradicional de tatuatges, va fer-s'ho a Ephemeral, una empresa de Williamsburg, a Nova York, que fa servir una tinta pròpia -de marca registrada- que s'esvaeix al cap d'entre 9 i 15 mesos.

L'Only Tatto ha congregat a Barcelona durant el cap de setmana els millors tatuadors d'Espanya, en el marc de la tercera Convenció Nacional del Tatuatge. Aquest any els artistes han advertit dels riscos de fer-se tatuatges casolans o acudir a llocs barats, segons informa Efe.

Tenen el seu nom artístic i el seu estil personal, i les seves agendes estan plenes amb mesos d’antelació. Són els tatuadors més consolidats del panorama actual, i alguns d’ells es van poder veure al BAUM Festival i a la 21a Convenció Internacional del Tatuatge a Barcelona. El fet és que n'hi ha prou amb un simple cop d'ull a les platges a l’estiu per pensar que els tatuatges estan cada cop més presents a la pell de les noves generacions.

Les agendes dels tatuadors avui dia estan més cotitzades que les d’un ministre. La de Norman Sánchez, nor.ink de nom de guerra, inclou cites a Palma, Manacor, Magaluf i, aquests dies, a Londres i a Berlín. Gironí de naixement, fa uns quants anys que viu a Mallorca i es dedica a deixar empremtes de tinta d’estil tradicional americà.

Suar tinta. Això és el que haurà de fer el sector del tatuatge per adaptar-se als canvis que venen. La Unió Europea vol restringir l’ús de 4.000 substàncies potencialment nocives per a la salut que s’han detectat en la composició de les tintes de tatuar. Alguns d’aquests químics podrien provocar càncer o afectar els òrgans reproductors, però encara no s’ha demostrat la relació entre tenir tatuatges i l’aparició del càncer. Per aquest motiu, tatuadors i dermatòlegs fan una crida a no fer saltar cap alarma i valoren positivament la voluntat de regular el sector.

Durant els últims 100 anys, els visitants del British Museum han pogut veure dues mòmies amb unes taques negres al braç. Eren tatuatges, però no ha estat fins ara que s'han pogut veure els dibuixos: "L'ús de mètodes científics més moderns, com la tomografia computada, la datació per radiocarboni i les imatges per infrarojos, ha transformat la nostra visió i el nostre coneixement de les mòmies de Gebelein", ha assegurat Daniel Antoine, comissari d'antropologia física del British Museum i un dels autors de l'estudi.